Crònica de Ramon Muntaner/Capítol LXXVI

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca


CAPITOL LXXVI.
Com lo senyor rey Darago dona lalmiraillat al noble en Roger de Luria, e ordona de anar a Bordeu a la batalla; e com pres comiat de tuyt, e passa en Cathalunya ab quatre galees de Cathalans.

E llauors lo senyor rey apella noble en Roger de Lluria que ell hauia nodrit, e feu lo agenollar dauant, e dix li: En Roger, dona Bella vostra mare ha be seruida la regina muller nostra, e vos hauets vos nodrit entro aci ab nos, e hauets nos be seruit: e axi dam vos ab la gracia de Deus la verga del almiraillat, axi que daqui auant siats almirall nostre de tota Cathalunya e del regne de Valencia e de Sicilia e de totes les terres que hauem, ne Deus nos dara e conquistar. E lo noble en Roger de Luria gitas en terra e besa los peus al senyor rey Darago, e puix les mans, e pres la verga en tal bona ventura, que placia a nostre senyor Deus, que tots los officials a qui lo senyor rey comanara sos officis los hi administren axi be, com lo dit noble feu. Que be pot hom dir, que hanch james vassall en negun offici no honrra mills son senyor, que ell feu: e aço li dura del jorn que ell pres la verga entro que passa desta vida.

E com lo dit noble en Roger de Luria hach presa la verga del almiraillat, vaerets alegres e jochs e dançes a Macina, e fer festa gran, que marauella seria de comptar. E com tot aço fo passat, lo senyor rey feu aplegar consell general a la sgleya de sancta Maria la Noua de Macina, e preyca tambe e tant honrradament, e castiga e semoni a totes les gents, axi Cathalans com Aragonesos, com Llatins, els prega, que tots samassen e honrrassen, e que no hagues negu departiment dels huns als altres, mas que samassen com a frares. E com tot aço e altres moltes bones paraules hach dites, ell los dix: tuyt sabets, que nos hauem curt temps per anar a la batalla que hauem empresa ab lo rey Carles, a la qual per esser senyor de tot lo mon nos no faltariem, que aquell jorn nos no fossem dins lo camp. Perque vos deym, que estigats ab bon cor, e be sforçats; que nos vos dexam tanta bona gent, que sols aquestes que nos vos lexam, se combatrien ab lo rey Carles. E axi podets estar ab la ajuda de Deus tots segurs. E nos prometem vos, que tantost que siam en Cathalunya, queus trametrem la regina e dos fills nostres, perço que entenats, que axi char hauem aquest regne e vosaltres, com hauem Cathalunya e Arago. E aytant com lo mon dur podets estar segurs, que nos ne els nostres nous falrem, ans ne fem aquell compte, com de naturals vassalls. E encara queus prometem, que si nos escapam vius de la batalla, que nos hich tornarem tantost, si donchs altres affers aqui nos no poguessem fallir nons venien. E be com altres affers nos conuenguessen, tota hora tindrem girada la cara deuers vosaltres. E ab aytant senya e beney tota la gent, e pres comiat de tuyt. E aqui vaerets plants e plors que si faeren, e cridaren: sanct senyor! Deus te do vida e victoria! ens do gracia, que tostemps ojam bones nouelles de vos.

E axi lo senyor rey aualla de la tribuna hon hauia preycat. E aqui vaerets pressa de besar peus e mans; que mester fo que tuyt li bessaren o peus o mans. E axi a peu acompanyaren lo entro al palau, que hanch no poch caualcar: e axi mateix nou volch fer per raho de dones e de donzelles qui exiren per les carreres a besar la terra dauant ell, com los peus ne les mans no li podien besar. Queus dire? de mati que era, com ell comença a preycar, e vespre e escur fo abans que fos al palau; que hanch ell ne hom que hi fos no hach talent de menjar ne de beure, que nos podien sadollar de la sua vista. E com fo al palau, les trompes e les nacres tocaren: e tot hom qui aqui volch menjar menja, que nul temps quel senyor rey de Arago fos en Sicilia no veda hom porta ne taula a nul hom qui menjar hi volgues e lo senyor rey e tots assegrense a menjar, hon foren honrradament pensats.

