Crònica de Ramon Muntaner/Capítol CXXII

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca


CAPITOL CXXII.
Com quatre monjes donaren via al rey de França, que passas en Cathalunya per lo coll de la Maçana; e com dins quatre jorns feren tal cami que les carretes carregades hi muntauen.

Si que quatre monjes qui eren de Tolosa, qui estauen en un monestir prop Dargiles, vengren al rey de França: e la hu daquests era abat daquell lloch. Si que perço eren daquella terra, com aquell monestir es soffragani del monestir de la Grassa qui es a Narbona, e axi tota hora hi ve abat daquella terra; perque los senyors Despanya farien gran sauiesa, que en llur terra no sofferissen que hagues prelat, si llur natural no era. E dix al rey de França: senyor, yo e aquests altres monjes som naturals de vostra terra e naturals vostres; perque senyor a nos dolria molt, que vos vosen tornassets ab tant gran desonor: e axi, senyor, si a vos plaura, nos vos mostrarem, hon porets passar. E del lloch daquest es veritat que es fort, mas per menyspreu no hi ha gents que contrastar vos puixquen; que esta be que hi haja L homens, e vos, senyor, hauets molta gent ab exades e ab palafangues e ab pichs e ab destrals: pens dentrar tantost un rich hom vostre ab mil caualls armats e ab molta gent de peu, qui vajen dauant ab les dites ferramentes e pensen de fer camins; e poden ells dauant anar vns mil pahons, que si eren sentits, que tantost ho haguessen ab aquells, en guisa que aquells qui faran lo cami nols calla jaquir de la obrar. E axi segurament senyor, qui vos e tota vostra gent pora passar, que pus vos hajats mil homens lla sus al pas, no hauets paor, que nul hom lous puixca tolre, abans ne serets vos muntat e tota vostra caualleria. E lo rey de França dix li: abat, e com vos sabets axo? senyor, dix ell, com los nostres homens e monjes nostres van tots jorns en aquell lloch a fer lenya e calç, si que a vegades, com han a passar al comptat homens de peu, passen aqui: e aquest lloch, senyor, ha nom lo coll de la Maçana; perque si vos ne demanats al compte de Foix qui es usat en esta terra, e an Ramon Roger, trobarets que axi es. Dix lo rey de França: non demanariem a negu, que ben nos en fiam en vos: e axi esta nuyt ne façam tot ço que fer ne hajam.

E tantost feu aparellar lo compte Daymenart que hauia bona companya de cauall e de peu, e lo senescal de Tolosa, e feu los se venir, e manals, que a mija nuyt fossen aparrellats de seguir aquells frares ab mil caualls armats e ab dos mil pahons de la Llenguadoch; e que haguessen encontinent tots quants homens hauia en la host ab exades e ab palafangues e ab pichs e ab destrals e ab days, e que pensassen danar fer ço quels frares los dirien: e axi ho faeren e compliren.

E com vench a la mija nuyt, lo compte Daymenart e lo senescalab tota aquella gent seguiren los frares e començaren a fer camins. E tantost com foren a la muntanya, los dos frares per primera senda que hi hauia anauen primers ab la pahonada, e lo abat ab laltre frare e ab homens del monestir que sabien tota aquella muntanya, estauen ab aquells qui feyen los camins. Queus dire? que com lalba se feu, los dos mil pahons foren sus alt al coll, que hanch no foren sentits per aquells que hi estauen en guarda, entro que ab ells foren. Mas segurament si mal hagren guaytat, ells foren be pecejats: que de cinquanta que ni hauia non escaparen mes cinch que meteren via fora e fugiren envers la host de Castallo al coll de Banyuls. E com aquells de la host de Castallo ho sentiren, preserensen tots a les armes, e fo ventura que en aquell pont lo compte Dampuries era anat a Castallo per endreçar sos llochs e sos castellas, e ab ell eren anats la major part de la caualleria e dels bons homens de Castallo. Empero aquells qui eren en la guarda del coll de Banyuls vengrensen envers lo coll de la Maçana; e com guardaren, vaeren gran congregacio de gents que ja eren muntats, e que daqui auant no hi porien res fer; e pensarensen de tornar al coll de Banyuls e de Tornauels en lla hon nauia alcuns lleuaren llurs tendes, e anasen cascu en son lloch. E tantost trameteren missatge al senyor rey Darago al coll de Panicas, e faeren li saber, quels Francesos eren passats per lo coll de Maçana.

