Crònica de Ramon Muntaner/Capítol XCIX

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca


CAPITOL XCIX.
Com madona la regina dellibera tenir corts en Palerm, e com micer Ioan de Proxida parla en dites corts per madona la regina e llurs infants; e com la van pendre per regina e dona natural llur.

Abtant la festa hach durat a Palerm be vuyt jorns, e madona la regina e els infants foren be reuenguts del affany de la mar, madona la regina hach son consell ab micer Ioan de Proxida qui era vengut ab ella, qui era dels pus sauis homens del mon, e ab en Corral Lança qui axi mateix era vengut ab ella, e ab altres richs homens e cauallers qui ab ella eren venguts, e ab lo senyor infant en Iacme, e ab lo senyor infant Fraderich: e ella ab ells tirals a consell, e demanals que li consellarien que faes. E micer Ioan e daltres donaren li de consell, que trametes cartes a totes les ciutats e viles de la illa, que trametessen syndichs e procuradors a Palerm: que apres deu jorns que la carta hajan reebuda vostra, que sien a Palerm a la cort que vos volets tenir, e axi mateix als richs homens e cauallers de Sicilia; e com seran aparellats, llauors vos los direts ço que a dir los faça. E madona la regina e el senyor infant en Iacme tengren per bo aquest consell, e axis compli.

E com vench al jorn que dat los fo, ells foren tots en Palerm, e aquell jorn ajustarensen tots en Palerm en senyal en Salauert, e aqui fo feyt lo seti de madona la regina e dels infants, e puix dels richs homens e cauallers: e puix tots communament sigueren en terra hon hauien estesos tapits. E la nuyt anant madona la regina e els senyors infants apellaren Ioan de Proxida e digueren li ço que degues dir, e ques adparellas ell per madona la regina e per los senyors infants, e que presentas les cartes quel senyor rey Darago trametia a tota la communitat de Sicilia en senyal, e axi mateix aquelles que en especial trametia a cascu dels llochs a richs homens.

E axi com tuyt foren ajustats, lleuas madona la regina e dix los: barons, micer Ioan de Proxida en lloch de nos parlara a vosaltres, e axi entenets queus dira e fets compte que nos vos ho deym personalment. E tantost tornas siure. Ab tant empero micer Ioan lleuas, e axi com era dels pus sauis homens del mon, dix los moltes bones paraules, e entre les altres dix los: barons, monsenyor lo rey Darago vos saluda molt, e tramet vos aquesta carta e tota la communitat de Sicilia: feyts la llegir en senyal, e com sera lesta, haurets entes ço queus tramet a dir; e yo puix en lloch de madona la regina e dels senyors infants dir vos he ço que a dir vos haja. E tantost dona la carta a micer Matheu de Termens qui la pres e posalas al cap, e puix ab gran reuerencia besa lo sagell e obrila en presencia de tuyt: e com lach uberta, llegi la en tal manera que tuyt la pogren be oyr. E la sustancia de la carta era aquesta: que ell los donaua la sua gracia els feya a saber, quels trametia la regina Costança, muller sua e dona natural dells; e quels manaua els deya, que la tenguessen per dona e per regina, e que la obeyssen en totes coses que manas. E encara quels trametia linfant en Iacme e linfant en Fraderich fills seus, e que ell los recomanaua els manaua, que apres de la regina e dell que guardassen e tinguessen linfant en Iacme per cap e per major e per senyor en lloch dell e de la regina mare sua; e perço com a la regina no era dat de star tots dies e totes hores en consell, que en lloch della determenassen e delliurassen consells e totes altres coses ab linfant en Iacme, e que menys dell no faessen neguna cosa, si donchs la regina e ell per ella nols en dauen poder, e que creguessen, que ells trobarien tanta de sauiesa en lo dit infant, que ells sen tindrien be per pagats.

E com la carta hagren lesta, lleuas micer Aleynep per tots e dix: senyora regina, vos siats la ben venguda, e beneyta sia la hora que vos entre nos arribas e els senyors infants! e beneyt sialo rey Darago qui en guarda e en defensa nostra vos ha tramesos! perque preguen tuyt Deus Iesu Christ e la sua beneyta mare e els seus beneyts sancts, que ell do vida al senyor rey e a vos, senyora regina, e a tots vostres infants, e que de nos tolga los dies e a vosaltres los allarch, e que Deus vos prest a nos e a tots los vostres pobles. E vos, senyora, reebem ades tuyt per nos e per aquells que no hich son de part del senyor per dona nostra e per regina, per fer e dir tot lo vostre manament. E reebem los senyors infants axi com aquells qui deuen esser senyors nostres apres del senyor rey, e majorment reebem linfant en Iacme per cap e per major e per senyor en lloch del senyor rey e de vos: e a major fermetat yo jur per Deus e per los sancts euangelis per mi e per tota la comunitat de Sicilia, de atendre e de complir tot ço que yo he dit; e axi ho juraran tots quants ni ha en esta cort per ells e per los llochs de que han lo syndicat. E tantost lleuas e besa la ma a madona la regina e als infants, e cascu dels syndichs e richs homens e cauallers e honrrats ciutadans feren atre tal.

E com aço fo feyt, lleuas per madona la regina lo dit micer Ioan de Proxida, e dix los: barons, madona la regina fa gracies a Deus e a vosaltres de la bona volentat que li hauets mostrada, e promet vos, que tostemps, axi en general com en especial, vos amara eus honrrara eus ajudara ab lo senyor rey e ab sos fills en tot ço que puixca ne honest ne bo sia. E pregaus eus mana, que daqui auant guardets lo senyor infant en Iacme axi com a senyor vostre en lloch del senyor rey son pare e de nos, perço com a nos no es donat que anem per les terres, que ell haura de vesitar tots los llochs axi com a senyor, e haura anar a les guerres e als affers, axi en feyts darmes com en altres feyts. Que aquests infants nostres son de tal casal, que nul temps de res nos preen tant, com que sien bons darmes. E axi ho han haut tots llurs antecesssors, e axi ho mantendran ells e aquells qui dells exiran, si a Deus plau. Perque es mester, queus prengats guarda e cura dells, e majorment del infant en Iacme qui ades de present entrara en los affers e en les guerres; que linfant en Fraderich es tan poch e de tant pochs dies, que no volem ques parteixça de nos entro sia gran.

E lleuas micer Aleynep e respos per tuyt a madona la regina e als infants: que tot axi, si a Deus plau, ho compliran, commadona la regina mana, en guisa de Deus e nostre senyor lo rey Darago e vos, madona la regina, e els infants e tots los vostres amichs e sotsmesos nauran plaer. E sobre aço madona la regina senyals e beneyls tots, e els dona la sua gracia e la sua benedictio. E axi lleuarense tuyt, e cascu sen torna en sa terra ab gran alegre e ab gran pagament. E micer Ioan dona a cascu les cartes qui a cascu lloch e singular venien a cascu rich hom.