Crònica de Ramon Muntaner/Capítol LXXXII

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca


CAPITOL LXXXII.
Com lalmirall en Roger de Luria apres batuda la costa de Calabria, e preses viles e casals, hach preses les tres galees que lalmirall de Marsella hauia trames per pendre llengua den Roger de Luria, e com dit en Roger sen ana cerca los Marsellesos.

Ara vos lexare a parlar dells, e parlare del almirall en Roger de Luria qui hach armades les XXV galees quel senyor rey Darago il mana. E trames ne les quatre e un leny a Trapena al senyor rey Darago, axi com dauant hauets entes: e axi foren armades XXI galea e dos lenys, e aquelles foren molt be armades de Cathalans e de Llatins. E entant com foren armades, e hach trameses les quatre al senyor rey a Trapena, e lo rey armat ab XXI galea e dos lenys ell bate la costera de Calabria entro sus a les Castelles qui es prop del golf de Taranto, e en moltes parts faeren terrasavia, e prengueren viles e casals, e lo dit lloch de les Castelles que establi, e faeren gran guany, e hagren molt de mal feyt, sis volguessen. Mas los Calabreses venien al almirall e deyen li: nons façats damnatge, que certs siats que tuyt tenim el cor, que si lo sanct rey Darago estorç Deus de la batalla que ha empresa ab lo rey Carles, tots som seus: e axi placiaus, que nons façats aquell mal que fer poriets.

E lalmirall vaent aço entenia que deyen be, e passaua axi com podia ab menys mal; que en veritat aquelles gents daquell pays eren en aquella saho axi besties de feyt darmes, que C almugauers ne prenien M, siach M se trobassen, que sol no sabien ques feyen. E los homens qui anauen ab lalmirall, almugauers e seruents de maynada, eren tals que en una nuyt entrauen entrenuitada LXXX o C milles dintra terra, e amenauen a mar tot quant se volien, axi quenfanitat era ço que guanyaven. E qui tot ho volia comptar, seria tant llonga escriptura, que tot hom sen enujaria de oyr. Perque yo men pas per les sumes, que en veritat sol daquesta exida que lalmirall feu ab aquestes XXI galea e dos lenys vos poria comptar mes de XXX corregudes que faeren, e trobarense en cascuna ab caualleria e molta paonada, que tots desconfiren; que un gran libre sen poria fer. Perque basta que la suma dels viatges vos diga. Queus dire? com lalmirall hach batuda tota Calabria, e hach feyts moltsbons feyts, ab gran guany ell sen torna a Macina. E com fo al cap de Larmita qui es a entrada de boca de Far de leuant, ell sencontra a alba de jorn ab les tres galees de Prohençals quen G. Cornut almirall de Marsella hauia trameses per pendre lengua. E los dos lenys armats qui anauen dauant lalmirall en Roger de Luria vaeren les tres galees a la posta que dauen part a la nuyt e esperauen llengua. E tantost com los dos lenys armats los hagren descuberts, ab voga sorda tornarensen al almirall e digueren li ho. E tantost lalmirall parti les galeesper escala, e enuirona les tres galees, que per res no sen poguessen anar. E tantost ell en persona ab tres galees acostas a ells. E aquells qui les sentiren van se pendre a rems, que mes se fiauen els rems, que en Deus ne en les armes: e el almirall vals ferir. Queus dire? que com ells giraren, jas vaeren dauant altres galees: e tantost vencerense e foren presos, e axi hagren aquella llengua, que cercauen; que pogren dir, que hauien llengua certa den Roger de Luria.

E que com lo almirall los hach presos, e jorn se feu, ell volch saber tot llur feyt, e sabel, que hanch res no lin fo amagat. E tantost ell sen ana ab gran alegre a Macina, e amena les tres galees ab la popa primera e les senyeres tirant. E encontinent aquell dia mateix ell posa en terra tot ço que en les sues galees era, e tot nafrat e malalt que hi fos, e refresca de gent. E lendema ell parti de Macina ab les sues XXI galea e dos lenys, e feu la via de Malta. Queus en diria? que aquell dia sen ana tro a Çaragoça, e demana llengua de les galees dels Prohençals. E una barca que hi hauia venguda del Goy de Malta comptals, que dins en Malta eren. E tantost lalmirall parti de Çaragoça, e anassen entro al cap de Cabopasser aquell jorn, e aqui dona part a la nuyt. E com hach donat part a la nuyt, e fo prop del jorn, el costejant la terra anassen entro al cap de Resaltaran: e aquesta via feu ell, perço que, si les galees dels Prohençals eren partides de Malta, que tota hora nagues vista, jats se sia que ell sabia, que les tres galees que ell hauia preses deuien lla esperar. Mas gens per aço ell no volia, que per res li poguessen escapar.

E com fo a la font de Xicle, ell feu exir a la plaja tota la gent en terra, e de la horta de Xicle e del castell hagren gran refrescament. Axi que ell feu tot hom refrescar e endreçar, que cascu regonegues ses armes, e els ballesters les cordes de les ballestes, e de les nous, e tot ço quel feya ops. Axi que aquella vesprada hagren gran refrescament, e de carn e de pa e de vi e de fruytes - que de les gracioses terres de Sicilia es aquella Xicle - e lleuaren cascuns de la aygua qui es de les bones aygues e sanes del mon, e cascu fo ordonat e mes en cuns de batalla. E com tots hagren sopat e lleuada aygua, lalmirall preycals, e dix los moltes de bones paraules qui feyen al temps, e asenyaladament los dix: barons, abans que jorn sia, sere al port de Malta, hontrobarem XXII galees e dos lenys de Prohençals armades: e son la flor de tota Prohença, e encara tot largull dels Marseleses. E axi es mester, que cascu de nos hajam ardiment sobre ardiment e cor sobre cor; e quen façam de tal manera, que per tostemps abaxem largull dels Marseleses, que tostemps han menyspreats Cathalans mes que negunes altres gents: e axi mateix, que desta batalla vendra gran honor e gran profit al senyor rey Darago e a tota Cathalunya; que pus aquests hajam vençuts, la mar es nostra: e axi placiaus a cascuns, queus membra de be affer. E tantost respongueren tuyt al almirall: pensem de anar, que per cert tots son nostres! e aquest es lo jorn que nos tostemps hauem desijat, que ab ells nos poguessem combatre. E tuyt començaren de cridar: aur! aur!