Crònica de Ramon Muntaner/Capítol LIII

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca


CAPITOL LIII.
Com los Sarrahins volien batalla feyta ferir en los chrestians, e desfer la bastida del compte de Pallars; e com fonch descubert llur enteniment per un Sarrahi del regne de Valencia.

Un jorn sesdeuench quels Sarrahins foren acordats, que batalla feyta venguessen a la bastida del compte de Pallars, e que de tot en tot perdessen tots les persones o laguessen. E dementre que aço hagueren pensat, un Sarrahi qui era estat del regne de Valencia de denuyt vench ho a dir al senyor rey. E lo senyor rey dix li, quant sera aquell jorn quells aço deguen fer? Senyor, dix ell, vuy es dijous, e diumenge mati que sera festa vostra, que ells se pensen que vosaltres serets a missa, e gran res de vostres barons, e ells han en volentat de fer esta brocada. Ara, dix lo senyor rey, ve a la bona ventura, que molt te grahim ço quens has dit; e nos prometemte, que nos te heretarem lla hon tu naixquist entre tos amichs. E plau nos, que estigues entre aquesta gent e fes nos saber tot ço quells faran, e dissapte a nuyt sies ab nos, e dir nos has tot ço quells hauran acordat. Senyor, dix ell, siats cert que yo sere ab vos. E ordona lo senyor rey ab les escoltes e ab les guaytes que cascuna nuyt feyen, que tota hora que vingues a ells, els digues Alfandech, quel dexassen saluament anar, perço com ell era natiu de la vall de Alfandech. E sobre aço anassen, e lo senyor rey ajusta son consell e dix los ço que lo Sarrahi li hach dit. E sobre aço mana a cascu de sos vassalls e sotsmesos, ques tinguessen apparellats; que ell volia ferir sobre la host dels Sarrahins. E si hanch negu temps fo goig ne alegre en neguna host, si fo entrells; quel dia los paria un any.