Crònica de Ramon Muntaner/Capítol LXIV

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca


CAPITOL LXIV.
Com los de Macina sen eren fort despagats dels almogauers, per vaer los tan mal enropats; e com oyt aço exiren los almugauers, e mataren mes de dos milia del camp del rey Carles, de que hagren gran conort los Macinians.

E com los almugauers foren entrats a Macina, qui hi entraren de nuy, nom demanets lalegre e lo confort qui fo per tota la ciutat; empero lendema mati en lalba ells se aparellaren, per ferir en la host. E les gents de Macina quils vaeren tant mal enropats, e ab les antipares en les cames, e abarques en los peus, e los capells de filats en testa, digueren: a Deus, com hauem haut goig perdut! e quina gent es aquesta qui van nuus e despullats, qui no vesten mas sol un casot, e no porten darga, ne escut! Nons en cal fer gran compte, si aytals son tots aquells del senyor rey Darago. E los almugauers que oyren aço entrebunir, dixeren: vuy sera, queus mostrarem, qui som. E foren obrir un portal, e feriren en la host en tal manera, que abans ques fossen reconeguts hi faeren tanta de carn, que aço fo una gran marauella, axi quel rey Carles se cuyda e aquells de la host, quel senyor rey Darago hi fos en persona. Queus dire? que abans que ells se fossen reconeguts, aquells de la host, axi com vos he dit, hi hagueren mes de dos milia persones mortes los almugauers. E puix tota la bona roba que trobaren, meteren la tota dins la ciutat, e entrarensen tots dins la ciutat sans e sauls e segurs. E com les gents de Macina vaeren les grans marauelles que aquesta gent hagren feytes, aquell jorn prearen cascu mes de dos cauallers e faeren los molta donor e de plaer: e homens e dones hi foren axi reconfortats, que aquella nuyt faeren tal lluminaria e tal festa, que en tota la host ne estegren esbalahits, e ab gran temor e gran dolor.