Crònica de Ramon Muntaner/Capítol LXXII

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca


CAPITOL LXXII.
Recompta lo consell quel rey Carles hach pres estant en tant gran estret, e com enuia reptar lo senyor rey en Pere, don batalla fo fermada entrels dos reys; e com tostemps los reys e richs homens deuen hauer homens vells e partichs en llurs affers.

E pensas axi, e dix: lo rey Darago es lo pus saui princep e lo pus alt de cor que hanch naixques de Alexandri en sa: e sil reptes de fe, com tes vengut en ta terra sens desafiarte, ell escondir sen ha. E finalment tu li continuaras missatges quil repten, e ell daço tantost escondir sen ha per batalla, o de son cors, o de deu per deu, o de cent per cent. E com ell aço haura dit, non tornara per res anrera: e axi tu pendras la batalla de cent per cent, e metras ho en poder del rey de Inglaterra: e axi fermarem cascu, que siam a jorn cert e breu a Bordeu. E com la batalla sia fermada, e les gents ho sabran, axi com estan solleuats, cesseran e diran: a quins rebelam, quel rey Darago ha anar a la batalla, e si era vencut, nos erem tots morts ab lo poder quel rey Carles ha? E axi cascu estara suau, que de res no moura, entro la batalla sia feyta, e be com nos fa, sis pensaran aquest punt, que ara nos moura negu.

E axi feyt aquest pensament, que fo lo pus saui e lo pus alt que hanch senyor pensas, e en tant estret cas, hach sos missatgers molt honrrats, e trames los al rey Darago a Macina, e manals, que dauant tota la cort plena, axi de les sues gents com de Sicilians e daltres, que ells que li parlassen e que li dixessen, que no li volien parlar sino en presencia de tuyt; e com seria la cort plena, quel reptassen. E axi los dits missatgers vengren a Macina, e tantost feren ço que llur senyor los hach manat. E com la cort fo plena, digueren li: rey Darago, lo rey Carles nos tramet a vos, e tramet vos a dir per nos, que la vostra fe val menys, per que li sots entrat en sa terra sens desafiar. E lo senyor rey Darago mogut dira e fellonia respos e dix: digats a vostre senyor, que nos haurem missatgers qui seran vuy ab ell qui per nos li respondran dauant personalment, axi com vosaltres dauant nostra presencia hauets dit aquest reptament: e axi pensats vos en danar. E los missatgers sens comiat que no prengueren del senyor rey anarense e recullirense en un leny armat en que eren venguts, e tornarense al rey Carles e digueren li la resposta que lo senyor rey Darago los hach feyta. E nos passaren sis hores al dia, quel senyor rey Darago hi trames ab altre leny armat dos cauallers qui anaren dauant lo rey Carles. E axi sens que nol saludaren digueren li: rey Carles, nostre senyor lo rey Darago vos tramet a dir, si vos manas als missatgers que vuy li trametes, que li diguessen aytales paraules com li han dites? E lo rey Carles respos: tot segurament, vull que sapiats, e el rey Darago e vosaltres e tot lo mon, de nostra boca, que nos los manam que les diguessen; e axi les tornam encara dauant vosaltres de nostra boca. Llauors los cauallers lleuarense, e parla hu e dix: rey, nos vos responem de part del nostre senyor rey Darago, que mentis per la gola, que per res que ell haja feyt no val menys sa fe; mas diu que la vostra val menys, com vengues contra lo rey Manfre, e encara com matas lo rey Corali. E siaço volets dir que no, que ell vos ho fara dir cors per cors, e jats se sia que ell no hi diu res contra vostra caualleria, que ya sap que bon caualler sots, queus dara auantatje darmes per los dies que hauets mes que ell. E si aço no volets pendre, ques combatra ab vos X per X, cinquanta per cinquanta o cent per cent. E aço som prests e aparellats de fermar. E lo rey Carles qui oy aço fo molt pagat dins sa volentat, e conech be quel seu proposit era vengut, e dix: barons, aquests nostres missatgers que vuy hi foren, yran ensemps ab vosaltres, e sabran del rey, ell si dira ço que vosaltres deyts: e si ho fa, pens de donar son gatje dauant los nostres missatgers, e que jur sobre los quatre sancts euangelis, axi com a rey, que ell nos trestornara daço que dira. E si aço fa, vosaltres ab los nostres missatgers ensemps tornats a nos, e semblantment darem a vosaltres nostre gatje, e farem aquell sagrament mateix; e puix yo haure mon acord dins un jorn, e pendre la hu daquests tres partits que ell me dona, e qualque yo prenga, som aparellat de tenir en peus; e puix acordarem yo e ell, en poder de qui farem la batalla, e dins altre jorn quen hajam acord. E com hajam acordat, en poder de qui la farem, pendrem lo pus breu temps e lo pus curt que puixcam, lla esser aparellats de fer la batalla. Tot aço nos plau, digueren los missatgers.

