Crònica de Ramon Muntaner/Capítol LXXXIV

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca


CAPITOL LXXXIV.
Com lalmirall en Roger de Luria pres Malta e Goy, e la gran fraternitat que de llauors en sa hach entre Cathalans e Sicilians.

Com lalmirall hach refrescada la sua gent dos jorns, senyera lleuada anassen fins a la ciutat de Malta, e volch la combatre. E els bons homens de la ciutat digueren li, que per amor de Deus nols faes damnatje negu, que la ciutat se metria en guarda e encomanada del senyor rey, e ques retrien a ell a fer e a dir tot ço quell manas. E llauors lalmirall entra dins la ciutat ab tota la gent, e pres homenatge dells e de tota la illa, e lexals bons CC homens de Cathalans quils defensassen dels homens del castell; pero ab menys ni hagra assats, que la major part nauien perduts a la batalla, e majorment daquells qui bons eren. E com aço hach feyt, senyera lleuada vench assatiar lo castell el combate; pero vae, que res no hi podia fer menys de trebuchs, lleua lo setge, que pensas quen breu hi trametria setge tal que nou lleuara nul temps entro laja. E els bons homens de la illa de Malta donaren mil unces de joyes al almirall, e axi lalmirall fo pagat dells, e ells dell: e donaren refrescament a les galees tal, quentro que foren Macina los basta. E com açofo feyt, anassen a la illa del Goy e combate la vila, e hach lo raual tantost; e com lo raual hach haut e vol combatre la vila, reterense al senyor rey, e per ell en Roger entra dins a reebre sagrament e omenatge, e llexa li per guarda del castell qui es ab la vila ensemps C Cathalans. E com hach ordonada la vila e la illa del Goy, los homens del Goy donaren li D unces de joyes, e a les galees gran refrescament, e axi lalmirall anassen pagat dells, e ells axi mateix romangueren alegres e pagats dell.

E com aço fo feyt, feu la via de Sicilia e pres terra de Çaragoça, e aqui fo li feyta gran honor e gran festa, e donat gran refrescament: e puix a Iat, e puix a Tabarmina, e en cascu lloch le fo feyta gran festa, e donat tant de refrescament, que nos sabien hon lo metessen. E en cascu lloch tiraua les galees que hauia preses ab la popa primera, e les senyeres rocegant, e axi mateix entraren per Macina. E nom cal demanar la festa e la lluminaria quina fo, que tant fo lo goig, quencara dura e durara tostemps. E llauors se tengren tots los Sicilians per estorts e per segurs, quentro aço fo feyt nos tenien be per assegurats; mas llauors conegren la valor del almirall e dels Cathalans, els prearen els duptaren. E llauors se començaren a mesclar e en Macina e per tota Sicilia de matrimonis ab ells, e foren e son e seran tostemps axi com a frares. E Deus do mala ventura, qui aquesta fraternitat e amor volra departir! que molt es bona companya; que hanch nul temps dues nacions de gents no sauengren tant be com ells han.

Araus lexare a parlar del almirall, e tornare a parlar del rey Darago.