Crònica de Ramon Muntaner/Capítol XIV

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca


CAPITOL XIV.
De com sen torna lin fant en Pere del regne de Murcia, e les festes que li feu lo senyor rey en Iacme, e com delliura anar en Arago e lexar procurador e vicari major de tot lo regne de Valencia al senyor infant en Pere.

E apres lo dit senyor infant ab totes les gents qui ab ell eren anats vench en la ciutat de Valencia, e trobaren hi lo senyor en rey Iacme, son pare, quils feu gran festa e gran alegre. E com la festa fo passada de la sua venguda, lo dit senyor rey mes en una cambra lo dit senyor infant, e li demana de tot ço que hauia feyt ne li era esdeuengut, de puix que parti dell; e lo senyor infant compta li ho, empero be se guarda, que hanch no li dix negu feyt darmes que ell hagues feyt de sa persona, ans hauia castigat tot hom, que res no lin dixes. E axi lo dit senyor rey hach gran plaer e gran alegre de ço quel dit senyor infant li recompta qui li era esdeuengut; e majorment hach gran plaer, com vae e entes lo bon seny e lo bon enteniment quel dit senyor infant hauia. E sobre aquestes paraules lo dit senyor rey dix al infant, que li consellaua que faes de la conquesta, ne si li paria temps que ho degues començar, e que lin digues son enteniment. E lo dit senyor infant respos li: pare senyor, lo meu consell no es bastant a donar a vos ne a la vostra sauiesa; mas empero yo senyor vos en dire lo meu enteniment, e puix vos fernets ço que millor vos en parra, e Deus per la sua bonesa vos aministrara. Lo meu consell, pare senyor, seria aquest, que vos a la bona ventura pensassets danar vesitar Arago e Cathalunya e Muntpesller e totes les altres terres vostres, e lexats mi a la frontera, e yo fer los he guerra garrejada, en tal manera que res no poran sembrar, e si sembren, nou culliran. E daqui a un any vos, senyor, ab vostre poder siats tornat en Valencia a la bona hora en lo mes de abril, com ells deuen començar a recollir llurs bens, perço com en abril ja comencen de segar ordis en aquelles terres qui son primerenques. E llauors, senyor, vos entrarets e pensarets danar, entro que siats sobre la ciutat de Murcia, e aqui posarets vostre setge. E mentre vos starets al setge, yo correre tota la terra, e tendre los passos, que socors del rey de Granada no li pusca venir: e axi destroyrets la ciutat e tot lo regne aytant com es. E dix lo senyor rey: lo vostre consell tench per bo, e axi vull que sia definit, com lauets ordonat e tractat. E tantos mana ses cartes per tot lo regne de Valencia, axi a richs homens com a prelats, com a altres homens e cauallers e homens de viles, que tuyt fossen en la ciutat de Valencia a jorn cert; e axi fo complit, com ell mana.

E aquell dia, com tuyt foren ensemps en la claustra de madona sancta Maria de la Seu de Valencia, lo dit senyor rey feu son bon sermo, e dix moltes paraules bones qui feyen al temps, e a tuyt comana per major e per cap lo senyor infant en Pere; e manals, que guardassen e obeyssen la sua persona, axi com la sua propia ab tot poder; e ab tot compliment lexal vicari major e procurador de tot lo regne de Valencia. E tuyt communament ab gran alegre e ab gran plaer reeberen lo dit senyor infant ab tot lo poder quel dit senyor rey son pare li dona. E lo dit senyor infant axi mateix molt alegrement rebe lo dit poder, e asenyaladament perço com sabia, que romania en lloch hon tots dies hauria affer feyts darmes. Mas ell sen cobria aytant com podia, perço quel senyor rey son pare no sabes la gran volentat quel hauia; que per cert, si lo senyor rey son pare sabes la deena [1] part dels perills en ques metia per aytals dos regnes, ell no li lexara anar; car hagra gran paor, que no li perdes. Mas axi tenia segret los perills en que ell se metia en lo feyt de les armes; quel dit senyor rey no sabia res; ans se pensaua, quel dit senyor infant menas la guerra molt madurament, e ab gran seny. E axi segurament era veritat com ell se pensaua; mas oltra aço a son dia lo dit senyor infant no hi guardaua pont ne palanchs, que lla hon era lo pus estret feyt darmes, o sabia que hi deuia esser, lla era ell tota vegada: per que los feyts ne venien a millor fi; que segurament lla hon cascu veu son senyor natural, no pensa en als mas aguardar la persona e la honor dell. Que nous pensets que en aquell cas membra a nengu muller ne fill ne filla ne res que sia el mon, sino tant solament, que son senyor ajuta trer del camp ab honor e ab victoria e ab saluament de sa persona. E sobre totes les gents del mon tenen aço en llur cors Cathalans e Aragonesos e tots los sotsmesos del dit senyor rey Darago; car tots estan en vers llurs senyors plens de fina amor natural.

  1. B. desena.