Crònica de Ramon Muntaner/Capítol XCII

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca


CAPITOL XCII.
Com lo senyor rey Darago torna entrels seus per terra del rey de Castella; e la gran alegre que van pendre tots sos sotsmesos, e asenyaladament madona la regina e llurs infants.

Com lo senyor rey Darago hach pres comiat del senescal e dels altres, se mes el cami en aquell quen Domingo de la Figuera los mostra, e anarensen per lo rayquer de Nauarra, ço es saber tota ora per terra del rey de Castella, e menals per aquell cami hon sabia que deuia trobar los caualls: e axi com ho hauien feyt al entrar, tot axi ho feren al exir. Axi que vengren a la vila de Soria, e a Seron de Seron, e puix Moanquelo que es lo darrer lloch de Castella a la entrada de Arago. E de aqui vengren a Verdejo, e aquiconegren al senyor rey e faeren li gran festa e gran alegre, e pensaren be dell dos jorns. E tots aquelles de les encontrades saberen ho, e tot hom de cauall e de peu daquella encontrada atene a ell, per acompanyar, e axi be acompanyat vench a Calathayu; e si hanch en lloch fo feyta gran festa al senyor rey, lla la faeren.

E lo senyor rey trames sos correus de totes parts, e especialment mana al senyor infant e a tots los capdals de Cathalunya e Darago, e als cent cinquanta cauallers de la batalla, que fossen a Çaragoça al dehen jorn depuix les cartes hagren reebudes, que ell seria a Çaragoça hon tendria corts: e axi ho trames a dir per tot Arago. E si hanch vaes goig ne festa, si fo feyta a Iaca per lo senyor infant e per tots aquells qui hi eren: e faeren gran professo, que tots los prelats de Cathalunya e Darago hi eren, e lloaren e beneyren Deus de la gran merce que feyta los hauia de llur senyor, que de gran perill lo hauia escapat, e tornat ab gran honor, que per tostemps nauria la casa Darago de ço que feyt hauia.

E com aquesta festa fo feyta, cascu pensa danar lla hon li plach, en guisa que al jorn empres fo a Çaragoça: e el senyor infant Nanfos e la major part dels richs homens e cauallers e prelats anaren envers Calathayu al senyor rey. E axi mateix nom demanets lo goig que madona la regina e els infants faeren, e tots aquells de Çaragoça, com saberen aço que aquells qui eren a Iaca; e a Çaragoça e per tota la terra estauen ab gran temor, que no sabien hon era lo senyor rey, nen podien entrar en senya, entro que ell mateix vench: perque no era marauella, sin estauen en gran reguart.

Ara vos lexare a parlar del senyor rey Darago, e tornare a parlar del almirall en Roger de Luria.