Crònica de Ramon Muntaner/Capítol XXX

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca


CAPITOL XXX.
Com lo senyor rey en Pere desponia a Miraboaps rey de Tunis, perço com no li volia trametre lo trahut, e com posa en son lloch a Mirabusach frare llur; e pera daquesta empresa feu capita de deu galees an Corral Llança.

Ara tornare al senyor rey en Pere qui ana vesitar sos regnes e les sues terres totes. Si que se sdeuench que fo a Barcelona, e pensas que a ell era mester que hagues lo trahut de la casa de Trimise; e pus que era mort lo Mostanzar qui fo lo millor Sarrahi del mon apres lo Miramamoli de Marrochos e apres Saladin Soltan de Babylonia, que de tot en tot no era bo que llexas lo dit trahut. E apella a consell gran res de sos consellers, e asenyaladament lo noble en Corral Llança, e dauant tots ells li dix: en Corral, ya sabets que vos anas demanar lo trahut laltre any a Tunis, com lo Mostanzar fo mort qui era gran amich de nostre pare, e sabets que lo dit trahut nons han trames, ans par que so vullen tenir: e axi es mester que nos los ne façam dolents, e quels mostrem lo nostre poder. Que nos nos huem posat en cor, que desponyam aquest que hi es, e que hi metam Mirabusach son frare rey e senyor, e complirhiem justicia, e faram gran honor tostemps a la casa Darago, que puixca hom dir, que nos metam rey en Tunis; perque es mester ques faça. Senyor, dix en Corral Llança, digats donchs lo tractament aquest perque lauets mogut, ne perque ho volets fer ne complir, perço que tuyt sapia la raho complidament? e com nos ho hajats dit, cascuns dir vos nem ço quen sen sera viares a honor vostra. E lo senyor rey dix: be deyts; yo vull que sapiats, quel Mostanzar, axi com dauant vos he dit, fo gran amich del senyor rey nostre pare, e li trametia tots anys son trahut e moltes joyes: ara es veritat que ell es mort e que fill negu non ha romas, e ay romasos dos frares seus: lo major ha nom Mirabusach e lo menor Miraboaps. E lo dit Mirabusach germa major ell hauia trames ab gran host de chrestians e de Sarrahins envers lo Lleuant per fer paytar les terres, e a Tunis era romas Miraboaps: e com lo Mostanzar fo mort e hach llexat lo regne a Mirabusach, en Miraboaps qui era a Tunis, sens que no speras son frare, vas lleuar rey de Tunis, e axi te lo falsament e malauada. E com Mirabusach sabe la mort del rey son frare, venchsen envers Tunis; mas com Miraboaps sabe que son frare venia, trames li a dir, que aytant chara com era la sua vida, que no si acostas; com degues saber, que si ho feya, que ell li lleuaria la testa: e axi Mirabusach tornassen a Capis, e lla ell estech e esta encara, que no sap ques faça. Perque farem gran be, que ajudem a la dretura, e asenyaladament ques compleixca la volentat del Mostanzar. E axi nos farem armar X galees, e volem que vos en Corral Llança siats capita e major, e dretament yrets vosen a Capis, e portarets nostres cartes a Mirabusach e a Benmargan e a Benatia e an Barquet: e son aquests tres los majors barons qui sien a Miquia, e ab major poder, e son homens qui son molt obligats a nos per ells mateixos e per llurs pares, com lo senyor rey nostre pare feu fer grans dons al Mostanzar, rey de Tunis qui mort es; per que ells faran tot ço que nos los manarem e vos los ho direts de part nostra. E ordonats ab ells, que ab tot llur poder vajen per terra ab Mirabusach dauant Tunis, e vos yrets vosen primer ab les galees al dit port de Tunis, e barrejarets tot lo port, e pendrets totes les naus e los lenys qui hi seran de crestians e de Sarrahins; e axi mateix pendrets totes quantes ni vendran. E axi destroyrets la ciutat, que negunes viandes ne negu refrescament no hauran per mar. Axi mateix segretament portarets nostres cartes que trametem a Lomafer pare dels Moaps. E com aquells de la ciutat veuran lo gran destreyt que sofferan de viandes, reuelarsan contra Boaps, e asenyaladament que vos los trametrets a dir, que nul temps X galees nostres o mes no partiran del dit port, entro hajen reebut per rey e per senyor Mirabusach qui deu esser rey e senyor. E axi com yo he pensat, en axi se complira ab la volentat de Deus. Si quel dit en Corral Llança e tots los altres del consell digueren, que molt era be dit e be dictat. E axi com ho volch lo senyor rey, axis feu.