Crònica de Ramon Muntaner/Capítol XLIX

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca


CAPITOL XLIX.
Com lo senyor rey en Pere feu crida, ques volia recullir al port Fangos e pendre comiat; e com lo compte de Pallars en nom de tots prega dit senyor rey, li dixes sa volentat, la qual may volch descubrir; e lardit que hach pera descobrirla als patrons e mariners.

E com lo senyor rey hach regonegut, que tot era aparellat, axi naus com galees, com altres vexells, fo molt alegre e pagat, e feu ajustar totes les gents generalment ab trompes, que tot hom fos a oyr ço quel senyor rey volia dir; que ell volia pendre comiat apres lo parlament, ques volia recullir. E com aquesta crida oyren, tot hom vench al dit parlament, e prelats e richs homens e cauallers e totes altres gents. E com tuyt foren aplegats, lo senyor rey puja en un cadafal de fusta que hach feyt fer, en tal guisa alt, que tuyt lon poguessen veure be e entendre: e com fo sus, siats certs que fo be escoltat. E lo dit senyor rey Darago pensa de preycar, e dix moltes bones paraules qui feyen al temps per aquells qui hauien a anar, e per aquells qui hauien a romandre. E com ell hach finat son preych, lleuas per tuyt comunament lo noble A. Roger, compte de Pallars, qui ab ell anaua el viatge, e dix li: senyor, totes les vostres gents, axi nos qui anam ab vos com aquelles qui romanen, han gran plaer de les bones paraules que vos los hauets dites, e tuyt ensemps sopliquen humilment a vos, quels digats e quels descobrats, hon es la vostra volentat danar. Perço com per descobrir la sua volentat no li deuia venir negun torp ne tort, tant era prop lo recullir, e que tuyt ne serien consolats, axi aquells qui hi yrien com aquells qui romandrien; e encara que mercaders e altres bones gents saparellarien ab viandes e ab tots refrescaments que portassen a la host. E encara que les ciutats e les viles sues axi mateix li trametrien tostemps ajuda e secors de totes coses. E lo senyor rey respos e dix: Compte, yo vull que vos sapiats, e tots los altres qui aci son, e encara aquells qui hich no son, que si nos sabiem que la ma esquerra nostra sabes ço que ha en cor de fer la ma dreta, que nos mateix lans tolriem: e axi no parlets pus desta raho, mas pensats vos de recullir tots aquells qui ab nos deuets anar. E com lo compte e los altres oyren tant fort paraula, com aquella quel senyor rey hach dita, non volgueren pus parlar, mas ques reprengueren e digueren: senyor, pensats de manar que nos ho farem, e placia a nostre senyor ver Deus e a madona sancta Maria e a tota la cort celestial, que ell compleixca lo vostre enteniment a honor dells, e a creximent e a honor vostra e de tots vostres sotsmesos; e que a nos do gracia queus puixcam seruir en tal manera, que Deus e vos ne siats pagat. E sobre aço lleuas lo compte Dampuries e lo Vescompte de Rocabarti, e daltres richs homens qui no deuien anar el viatge, e digueren: senyor, placius que vullats, que nos nos recullam ab vos, e que per res nons llexets; que axi be aparellats som de recullir com aquells qui hauien albara danar el viatge. E lo senyor rey respos al compte e al Vescompte e als altres, e dix: nos vos grahim molt la vostra proferta quens feyts de la bona volentat, mas aytant vos responem,que axi be nos seruirets volsatres qui romandrets com nos qui anam. E com aço hach dit, beneyls e senyals tots ells, els comana a Deus. E si hanch se vaes grans plors e grans crits, aqui foren al pendre comiat: axi que lo senyor rey qui era lo pus fort senyor de cor qui hanch naixques, nahuyra tot de plorar. E lleuas e ana pendre comiat de madona la regina e dels infants. E agracials e beneyls, els dona la sua benedictio. E hach li hom aparellat un leny armat, e recullis ab aquella benedictio e gracia, que hanch senyor se pogues recullir. E com ell fo recullit, tot hom se pensa de recullir, axi que dins dos jorns foren tuyt recullits, e ab la gracia de nostre senyor ver Deus e de madona Sancta Maria e de tots los seus beneyts sancts e sanctas ells faeren vela tuyt de port Fangos, per anar en llur bo viatge en lo mes de maig de lany de la incarnacio de nostre senyor ver Deus Iesu Christ MCCLXXXII. E com hagren feyta vela, foren mes de cent cinquanta veles entre unes e altres. E com foren entro a vint milles en mar, ab un leny armat lalmirall en Iacme Pare ana a cascuna nau e leny, galea, terida, barca, e a cascun patro ell dona un albara sagellat ab son sagell del senyor rey clos e tancat ab lo dit sagell. E mana a cascun patro, que faes la via del port de Maho que es en la illa de Manorqua, e que en lo dit port entrassen tuyt e lla refrescassen; e que com fossen fora del port de Maho deu milles en mar, que cascu obris lalbara, e no abans, en pena dela persona. E com laguessen obert, que faessen la via quels manaua lo senyor rey en lo dit albara. E axis feu com lalmirall mana.