Crònica de Ramon Muntaner/Capítol XXXI

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca


CAPITOL XXXI.
Com lo senyor en Pere feu armar X galees, e dona les capitulacions de les conuinences que dech hauer en Corral Llança ab Mirabusach; e com se compli tot axi com lo rey ha dicta.

E tantost lo senyor rey feu armar en la ciutat de Barcelona cinch galees, e altres cinch en la ciutat de Valencia. E pot hom be dir, que foren axi ben armades que compte podien fer dells de XX galees de totes les altres gents. E com les dites galees foren armades, lo dit en Corral se volch recullir e anar pendre comiat del senyor rey qui era en la ciutat de Lleyda. E lo dit senyor rey dona li les cartes que deuia portar, e li ordona sos capitols de tot o que li manaua que faes. E entre les altres coses qui eren en los capitols hi eren aquestes: que tantost com se seria vist ab Mirabusach e ab Benmargan e ab Benatia e ab Barquet e ab los Moaps qui eren a Capis, ne hauria ordonada la entrada de Tunis, que preses sagrament de Mirabusach e confermacio dels altres ab sagrament e ab omenatge, que prometes, que tantost com seria rey de Tunis, que li pagas tot lo trahut qui entro aquell jorn li era degut; e que daqui auant per tostemps la casa de Tunis fos tenguda de donar lo dit trahut a qualque fos rey Darago e compte de Barcelona; e que aço fermassen los Moaps tots. E daltra part, que tostemps lalcayt major qui en Tunis seria sobre los chrestians fos rich hom o caualler del senyor rey Darago; e que lo senyor rey Darago lo hi metes, el ne pogues gitar e mudar tostemps a sa volentat; e que en tot lloch hon hostejassen portassen senyera ab senyal del dit senyor rey Darago, si que hostejassen ab lo rey o per ells mateix, que tots fossen tenguts de guardar aquella senyera, axi com aquella del rey de Tunis. E encara quel gabellot de la gabella del vi, quen es gran offici, fos Cathala, e quel senyor rey Darago lo hi pogues metre, perço com la meytat del dret de la dita gabella deuia esser del senyor rey Darago. E daltra part quel senyor rey Darago hi pogues metre consol, en poder del qual faessen dret tots los mercaders cathalans e patrons de naus e mariners qui venguessen en Tunis o en tot lo regne; e que axi mateix nagues altre a Bugia. E totes aquestes coses e daltres moltes franqueses que estan totes en cartes promes e atorga llauors lo dit Mirabusach al dit senyor rey Darago e a ses gents: e axi ho conferma e encara ho feu fermar, com fo dins en Tunis, que fo rey.

E axi lo dit en Corral Llança ab les cartes e capitols partis del senyor rey, e anas recullir a Valencia ab cinch galees, e puix ana a Barcelona hon troba les altres cinch galees, e axi recullis ab la gracia de Deus en aquella hora e en aquell punt, e compli tot ço quel senyor rey en Pere li hauia manat e encara molt mes. Queus dire? que ell mes Mirabusach per rey e per senyor en Tunis, axi en aquella manera quel dit senyor rey en Pere hach dictat: e feu aytant mes; que com ell entra ab la senyera del rey Darago en Tunis, no la volch metre per lo portal, ans la mes sobre la torra del portal. E puix com sach feyts confermar los dits capitols, tot axi com dauant es dit, ab tot lo trahut complidament, e ab moltes juyes riques e honrrades oltra lo trahut quel rey de Tunis trames al senyor rey Darago, ell sen torna batent tota la ribera entro a Cepta, e pres moltes naus e lenys e terides de Sarrahins, axi que james nul hom no poch mills fer sos affers. E ab aquell guany ell sen torna a Cathalunya, e troba lo dit senyor rey en la ciutat de Valencia hon lo dit senyor rey lo reebe ab bona cara e ab bona volentat; e del hauer que aporta e de les joyes lo dit senyor rey lin feu bona part a ell e a tots aquells de les galees, axi que cascu hauia tant guanyat en lo viatge, e ab ço quel rey los dona, que tots foren richs e benenants.

E axi veus nostre senyor qual bon començament feu al senyor rey de puix fo coronat. Ara lexem a parlar dell, que be mi sabre tornar, com lloch e temps sia, e parlarem del emperador Fraderich e de sos fills, perço com conue a la nostra materia.