Crònica de Ramon Muntaner/Capítol XCV

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca


CAPITOL XCV.
Com madona la regina els infants en Iacme e Fraderich prengueren comiat del senyor rey Darago, e el senyor infant Nanfos e linfant en Pere de madona la regina; e com lo rey de Mallorques e richs homens destraren madona la regina tro en mar.

E com lo senyor rey hach espaetxats sos missatgers, demana en Ramon Marquet e en Berenguer Mallol, e dix los, que pensassen darmar la nau den P. Desuilar per nom la Bonauentura, e altra nau de les majors quen Barcelona sien apres daquella, e que les encuyrassen, e en cascuna metessen CC homens combatents, los millors que en Barcelona fossen; e que hi metessen buçons e ancores e arganels e castells lleuadisos, e encuyrar e armar gabies e tot ço que a naus armades feya a mester. E que armassen quatre galees e dos lenys e dues barques, e que tots ensemps anassen en conserua, que ell volia trametre madona la regina e linfant en Iacme e linfant Fraderich ab ella en Sicilia: e que hi volia trametre C cauallers ab ells, menys daquells qui son de llur casa; e daltra part oltra los mariners D ballesters be aparellats, e D seruents, perço que les naus e les galees fossen be aparellades, e que refrescassen la illa de Sicilia. E axi com ho mana en Ramon Marquet e en Berenguer Mallol, ho compliren: e segurament com que hi creixquessen, no hi minuaren res, e majorment com a ells donaua lo carrech lo senyor rey que hi anauen per capitans.

E com tot fo armat e apparellat, axi com lo senyor rey mana, madona la regina e los infants foren venguts, e fi los feyta gran festa. E lo senyor rey mana ab la gracia de Deus, ques recullissen, e tantost recullis tot hom. E com tuyt foren reculits, madona la regina en la cambra pres comiat del senyor rey: e cascu se pot pensar, qual fo lo partiment que entrells fo, que james no fo tant gran amor entre marit e muller, com entrells era, e fo tostemps. E com madona la regina hach pres comiat del senyor rey, los infants amdos entraren en la cambra del senyor rey, e gitarense als seus peus. E lo senyor rey llauors senyals e beneyls moltes vegades, els dona la sua gracia e la sua benedictio, els besa en la boca; e dix los moltes bones paraules, e asenyaladament al senyor infant en Iacme qui era lo major, qui tota hora hauia e ha encara be set anys mes que linfant en Fraderich, si que ya era de bo enteniment e molt saui e entes en totes coses de be; que del pot hom dir lexempli ques diu en Cathalunya: que spina com punxer deu aguda neix. E axi ell paria be en son jouent, que saui deuia esser; que si hanch ho parech, be ho ha mostrat e ho mostra tots jorns, que james no nasch pus saui princep, ne mills nodrit ne pus cortes ne millor darmes e de tots feyts, com ell es estat e es encara e sera molt anys, si a Deus plau que Deusli dara bona vida: e axi lo senyor infant en Iacme entes be e mes en obra totes les bones paraules quel senyor son pare li dix. E axi mateix linfant Fraderich daquell enteniment que hauia retench ço quel senyor rey lo dix, e pot hom dir dell axi mateix ço que del senyor infant en Iacme he dit; que cascu dells son tant bons envers Deus e envers lo mon e envers llurs pobles e llurs sotsmesos, que el mon non pot hom nomenar ne trobar de millors. E axi com lo senyor rey los hach agraciats e beneyts, besals altra vegada en la boca, e ells besaren li los peus e les mans, e exirensen de la cambra, e lo senyor rey romas tot sol be IV hores del dia, que no volch que nul hom hi entras. E semblantment ço quel senyor rey hach feyt feu madona la regina en altra cambra ab lo senyor infant Nanfos e ab lo senyor infant en Pere, e senyals e beneyls moltes vegades, els dona la sua gracia e la sua benedictio, els besa en la boca moltes vegades; e ells baxarense e besaren li los peus e les mans. E enteserense molt be molt bones paraules que ella los dix els castiga.

