Crònica de Ramon Muntaner/Capítol CXXIII

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca


CAPITOL CXXIII.
Com lo rey de França vench ab tot son poder sobre Peralada e la asatia, e les proeses darmes quel senyor infant Nanfos feu.

E com tota la gent fo passada, e foren tots aplegats a senct Quirch, la host sen mogue batalla arrengaga, axi com si tots saguessen de combatre, e anaren ordonats e guarnits e vengrensen de dretament a Peralada, e atendarensen de Gariguela a la Garigua e de la Garigua a Valguarnera e de Valguarnera a Puyamilot. E axi foren tuyt en aquell bell pla apres de Peralada, e segurament que hanch la host del rey de França nos poch veure nul temps tambe, com se veya de la vila de Peralada: que no hi hauia tenda neguna que no la pogues hom veure dels murs de Peralda. Si que, com lo senyor rey Darago los vae axi tots, lleua los ulls al cel e dix: senyor ver Deus, ques aço que yo veig dauant mi? nom cuydaua, que entre tot lo mon tanta gent se pogues ajustar en un dia. E axi mateix vae tot lo nauili entrar al golf de Roses, que era infanitat de vaer, e dix axi: senyor ver Deus, placiaus que nom desemparets, ans la ajuda vostra sia ab mi e ab les mies gents! E axi com lo senyor rey Darago sen marauellaua, sis feyen tots aquells quiu veyen; que el rey de França mateix e aquells qui ab ell eren sen dauen fort gran marauella, perço com james nos foren axi vists justats, com en aquell pla no ha un arbre, ans es tot camps e llaurons de pa: que axi es Peralada, que envers aquella part qui te entro a la meytat de la vila es lo pla dels camps de llauro, e de laltra part estan los rius que passen prop la orta qui es gran cosa. E no era marauella, si eren grans congregacions de gents, que mes de XX milia caualls armats que hi hauia a sou del rey de França e de la sgleya, e mes de CC milia homens de peu hi hauia; encara que hi hauia venguda gent de cauall e de peu per la perdonança a guanyar, que perdonança hi hauia de pena e de colpa, axi que per aquesta raho era sens fi la gent que hi era.

Si que com foren tots asetiats e atendats, e lestol hach presa la vila de Roses, meteren llurs viandes per les cases; e lo senyorrey Darago dix al infant Nanfos, que preses cinch cents cauallers e companya de peu, e que feris en la host. E lo senyor infant Nanfos lo major goig hach del mon, e appella lo compte de Pallars e el compte de Urgell e lo vescompte de Cardona e en Guillem Danglesola e lo vescompte de Rocaberti, e dix los que sapparellassen, quel volia ferir en alba de jorn en la host; e cascuns ne hagren gran plaer. E lo senyor rey appella lo compte Dampuries qui era e ell vengut tantost, com sabe quels Francesos eren passats e els altres richs homens, e dix los: barons, axi mateix nos armem nos ab nostres caualls, e estigam a les barreres; que si aquests hauien ops ajuda, que lals faessem. Senyor, dix lo compte e los altres, vos deyts be.

Si quel mati, com lalba se feya, lo senyor infant Nanfos ab la caualleria que era ordonada exi de Peralada, e va ferir en un canto de la host, axi com jorn se feya: e en la host feyen tots jorns guayta mil caualls armats que anauen guardant la dita host. E tantost que hagren ferit, vaerets tendes derrocar, e els homens de peu be dos milia que hi eren exits ab ells gents matar e cofres trencar e metre foch a barraques. Queus dire? quels crits foren grans, e els mil cauallers armats de la guayta vengren, e llauors vaerets feyts darmes, si quen poca dora nagren aquells del senyor infant morts mes de sis cents homens darmes daquells mil que feyen la guayta: e sol hu non fora escapat, sino fos lo compte de Foix e lo compte Destarach e el senescal de Miralpeix e en Iorda de la Illa e en Roger de Comenja e tota la caualleria de la Llenguadoch que ateneren e vengren molt be armats batalla feyta; que nous pensets que venguessen axi com los nostres fan, com ixen apellido que la hu no espera a laltre, ans de bell pas, axi com a cauallers assegurats, e bons batalla arangada vengren vers la senyera del senyor infant. E lo senyor infant escalfat de bona caualleria volch fer brocar per anar ferir en ells, mas lo compte de Pallars no ho consenti. Queus dire? quen vides lo podien capdellar que no feris, entro lo compte de Pallars lo va pendre per lo fre e dix: ha senyor, que volets fer? Ia per res nons farets trayda! e a bon continent feu lo girar, e aplegaren tota llur companya.

E en aço lo senyor rey fon exit de Peralada ab lo compte Dampuries e ab laltra caualleria per reebre lo senyor infant. Queusdire? que ordonadament sen tornaren dins les barreres de Peralada, e lo darrer que hi entra ab senyera fo en Dalmau de Rocabarti qui era senyor de Peralada; e ab ell ensemps fo an Ramon Folch, vescompte de Cardona ab la sua senyera, que ells amdosos hauien la rerasaga. E la merce de Deus entrarensen ab gran alegre sans e sauls a Peralada, que hanch no hagren perduts mas tres cauallers e entro a quinze homens, e ells hagren morts mes de DCCC cauallers, e dels homens de peu sens tot nombre. Queus dire? axi foren afaytats, que tots dies vaerets prop de les barreres fer torneig de cauallers e domens de peu, que tot lo mon se deuia marauellar.

E aço dura cinch jorns, que nul hom no perde dentrar e dexir de Peralada per la orta; que quants Francesos hi entrauen per llur desastre, ne nul altre hom de la host del rey de França, james non exia negu que no fos mort o pres; que la orta de Peralada es la pus fort orta qui el mon sia: que no es nul hom que hi entras que no fos perdut, pus quels homens de Peralada se volguessen; que altre no pot saber lo pas, mas aquells que son de la vila nats e nudrits.

E comptar vos he una marauella que fo axi veritat, com es veritat ço que cascu vases.