Crònica de Ramon Muntaner/Capítol X

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca


CAPITOL X.
Com los moros del regne de Valencia ab ajuda dels reys de Murcia e Granada se alçaren, e com lo senyor rey en Iacme estant en Cathalunya enuia son fill linfant en Pere ab companya de cauallers, e fo presa Montesa, e pacificat lo regne.

E axi estant ell en aytal deport, los Sarrahins qui eren del regne de Valencia, qui eren ab ell en treues e en paus, pensant quel dit senyor rey los era luny, e abans que ell hi pogues hauer acorregut, haurien cobrats molts castells e molts llochs; axi com so pensaren ab consell e ab ajuda del rey de Murcia e del rey de Granada alçarense per les forces e ab los castells que pogueren hauer, dels quals hagueren molts abans quels chrestians sen fossen aprecebuts. E corregueren tota la terra, e catiuaren molts chrestians, e feren molt de damnatje. E tantost lo procurador del regne e richs homens e les ciutats e viles e llochs trameteren missatgiers al senyor rey, e faeren li saber tota la veritat del feyt. De la qual cosa ell fo molt despagat, e tantost ordona, quel senyor infant en Pere fill major seu, que pensas de venir al regne de Valencia, e que sen menas companya de cauallers de Cathalunya e Darago; e dona li tot poder en totes coses, axi com a la sua persona. E lo dit senyor infant en Pere, axi com aquell qui era del pus alt cor e de millor que nul hom qui hanch fos nat ne creu que nexera, ab gran pagament e alegre reebe lo dit poder e pres comiat del senyor rey son pare quil beney el senya e li dona la sua gracia.

E tantost pensa de venir al regne de Valencia ab richs homens e cauallers e paons de Cathalunya e Darago. E com fo en la ciutat de Valencia, pensa de ordonar sos richs homens e cauallers e ciutadans e almugauers e seruents de maynada e homens de mar, e partils tots lla hon veya que eren mester, e ell anassen envers Xatiua e trobas ab los Moros qui eren grans gens a la canal Dalcoyll, e desconfilos els mena tots a mort e a perdicio. E puix va daltra part e feu altre tal, axi que, com hom se pensa quell fos en un lloch, ell era en altre, e lla hon no podia anar a cauall anaua a peu ab los almugauers. E axi que mena tant fortment la guerra, quels Sarrahins no sabien ques fessen; que lla hon cuydauen esser pus sauls, en aquell lloch los prenien els oceyen, e catiuauen aquells ques volien, e mes los la mort al ventre en tal manera, que nos sabien aque sen prenguessen. E pensaren se ques metessen en un fort castell qui es a una llegua prop de Xatiua qui ha nom Montesa, e que daquell lloch darien gran dany a tota la terra.

E lo senyor infant sabe lo llur proposit per espies que tenia entre ells, e lexa hi ajustar grans gents. E un mati auans que jorn fos el lfo entorn del castell e de la mola ab grans gents de peu; apres trames per tota la terra a sis richs homens e cauallers, que vinguessen a ell a Montesa. E axi com ell ho manaua, axis feu: e vench li la host de la ciutat de Valencia e de totes les viles del regne. E ha assatiat lo dit lloch de Montesa, e tench lo en tal manera assaiat, e tant entro hach lo dit castell quis reteren a ell. E puix lo dit lloch de Montesa fo retut, tots los llochs qui seren alçats se reteren, axi que segurament hom pot be dir, que dit senyor infant en Pere conques altra vegada partida del regne de Valencia. E tots jorns les nouelles anauen al senyor rey son pare dels grans ardiments e almugauies e caualleries e assays quel dit senyor infant feya sobre los Moros.