Crònica de Ramon Muntaner/Capítol XXXVII

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca


CAPITOL XXXVII.
Com lo senyor rey en Pere Darago pensa e mes en son cor de hauer la venjança dels reys Manfre e Corali e Eus llurs frares; e com ana en França per vaer la regina sa germana, e la gran amor que hach ab lo rey de França.

E axi lo senyor rey en Pere Darago, com hach enteses les batalles e les vençons que el rey Carles hach feytes per la conquesta que hach presa, fo molt despagat e fello per la gran amor que hauia a madona la regina muller sua e per sos fills que ell amaua molt. Per que posa en son cor, que james no seria alegre entro venjança nagues presa. Si que ordona en son cor ço que tot saui senyor deu ordonar en los feyts grans que enpren: que ell pensa en lo començament e en la mijania e puix en la fi, com daltra manera nul hom no fa res, sino pensa en aquestes tres coses. E lo dit senyor rey, axi com lo pus saui senyor del mon, pensa en aquestes tres coses. Si que de la primera vos dire, que era cella que ell hauia major ops ques pensa, que abans que ell començas res, que sabes, qui li deuia ajudar o de quil calia guardar; laltre, que hagues moneda ab que ho pogues bastar; la tercera, que faes sos feyts tan segretament, que nul hom non sentis res de ço quell hauia el cor, mas la sua persona tant solament, perço com ell pensaua, que son preposit era tal, que nul hom no li consentria, que ell començas guerra contra la sgleya qui es tot lo poder de chrestians, e puix contra la casa de França qui es la pus antiga casa de rey qui sia en chrestiandat. Com contra cascuna daquestes cosas hauia posat en son cor, que començas guerra. E si negu ne demanas, no fora hom el mon qui lo hi lloas; mas ell confiant en Deus e en lo bon dret que volia mantenir pensa que de sa testa e de son enteniment ab la ajuda de Deus tractaria, que la venjança pogues fer del pare e dels auoncles de madona la regina muller sua, e del aui e dels sobreauoncles de sos fills. Com cascu pot pensar, en quina dolor viuia madona la regina muller sua, com sabe quel pare e els auoncles foren morts. E axi lo senyor rey en Pere amaua mes madona la regina, que res qui fos el mon. Perque a cascu vaja lo cor a aço que Munteyagol deya: Prop ha guerra, qui la ha el mig del seu, e pus prop la ha, qui la ha en son consell. E axi lo senyor rey, com oja un plant de madona la regina, dins lo cor li cauaua. Perque tots perills pensats en son cor, se pensa, que la venjança se faes per ell. E entra en aytal pensament que fo mester que ell tractas de la dita venjança ço que son cor a nula persona no volch dir ne descobrir, ans pensa que donas recapte a les tres coses que dauant vos he dites, ço es asaber: que negu contra son regne no pogues venir; laltre, que nul hom no sabes ço que volia fer; la terça, de ajustar moneda ab que ho pogues bastar. E axi ell pensa primerament molt en la casa de França.

E es veritat que, mentre ell era infant, que son pare eraviu, ana un jorn a França per vaer lo rey de França e la regina sa germana. E pensas, que si enguany hi anaua, que non perdria res de son temps, ne faria fretura a la frontera dels Sarrahins, com los Sarrahins diuern no poden hostejar, tant son mal enants e mal vestits, e temen fret mes que gents del mon. E perço ell entra en França en ianer. E com fo en França, fo reebut ab gran honor e goig e alegre quen hach lo rey de França, e lla estech be dos mesos ab gran deport e solaz: e lla ell borna e tira a taulat e ana ab armes ab cauallers e ab fills de cauallers qui eren anats ab ell, e ab molts comptes e barons de França quiu assajauen per amor dell. Queus dire? que tanta damor entra entre lo dit senyor infant e lo rey de França, que duna hostia sagrada combregaren amdos, es juraren es faeren omenatge, que nul temps la hu no vingues contra laltre per neguna persona del mon, ans sajudassen es valguessen contra tots homens. Si que la amor fo axi cordial entre amdos, com pot esser entre dos frares; que yo mon cors viu, quel rey de França en les sues selles que caualcaua portaua a quartons lo senyal del senyor rey Darago per amor del infant, e en laltre quarto lo seu senyal de les flors. E axi mateix se feya linfant. E puix lo dit senyor infant tornassen molt pagat del rey de França e de la regina sa germana. E aço vos he yo comptat, perço com per auant se tanyera que parlem daquesta auinença, e haura lloch al nostre proposit.