Crónica del rey d'Arago en Pere IV lo Ceremoniós, ó del Punyalet/Libre Primer

← Introducció

Libre Primer Crónica del rey d'Arago en Pere IV lo Ceremoniós, ó del Punyalet

Libre Segon →

LIBRE PRIMER

Tracta entre les altres coses de la conquesta de Sardenya, feta per lo pare del Rey En Pere stant infant e apres fon Rey de Arago appellat Nanfos o Alfonso.

 Cap. primer. Lo senyor rey Nanfos pare nostre fou fill del rey En Jaume e de la reyna dona Blancha filla del rey Charles avi e avia nostres. Aquests rey e reyna avis nostres hagueren en llur vida deu fills, ço es, cinch mascles e cinch femelles. Lo primer dels mascles qui fo primogenit hac nom En Jaume; e lo segon Alfonso, qui fo pare nostre; e lo terç En Juan e fo patriarcha de Alexandria e archabisbe de Tarragona; lo quart En Pere e fou comte de Rippagorça e Dempories; lo cinqué En Ramon Berenguer, e fo comte de les muntanyes de Prades. La primera de les femeles hac nom dona Maria e fo muller del infant don Pedro de Castella qui mori en la vega de Granada; la segona hac nom dona Constança e fou muller de don Joan fill del infant En Manuel; la tercera hac nom dona Isabel e fo muller del duch de Austria; la quarta dona Blancha e fou prioressa de Sixena; la quinta hac nom dona Violant e fo muller del Dispost de la Romanya. E per tal com Nos no enteném sinó dels regiments que a nostre honra e a profit de nostres regnes e terres convenen, axi pera tots los barons e cavallers, com vingueren a nostre pare, pus havem dit, quel predit infant don Jaume era primogenit e successor del rey En Jaume nostre avi, volem tan solament parlar daquestos dos, ço es, del infant En Jaume e de nostre pare, e lexarém a parlar dels altres nostres honcles e ties, per tal com no vendria a nostre proposit.
 E direm primerament del stament de nostre pare entro que hac lo dret de la primogenitura per les rahons que davall seguirán. Nostre pare lo rey Nanfos nasche en la ciutat de Nápols, hon los damunt dits rey En Jaume e reyna dona Blancha avis nostres eren nats. E fo nodrit per los dits rey e reyna entro fo en edat de sis anys fins a set anys. E no era de res heretat, mas com fo en la dita edat, a la reyna dona Blancha mare sua préslin pietat, axi com se pertany de bona mare vers bon fill, e compráli Bunyol qui era de don Pedro Fernando Dixer; e aquest loch fo lo primer loch que ell hac. E a cap de algun temps tractás matrimoni entre lo dit infant Nanfos pare nostre ab la infanta dona Theresa mare nostra, la qual fou filla del noble En Gombald de Antença. E lavors nostra mare havia en dot lo comtat de Urgell, e el vezcomtat de Ager e la baronia de Alcoleia e de Antillo per succesio de son pare, les quals heretats li pervengueren per la manera que ara us direm.
 Lo comte Narmengou morí sens fills e lexá a dona Constança neboda sua, filla de dona Elionor sa sor e muller de Sanch Dantillo, lo comtat de Urgell e lo vezcomtat de Ager. E la dita dona Constança fo muller den Gombald de Antença, de les quals fou filla nostra mare dona Theresa. Axi, dels dessus nomenats li pervengueren les dites heretats; e axi, dit matrimoni vench a perfectio. E fet lo dit matrimoni, lo dit infant Namfos pare nostre se appellá comte de Urgell e vezcomte de Ager; e axi stech en son comtat entro sus que fo primogenit appellat, segons que davall direm. Mas, en aquest endemig comtarem quants infants hagueren, e com hagueren nom, e com foren appellats e en que foren heretats. Los damunt dits pare e mare nostres entre tot lo temps de la llur vida hagueren daquell matrimoni VII fills, es a saber, cinch mascles e dues femelles. Lo primer dels mascles hac nom Alfonso e visqué hun any solament, e morí en Balaguer, e fou soterrat en la dita vila en la eglesia de sancta Maria Dalmata. Apres nasquem Nos, e nasquem lo primer diumenge de setembre, ço es, a cinch dies de setembre en lany que hom comtave mil trecents denou. E nasquem en la predita vila de Balaguer: e nengu, segons que apres havem oit comptar, nos pensava que visquessem. E per ço en lo dit dia nos batejaren en la cambra en una cónqua; e batejans En Jaume, capella de nostra mare; e fo nostre padri En Not de Muncada. Lo terç hac nom Jaume: aquest fo comte de Urgell e vezcomte de Ager. Aprés nasch Constança germana nostra, e aquesta fo muller del rey de Mallorques . Apres nasque Frederich e visque poch temps, e fo soterrat en lo monastir dels frares menors de la ciutat de Barcelona en lany mil trescents denou. Aprés daquest Frederich nasque una filla que fo appellada dona Helisabet, e nasqué en la ciutat de Çaragoça, e visque poch temps, e fo soterrada en lo monastir que es appellat Jesus, que es del orde dels dits frares menors, que es en lo dit monastir dels frares menors de Çaragoça. E puix nasch un fill qui hac nom Sanxo; e per aquest mori nostra mare; e fou soterrat en lo dit monastir dels frares menors de Çaragoça, e aximateix hi fou soterrada nostra mare.

 Cap. 2 Damunt havem dit que parlarem en quina manera vench la primogenitura a nostre pare el rey Namfos, e puix com hac los regnes. E axi es cert quel dit infant En Jaume honcle nostre, qui era primogenit del dit senyor rey En Jaume avi nostre, era fort en justicia, e stant primogenit feu de grans justicies per tota la terra. E segons que havem oit dir, lo dit infant don Jaume fo en Deroca e faea aqui inquisitions contra algunes persones generoses, de las quals dehia hom que entenia a fer justitia. E lo rey En Jaume qui lavors era en Catalunya tremesli chartes fort spesses, que ell en tot cas se partis de aquells processos que entenia a fer, per la cual cosa ell fonch molt torbat e hacsena jaquir. E lavors, dien alguns que volch renuntiar al regne, empero ja era tractat matrimoni dell e de la infanta dona Eleonor filla del rey de Castella don Ferrando, la qual depuix fou muller de nostre pare, segons que avant vos direm: per lo qual tractament lo dit infant don Jaume era a Terol, faent aqui enantaments de justicia. Lo senyor rey En Jaume vench de les parts de Arago e anassen devers Valentia, e lo infant don Jaume isquéli a carrera a Calamotxa; e mentre sen anaven per la plana de Cella, contínuament quaix pare'e fill anaven fora cami, parlant abduy solament, e lavors lo infant don Jaume comença a dir a son pare com volia renunciar al regne. E daço lo rey en Jaume fo molt despagat, axi que tots dies se partia lo rey En Jaume fort mogut e torbat de son fill. E cabe en lo llur consell e parlament En Gonçalo Garcia, qui molt repres e fort stretament lo infant don Jaume. E finalment lo senyor rey En Jaume tench sa via vers Valentia, e lo infant En Jaume romas a Terol; e apres algun temps com lo Rey partis de Valentia e faes la via de Tortosa, lo infant En Jaume li exi a carrera a la plana de Burriana, e altra vegada recapitula son proposit de renuntiar. E finalment lo rey En Jaume li dix, que en tota manera habia acabar son matrimoni en faç de eglesia. E es ver que ja en aquest temps fo attrobat en los cofrens de la cambra del infant don Jaume un habit de predicadors, car en aquel orde se volia mettre. E lo rey En Jaume sen esquiva fort. E lo confessor del infant, qui era predicador, sen hac a fugir, car era en sospita que ell no induhís linfant a mettres en llur orde. Puix fo ordenat per lo rey En Jaume avi nostre quel matrimoni se acabas, per ço car ho habia jurat al predit rey de Castella, que faria acabar lo dit matrimoni. E fo empres del dit rey En Jaume e de tots los barons e cavallers de sa cort, que en la vila de Gandesa lo dit matrimoni se faes, perquè en lo predit loch de Gandesa fo lo damunt dit rey En Jaume ab sos fills e ab tots los barons e prelats e richs homens, e cavallers, honrats ciutadans, e altres persones dels regnes e de Catalunya ab lo damunt dit infant don Jaume e dona Elionor per solemnitat del matrimoni quis devia fer. E lo dia que fo assignat que lo dit matrimoni se devia complir, lo infant En Jaume sen ana al rey En Jaume son pare e anali a dir secretament recapitulant son proposit que ell volia entrar en orde e que no si podia aire fer.

