Chronik des edlen en Ramon Muntaner/Capítol LXX
CAPITOL LXX.
Com los Almugauers e seruents de maynada demanaren de merce al senyor rey en Pere, los lexas anar a la Gatuna sobre lo compte Lanço; e com lo senyor rey los ho atorga, e hagren mort dit compte.
Queus dire? Quels homens de mar qui foren estats en les galees hagren tant guanyat, que per tostemps ne pogren esser benenants ells e els llurs, si ho sabessen guardar. E com los almogauers e els seruents de maynada vaeren lo gran guany quels homens de mar hagren feyt, hagren ne gran enveja e anarensen dauant lo senyor rey e digueren li: senyor, vos vets, quels homens de mar han guanyat molt, e no meten preu en diners que hajen, si que les gents se pensen, que nos que veen mal ropats no valgam res, e axi, senyor, es mester quens donets auinentesa, que puixcam guanyar. E lo senyor rey dix, que es aparellat que tota auinentesa que donar los puixca de guanyar, queu fara volenters. Donchs, senyor, digueren ells, ara es lo punt quens farets richs, e farem a vos la major honor e lo major profit que hanch vassalls faessen a senyor. Donchs, dix lo senyor rey, digats, ques aço? Senyor, digueren ells, veritat es, quel compte de Lanço, frare del rey de França e nabot del rey Carles, es a la Gatuna ab gran poder de caualleria: e si a vos, senyor, plaura, fets tocar les trompes, e encontinent que les galees se recullen. E tantost, senyor, recullirsan, que gran goig han los homens de mar, que no estiguen vagants; e tantost com sien recullits, nos muntarem en les galees, e com haurem donada part a la nuyt, axi que sia de mija nuyt a auant, les galees posen nos a la Gatuna a ponent en tal manera, que les galees puixquen dos viatges fer ans de lalba. E com nos siam de lla al mati en lalba, si a Deus plau, nos ferrem en la host, e farem tal cosa, que Deus e vos e tots aquells qui beus volen nauran gran alegre, e nos ne serem tostemps richs e benenants. Empero, senyor, clamam vos merce, que la caualcada sua reyal, que quinta ne res non hajam a donar; que be, senyor, vos deu plaure, que fe hauem en Deus, que dema sera lo jorn que nos farem tal cosa e venjança del rey Manfre e de sos frares, que per tostemps ne serets vos e els vostres be pagats e alegres; que be vaets vos, senyor, que si nos matam lo compte Lanço e tant bon hom de França e daltres parts que hi ha ab ell, que bona partida de venjança haurem feyta. E lo senyor rey respos los alegrement: be som pagat de tot ço que vosaltres hauets pensat ques faça. E siats bons e valents, e fets en tal manera, que nos vos hajam tostemps que grahir; que segurament, si sauiament estats, com les galees vos hajen posat en terra, entro que laltra barcada hi sia passada, e que puix en lalba firats en ells, que tot ço que hauets pensat se pora esdeuenir e be complir. Senyor, digueren ells, senyats e beneyts nos, e llexats not anar e fets tocar la trompeta, e digats al almirall tot lo feyt, e que meta dos llenys armats en roda, en guisa que aquells non poguessen hauer llengua. E llauors dix lo senyor rey: senyats e beneyts siats de la ma de Deus e nostra: e anas a la bona ventura e a la guarda de Deus e de la sua mare beneyta quius defena de tot mal eus do victoria. E sobre aço besaren li los peus e anarensen.