E lo senyor rey nou poch creure, e trames mil almugauers enuers aquella part, e trobaren que ya tenia lo pas gran gent; si que digueren: per res nons en anem menys de llengua, soffiram nos a nuyt, e a lalba ferrem en ells, e fer los hem gran damnatge, e menar nos nem de vius tres o quatre qui al senyor rey Darago diguen lo feyt, com es estat. E tuyt ho tengren per bo, e aquell dia e la nuyt nos descobriren.

Ara vos tornare a la host del rey de França, que axi se compli com labat e los monjes hagren dictat. Si que tantost, com de la caualleria hach sus, trameteren al rey de França missatgers ab gran alegre, quel pas tenien sens tot embarch, e que lo cami era en tal manera adobat que les carretes ne podien passar, e axi que pensas de venir ell e tota la host. Queus dire? que com lo rey de França sabe aço, hach gran plaer, e tantost pensa de desplegar loriflama, e tota la host pensa de muntar. E vejats que espoder, que dintre de IV jorns hi faeren tal cami, que les carretes qui eren carregades hi muntauen.

E com vench lendema, en lalba los almugauers feriren en ells, e lo brogit se moch lo major del mon en la host del rey de França, axi ques cuydauen, quel rey Darago hi fos vengut: e vaerets caualls armats e tot hom arrabatar, que tots cuydaren esser perduts, com se foren, si sols hi hagues venguts tres mil almugauers. Queus dire? los dos mil seruents de la Llenguadoch tengren forts tostemps, e prengueren un cabaço, e en aquell ells se defensaren tro que jorn fo, que hach lo pas no volgren lexar. E com fo jorn, vaeren que aquells qui aço hauien feyt eren pochs, e aqui vaerets feyts darmes; mas les llances e los darts dels almugauers feyen lo joch. Queus dire? los almugauers varen lo gran poder qui hi era e que hi muntaua, e que ya hi hauia mes de mil cauaulls armats: e per una cresta de la muntanya aplegarensen, e menarensen mes de deu presones bones e honrrades, e hagren ne morts e fets espenyar tota hora mes de tres mil entre de cauall e de peu: e tengren llur cami e anarensen al senyor rey Darago, e comptaren li tot lo feyt e amenaren li, tots los presos que li comptaren lo feyt axi com era estat.

E lo senyor rey Darago feu anar la crida per la sua host, que tot hom plegas les tendes, e cascuns que sen tornassen en llurs llochs; e axi tantost feren tuyt lo manament del senyor rey. E lo senyor rey ab lo senyor infant Nanfos e ab lo compte de Pallars e el vescompte de Cardona e el vescompte de Rocaberti e altres richs homens e cauallers de Cathalunya anarensen a Peralada. E com foren a Peralada, missatge los vench del monestir de senct Quirch, qui es al pla passada la muntanya del coll de la Maçana, quel rey de França era al dit monestir ab tota la caualleria. Queus dire? quel rey de França estech VIII jorns al dit lloch de senct Quirch, que hanch non volch moure entro tota la sua gent de cauall e de peu e de carretes e adzembles foren passats, ne entro que sabe que lo seu estol fo al port de Roses, qui es lo millor port de Cathalunya e el major; que tot lo nauili que feyt es hi poria estar. E aço feya ell per tal que les viandes no li poguessen fallir.