 Cap. 3 De aquestes paraules lo damunt dit rey En Jaume fou torbat e mogut, e pensas que lo dit infant En Jaume digues aço per qualque moviment, e val forment rependre. E apres la reprehensio val pregar que ell no mettes en tan gran scandol ell e tota la terra, car gran mal sen poria seguir. E axi pregal que en tot cas, que ell que la prengues nubcialment e que ois missa ab ella, e que no volgues quen romangues perjur, car ell sabia que ell ho havia jurat al rey de Castella quant se tracta lo matrimoni, que ell ho faria complir.

 Cap. 4 E axi lo damunt dit infant En Jaume, yrat e dolent en son cor, hague oyr la missa ab la infanta dona Elionor, per tal quel dit matrimoni se acabas en faç de eglesia; e En Exemeni de Luna archebisbe de Tarragona en la eglesia major de Gandesa donals la benedictio; e oyren la missa entro que foren al donar de la pau, e quant lo dit infant En Jaume hague presa lo pau, non volch donar de aquella a la dita infanta Elionor, e lo dit senyor rey En Jaume donalin. E com la missa e benedictio fo acabada, lo rey En Jaume ab la infanta e los prelats e altres gents quey eren, tornarensen a casa, mas lo infant En Jaume anassen dret al loch Dezledo a dinar, e axi partis de aquen, e lo rey En Jaume e altres romangueren quasi envergonyits e confusos.

 Cap. 5 Apres lo rey En Jaume vench al camp de Tarragona e fo a Riudoms, e aqui ell appella lo vezcomte de Cardona, e quaix tots los barons de Catalunya, e ab ells ensemps moltes vegades prega e requeri lo intant En Jaume, que per copula carnal complis lo dit matrimoni, e ques tolgues del proposit de renuntiar, e que regis la terra. E es ver que jatsia tots los barons e richs homens pregassen lo dit infant daço, nols era molt greu lo renunciar, car lo dit infant regia rigorosament els tenia en gran temor. E com lo rey En Jaume hague son fill molt pregat ques gitas del cor aquell renuntiarsi, li dix perque ho fahia, car si entenia quel seu rejiment li fos enuios, ne li contrastas als enantaments quel infant fahia o volia fer, que ell, ço es, lo rey En Jaume desampararia tot lo rejiment es mettria en lo monestir de Sanctes Creus, e quel infant li donas solament aquella provisio que entenes que li bastas, e que desampararia tot lo regne, car be vehia que la terra seria mils regida per son fill que era jove e mils hi podia treballar, que per ell. Finalment, lo dit infant nos volch mudar de son enteniment, e lo rey En Jaume feu fer chartes testimonials de aquestes coses als dits barons e richs homens quey eren. Puix vengueren a Tarragona, e aqui lo infant En Jaume renuncia e pres lo habit del Hospital, per ço que encontinent fos profes en la orde dels Hospitalers. E encontinent los prelats, barons e altres alli ajustats otorgaren lo infant Nanfos en rey, apres obit del dit rey En Jaume.

 Cap. 6 Axi fet lo dit otorgament en senyal de primogenitura, lo rey En Jaume maná a sos fills altres qui eren aqui que besasen la ma al infant Nanfos nostre pare e axi fou fet. E apres besarenlali los richs homens e altres; e tantost hacli hom apparellades armes reals que eren vengudes de Barcelona, e jaquí les armes comtals e intitulás «infant Nanfos, del molt alt senyor rey de Arago primogenit e procurador general e comte de Urgell». E com lo dit infant en Jaume hac tengut un temps lo habit del Hospital, ço es dels Templers, lexa e pres lo habit de Muntesa, e ab aquell stech e persevera tro al dia de la sua fi.

 Cap. 7 Lo rey En Jaume avi nostre apres algun temps anassen a Çaragoça, hon appellá prelats, richs homens e altres persones, segons que es acostumat per cort general de Arago; e aqui appellá lo infant En Jaume son fill, lo qual no volch venir. E lavors lo rey En Jaume preicá, e recomptá la manera del renunciament del infant D. Jaime, segons queus havem recomptat; e trach a testimoni les dites chartes testimonials dels barons e richs homens. E axi prega en general los de la cort, que pus aquell fill era fora del setgle e sera mes en orde, que jurassen per rey e successor seu, après son obit, lo primogenit seu, lo qual era lo infant Nanfos, e en aquest cas. E finalment, ans que la cort se partis, lo infant Nanfos nostre pare fo jurat per los Aragonesos en rey e successor apres obit, com dit es, del dit rey En Jaume.

 Cap. 8 La infanta dona Elionor muller del dit infant En Jaume, durant aquest temps, stech a Tortosa, e aturay be un any. E puix lo rey En Jaume menalassen per Çaragoça e per Calatayu; e aqui foren cavallers e barons e altres molts richs homens e companyies de Castella qui la sen menaren en Castella, hon stech continuament trop temps avant que lo senyor rey Nanfos nostre pare feu matrimoni ab ell en Terraçona, segons que per avant vos direm pus largament.

 Cap. 9 Lo dit rey En Jaume apres vench a Gerona e aqui tench cort general als Catalans. E foy lo rey en Sanxo de Mallorques; e aquis tracta lo viatge de Sardenya, e lo dit rey En Sancho li proferi valença de moltes galeres e moneda, la qual feu molt be. E continuant lo dit viatge, stant lo dit rey En Jaume en Tarragona, que pres per muller dona Eliccen de Muncada, sor del dit noble Not de Muncada, lo dia de Nadal, aquell dia mateix lo infant Nanfos nostre pare, pará el standart a Barcelona per lo dit viatge de Sardenya.

