Crònica de Ramon Muntaner/Capítol IX

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca



DE LA CONQUESTA DEL REGNE DE VALENCIA

CAPITOL IX.
Com lo senyor rey en Iacme apres presa Mallorques sen torna en Cathalunya e dellibera fer guerra al rey de Valencia, e com guanya Valencia e lo regne, e en quin temps fou guanyada e conquerida Murcia.

E com tot aço hach conquest e guanyat, tornasen en Cathalunya e puix en Arago. E en cascuna daquestes prouincies ell feu corts hon dona a sos barons e a sos sotsmesos molt richs dons e franqueses e llibertats, axi com hauia feyt a Mallorques. E no creats que ell anas molt segornant ne deportant per la terra; ans tantost sen ana a Tortosa a la frontera, e comença la guerra ab lo rey sarrahi de Valencia e ab tots los altres Sarrahins del mon, axi per mar com per terra, e sofferint vent e plujes e trons, fam, set, fret e calor. E ana conquistant viles, castells, burchs de muntanyes e de plans, tolent als dits Sarrahins. E dura tant aquest affany, que depuix fo partit de Mallorques entro que fo ab setge dauant la ciutat de Valencia e la hach presa foren X anys passats: e axi es cert que de la conquesta de la ciutat de Mallorques a aquesta hach X anys drets sens mes e sens menys. E apres que la dita ciutat de Valencia hach pres, quis pres la vespra de sent Miquel del any MCCXXXVII, e poblada de les sues gents propies; e puix ana conquistant e prenent tot ço que del dit regne de Valencia era, e aenant enuers lo regne de Murcia. Axi que ell pres Algetzira qui es de les pus forts viles del mon e bona vila e honrrada. E puix pres lo castell de Xatiua e la vila; lo qual castell es lo pus real castell que nengu rey haja, e la vila bona e gran e de gran valor e fort be murada. E apres pres lo castell de Cosentayna e la vila de Alcoy e Albayda e Penaguila e molts daltres llochs que seria llonga manera descriure. E axi mateix ab molts barons sarrahins que hauia en lo dit regne ell feu treues, perço que los llochs que hauia presos pogues poblar: e tots aquells empero ab qui ell feu treues li responien de cosa sabuda lany. E encara puix pres lo castell de Cullera qui es riba mar, e la vila e lo castell de Corbera, e la vila Dalfandech ab tres castells qui hauia. E puix pres Bayren qui es bon castell, e puis pres Palma e Villalonga e Rebollet e Gallinera e la vall de Logar e la vall de Xalo e vall de Xebea e Alcala e Denia e Locayba e Polop e Carbona e Guaix e Berdia e Calp e Godalest e Confrides e castell Hortgeta e Finestrat e molts daltres castells e viles qui son daquella part. Puix pres Saria e Elocau e Castellnou e la ciutat de Segorb e lo castell e la vila de Xerica e altres llochs molts qui son de aquella part. Puix pres Quart e Manizes e Paterna e Ribarroja e Vilamarjant e Gest e Benaguazir e Llyria e Xiua e Bunyol e Macastre e Madrona e Xullell e Viladeroja qui son set castells en una val; e puix Nauarres e Lombay e Anguera e Castalla e Tibi e Ibi e Saxona e Torrestorres e Albes qui son mes de X castells, e molts daltres llochs, los quals yo no vull scriure, perço com ja damunt vos he dit, quen lo libre qui es feyt de la conquesta ho trobarets. Mas empero abans que la ciutat de Valencia hagues presa, hauia ja conquest molts bons llochs e viles e castells, axi com damunt vos he dit. Mas empero nomenar vos ne alguns llochs qui son molt reyals, que a cascu tanyeria a esser ciutat. Primerament conques hixent de Tortosa enuers la marina Amposta qui en aquell temps era reyal lloch, e lo castell Dulldecona e Peniscola e Orpesa e Castello e Borriana e Almesora e Xilches e Almenara e Vall de Segon e Moruedre e el Puig. E axi mateix conques enuers la terra ferma vall de Roures e Morella e sent Matheu e Ceruera e Valltrayguera e la Iana e la Salçadella e les Coues e Cabanes e Elbalench e Vilafames e lo castell de Montornes e Burriol e Nulles e lo castell Duxo e la vall, e Altura e lo riu de Millas qui son XXX castells forts a marauella, e lo castell e la vila Donda hon ha aytantes torres com ha dies en lany. E axi mateix hauia conquest ço que dauant vos hauia ja parlat, e molts daltres castells que en lo libre de la conquesta ho trobarets. E com tot aço hach conquest e ordonat, volch anar vesitar lo regne Darago e Cathalunya, e lo comptat de Rosello e de Cerdanya e Conflent que son cosi germa lo Compte en Nunno Sanxes li lexa qui ab ell era passat a Mallorques. E axi mateix ana visitar Muntpesller de que ell hauia gran goig a vesitar. E en cascu dels llochs hon ell anaua feyen grans professons e gracies a nostre senyor ver Deus qui los hauia saluat, e feyen baylls e jochs e solaces diuerses, que cascu sesforçaua que li poguessen fer honor e plaer; e ell axi mateix a tuyt feya gracies e donaua dons tants, que encara ne son tots benenants aquells qui exits ne romases son apres dells.