Crònica de Ramon Muntaner/Capítol LXVI

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca


CAPITOL LXVI.
Com lo rey Carles se feu posar en terra a la Gatuna, per mills recullir ses gents; e com los almugauers van occiure tots los que eren romasos, e per quina raho lo rey Carles no volch esperar la batalla del senyor rey en Pere.

Com lo rey Carles se fo lleuat del setge de Macina, qui sen lleua lo prim de la nuyt, ell se feu posar en terra a la Gatuna, perço com es la pus prop terra; que de la Gatuna a Macina no ha mas VI milles. E aço feu ell, perço que les galees e les barques faessen molts viatges la nuyt. Empero no faeren tants viatges, que molta gent de cauall e de peu no hi fossen romasos a lalba: los quals muriren tuyt per ma dels dos milia almugauers qui eren a Macina. E axi mateix tenda neguna no pogren lleuar, ne vi, ne viandes, ne res qui en la host fos. Si que mentre quels almugauers pensauen de la gent del rey Carles qui eren romasos en terra, los Macinesos pensaren de plegar la roba de les tendes. Empero los almugauers se spaetxaren axi tost de matar la gent, que encara hagren part en la roba qui era en les tendes. Empero ells nauien guanyada tanta, que tenien aquells que hauien morts, que sens nombre era; com cascu podets saber o pensar, que hom que fuig os vol recullir, que aur o argent no lexa, que ans lo sen porta ab si. E axi aquells quils maten han ho tot, e axi tuyt guanyaren sens fi.

Empero podets entendre, quin poder era aquell del rey Carles, que hauia a Macina: que be hi hauia C e XX galees e sens nombre de lenys armats e barques de ribera qui passauen a colp sis caualls cascuna, e hanch en la nuyt no pogren apoderar de passar la gent; e si era en lo mes de setembre, que fa aytanta nuyt com dia, e es tant breu lo passatge, com jaus he dit de VI milles. Empero perço com alcuns oyran aço, qui no saben qui son VI milles, vull que sapien, que tant ha poch de senct Rayner de Macina a la força de la Gatuna, que de la una part a la altra veurets un hom a cauall, e conexerets, si va a lleuant o a ponent. Per que vejats com es prop, ne quantes gents hi hauia; que tants nauilis nols poch en una nuyt passar. Perque les gents del mon blasmen lo rey Carles, com no volch esperar la batalla a lo senyor rey Darago. Mas aquells quiu saben diuen, que hanch senyor del mon no feu millor sauieza, com feu lo rey Carles, per les rahons que jaus he dites. Que ell se duptaua de traycio daquells qui ab ell eren. Daltra part, que sabia lo cor del senyor rey en Pere qui era lo millor caualler del mon, e que menaua ab si mes bons cauallers de sa terra, que hanch lo rey Artus no hach a la taula redona, e de gents de peu mes de quaranta milia homens de sa terra qui cascu valia un caualler. E axi pensant aquestes coses feu gran sauieza, ques tengues al pus segur; que ell sabia, que tant gran era lo seu poder, quen poch de temps ho cuydaua tot cobrar. Queus dire? que per cert ell ne tria lo millor; que si ell fos romas, era mort e vençut; que Deus era en la guarda del senyor rey Darago e de ses gents, quil hauien feyt venir en aquell lloch.