E lo senyor rey feu se venir lalmirayll, e mana li fer recullir les galees, e dix li tot lo feyt. E lalmirayll tantost compli ço quel senyor rey li hach manat. Queus en faria pus paraules? que axi com sera ordonat dauant lo senyor rey se compli, que les galees hagren feyts dos viatges carregades de almugauers e de seurents de maynada a hora de matines, e encara tornaren per lo terç viatge, que tanta de gent estaua a senct Rayner de Macina per passar a la Gatuna, que axi hi muntauen com si anassen fer una dança, de que fossen tenguts a dançar per nouia en ques deguessen molt alegrar. E com no podien entrar en les galees, metien se tants en les barques, que per poch nos negauen. Si que mes de tres barcades sen perderen, que tants ni montauen que sots sobre feyen. E com los dos viatges hagren feyts les galees e moltes barques, començas a fer lalba, e ells tot suau vengren a la Gatuna, e ordonaren caps de companyes sabuts, qui ab llurs companyes no haguessen cura mas danar dretament al alberch major de la Gatuna hon posaua lo compte de Lanço; e los altres feriren per la vila, e los altres per les tendes e barques qui eren entorn, quen la vila no podien tuyt posar. E axi com fo ordonat axis feu es compli.
Queus dire? axi com jorn fo, cascu fo en la sua terida, e les trompes tocaren dels almugauers e dels caps de seruents de maynada, e totes ensemps feriren. E no me demanets, com ne en qual manera, que james nengunes gents no feriren pus vigorosament com ells faeren. E aquells de la host del compte lleuarense, que no saberen quels era esdeuengut, e els almugauers e seruents feriren en ells, que sol hu non podia escapar. E aquells qui foren ordonats de anar a la posada del compte de Lanço, anaren hi e feriren vigorosament. E cert aquells hagueren gran affany, que be hi trobaren CCC cauallers a peu guarnits qui guaytauen lo compte. Mas que lo valch? que tantost hi foren pecejats, que trobaren lo compte ques guarnia entro ab deu cauallers qui foren a la porta de la cambra e no llexauen negu entrar. Queus dire? quels almugauers muntaren sobre la cambra e pensaren de descubrir. E los cauallers cridaren: no sia! no sia! que aci es lo compte de Lanço: prenets lo a vida, quell vos dara mes de XV milia marchs dargent. E aquests cridaren: no feriem james presones, que a fer conue que muyra en venjança de les morts qui per lo rey Carles se son feytes. Queus dire? tots los deus cauallers muriren a la porta de la cambra com a bons e valents: e lo compte de Lanço hi fo tot pecejat. E mentre la brega era gran, les galees tornaren ab laltre viatge ab moltes barques: e vaerets gents auallar en terra e fer mortaldat de Francesos, perço com eren ab lo frare del rey de França. Queus dire? que abans que fos tercia, los hagren tots morts e pecejats. E lo viafora ana a Regol, e lo rey Carles qui ho sabe pensas, que lo rey Darago hi fos passat, e feu armar tota sa gent, e estech a la ciutat de Regol apparellat de defendre se e la ciutat, que no sabia la veritat que era, estauen, que negu de Regol no gosaua exir defora la ciutat. E entretant los almugauers e seruents de maynada recullirense en les barques e en les galees que hi hach tantes vengudes de Macina, que en un viatge los lleuaren tuyt ab tant thresor daur e dargent, axi en vaxella com en cintes, com en spases e en florins e en diuerses monedes daur e dargent, e robes e caualls e muls e palafrens e arneses de caualls, e tendes e robes de vestir e de llits, que infanita cosa seria de comptar. Queus dire? que james nos pot dir, quen neguna caualcada que gents faessen se guanyas tant aur ne tant argent ne tant mouent. Queus yria pus parlant daquest feyt? quel menor que hi fo guanya sens mesura e sens fi. E paria be a Macina, que mes florins si despenien, que no solia fer pitjols; perque en aquell punt munta Macina de riquesa, que hanch puix no foren pobres.
Ara lexare a parlar daquest feyt de que lo senyor rey hach gran alegre: e dech ho hauer per moltes rahons, e entre les altres era aquesta, quels Sicilians preauen cascu de les sues gents mes de sis cauallers daltres gents. Axi que tal cor los meteren, que sol ab cinquanta Sicilians hagues sol deu Cathalans no cuydauen esser desbaratats per CC homens daltres gents.
Ara lexare a parlar del senyor rey e de les sues gents, e tornare a parlar del rey Carles.