Chronik des edlen en Ramon Muntaner/Capítol LXXVIII

De Viquitexts
Sou a «Capítol LXXVIII»
Chronik des edlen en Ramon Muntaner
Ramon Muntaner
(1844)


CAPITOL LXXVIII.
Com lo sanct pare papa Marti atorga al rey Carles tot ço que per lo dit rey li fo demanat; e com dona sentencia de vet contra lo senyor rey en Pere e sos valedors, e absolue de pena e de colpa tots aquells qui contra dit senyor rey en Pere venguessen.

E lo papa respos: fillol de la sancta sgleya, tot ço que vos hauets dit hauem be entes, e responem vos a les quatre rahons, quens hauets posades, per que nos vos som tenguts dajudar. E a la primera vos responem, que es veritat que som en conuinença ab vos, queus deuem ajudar de tot quant ajudar vos puixcam contra tota persona que contra vos venga: e aço farem volenters. Laltra que vos deyts, quen colpa nostra es lo rey Darago anat en Sicilia, queus ho atorgam; que en aquell punt que li diguem de no, coneguem que mes nos portaua volentat que raho: per quens conexem la colpa, e queus en som tenguts ajudar en totes maneres. La terça de la croada e del vet, vos prometem, quen continent, abans que vos partiexcats de nos, se fara e si enantara. La quarta, del thresor quens demanats, e que requiram lo rey de França, axi com a gran fauoner de la sancta sgleya, queu farem volenters, e som aparellats que bastem vos e lo rey de França de moneda: e axi estats ab bon cor e confortats vos, que tot ço que demanats fara la sancta sgleya complidament.

E sobre aço parlaren los cardenals, e cascun conferma ço quel pare sanct hach dit. E axi lo rey Carles fo molt confortat e pagat, els feu moltes gracies de la bona resposta, e pregals, que tantost lespaetxassen de totes coses, perço com ell se hauia anar a son nabot lo rey de França, e demanar socors e ajuda, e que ab ell anas a Bordeu. E axi lo papa enantal en tal manera, que dins pochs dies dona la sentencia e la croada contra lo rey Darago e sa terra e tots aquells qui ajuda li faessen, e absolue de pena e de colpa tots aquells qui contra li venguessen. Aquesta sentencia dona papa Marti qui era Frances. E diu se, que nul temps de cort de Roma no exi sentencia qui no fos justa: e axi ho deuem tuyt creure; que diu se per los clergues qui son administradors de la sancta sgleya, que Sententia pastoris iusta vel iniusta tenenda est. E axi ho deuen tots faels chrestians creure: e axi ho creu yo. Perque aquesta ajuda fo molt gran, la major que la sancta sgleya poch fer a negu senyor, e qui mes deu esser temuda per tot fael chrestia. E apres li feu ajuda del thresor de sanct Pere, daytant com ell nagues mester per si ne per lo rey de França.

E axi lo rey Carles pres comiat del pare sanct e dels Cardenals e venchsen en França.