 Cap. 10 Ara recontarem breument del viatge quel senyor infant Nanfos feu al regne de Sardenya, axi com a primogenit e general procurador del molt alt e poderos senyor rey En Jaume pare seu. En Barcelona en lo mes de maig del any mil trescents vint e tres, a requesta del noble don Hugo, jutge de Arborea e vezcomte de Bas, lo senyor rey En Jaume trames a Oristany, en la illa de Sardenya, ab tres quoques, los nobles En Dalmau vezcomte de Rochaberti, Guerau de Rochaberti, En Bertran de Castellet e Huguet de Sancta-Pau ab cent vuytanta homens a cavall e de peu, en la illa, en defaniment de aquella.

 Cap. 11 En lo dit mes de maig, lo dit senyor infant Nanfos parti de la ciutat de Barcelona ab vint galeres, e ab altre navili de naus e quoques e altres veixells per venir a Portfangos, hon havia assignat dia de recullir a totes les companyies; hon lo senyor rey En Jaume fo personalment, e los infants fills seus e molts prelats e cavallers e barons e altres molts richs homens del comtat de Catalunya e del regne de Arago e del regne de Valencia. E aqui vench lo noble En Francesch Carroç, almiral del senyor rey ab vint galeres qui seren armades en Valencia; e semblantment hi vench Huguet de Tozo almiral del rey En Sancho de Mallorques ab vint galeres que seren armades en las maritimes del dit rey En Sancho. Encara hic vengueren altres navilis, e moltes naus e quoques e vexeills de la ciutat de Barcelona, axi mateix de la ciutat de Valencia e de Mallorques, les quals lo dit senyor infant havia fets noliejar per portar cavalls e cavallers e barons e altres molts homens de peu, e trabuchs e arnesos e altres molts apparellaments de combatre.

 Cap. 12 Stant lo dit senyor rey En Jaume en lo dit loch de Portfangos per donar doctrina al dit senyor infant Nanfos sobre los affers de la conquesta que li era acomenada, feu, en presencia de tots los dits prelats, barons, richs homens, cavallers e altres qui devien seguir lo dit viatge, sermo larch be ordenat, segons ques pertany, informant lo dit senyor infant fill seu sobre ço que fer devia en los affers de la conquesta, e donantli consell de moltes coses quis podien esdevenir sobre los affers de la dita conquesta, entre los quals consells li maná tres coses seguents.
 La primera qui li dix, que ell li acomanava hun privilegi lo cual nostre senyor Deu per la sua gran misericordia havia, fet e atorgat a la casa de Arago, lo qual era bullat ab bulla de or, e era clar e net e no corromput ne viciat en res, ço es, que la bandera de la casa real de Arago, null temps fo vençuda, ne arrancada de camp, semblant que fo ver, que sen perde una per sa follía; e volch ho dir per lo rey En Pere rey de Arago e senyor de Montpeller, qui per sa follía fou mort a Morell. E mana al dit fill seu que li era be mester quel dit privilegi li tornas e li retes axi sancer e bo, com ley habia acomanat.
 La segona, que era cert que en totes les conquestes qui seren fetes en temps passat per los grans senyors del mon eren entrevengudes batalles; e com lo dit fill seu faes la dita conquesta ab just titol de la sancta esglesia de Roma, devia presumir e pensar que ab la voluntat de Deu aconseguiria victoria del dit regne de Sardenya; e que sobre aquella conquesta hauria batalla o batalles. E feuli aytal manament: fill, com serets en la batalla, ferits primer esforçadament e poderosa: o morir o vençre, o vençre o morir, o morir o vençre. E açó dix tres vegades.
 La terça fo, ço es, que li dix: fill, trobat ses moltes vegades que per seny de un cavaller sen guanyaba huna batalla; perque, vos com deurets venir a la batalla, hayats tots los vostres cavallers, e si ni havia algú quiy fallis, speratslo, per dues rahons: la primera, car per aquell poriets haver lo consell que dit es de guanyar la batalla; la segona, que li fariets gran minua que no hagues gloria de la batalla vençadora, axi com los altres quiy serien.
 E fet e complit lo dit sermo, lo senyor rey En Jaume senyá e benehí lo dit senyor infant Nanfos fill seu, e li doná de part de Deu la sua gratia, benedictio e licencia, e axi a tots los cavallers, barons e richshomens, de recullirse e de partir del dit Portfangos, per passar al dit regne de Sardenya.
 Cap. 13 Partí, donchs, lo senyor infant de Portfangos primer dia del mes de juny del dit any ab la senyora infanta dona Teresa muller sua, en la quoqua den Bernat e den Arnau Ballester ciutadans de Barcelona, que havia nom sancta Eulalia, ensemps ab lx galeres, xiiii naus e daltre navili menut, tant, que bastava a ccc veles o pus ; e al cinquen dia fo al port de Maho en la illa de Menorca, hon per contrari de temps hac a entrar; e per baralla quis moch entre Aragonesos e Catalans, penjáy tres homens, als quals en nulla manera no volch perdonar, per prechs que li fossen fets per richshomens ne per altres persones. E aqui vengueren En Pere Çafont e En Francesch Çafont ciutadans de Mallorques ab una galera armada, e foren en lo viatge ab lo dit senyor. En lo qual port de Mahó stech lo senyor infant ab lo dit hostol quatre dies; e hac acord, que per tal com havia ardit quel Comú de Pisa tramettia companyia de cavall e de peu en la illa de Sardenya, ques mudás en la sua galera, la cual havia nom sancta Eulalia, per ço ques cuytas ab les galeres e que abans fos en la dita illa, e axi fo fet.

 Cap. 14 Parti lo senyor infant ab tot son hostol de galeres e de naus grans e altres vexells del dit port de Mahó a nou dies del mes de juny, e a xiii dies del dit mes tan solament ab les galeres fo al cap de sanct March que es prop Oristany en la illa de Sardenya, e aqui hac ardit del jutge de Arborea quels nobles vezcomte de Rochaberti e los altres qui primer eren passats ab les tres naus, eren en hun loch qui ha nom Quart, a una legua de castell de Caller, ab companyia que lo dit jutge los havia liurada per vedar que viandes no entrasen en lo dit castell. E aqui hac de consell que sen anas al port de Palma de Sols, e jaqui hun leny armat per denunciar a les naus e altre navili que faessen aquella via; e vinent al hostol de les galeres messe una gran fortuna de vent a la proença envers hora de mija nit; e passant lo feu qui es en la illa de sanct Pere e la illa Major, perdes una galera de Mallorques qui feri en una roca, en la qual era lo noble En Ramon de Peralta, e morirenhi un fill de cavaller e sis mariners.

 Cap. 15 Entra lo senyor infant en lo dit port de Palma de Sols ab les dites galeres a xiiii dies del mes de juny a hora de mig dia, e aquell mateix dia a hora de vespres hi foren totes les naus e altres vexells. E al xv dia del djt mes ell pres terra en lo dit loch; e foren meses en terra les companyies ab llurs cavalls e arnesos; e hac de acort que posás setge a Vila de Esglesies de Sigero, hon lo Comu havia fet mes son esforç de companyies, les quals dubtava que correguessen la illa. E aqui foren alguns Sarts que li faeren homenatge per tots los altres Sarts de la illa. E apres quels cavallers hagueren reposat per alguns dies, trames á la dita Vila de Esglesies, per veure lo continent qui aquells qui hi eren farien, lo noble Artal de Luna fill del noble don Artal de Luna, ab trescents homens a cavall, lo qual stech per un dia davant la dita vila parantlos batalla que null hom nols exi, e tornasen.

