Crònica de Ramon Muntaner/Capítol LXVII

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca


CAPITOL LXVII.
Com lo rey Carles mana a cascuna de les sues galees, que sen tornassen a llur terra, e com lo senyor rey Darago trames les sues apres elles, e les hach desbaratades e vençudes e guanyada Nicotena.

E com lo senyor rey Carles fo a la Gatuna, e totes les gents foren en terra sues qui la nuyt pogren esser passades, ordona quel compte de Lanço, nabot seu e frare del rey de França Phalip, romangues a la Gatuna ab gran res de la caualleria; e ell anassen a la ciutat de Regol, e dona paraula a les sues galees, que cascun sen tornassen en llur terra. E aquels ab gran goig anarensen cascuns envers llurs terres, si que de CXX galees que hi tenia, ni hauia XXX de Pola qui faeren la via de Brandis, e les LXXX totes ensemps anauensen envers Napols. E lo senyor rey veya tot aço de Macina, e apella son fill Iacme Pere, e dix li: almirall, yo vull quen vostre lloch metats en aquestes XXII galles lo noble en Pere de Quaralt, e lo vostre visalmirall en Cortada, e que vajen apres daquest estol, e que firen en ells, que gent son qui fugen e han lo cor perdut de tot, e son de moltes nacions, e no estan james en una volentat. E siats certs, que ells los venceran, e que nos tindran la hu ab laltre. E respos en Iacme Pere: senyor, placius, que yo no meta negu en mon lloch en aquests affers, mas yo en persona que hi vaja, que tot ço que vos, senyor, deyts es veritat, que tots seran morts o presos: e axi placius que yon haja aquesta honor. E lo senyor rey respos al almirall: nos no volem, que vos hi anets, perço com haurets a donar recapte a tot laltre nauili nostre. Si que lo noble en Iacme Pere ab gran desplaer quen hach romas, que ordona les galees axi com lo senyor rey li hach manat. Si quencontinent se reculliren ab gran alegre, e cridaren tots: aur, aur! E les gents de Macina e de Sicilia qui eren en Macina marauellarense daço quel senyor rey feya, que trametia XXII galees contra XC e be cinquanta que hi hauia, mas entre barques e lenys armats e barques de ribera; e vengren tuyt al senyor rey e digueren li: senyor, ques aço que vos volets fer? que XXII galees voletstrametre contra cent cinquanta veles, que son aquelles que sen van? E lo senyor rey comença a riure, e dix: barons, vuy en aquest dia veurets lo poder de Deus, com obrara en aquest feyt. E llexats nos fer, que no volem, que negu no nos contrast a la nostra volentat; que nos nos fiam tant en lo poder de Deus e en lo bon dret que mantenim, que si eren dos tants que son, tots los veurets vuy en aquest dia morts e desbaratats. E respongueren tots: senyor, la vostra volentat sia complida. E tantost lo senyor rey caualca a la marina, e feu tocar la trompeta, e tot hom se reculli ab gran alegre.

E com foren recullits, lo senyor rey Darago e lalmirall muntaren en les galees, e lo senyor rey preycals, els ordona que deguessen fer. E lo noble en Pere de Quaralt e en Cortada digueren: senyor, placius quens lexets anar; que vuy farem tal cosa, que tostemps ne sera honrrada la casa Darago e vos e lalmirall, e tots quants na en Sicilia naurets goig e alegre; si que totes les xurmes de les galees cridaren: senyor, senyats e beneyts nos, e manats que anem, que tots son nostres. E lo senyor rey lleua los ulls al cel, e dix: pare senyor, beneyt siats vos quins hauets dada senyoria de gent tant alta de cor! placius quels defenats, e quels guardets de mal, els donets victoria! e senyals e beneyls e comanals a Deus. E tantost ell e lalmirall son fill exirense de les galees per lescala que tenien totes a la Font del Or de Macina.

E tantost, com lo senyor rey Darago fo en terra, les galees van batre de rems. E a aquell punt que elles bateren de rems, lestol del rey Carles no hauia passada la Coha de la Volp, e les XXII galees pensaren darribar, e faeren vela, quel vent era alosta, e a rems e a veles pensaren danar vers lestol de rey Carles. E ells quels vaeren venir, faeren la via de Nicotena. E com foren al golf de Nicotena, aplegarense tots, e digueren: veus aci les XXII galees qui eren a Macina del senyor rey Darago, que farem? Respongueren los Napoletans qui hauien gran paor, quels Prohençals nols desemparassen, e els Genouesos e els Pisans, que se aparellassen de la batalla.

E sim demanats, quantes galees hi hauia de cascun lloch, yous ho dire. Primerament hi hauia XX galees de Prohençals be armades e esparmades, e mes XV galees de Genouesos, e deu de Pisans, e quaranta e cinch de Napols de la ribera de Principat;e les barques els lenys armats eren tots del Principat de Calabria. Queus dire? tantost com lestol del rey Carles fo dauant Nicotena, pensaren tuyt de desarborar, es meteren en cuns de batalla. E les XXII galees foren pres a un tret de ballesta, e axi desarboraren, e scarpiren la cuberta, e lleuaren lestandart en la galea del almirall, e armarense tuyt e safranallaren la una galea ab laltra, axi que totes XXII galees afranallades e enbarbotades van bogar apparellats de batalla contra lestol del rey Carles. E aquells del estol nos podien pensar per res, que haguessen en cor, ques combatessen, mas que sen faessen affaenats; e com ells vaeren que adeueres se feya, les X galees de Pisans van exir de la esquera, e van arborar, e en roda ab lo vent qui era fresch van se metre en mar, e pensaren de fugir. E com los Pisans hagren aço feyt, semblantment faeren los Genouesos, e axi mateix los Prohençals, com tots aquests hauien galees llaugeres e be armades. E com les quaranta cinch galees e lenys armats e barques del Principat vaeren aço, tengren se per morts, e van ferir en la platja de Nicotena. E les XXII galees van ferir entrells. Queus dire? que de la gent occiuren tanta, que sens nombre fo: e prengueren mes de sis milia homens vius, e prengueren totes les XLV galees e lenys armats e barques. E no basta aço, ans van combatre Nicotena, e prengueren la, e hi mataren mes de dos cents homens a cauall de Francesos que hi eren venguts de la host: e de Nicotena a Macina no hi ya mes de XXX milies. E com aço hagren feyt, fo vespre, e donaren part a la nuyt.