Crònica de Ramon Muntaner/Capítol XXVI

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca


CAPITOL XXVI.
Com lo senyor en Iacme fo malalt de febra en Xatiua, e com los Sarrahins occiuren an Garcia Ortis, lochtinent de procurador e vicari general del senyor infant en Pere en lo regne de Valencia, de que fo molt despagat lo dit senyor rey.

E com fo en la ciutat de Valencia, estech deportant e alegrant si mateix, e anaua a caça e a deports; si que axi caçant ana vesitant tots sos castells e villes del regne. E com fo a Xatiua, axi com a Deus vench en plaer, malaltia de febra li vench, e fo molt malalt, tant que nos podia lleuar; e tots los metges no estauen en mala opinio, e asenyaladament perço com ell hauia mes de LXXX anys; e axi la persona qui es vella ya sabets que no pot hauer aquell regiment que ha un joue, no per tant que neguna hora no fo que ell no fos en son bon seny e en sa bona memoria.

E estant axi que el estaua malalt, los Sarrahins de Granada ho saberen qui ab ell eren en guerra, e entraren mes de mil homens a cauall e grans gents de peu entro sus Alcoy. E en aquella entrada trobarense ab en Garcia Ortis qui era llochtinent de procurador en lo regne de Valencia, e combaterense ab ell e ab bona companya quel dit en Garcia tenia, ço era entro a CC homens a cauall, e cinchcents paons. E a Deus plach que en aquell encontre lo dit en Garcia Ortis e gran res de sos companyons moriren; axi que lo senyor rey estant en son llit sabe aço e crida: tost, e emenats me mon cauall, em aparellats mes armes, que yo vull anar contra los traydors Sarrahins quis cuyden que yo sia mort: no so cuyden, que ans los destruyre tots. E la volentat portaual tant contra ells, que ab la fellonia volch se dreçar al llit, mas no poch.