 Cap. 16 Parti lo senyor infant del loch de Palma de Sols per anar a la Vila de Esglesies a xxv dies del mes de juny e fou davant la dita vila a xxviii dies del dit mes, e ordena que tot lo navili vengués en la plana de Canyelles qui es a deu milles de la dita Vila, e que aqui posassen les viandes e trabuchs e altres aparellaments de combatre, e axi fo fet. E lo dit senyor posa setge a la vila ab los nobles e cavallers de casa sua en la partida de la esglesia de Sancta María de Valvert. E los nobles don Artal e Artal de Luna ab altres cavallers de Arago en un puig qui es davant la torre pisana; el noble En Ramon de Paralta ab daltres richs homens e cavallers de Catalunya e de Arago en un puig que es de sol ponent de la dita vila; els nobles En Pere Queralt e En Bertran de Castellet en la vall devant la porta de Sanet Antoni; els nobles En Guillerm de Anglesola e En Joan Xemenez de Urrea e daltres cavallers davant la porta de Montebarlao; e en la partida de vers sol ixent eren los Sarts que lo jutge de Arborea hi havia fets venir.

 Cap. 17 En lo setge de la Vila de Esglesies a tres del mes de juliol vench lo jutge de Arborea ab companyia de Sarts a cavall e de peu; e feu homenatge al senyor infant e regonech a tenir tota la sua terra en feu per lo senyor rey a cens de tres milia florins de or pagadors cascun any en la festa de sanct Pere e de Sanet Paul. E encara promes que pagaria vuytanta milia florins de or, los quals havia promesos al senyor rey en ajuda de les messions que havia a fer per la conquesta del regne de Sardenya.

 Cap. 18 En lo dit setge e en lo dit mes vench micer Barnabao de Auria e altres barons de Auria, los quals faeren homenatge al senyor infant per los castells e lochs que havien en la illa de Sardenya; e semblantment hi vengueren los homens de la ciutat de Sacer, e lo marques de Malspina, e tots faeren homenatge al senyor infant; e no fon loch en tota la illa que nol obeissen, salvant los lochs quel Comú de Pisa havia stablits, es á saber, castell de Caller, Vila de Esglesies, lo castell de Ayguafreda, lo castell de Joyosaguarda, lo castell de Erguloso, lo castell de Ullastre, lo castell de Quirra, lo castell Patres e Terranova.

 Cap. 19 En lo dit setge fo acordat que fos donada batalla a la dita vila e trametteren per los homens de la mar, e fo combatuda a xx dies del mes de juliol; e no poch esser presa; e morirenhi algunes gents de fora e de dins. E ladonchs fou ordenat que daqui avant no fos combatuda, mas que la tinguessen assetiada, e que la trabucassen ab ginys. E axi fou fet quey tiraren dos ginys.

 Cap. 20 En lo dit setge fo acordat que En Francesch Carroç almirall, e los nobles En Ramon de Peralta e En Bernadi de Cabrera ab vint galeres anassen en les parts de Pisa per fer aquell dany que poguessen a les gents de aquell Comú, e foren a Terranova e combaterenla; e perque era stablida de bona gent e molta, no la pogueren pendre. E finalment, per contrari de temps no pogueren anar lla hon era acordat e tornarensen en lo golf davant lo castell de Caller.

 Cap. 21 Item fo acordat que totes les galeres e altres navilis qui eran en lo dit loch de Canyelles posassen les viandes que tenien de la cort, e que sen anassen en lo dit golf de Caller, e aço per lo invern qui ja començava; e que ab lo noble En Guerau de Rochaberti e ab aquells qui ab aquell eren al loch de Quart, porien posar setge al castell de Caller. E axi fou fet, ques posaren davant lo dit castell en un puig qui ha nom Bonayre, lo qual muraren e enfortiren.

 Cap. 22 Estant lo senyor infant en lo setge de Vila de Esglesies se mes tan gran malaltia en la sua host, que totes les gents foren malaltes ey moriren molts nobles, cavallers e ciutadans honrrats e homens de peu, a tan gran nombre, que a penes trobaven quils volgués soterrar, nis trobava qui fes guaytes, ni hagues cura, sino de pensar sino si mateix com porien viure. E aço dura aytant com lo dit setge se tench; e lo dit senyor infant enmalalti tan fort, que null temps, aytant com en Sardenya stech, no fo sens febra. Semblantment hi fo malalta la senyora infanta, ey moriren totes les donçelles qui ab ella eren anades, que no romas viva mes una, ans hac haver a son servey fembres sardes e daltre nascio; axi que, segons ques pot arbitrar, la meytat de les gents moriren en lo dit setge, e dels altres romangueren fort pochs que no fossen malalts e a la mort venguts moltes vegades per malaltia. E aço sesdevench per lo ivern qui fo molt pluios, e les fangues eren grans en la host, e molt fret e gran pudor e infectio. E dins aquest temps vench frare Marti Pérez Doros Castella de Amposta, quel rey tremes al infant, ab companya de cavall e de peu, lo qual fo mort a una bastida que havia feta, per un cayrel, de que fo gran tala, car era bon hom. E dins aquest temps foren vint galeres de Pisans a Canyelles qui cremaren totes les viandes qui hic eren del dit senyor.

 Cap. 23 En la entrada del mes de janer foren tractats parlaments entre lo senyor infant els capitans de Vila de Esglesies per raho de grans morts e malalties dins la vila e tan gran fam, quels cavalls quey moriren e asens, cans e gats, rates e erbes de totes maneres menjaven. E gitaren de la dita vila les dones, homens vells e infants pochs, per tal que mes se poguessen tenir. E totavia les hi feu tornar lo senyor infant. E finalment fo axi avengut entre lo senyor infant e los dits capitans, que si ells dins hun mes, qui seria complit a xiii dies del mes de febrer après seguent, no havien hauda tal ajuda perque poguessen levar per força lo dit senyor del dit setge, que ells li lliurarien la vila ab la conditio que aquells qui anar sen volrien, sen anassen lla hon se volguessen ab tot ço del llur. E axi fou fet e fermat.

 Cap. 24 Per la gran fam e destret que aquells de la dita vila sofferien no pogueren sperar lo dit terme, ans lo viii dia del mes de febrer del any mil trescents e xxiiii liuraren la vila al senyor infant, e tots los soldats qui hic eren sen anaren ab tot ço del llur en lo castell de Caller ab companyia de homens a cavall quel senyor infant los liura quils guiaren entro al dit castell. E com lo dit senyor infant fo en la dita vila, troba que noy havia vianda aquell dia.

 Cap. 25 Axi fo lo temps quel senyor infant stech en lo setge de la Vila de Esglesies, del temps quey posa lo dit setge, entro que la dita vila fou restituida o li fo retuda, vii mesos e x dies. En lo qual setge sofferi molts treballs de malalties de son cors e morts de vassalls e affrontes dels seus, quels donas ço que no havia, e assalts, e batalles dels enemichs. E tot aço sofferi perque pogues venir a fi daço quel senyor rey pare seu lo havia trames, pacientment e benigne e ab gran confiança de la misericordia de Deu.