E com vench lendema, lo senyor rey se feu venir lalmirall, e dix li: almirall, tantost armats XXV galees, e armats les axi que cascuna haja un comit cathala e altre llati, e quatre notxers cathalans e quatre llatins; e axi mateix proers e els remers sien tots Llatins, e los ballesters tots Cathalans. E axi daqui auant volem, que totes quantes armades farets, sien axi ordonades, e per res no hi mudets. E axi tantost vaja lestandart a la taula, e pensats de pagar aquestes XXV galees e dos lenys de quatre mesos, que nos volem en les dites galees passar en Cathalunya, e aço dix dauant tot hom. E tantost lalmirall feu aço quel senyor rey li mana.

E a la nuyt lo senyor rey se feu venir lalmirall, e dix li: almirall, vos tenit segret ço que yous dire, e tant carament vos ho coman, com vos es chara la nostra amor. Vos entre aquestes galees armarets quatre galees totes de bona gent de Cathalans, que sol hu Llati no hi haja e nul hom daltra llengua; e farets semblant que les trametats a Tunis, e vajensen a Trapena, que nos serem a Trapena de vuy a XXIV jorns - e comptali les jornades que entenia fer -: e axi trobem les lla, e en aquelles quatre galees nos muntarem, e yrem nosen en la guarda de Deus e de madona sancta Maria. E aço sia segret, que nul hom non sapia res. E vos romandrets ab les altres galees a guardar la illa e la nostra gent qui es en Calabria. E lo dit almirall dix li: senyor, per Deus merce, que sera aço que vos ab tam poques galees volets passar en Cathalunya? Dix lo senyor rey en Pere: nom parlets pus, que axis fara. Donchs, senyor, per amor de Deus vaja yo ab vos en aquexes quatre galees. Dix lo senyor rey: no farets, e nons tornets paraula en aço que nos volem. Senyor, dix lo almirall, sia feyt ço que vos manats. Queus dire? axis feu com lo senyor rey mana.

E com tot aço fo ordonat, lo senyor rey pres comiat, e de Macina ana a vesitar totes les terres de Sicila, e vench a Palerm hon faeren la major festa que hanch fos feyta per negun senyor. E axi mateix ajusta parlament general, axi com hauia feyt a Macina, e axils preyca de aquella raho mateixa, e axi mateix vaerets plants e plors e crits, els seguiren de la sgleya major hon fo lo parlament entro al palau. E axi mateix dones e donzelles exien per les places besant la terra dauant la sua faz, e cridant benedictions e molt de be. E com aço fo feyt, lo senyor rey partis de Palerm, e anassen a Trapena. E sim demanats quina, gent lo seguia, seria infanitat de dir: que tantost com fo fora de Macina, anaua de cascu lloch tanta gent ab ell, que infanitat era, e en cascun lloch conuidauen lo, e feyen li sos ops e a aquells qui ab ell anauen, de qualque condicio fosse. Queus dire? que com fo a Trapena, axi mateix feu altre parlament, e hach hi mes gents que en negu dels altres parlaments no eren estades. E estant al parlament preycals, e els dix ço que los altres parlaments hauia dit: e axi mateix feniren lur parlament, axi com hauien feyt els altres llochs.

E aquell jorn mateix, mentre quel senyor rey estaua en la trebuna que preycaua, les quatre galees e un leny armat que lalmirall hi hach mes, vengren a Trapena: e de les galees foren capitans en Ramon Marquet e en Berenguer Mallol en qui lo senyor rey se fiaua molt. E tantost com les galees foren vengudes, los prohomens de Trapena donaren los gran refrescament. E aquell dia lo senyor rey ab grans plors que hach en Trapena recullis en la bona ventura, e feu hi muntar tantsolament aquells que ell hauia ordonats, e no pus: e aquests eren pochs, perço que les galees anassen lleugeres. E axi lo senyor rey ab la gracia de Deus fos recullir, e mes se en mar. Deus per la sua merce lo port a saluament.

Ara lexarem a parlar del senyor rey, que yo mi sabre tornar, que ell sen va a la bona ventura, e la illa de Sicilia romas be ordonada e per mar e per terra, e tot aço que hauia en Calabria be ordonat e be establit, e parlarem del rey Carles.