E tantost passarensen a Macina ensemps, e vengren dauant lo senyor rey en Pere Darago. E els missatgers del rey Carles digueren li ço que llur senyor los hach manat. E com hagren complida llur raho, lo senyor rey Darago respos e dix: digats al rey Carles, que tot quant li han dit los nostres missatgers deym nos, e perço que ell mo crega e vosaltres, yo vos les tornare: e dix les axi sens mes e sens menys, com los seus missatgers li hauien dit. E llauors resposeren los missatgers del rey Carles: donchs, rey, puix axi ho deyts, dats vostre gatje en presencia de tuyt. E llauors lo senyor rey pres un parell de guants que tenia un caualler, e vals gitar en presencia de tuyt. E los missatgers del rey Carles preseren los gatjes, e tantost digueren li: donchs, rey, jurats sobre los sancts euangelis de Deus, axi com a rey, que vos daço no tornarets anrrera; e si ho fets, que romanguets fals en lloch de vençut, e per perjur. E lo senyor rey feu venir los euangelis, e axi ho jura com ells ho requeseren. E encara dix lo senyor rey: si mes entenets que hi haja afer de fermetat, yosom aparellat que ho faça. E digueren los missatgers, bens par, que compliment hi haja. E tantost ab los missatgers del senyor rey Darago tornarensen a Regol al rey Carles, e digueren li tot ço que si era feyt, ne quel senyor rey Darago hauia dit. E tantost lo rey Carles feu tot ço quel rey Darago hauia feyt dels gatjes, axi com dels sagraments. E los missatgers del rey Darago portarensen los gatjes, e com aço fo feyt e fermat, en guisa que nos poch per res tornar anrera. Perque lo rey Carles fo alegre, e dech ho esser; que tantost hach gitat lo cor daquells qui contra ell se volien reuelar, axi que tot son pensament li vench feyt: e perço diu hom, e axi es veritat, que hanch lo senyor rey Darago no fo enganat en feyt de neguna guerra sino en aquesta. E aço li esdeuench per dues rahons. La primera, que hauia afer ab lo rey antich e molt saui de tots feyts, com vull que sapiats que la llonga pratica val molt a tots los feyts del mon. E lo rey Carles hauia llongament continuat en guerres, e era vell e madur en tots sos feyts. E lo senyor rey Darago segurament era axi be bastat de totes bondats e de tots bens, com ell era; mas es ver, que era joue, e la sanch li bollia, que no lauia tan escabrentada, com lo rey Carles. Perque no pensa en lo temps present. E creats, que tot saui princep e tota altra persona, de qualque condicio sia, deu fermar son enteniment en lo temps passat e el present e en lesdeuenidor. E si ho fa ab que tota vegada requira Deus, el prech que sia de la sua part, no vendra a menys de son enteniment. E lo senyor rey Darago no guarda mas dos temps, ço es lo passat e lesdeuenidor, e lexa lo present. Que si en lo present li anas lo cor, bes gurdara, que no faera aquestes batalles; que be podia ell vaer, quel temps present era tal, quel rey Carles perdia tota la terra, e encara era en tal punt, que segurament quen aço vengra, quen poder sagra a metre del rey Darago sens colp e sens costada, que tota la terra estaua en reuelarsen.

Perque, senyors qui oyrets aquest libre, vajaus lo cor, que en vostres consells hajats richs homens e cauallers e ciutadans, e totes altres maneres de gents, e entre les altres antichs homens qui hajen vist e oyt e llongament pratigat en ço que llongament hauran acostumat: e segurament triaran de dos bens lo millor, e de dos mals lo millor. No dire pus en aquest feyt, que tots lossenyors del mon son de tant alta sanch, e son tant bons, que si no eren mals consells, james no farien res qui fos desplaent a Deus. E encara com ho consenten ques faça, no hi cuyden fer, ans los diu hom els fa entendre alcunes coses, ques cuyden que esta be, e sera contrari: perque ells quant a Deus ne romanen escusats, mas los mesquins qui axils enganen els donen a entendre hu per altre ne romanen encarregats, en portaran pena en laltre mon.