 Cap. 26 Apres que hac stat dins la dita vila vii dies, parti de aqui per venir al setge del castell de Caller e jaqui aqui la senyora infanta entro ab cc homens a cavall qui sans, qui malalts, per guardar la vila. Emperò los richs homens nol volien seguir si nols fahia pagar e promeslos que no entraria en lo dit setge entro paga los hagues feta, si donchs gents stranyes no hi venien, perque hagues a socorrer a aquells qui hi eren; perquel covench romanir a un loch qui ha nom Selico qui es a quatre leugues del dit castell. E aqui stech viii dies e hac ardit del jutge de Arborea que quaranta e tres galeres e altres navilis molt de Pisans havien stats a Terranova ab moltes gents de cavall e de peu Tudeschs e altra gent, de que era cap e major lo noble En Manfre fill del comte Guido de Donoratico, lo qual era cosin germa del senyor rey En Jaume, fill de sa tia; e que les dites galeres e altres vexells havien levat cc homens a cavall de aquells qui eren a Terranova, per tal que pus poderosament se pogues combatre e levar del setge de Caller lo senyor infant. E per aquesta raho los dits richs homens e cavallers consentiren quel dit senyor sen anas en lo dit setge, e fo a xxiiii dies del mes de febrer quel hi entra; e trames a Vila de Esglesies als richs homens e cavallers manament, sots fe de naturalesa, que no lexassen la vila, ans la guardassen, e quels comanava la senyora infanta; de que hac gran dol entre ells, com se pensaven que lo senyor infant se combates, que ells noy fossen.

 Cap. 27 Apres quel senyor infant fo en lo dit setge de Caller, acorda ques combates en la mar ab sos enemichs si sofferir ho volien; e feu apparellar xx galeres car les gents no bastaren a mes, que entre les galeres del rey de Mallorques qui sen eren tornades e les gents qui eren mortes, no sen pogueren mes armar. E lo xxv dia del dit mes, perque hac ardit que les galeres dels Pisans eren a cap de Carbona, y repujá en la sua galera e parti les altres galeres per richs homens e cavallers; e ab totes les xx galeres vench davant lo cap de Sencalia apparellat de batalla; e les galeres dels enemichs vengueren semblantment apparellades. E com foren a dos trets de balesta, nos volgueren mes acostar. E perque les galeres del senyor infant eren mal armades de gents del rem, no les podien seguir; mas totavia estigueren ferm. En lendema que fo a xxvi del dit mes, les dites galeres e veixells dels dits enemichs sen anaren a sancta Maria Magdalena, e aqui prengueren terra, e posaren lurs cavalls e altres companyies. E lo dit senyor infant exi de les galeres e hac son consell. E sobre aço que havia á fer fo acordat que tramettes xxv homens a cavall de la geneta, qui continuamen stiguesen entorn los enemichs per saber ço que fahien e llur captaniment, e que dos en dos a tres hores del dia e atres tantes de nit venguessen ab ardit cert al senyor infant. E finalment hac ardit que ells sen venien a Decimo qui es vila e aqui foren lo dia de Carnestoltes a xxviii dies del dit mes de febrer.

 Cap. 28 Lo senyor infant veent quels enemichs eren tan prop car noy havia sinó xv miles, hac acort ab sos richs homens, cavallers e altres persones, que mellor era quels paras batalla e ques combates ab ells, que si entraven en lo castell de Caller; e confiant mes en la justicia de Deu que en lo poder de les companyies qui li eren romases, car la major partida eren morts per malalties, volch star a aquell juhi.

 Cap. 29 Lo dimecres a xxviiii dies del mes de febrer e primer dia de Quaresma per ço com hi havia baxeist, lo senyor infant reebut a reverentia de Deu lo offici de la cendra, e sabent clarament que los enemichs venien e eren mil docents homens a cavall en sus, e dos milia ballesters e altre gent de peu, dels quals a algu de aquells qui eren entorn de si non volch revelar, ordena quel noble En Francesch Carroç romangués per guardar ab les galeres les naus e altres veixells, e semblantment la host qui era gran e tenia molt. E aquells qui eren dins lo castell fort poderosos romangueren ab lo dit noble entre malalts e sans entorn cc homens a cavall, e tota la gent de peu o la major partida; e en hora de mija tercia lo dit senyor parti del dit setge ab ccccxciiii homens a cavall entre armats, alforrats, en rocins sarts, e entro a mil homens de peu, dels quals la major partida eren fort flachs per les malalties que havien haudes.
 E travessant per lo cami qui va de Decimo a castell de Caller, per encontrarse ab los enemichs, vengueren los genets, qui li dixeren que los enemichs eren aqui; e encontinent quels nobles e los cavallers qui eren en la devantera se cuytassen, e que ell los seguiria ab la reguarda. E fo axi fet, que en la travesa del cami qui va del dit loch de Decimo al dit castell de Caller, en lo camp qui es dit Lucisterna, appellat lo adjutori de nostre senyor Deu, la davantera feri en los enemichs qui havien fetes tres squerres de batalles, e ells los reeberen tant fortment, que totes les senyeres dels richs homens foren derrocades, qui eren ab lo senyor infant, salvat una den Guillem de Cervello; e folos ops quel senyor infant los fos prop, qui quaix ensemps ab la davantera feri. E per colpa de hun cavaller del noble En Joan Eximenez Durrea, senyaler la donchs del senyor infant, e cavalcava un cavall mal enfrenat, e ell, qui ere gornit de loriga e no podia soferir los colps, lexá caure la dita senyera; e un cavaller de la part dels enemichs presla, e sobre lo cobrar hac grans affers de armes, e assenyaladament lo senyor infant cobrála ab la ajuda del noble En Joan Exemenez Durrea e den Benet de Boxadors e den Garcia Biscarra e de Royz Sanches Dayvar e daltres pochs. E liurada al dit en Benet de Boixadors, e no guardant la batalla, qui era tan gran, car ja eren morts dels enemichs mes de ccc homens a cavall, torna en la batalla, e altra vegada feri lo dit senyor infant primer e davant tots, e messe tant en mig dels enemichs, que nengu dels seus no li podien acorrer; e ell, axi com a leo e bon cavaller, apres que hac trencada una lança que portava, no guardant quels enemichs lo tenien en mig, qui eren molts, el feriren de spases; car solament en la gorjera hauia xix colps de spasa; el havien derrocat del cavall, e la sua senyera geya en terra als seus peus; mes mans a la sua spasa, qui ha nom Vilardell, e encontinent se venceren e començaren a fugir. E fon feta gran mortaldat entre aquells qui moriren ab armes e altres quis negaren en lo estany del castell en ques metteren moltes gents; axi que, fo estimat que moriren dels enemichs entorn mil e docentes persones entre de cavall e de peu; e aquells qui escaparen fugent metterense dins lo castell de Caller ab havol continent, com a gent vençuda, e forenne mes morts sino fos lo caure del infant, car aquells quil veeren caure se aturaren ab ell. Lo senyor infant en la venço dels enemichs se leva, e foli liurat lo cavall den Benet de Boxadors quil ayda a pujar, e leva la sua senyera, e ajustarense los cavallers, e ab alegria de victoria loant nostre senyor Deu; e costarense al senyor infant qui era stat fort colpejat e havia perduda molta sancb de una nafra que havia en lo polç, prop la orella dreta. E foren regonegudes les companyies, e trobaren que de les gents sues hi havien morts vi homens de paratge, entre los quals era lo noble Nalamany de Luna, e Fortaner de Binyech, e Gonçalo Ça-Corbella, En Sanarruja e vi homens de peu.

