Crònica de Ramon Muntaner/Capítol LXXXVII

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca


CAPITOL LXXXVII.
Com lo senyor rey en Pere trames lo noble en Gilabert de Cruylles al rey Danglaterra a Bordeu, per esser cert, si lo asseguraria lo camp, e com hach entes del senescal de Bordeu, que lo rey de França venia a Bordeu ab dotze milia homens darmes per metrel a mort.

E com lo senyor senyor rey hach trameses les cartes a totes parts, ell ordona missatgers molt honrrats que trames a Bordeu, ço es saber lo noble en Gilabert de Cruylles, que dixes al rey Danglaterra, si li asseguraria lo camp; que nol calgues tembre a Bordeu de negunes altres gents. E axi lo noble en Gilabert partis del senyor rey e anassen a Bordeu, e ab poques paraules quel senyor rey li comana hach assats. Que qui saui missatge enuia, poques paraules li cal dir: e lo noble en Gilabert era dels pus sauis cauallers de Cathalunya.

E es veritat, que com les batalles foren fermades entre lo senyor rey Darago e lo rey Carles, auengrense amdosos, que missatgers de cascu ensemps anaren al rey Nandoart Danglaterra qui era dels prohomens senyors del mon; en que cascu lo pregaua, que la batalla preses, e que hagues lo camp en la ciutat de Bordeu. E lo rey Danglaterra a grans pregaries de cascu reebe aguardar e assegurar lo camp a Bordeu. E axi ho trames fermament a cascu per llurs missatgers mateixos, e que ell en persona seria a Bordeu. E axi lo senyor rey Darago pensauas, quel rey Danglaterra fos a Bordeu. E perço ell segurament trametia lo noble en Gilabert de Cruylles a ell. E com lo noble en Gilabert de Cruylles pensa de trobar lo rey Danglaterra a Bordeu, no li troba, e vench dauant lo seu senescal qui era noble hom e de gran veritat, e dix li la missatgeria, axi com la degra dir al rey Danglaterra. E lo senescal dix: en Gilabert, senyor, mon senyor lo rey Danglaterra es veritat que ha assegurades aquestes batalles, e promes que ell que hich seria en persona; ara es veritat, que ha assegurades les batalles, e ha sabut per cert, quel rey de França ve a Bordeu, e amena be dotze milia cauallers armats. E lo rey Carles sera aci a Bordeu, lo dia quel rey de França vendra, axi que hauem sabut aço. E lo rey Danglaterra veu, que ell no poria tenir lo camp segur, e axi no hi vol esser, ans ha manat a mi, que yo trameta a dir al rey Darago, que aytant com ha chara la sua honor e la sua vida, que ell no venga a Bordeu; que ell sap per cert quel rey de França ve a Bordeu, per metre a mort lo rey Darago e tots aquells qui ab ell seran. Si que yon volia trametre vuy en aquest dia missatgers al senyor rey Darago; mas pus vos sots venguts, a vos ho dich, que ho trametats a dir, e que vos romangats e vejats ço que yous dich, si sera veritat, e que tots dies len certifiquets daço que hich veurets.

E lo noble en Gilabert, axi com a saui que ell era en moltes maneres, assaja lo senescal per saber, que tenia en ell: e tota hora trobalo de bon enteniment envers lo rey Darago; e hon pus lo menejaua, pus ferm lo trobaua. E axi com ell se fo be fermat a la lleyaltat del senescal e en la bona amor que li hauia, ell trames a dir al senyor rey Darago per molts correus qui anaren cascu a sa part tot ço quel senescal li hach dit. E los correus foren quatre, e tots quatre entraren dins dos jorns a Iaca, hon trobaren lo senyor rey Darago, que hi fo vengut en pochs jorns; que de dues jornades hauia feyta una. E nous pensets, que ell saturas per festa ne per alegre quen negu lloch li faessen.

E com lo senyor rey entes ço quen Gilabert li feya a saber de part del rey Danglaterra e del senescal, ell estech molt despagat, no per tant quels cauallers foren tots a jorn cert, lo qual ell los hach manat, que hanch dels C e L non falli negu. E cascu vench arreat e apparellat, axi com conuenia a tals, com cascunseren. E estant quels feyts saparellauen, lo senyor rey ana a Çaragoça a vesitar la ciutat e a veure madona la regina e els infants. E si hanch festa fo, aço nous cal dir, que james tal goig ne tal alegre no fo en terra: e estech IV jorns ab ells. E tantost pres comiat de madona la regina e dels infants, els senya els beney els dona la sua benedictio.

E com fo a Iaca, aquell dia ell troba altres quatre correus qui foren venguts den Gilabert, en que li feya a saber, quel rey de França e lo rey Carles abdos ensemps entraren a Bordeu aytal jorn, ab tanta caualleria com dauant hauets entesa, e atendarense prop de lla hon lo camp era feyt en ques deuien los dos reys combatre, a menys de IV ballestades. Si que tots dies venien lo rey de França e el rey Carles ab gran gent al camp, per vaer com era ordonat. Com creats per cert, que fo lo camp mills ordonat, que camp hi hanch fos. E el cap del camp hauia una capella hon deuia siure lo rey Danglaterra, e puix entorn lla hon deuien estar los cauallers qui lo camp guardassen. E com lo senyor rey hach entesa aquesta raho, fo molt pus despagat que dabans no era, e trames sos correus an Gilabert, que li faes saber lo senescal, de quin enteniment era envers ell. E ell respos lin la veritat, e li feu saber ab tota seguritat, que no hauia hom el mon qui mes pogues amar senyor, com lo senescal amaua ell, e daço fos segur. E com lo senyor rey hach sabut aço, tench se per estort.

Ara vos lexare a parlar dell, e tornare al rey Carles e al rey de França.