Crònica de Ramon Muntaner/Capítol XXXII

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca


CAPITOL XXXII.
Com lo emperador Fraderich hach guerra ab la sgleya, e com puix pau sen feu ab conuinença, que passas en oltra mar per conquerir la sancta terra; e com lo compte de Anjou pres la conquesta del regne de Sicilia, e quala sita stada la causa e raho de dita empresa.

Veritat es, quel emperador Fraderich fo lo pus alt hom del mon de sanch, e lo pus saui el millor de tot feyt; e fo elet en Alamanya emperador ab concordia e ab volentat del sanct pare apostolich; e fo elet lla hon allegir se deuia, e puix confermat a Mila e en Roma per lo pare sanct e per tots aquells a quis tanya de confermar; e fo planerament en possessio e llegitima de tot ço quis tanya a lemperi. E axi com a Deus plau, que en aquest mon nul hom complidament no pot hauer goig ne plaer complit, per obra del diable moch se entre ell e el papa discordia: de qual part vench lo tort, no tany a mi queus ho diga, per que nous en diria res; mas lo treball e la guerra multiplica e creixque entre la sancta sgleya e lemperador: e aco dura molt de temps. Puix per auant pau se feu ab la sancta sgleya e ell ab conuinença, que ell passas en oltra mar per conquerir la sancta terra, e que fos cap major dels chrestians qui de lla mar eren ne hi vendrien, e que lemperi tot se tengues en la sua senyoria e el seu manament. E sobre aquesta pau ell passa en oltra mar ab gran poder, e feu molt de be, e guanya ciutats e llochs que tolch a Sarrahins. E com hi hach estat llonch temps, hach sen a tornar de ça mar: per colpa de qui, ne per qual raho, axi poch vos en diria res, mas be trobarets quius ho dira, si be cercats; en axi que, com fo tornat de ça mar, la guerra torna de la sancta sgleya. E axi mateix vos dich, que no sabrets per mi la colpa daquesta guerra per qui vench, com no es dat a mi quen deja parlar. Queus dire? que tant dura la guerra com ell vixque. E com muri, llexa tres fills los pus sauis e els millors que hanch fossen romases de senyor negu, saluant del senyor rey en Iacme Darago de qui auant vos parlare. E dels tres fills feu hereu la hu de ço que hauia en Alamanya de son patrimoni, lo qual hauia nom Corali; e laltre feu rey e hereu de Sicilia e de Principat e de terra de Lauor e de Calabria e de Pola e de Brus, axi com he ja comptat dauant, lo qual hauia nom rey Manfre; e laltre fo rey de Serdenya e de Corsega, qui hauia nom lo rey Eus. E axi cascu daquests tres senyors tengueren llurs terres en gran fe e en gran dretura; empero los clergues tractaren, quels poguessen desraygar de tot quant hauien, per la sentencia quel pare sanct hauia donada contra llur pare lemperador. E ests mogren quants reys de chrestians hauia el mon, que presessen la conquesta, e no trobaren negu qui pendre la volgues, e asenyaladament com lo sanct rey Lluys de França qui regnaua en aquell temps era en conuinença e en gran amistat ab lemperador Fraderich; axi mateix lo rey Nandoart Danglaterra, e axi mateix lo rey de Castella; e axi mateix lo rey en Pere Darago hauia la filla del dauant dit senyor Manfre per muller; e axi mateix no hauia baro en Alamanya qui no fos llur parent. E axi sobre aquest tractament estegren molt de temps, que no trobaren qui ho volgues pendre.