 Cap. 30 Apres que la batalla fon feta lo senyor infant sen torna en lo setge de Caller, hon fou reebut molt honradament e alegre; e troba quel noble En Francesch Carroç ab los homens de la mar havia barrejada la pola e la paliçada; en havia trets vexells que y havia; e hac penjat un hom de la geneta qui era fuyt de la batalla, que havia comptat en Vila Desgleyes, hon era la infanta, quel senyor infant era stat vençut e mort. E les galeres e altre navili dels Pisans com veeren llur host desbaratada, fugiren, salvat tro a deu galeres qui romangueren, que assaiaren de mettre viandes en lo castell e nou pogueren fer, car totavia los fo vedat.

 Cap. 31 Lo senyor infant, apres que aço fo stat, feu dreçar ginys, e feu murar e valejar tota la host, dins lo qual mur e val mes la esglesia e monastir de sant Sadorni, e trabuca lo dit castell dins lo qual havia molts ginys qui tiraven a la host e tots dies de mati e vespre era palatiç o batalla entre les gents de la host, axi de cavall com de peu, de ques seguien moltes nafres e morts; e per tal com los Sarts de tot lo regne de Caller apportaven viandes a la host, e per ço que no poguessen esser garrrejats, ordena lo senyor infant que cent homens a cavall stiguessen a la vila de Palma. E com aquells del castell veeren que en la partida del Capitá no podien res fer, feren un pont ab gran verdesca, e fo mes en lo pasatje de la aygua qui entra del estany en la mar, e puix a cavall e a peu, e aytantes hores com se volien, anaven en les viles de la curatoria de Nures, e aço nois podia esser vedat, car ells no havien de anar sinó x milles, e les gents del senyor infant havienne de anar mes de xxxv milles, car havien a vogir tot lestany; perque, lo senyor infant feu fer una verdesca en lo mija qui era de la mar al stany, a dues milles de sancta Maria Magdalena; en la cual continuament feu star deu galeres e lxxx homens a cavall e ccccc homens de peu; e de aqui avant null hom del castell no poch anar ne venir en la dita partida de Nures, de que foren fort destrets.

 Cap. 32 Apreslosenyor infant ordena que fos tramesa companyia de homens a cavall a Villa de Esglesies, que traguessen la senyora infanta dona Theresa de la dita vila, e la menassen al castell de Muntreal qui era del jutge de Arborea. E aço perquè les gents del senyor infant eren poques en la dita vila, e les gents del castell de Caller eren moltes, e que ab aquells de la vila no faessen algun pati. E forenhi tramesos cent cincuanta homens a cavall qui la dita senyoria menaren al dit castell. E lo dit En Manfre de Donoratico sabent, per spies que tenia en la host, que totes aquestes companyies ne fallien, un dissapte, en lo mes de abril, ab tot lo poder del Castell de Caller, de homens a cavall e de peu, en hora de mitg dia mentres les gents de la host, ço es, quels homens a cavall vengueren a la porta ques deya del Almiral, els homens de peu a la partida jusana, devers sanct Sadorni, tan soptosament, que abans foren als murs de la host, que null hom pogues esser muntat a cavall, salvant que alguns tancaren la dita porta, e la tengueren tant quey foren ajustats tro a xx homens a cavall de la gent del infant; e la donchs fo uberta la dita porta e molt bon hom quiy era a peu feriren en los enemichs y vencerenlos. E seguintlos en la fuita aucirenlos mes de ccc homens a cavall; e moriren de la part del infant dos cavallers, En Bernardi de Centelles e En Guillerm de Na-Muntaguda. E lendema aquells del castell demanaren treua per soterrar los llurs morts; e fonlos donada; e soterraren aquells que pogueren e dels altres foren omplits dos pous, ab terra quey fou gitada, per tal que no donassen pudor en la host.

 Cap. 33 En après lo dit Manfre demana ques pogues veer ab lo senyor infant, car era son honcle, cosin germa del senyor rey En Jaume. E lo dit senyor infant resposli: que ab ell nos veuria sens batalla. E puix seguis que al dit Manfre vench malaltia, de la qual mori. E en aquest temps pres se foch en la host, tan gran, que tota crema, e molt hom hi pres gran dan.

 Cap. 34 En la fi del mes de juny del dit any mil cccxxiiii vengueren en lo dit setge xx galeres que lo senyor rey En Jaume hi trames, de la qual cosa los enemichs foren molt esmahits, e començaren a parlar tractaments. E finalment fo així avingut: que ells liurarien totes les forses que te lo Comú en la illa de Sardenya e que tendrien lo castell de Caller en feu per lo senyor rey. E daço farien homenatge los ancians de Pisa per lo Comú. E fou fet, que a xii dies del mes de Juliol del dit any mil cccxxiiii lo senyor infant, ab alguns richs homens e cavallers, trames la senyera al dit castell, la qual entra honradament, e fou pujada e posada en la torra sobre la porta del Orifany. E altra senyera fou posada en lo campanar de la esglesia major del dit castell. E fou feta gran amistat entre les unes gents e les altres, que tots foren fets axi com a frares. E lo senyor infant ordena que En Benet de Boxadors cavaller e En Guillerm Onlomar conseller anasen a Pisa per rebre lo dit homenatge dels ancians del Comu, e quel noble En Phelip de Soluça, qui era vengut de Sicilia, romangues governador en la illa ab dos cents homens a cavall, e ab cinchcents servents.

 Cap. 35 E a xviii dies del mes de juliol del dit any mcccxxiiii, lo senyor infant parti del loch de Bonayre ab tot son hostol per tornarsen en Catalunya; e fo al loch de sanct Macari hon feu recullir los cavallers e les companyies, e stechhi dos dies. E puix ne parti e fo en Barcelona lo segon dia del mes de agost apres seguent hon fou reebut per lo senyor rey En Jaume pare seu e per los altres qui aqui eren, honradament, Deo gratias. Es ver quel senyor infant pare nostre dessus dit sen vench tan ivarçosament e feu los dits pactes, per tal com hac ardit de la part daça, quel dit infant En Pere frare seu tractava, que si nostre pare moria della en Sardenya, que ell se apoderas de la terra, e fos rey apres nostre dit avi, e que Nos fossem desheretats.
 Molts affers de armes e daltres coses foren fetes en lo dit viatge, e moltes tribulacions hi sofferi lo senyor infant e les sues gents qui nos porien o serien longues massa de recomptar.

 Los nobles barons de Arago qui anaren ab lo dit infant Nanfos, e los quals hi moriren son aquests:

        Artal de Luna.
        Alamany de Luna.
        Gombau de Benivent.
        Artal de Luna.

 Los que no hi moriren :

        Pedró de Luna.
        Ramon de Paralta.
        Joan Exemenez de Urrea.
        Anton de Foces.
        Pedró Sent-Vicent.
        Ramon Cornell.
        Lop Ferrandez de Lucenich.
        Jaume de Arago.
        Phelip de Saluça.