E com aço fo feyt, lo senyor rey de Mallorques, e comptes e barons e prelats e cauallers e ciutadans van exir; e madona la regina dix, que entrassen en la seu, que ella los volia agraciar de madona sancta Eulalaria e de sanct Auleger: e axi entraren en la seu dauant sancta Eularia e dauant sanct Auleger. Puix larchebisbe de Tarragona ab vuyt bisbes e daltres que hi eren digueren molta bona oracio sobre lo cap de madona la regina e de tots los infants. E com tot aço fo feyt, e madona la regina hach complides ses oracions, foren les besties apparellades, e anarensen a mar. E lo senyor rey de Mallorques destra madona la regina a cauall; e a peu la destraren lo compte Dampuries e el vescompte de Rocaberti e en Ramon Folch, vescompte de Cardona, e daltres richs homens de Cathalunya e Darago mes de L qui li anauen a peu entorn, e els consols de Barcelona e molts daltres ciutadans; e puix tot lo poble, axi homens com dones e donzelles e infants, qui tuyt plorauen e pregauen Deus per madona la regina e per los infants, quels guardas de tots embarchs els portas sans e sauls en Sicilia. Queus dire? que fort hauia dur cor qui en aquell punt no ploras. E axi com foren alla la mar, lo senyor rey de Mallorques descaualca, e aualla madona la regina, e puix la mes en una bella barca de panescal de la nau que hom li hach empaliada, eab ells los dos infants. E al pendre comiat dels dos infants qui anauen ab los dos qui romanien, aqui vaerets piedat; que nols podia hom partir entro quel senyor rey de Mallorques hi aualla de la barca, que plorant los parti, e mes en la barca lo senyor infant en Iacme e lo senyor infant Fraderich ab madona la regina. E tantost com los li hach mesos, lo senyor rey de Mallorques munta en la barca, e el compte Dampuries e en Dalmau de Rocaberti e en R. Folch, vescompte de Cardona: e tantost manaren vogar. E axi començaren a vogar, e madona la regina se gira es senyra, e beney sos fills, e puix tot lo poble, e encara tot lo pays; e els mariners vogaren e anarensen a la major nau per nom la Bonauentura. E com madona la regina e els infants se foren lunyats de terra, feren recullir les dones e les donzelles en altres barques que hi hauia aparellades, e richs homens e cauallers ab elles, per honrrar e per companyar: e ab la gracia de Deus entrerensen tots en la nau. E lo senyor rey de Mallorques e el compte Dampuries e el vescomte de Rocaberti e el vescompte de Cardona ab ells; e puix muntaren hi les dones e les donzelles qui anauen ab madona la regina; e en Ramon Marquet departi per laltra nau, e per les galees tota laltra gent.

E com tots foren recullits, en Ramon Marquet e en Berenguer Mallol vengren al senyor rey de Mallorques e besaren li la ma e dixeren li: senyor, senyats e beneyts nos, e auallats en terra, e lexats nos anar ab la gracia de Deus. Ab tant lo senyor rey de Mallorques pres comiat de madona la regina en plorant, e puix dels infants, els senya els beney els dona la sua benedictio molt charament en plorant, e el compte e els vescomptes atre tal. E com hagren pres comiat, exiren de la nau, e la nau estaua a la colla, e els fadrins en la lama,[1] e el notxer pensa de saludar; e com hach saludat, mana fer vela, e tantost la nau feu vela, e apres tots los altres vaxells. E com la nau hach feyta vela, oyrets tal crit en la plaja, que cridaren tuyt: bona hi vas! bona hi vas! que parech que tot lo mon resplandis.

E com hagren feyta vela, lo senyor rey de Mallorques anassen en terra, els barons e richs homens caualcaren, e anarensen al palau hon trobaren, quel senyor rey estaua encara en la cambra ablos dos infants qui eren ab ell, ço es saber linfant Nanfos e linfant en Pere. E com lo senyor rey sabe, quel senyor rey de Mallorques fo vengut, e els comptes e els barons, exi de la cambra, e les trompes tocaren, e anaren menjar: e cascu sesforça de fer solaces e deports per alegrar lo senyor rey e los infants. E com hagren menjat, lleuaren taula, e estegren en laltra sala, hon vengren juglars de diuerses maneres quils alegrauen. Queus dire? aquell dia passaren axi. E lexar vos he a parlar dell, e tornar vos he a parlar de madona la regina e dels infants e de llur estol.

  1. Var. B. & Val. e los fadrins en la cambra de la nau.