Crònica de Ramon Muntaner/Capítol CXXXII

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca


CAPITOL CXXXII.
Com lo rey de França e totes les sues gents foren molt despagats, quant hagren nouella, que XXV galees hauien perdudes; e com dit rey sen felloni ab lo cardenal, per raho dauer ell ordida e tractada dita guerra.

E com lo rey de França e lo cardenal ho saberen, tengrense per morts; e dix lo cardenal: quins demonis son aquests que aytal damnatge nos fan! Dix lo rey de França: cardenal, aquestes son les pus lleyals gents a llur senyor que el mon sien, que vos los poriets escapçar abans, que ells no volrien, que llur senyor rey Darago hagues perduda la terra: e axi per mar e per terra ne veurets moltes daquestes verdugades; per queus dich que folla empressa hauem feyta nos e vos. E vos sots en partida holla daquest feyt, que aço hauets ordit e tractat ab nostre auonclo lo rey Carles e aquesta gent e llurs feyts lan feyt murir ab gran dolor. Deus vulla que aytal lloch non hajam nos, com ell ha haut. E lo cardenal nos sabe ques dixes, que be sabia, que lo rey de França li deya veritat: e axi callarensen. E lalmirall del rey de França qui sabe aço, non cal dir, ab quina paor estaua, empero ordona, que axi com les cinquanta galees anauen de senct Feliu a Roses, que axi hi anas ell, e vengues ab LXXXV galees; e que les XXV estiguessen tota vegada a Roses, e axis segui daqui auant. Perque lalmirall en Roger de Luria saura ab mes a combatre ensemps, quel senyor rey Darago e en Ramon Marquet e en Berenguer Mallol nos pensauen.
E axi lexar vos he estar lalmirall del rey de França, e tornar vos he a parlar den Ramon Marquet e den Berenguer Mallol, e de llur bon marinatge.