 Los de Catalunya qui hi moriren son aquests:

        Dalmau de Castellnou.
        Guerau de Rochaberti.
        Gilabert de Centelles.
        Pere de Queralt.
        Ramon Berenguer de Cervelló.
        Ramon Alamany.
        Galceran de Sancta Pau.
        Ramon de Cordova.

 Los que no hi moriren:

        Dalmau Vezcomte de Rochaberti.
        Guillerm de Anglesola.
        Bernadi de Cabrera.
        Berenguer Arnau de Anglesola.
        Guillerm de Queralt.
        Guillerm de Cervello.
        Ramon de Ribelles.
        Huguet de Sancta Pau.

 Los de Valencià qui no hi moriren son aquests:

        Francesch Carroç.
        Berenguer Carroç.

 Los qui hi moriren son aquests:

        Bernat de Vilaragut,
        Ramon de Vilanova,
        Pere Boyl,
        Ramon Ruy Sanchez Dayvar.

 Cap. 36 Lo fet de la coronatio del senyor rey Nanfos nostre pare se feu es segui en tal manera, ço es, que mort lo dit senyor rey En Jaume avi nostre, qui passa desta vida en lo segon dia del mes de Novembre del any de la incarnatio de nostre senyor Deu, mil trecents vint e set, que es commemoratio defunctorum, en la ciutat de Barcelona, e fou soterrat en la esglesia dels frares menors de la dita ciutat, vench lo dit senyor rey nostre pare de les parts de Arago per fer soterrar lo cors del dit senyor rey En Jaume. E fon portat e soterrat en lo monastir de Sanctes Creus, hon fon personalment lo dit senyor rey Nanfos, e gran res dels prelats, nobles e moltes altres gents notables de nostres regnes. E apres la dita sepultura, lo dit nostre pare sen torna a Barcelona, e feu als catalans ço que fer los devia, jurant llurs privilegis, constitucions e usatges e altres franqueses; e fo regonegut per rey e per comte de Barcelona.
 E fet aço anassen en Arago per coronarse rey, a la qual coronació assigna lo dia de Pascha en que corria el any de la incarnatio de nostre senyor Deu, mil cccxxviii. La qual coronatio se feu en la ciutat de Çaragoça en aytal manera, ço es, que lo dit senyor rey nostre pare feu de la sua ma xviii cavallers novells, tots nobles de sos regnes, dels quals fou lo primer don Jaume senyor de Xerica; lo segon fo lo fill del jutge de Arborea, lo qual jutge havia nom Huch, e lo fill havia nom Pere. Los altres xvi richs homens foren ordenats en aquell nombre segons llur honor y valor; los qual barons faeren tants cavallers novells, que entre tots muntaren en nombre de cent vuytanta cavallers novells. E lo dit senyor rey Nanfos tench festa general a tothom tres dies arreu, ço es, lo dissapte que fou vigilia de Pascha, e lo diumenge, e lo dilluns après seguents. E lo dissapte en hora foscant lo dit senyor rey parti de la Aljafaria de Çaragoça ab tots dits clxxx cavallers novells ab grans lums, qui stigueren cremant mentre ell passava, tro que fo a la esglesia de Sanct Salvador, hon los reys de Arago se acostumen de coronar. Davant lo dit senyor ana un carro ab v brandons molt grans, tro que fo en la dita esglesia. E stech lo dit senyor tota la nit en la esglesia axi com es acostumat, e lendema mati que era dia de Pascha, parti de la dita esglesia e fou manat a la Aljafaria, axi com es acostumat de rey coronat. E null hom aquell dia no cavalca, sino el noble En Ramon Corneli, qui li cavalcava davant, portantli la sua spassa. E apres del dit senyor rey cavalcaven tots los dits clxxx cavallers novells, ço es, los xviii nobles primers, e los altres apres, tots de dos en dos, vestits, e aparellats, axi com es acostumat de cavallers novells. E com lo dit senyor fo en la Aljafaria, fouli aqui feta gran festa e fort solemne, car alli eren molts prelats, nobles e cavallers, e missatgers de ciutats e viles notables dels dits regnes. El senyor infant En Pere germa del ditsenyor rey servi en aquell dia de ofici de majordhom a la taula real. E dura la dita festa tro apres lo dilluns apres seguent. E forenhi fetes de grans dons, grans balls e grans alegries axi com se pertany a bon senyor e a rey novell.
 E aci han fi totes aquelles rahons que sic son recomptades dels dits senyors En Jaume e Nanfos, avi e pare nostres. E tornarem a nostre tema, ço es, dels grans fets qui son stats seguits en nostra casa en tot lo temps de nostra vida.

 Cap. 37 Primerament dehim que nostre pare lo senyor infant Nanfos comte de Urgell, qui despuix fou rey apres la mort del senyor rey En Jaume pare seu e avi nostre, segons que ja dessus en altra part es tocat, hac un bell infant, e aquest hac nom Anfos; e fon feta gran festa e gran alegria en Balaguer; e no visque sino dos anys. E no gayre apres nasquem Nos; e som nats, complits los set mesos que som engendrats, e nasquem tan feble e tan exequios, que nos pensaven les madrines, ni aquells qui foren a la nostre naixença, que poguessem viure. E nasquem en Balaguer a v dies de setembre del any de la incarnatio mil cccxix. E fon padri nostre mossenyer Not de Muntcada, e un clergue appellat Jaume capella de nostra mare, qui despuis fon rector de Alcala de Xivert. E per ço, axi com damunt havem dit, cuydavanse que no fossem nats a dies. E cuytarennos en la cambra mateixa, hon som nats, de batejar. E lo dit monssenyer Not dix: — haja nom aquest infant, Pere, per tal que mossenyer Sanct Pere lo faça viure, e li recapte de Deu gratia que, pus haja nom Pere, haja les bones ventures que hac son besavi lo rey En Pere. — E veus la raho perque haguem nom Pere. E aquestes paraules nos dix mossenyer Not de Muntcada per avant. E som nats en la casa baixa del castell de Balaguer, qui es al cap del gran palau. E incontinent haguerennos dides, e alletarennos, axi que, en menys de un any, Nos encombrirem set dides.

