Crònica de Ramon Muntaner/Capítol XLIII

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca


CAPITOL XLIII.
Recompta, quina sia stada la causa per que la illa de Sicilia se hach reuelada contra lo rey Carles, e com dit rey assatia la ciutat de Macina; e com Boaps salça contra son frare Mirabusach, e sen feu coronar rey de Bugia.

E estant en esta volentat tant alta, ell hach tals officials mesos per tota la illa de Sicilia que no feyen ne deyen sino tots mals e superbies, e nols paria quel mon fos altre Deus, mas lo rey Carles. Si ques desconexien de Deus e domens, e feyen tant, que marauella era, com los Sicilians nols degollauen auans que no sofferissen ço quels Francesos los feyen. E entre les altres maluestats sesdeuench que eren festes de pascha, e a Palerm ha una sgleya que es envers lo pont del almirall, hon a les festes de pascha hix tota la ciutat a perdonança, e majorment les dones de Palerm hi van totes. E aquell dia anaren hi algunes gentils dones entre les altres qui eren molt belles dones, e los sarjants francesos exiren defora,e trobaren aquelles dones qui anauen acompanyades de bon jouent qui eren llurs parents. E perço que poguessen metre los Francesos la ma a les dones lla hon se volguessen, cercaren los jouens homens, si portauen armes; e com vaeren que non portauen, digueren que les hauian comanades a les dones, e per les maneres ells los metian la ma, e les pecigauen, e per les mamelles. Axi que altres homens qui anauen ab altres dones qui vaeren aço, e vaeren que batien ab vergues de bou aquelles, e aquells qui daço se esquiuauen cridaren: ay Deus pare senyor! tanta de superbia qui la pora sofferir? E en aquell punt vengueren dauant Deus aquells clamors, en tal guisa que volch, que de aquelles superbies e de moltes altres quen hauien feytes fos feyta venjança. Si que enflama lo cors daquells qui en aquell lloch veyen la superbia. E cridaren: muyren! muyren! Axi que en tal punt comença aquest crit, que ab pedra secha mataren tots aquells sarjants. E com los hagueren morts, entraren per la ciutat de Palerm tuyt cridant, homens e fembres: muyrenlos Francesos! E tantost hom se pres a les armes, e tots quants Francesos trobaren en Palerm, tots muriren. E tantost lleuaren per capita e per comu Micer Aleynep qui era dels honrrats e dels richs homens de Sicilia. E com aço fo feyt, host feyta anauen lla hon sabien Francesos hi eren, e per tots los llochs de Sicilia anaua la veu; e aytant com la veu anaua, aytants ne matauen. Queus dire? Tota Sicilia se reuela contra lo rey Carles, e a colp materen tots quants Francesos pogueren trobar; axi que hanch hu qui hi fos en Sicilia non escapa. E aço sesdeuench per misericordia de Deus; que nostre senyor ver Deus soffer lo peccador, e com veu que nos vol esmanar dels mals, tramet sobre aquell laspasa de justicia. E axi la trames sobre aquells maluats superbiosos qui axi dauorauen la gent e lo poble de Sicilia qui eren obedients e bons a tot ço que fer deuien envers Deus e envers llur senyor. E axi ho son vuy en aquest dia, que no eren que pus lleyal gent haja vuy el mon, com ells son estats e son e seran, si a Deus plau, als senyors que puix han hauts, segons que per auant entendrets. E com aço fo feyt, e el rey Carles sabe aquest damnatge que hach pres, e molt mogut de gran fellonia aplega grans hosts, e per mar e per terra vench assatiar la ciutat de Macina: e vench ab tan gran poder, que ab XV milia homens de cauall hi vench, e de gents de peu sens nombre, e ab cent galees sobre una ciutat qui no era llauors murada, e aparia quencontinent se degues pendre, mas aquell poder era no res al poder de Deus qui guardaua e defenia ab bon dret los Sicilians.

E axi llexar vos he estar lo rey Carles qui te setge sobre Macina, e tornar vos he a parlar de la casa de Tunis en so qui si eseuench. Veritat es que, com lo rey Mirabusach fo feyt rey en Tunis per ma del senyor rey en Pere Darago, axi com dauant hauets entes, que son germa Boaps sen ana a Bugia e a Contastina, e ab Bugia e ab Contastina [1] ell salça contra Mirabusach, es corona rey de Bugia. E cascu daquests dos germans estegren en llurs reyalmes, e per auant mori Boaps rey de Bugia e de Contastina, e llexa rey de Bugia Mirabosecri fill seu, e senyor de Contastina Bugron lo segon fill seu.

  1. Var. Val. & B. Constantina.