E es veritat, que en aquella raho lo rey Lluys de França hauia un frare per nom Carles qui era compte d'Anjou, e amdos germans hauien dues germanes per mullers qui eren filles del compte de Prohença qui era cosi germa del rey en Pere Darago. E en vida del dit compte de Prohença lo rey Lluys de França pres sa filla major per muller. E com lo compte de Prohença fo mort, romas laltra filla, e lo rey de França tracta que la hach lo compte Danjou son frare per muller ab tot lo comptat de Prohença. E com aquest matrimoni fo feyt, la regina de França hach gran desig que vaes la comptessa sa germana, e la comptessa axi mateix hauia gran desig que vaes la regina. Axi que finalment la regina trames a pregar lo compte e la comptessa, que com lo compte vendria en França al compdat Danjou, que hi menas la comptessa, perço que la pogues vaer, e lo compte e la comptessa otorgaren li ho, axi que no ana a molt de temps quel compte mena la comptessa a Paris hon era la regina. E lo rey e la regina per goig dell faeren aplegar grans corts, e faeren venir comptes e barons cascuns ab llurs mullers. E com la cort fo plena de comptes e de barons e de comptesses e baronesses, lo seti fo feyt de la regina solament per ella, e als peusdella fo feyt seti per la comptessa sa germana e per les altres comptesses. Si que la comptessa de Prohença fon tan dolenta, com la regina sa germana no la assich de prop, que per poch no esglata de dolor. E com axi hach un poch estat, dix que mal li feya lo cor, e que sen volia anar a sa posada, axi que hanch la regina ne negu la poch aturar. E com fo a sa posada, gitas al llit e plora e suspira e feu gran doll. E lo compte que hach sabut que la comptessa sen era anada, que no hauia esperat lo menjar, fo molt despagat, axi com aquell qui lamaua mes que negun senyor ne altre hom pogues amar sa muller; e anassen a ella al llit, e troba la plorant e tot enflamat de fellonia, ques pensa que alcu o alcuna li hagues dita qualque cosa que li desplagues; e besa la, e dix li: amiga, digats me, ques aço que hauets, ne si neguna persona vos ha dit res quius desplacia, que si ho ha, yo per cert tantost vosen dare venjança, e sia quisuulla? E la comptessa qui sabia que ell la amaua mes que res del mon, perço que en aquell pensament no aturas, dix li: senyor, pus mo demanats, dir vos ho he, que yo a vos res no tendria celat. Qual dona ha al mon que deja esser tan dolenta com yo? Que vuy he presa la major desonor que hanch gentil dona preses nul temps. Vos sabets, e es cert, que vos sots frare de pare e de mare del rey de França, e axi mateix yo som sor de pare e de mare de la regina: e vuy que tota la cort era plena, la regina sich en son seti, e yo ab les altres comptesses sigui li als peus; de quem tench fort per dolenta e per desonrrada: si que decontinent vos prech, que dema nos en tornem en nostra terra, que per res nom hich vull aturar. E sobre aço lo compte l'espos li e dix: ha comptessa, nous ho tingats en mal, que axi es costuma, que ab la regina no pot siure ne deu, sino era regina. Mas confortats vos, que jous jur per lo sagrament de la sancta esgleya e per la bona amor que jous he, que si yo som viu, que auans que sia passat un any, vos haurets la corona en testa, que serets regina, e porets siure en lo seti de la regina vostra sor: e daço vos fas sagrament eus en bes en la boca.

E sobre aço la comptessa fo confortada, no per tant que la dolor li ixques de son ventre, ans dins IV jorns pers comiat del rey e de la regina, e sen torna ab lo compte en Prohença, de que fo molt despagat lo rey, com tantost sen tornaren. E encontinent quel compte fo tornat en Prohença ab la comptessa, feu armar cinch galees, e anassen en Roma al papa. E com fo en Roma, lo papa e els cardenals marauellarense, com saberen, que ell era axi vengut, que no hauien sabut res; no per tant que ab gran honor lo reeberen en faeren gran festa. E lendema ell trames a dir al papa, que ajustas son collegi, quell los volia dir ço perque era vengut; e lo papa feu ho. E com lo papa e los cardenals foren ensemps, trameteren li a dir, que vengues. E ell vench entre ells, e ells lleuarense e li faeren son seti, bo e honrrat, aytal com a ell tanyia. E com tuyt foren asseguts, comença a dir sa raho, e dix en axi.