Crònica de Ramon Muntaner/Capítol I

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca


CAPITOL I.
Com una visio vench al llit den Ramon Muntaner e li feu començar aquest llibre.

 Un dia stant yo en una mia alqueria per nom Xiluella qui es en la horta de Valencia, e durmint en mon llit a mi vench en visio un prohom vell, vestit de blanch, quim dix: Muntaner, lleua sus e pensa de fer un libre de les grans marauelles que has vistes que Deus ha feytes en les guerres hon tu es estat; com a Deus plau, que per tu sia manifestat. E vull que sapies, que per quatre coses asenyaladament ta Deus allongada la vida, e ta portat en bon estament, e portara a bona fi. De les quales quatre coses es la una: primerament com tu has tengudes moltes senyories, axi en mar com en terra, hon progres hauer mes de mal feyt, que no has. La segona cosa es, perço com james no has volgut guardar a nengun qui en ton poder fos ne sia vengut mal per mal; ans molts homens de grans affers son venguts en ton poder, qui tauien molt de mal feyt, qui cuydauen esser morts, com venien en ta ma, e tu llauors feyes ne gracies a Deus nostre senyor de la merce quit feya, e lla hon ells se tenien per pus morts e pus perduts, tuls reties a nostre senyor ver Deus propriament, els deslliuraues de la tua preso, els ne trameties en llur terra saluament e segura, vestits e aparellats, segons que a cascu pertanyia. La terça raho es, que a Deus plau que tu recomptes aquestes auentures e marauelles; car altre no es huy al mon viu, qui ho pogues axi ab veritat dir. E la quarta, perço que qual qui sia rey Darago que sesforç de be affer e a dir, entenent les gracies de Deus que ha feytes en aquests affers que tu recomptaras a ells e a les sues gents; e que pensen, que de be en millor yran tostemps, mentre ells vullan en veritat e en dretura metre e despendre son temps; e que vejan e conegan, que a la dretura ajuda tostemps nostre senyor: e qui a dretura guarreja e va, Deus lo exalça, e li dona victoria, e li fa vençre ab poques gents, e destroyr molts qui ab superbia e ab maluestat van, es fien mes en lur poder, que en lo poder de Deus. E axi per aquesta raho lleuat, e comença ton libre e ta hystoria al mills que Deus taja administrat.

 E yo, com aço agui entes, despertim, e cuydi trobar lo dit prohom, e non trobi gens; e sim fiu lo senyal de la creu en mon front, e lexim alguns dies que no volgui res daço començar. E altre dia en aquell lloch mateix en visio yo viu lo dit prohom quim dix: o fill que fas? perque menysprees lo meu manament? lleuat, e fes ço que yot man: e sapies que siu fas, que tu e tos infants e tots tos parents e amichs nauran bons merits de Deus del affany e dell treball que tu passaras; e encara nauras bon merit de tots los senyors qui son exits ne exiran en la casa Darago. E pensa de senyar e beneyr mi e ma muller e mos infans, e anassen.

 E yo tantost comenci aquest libre, lo qual prech a cascu quil oyra, quem crega; que per cert tot es axi veritat, com ho oyran, e no hi pose dupte negu: e tota hora que oyran les grans batalles e feyts darmes, vajals lo cor, que totes les victories estan tant solament en lo poder e volentat de Deus, e no en poder ne volentat de gents. E sapia cascu, que yo no trop ne pusch may pensar, que la companya que en Romania ha tant durat de Cathalans, qui per als hich haja tant durat, com per dues coses, les quals han tostemps hagudes e encara les han: ço es la primera, que hanch victoria que haguessen no reputaren james a lur bondat, mas tant solament al poder e volentat de Deus; e laltra, que tostemps volgueren, que justicia se tingues entre ells. E aquestes dues coses tenien tuyt generalment en lur volentat, del menor tro al major.

 E axi per amor de Deus a vosaltres senyors qui aquest libre oyrets vajaus lo cor en aquestes dues coses asenyaladament, e axi com vos vendra dauant, metets ho en obra, e Deus adreçar na mills tots vostres affers. Car qui pensa lo poder de Deus, e pensa lo poder nostre, llaugerament pot cascu pensar, que no es als mas Deus e lo seu poder, com aquest libre asenyaladament se fa a honor de Deus, de la sua beneyta mare e del casal Darago.