 Cap. 38 Jatsia que'en lo procés quis segueix en lo present libre sien contengudes algunes coses de les quals ja dessus es largament feta mencio, empero, per continuar lo temps seguent, sonhi tocades algunes coses de aquelles que ja dessus son declarades, no per via de scriptura, mas per alguna superfluitat que es haguda continuar en lo present proces, lo qual non deu esser viciat, si alguna raho hic es recomptada altra vegada, car es fet per continuatio de scriptura del present proces, e trobar san cascuna continuada en la sua veritat. En lo qual temps de la nostra nativitat, lo dit senyor rey Nanfos pare nostre era infant e comte de Urgell, segons que dessus es dit. El infant En Jaume frare seu e honcle nostre era primogenit del senyor rey En Jaume, e per dret de primogenitura devia succehir en lo realme de Arago e usava com a primogenit e general procurador per tots los regnes e terres; e per tractaments de matrimoni devia pendre per muller la infanta dona Elionor, filla del rey En Ferrando de Castella, la qual per temps quis segui fo muller del rey Nanfos pare nostre. E com lo matrimoni se degues solemnizar en faç de Esglesia entre lo dit infant En Jaume e la dita infanta de Castella, en la vila de Gandea, en la qual fo personalment lo dit senyor En Jaume avi nostre e missatgers solemnes del rey de Castella, e encara molts e diversos prelats, e barons, cavallers e missatgers de ciutats e viles notables de regnes nostres; lo dit matrimoni fo complidament acabat en faç de Esglesia, axi com era estat promes per lo dit senyor rey En Jaume, que res non falli, sino en aytant com lo dit infant En Jaume no volch que lo dit matrimoni fos per carnal copula consumat, ans alli mateix, fetes e complides totes aquelles coses que promeses eren stades per lo dit senyor rey En Jaume al dit rey de Castella, renuncia de fet als dits regnes de Arago, de Valencia, de Sardenya e de Corsega e al comtat de Barcelona, e a tots drets que hagues per dret de primogenitura. E aqui encontinent pres lo habit del Hospital, vulgarment dit dels Templers, lo qual orde de ma del castellá de Amposta frare Sancho Doros, jatsia que ell demanas lhabit dels frares de Muntesa, mas lo dit senyor rey En Jaume avi nostre, veent que aquell habit havia spay de un any a fer professio, e que sen poguera penedir, e siu faes fora gran scandol del regne, volch que prengues el habit del orde del Hospital, per tal com lo dia quels frares los reben se fan professos, e no sen poden de allí avant penedir. Mas per ço com tantost reebut el habit del Hospital, leixa aquell, e reebe lo dit habit de Muntesa, com a fer aço jan havia obtenguda lo dit senyor rey nostre avi bulla del papa, encontinent nostre pare succehi en lo dret de la primogenitura, e per la dita renunciacio fo rey de Arago e Nos aximateix rey per aquella raho mateixa com si la dita renunciacio no fos, lo dit pare nostre fora romas en titol de infant e comte de Urgell. E apres, lo dit senyor rey En Jaume visque algun temps, e lo dit senyor rey Nanfos pare nostre, per ordinacio e manament de son pare, passa en la ylla de Sardenya ab gran navili, e ab gran gent de cavall e de peu, e feu la conquesta del regne de Sardenya en xvi mesos quey stech. E tornant de la dita conquesta, pres terra en Barcelona lo primer dia de agost del any de Nostre Senyor mil cccxxiiii, hon era lo dit senyor rey En Jaume. E après lo dit nostre pare, stant infant, ana per los seus realmes e terres, e fouli feta gran honor per tots los lochs hon entrava; e per ferli major bonor, e per esguart de la conquesta que novellament havia feta, les gents de cascun loch exienli a carrera ab armes e dançant, segonts que la gent de cascun loch era a la cosa pus suficient. E apres poch de temps lo senyor rey nostre pare, ladonchs infant, a instigació de la senyora infanta nostra mare, suplicá al senyor rey En Jaume pare seu, que nos fossem jurats per senyor en lo regne de Arago, apres dies lurs. E en aço la senyora infanta nostra mare instaba ab la reyna madona Elichsen, muller del dit senyor rey En Jaume, que aço se degues complir e venir a acabament. La qual nos hi fo bona, e finalment vench a acabament. E aço atorgat, lo dit senyor rey En Jaume mana corts en Arago; e en aquelles corts demana que Nos fossem jurats per primogenit, segons que damunt havem dit. E en atorgar aço, contrastarenhi lo infant En Pere comte de Ribagorça, e mossenyer Eximenez Cornell senyor de Alfaiari. E finalment Neximenez Cornell atorgaho, per ço com la infanta nostra mare li promes que li seria dada la governació de Arago: e axis feu, pero a poch de temps foli tolta. E encontinent lo dit infant En Pere sen ana, e nons jura, per ço com si donava dret per primogenitura, com si moris lo dit senyor rey nostre pare, a ell pervenia la primogenitura. Mas apres un any lo senyor nostre pare tractant lo dit senyor rey En Jaume, feu a Nos jurar per lo dit infant En Pere per primogenit. E apres poch temps la senyora infanta dona Theresa mare nostra fina sos dies en la ciutat de Çaragoça, hon mori de part en lo xxiiii dia de octubre del any de nostre Senyor Deu, mil cccxxvn. E fou soterrada en lo monestir dels frares menors de Çaragoça, en lo segon dia de novembre apres seguent, que es la commemoratió dels detuncts. Lo senyor rey En Jaume avi nostre, qui era fort vell, finá sos dies en la ciutat de Barcelona.

 Cap. 39 Apres mort del dit senyor rey En Jaume, lo dit senyor rey pare nostre succehí en lo realme de Arago, e venchsen encontinent de Çaragoça, hon era, a Barcelona, per esser a la sepultura de son pare, qui fou soterrat en lo monastir de Sanctes Creus. E veus hon jau honorablement. E encontinent feta la dita sepultura, tornassen del dit monastir a Barcelona e feu als Catalans ço que fer los devia, com a senyor novell; e pres dells sagraments de feeltat e homenatge de tots los feus de Catalunya. E apres pochs dies anassen en Arago, e feu axi mateix als Aragonesos ço que ferlos devia, axi com a novell senyor. E fou coronat rey, com es dessus expressat, en la ciutat de Çaragoça, e en la esglesia de Sanct Salvador, axi com es acostumat, pus honradament que algú de sos predecessors. E feu cavallers novells xviii richs homens de sa senyoria, e fo lo primer don Jaume de Exerica, e lo segon fo lo fill del jutge de Arborea appellat Pere; e deyenli domicello per ço com lo pare era viu. E aquells barons faeren tants cavallers novells, que foren en nombre clxxx. En lo següent mes de febrer del any de la incarnatio de nostre senyor Deu mil cccxxviii, lo dit pare nostre pres per muller en la ciutat de Terraçona la infanta de Castella dona Elionor, de que dessus es feta mencio car fo sposada del infant En Jaume qui renuncia al dret de primogenitura germa nostre. E encontinent partint de Terraçona, fet lo dit matrimoni, venchsen a Çaragoça, e despuix avallássen en lo regne de Valencia, hon stech continuament tro en lo mes de deembre apres seguent, e alli la dita regna hac el infant En Ferrando. E encontinent la dita regna madrastre nostra, ab aquells qui ley consellaven, tracta moltes e diverses persecucions nostres, segons ques segueix.

 Cap. 40 Primerament la dita reyna, ab consell de dona Sancha de Velasco, qui era havia sua e era dona que sabia molt en lo consell de nostre pare, e de mossenyer Ramon Cornell, e de mossenyer Gonçalbo Garcia e de alguns altres quis forçaven a complaure a la dita reyna, e encare En Bernat de Serria, a qui fon acommanat lo infant don Ferrando, tractaren e metteren en obra, e encara se feu de fet, quel dit infant fo heretat de la ciutat de Tortosa, per donacio perpetual que li fon feta. E fonli donat titol de Marques. E a fer aquesta donacio dona favor lo infant En Joan honcle nostre, qui era Patriarcha de Alexandria, e archabisbe de Tarragona; e la ciutat de Tortosa defes tant com poch que no fos separada de la casa de Arago. E finalment per grans spaordiments que foren fets al poble de la dita ciutat de Tortosa e per corrupció de alguns majorals e regidors de aquella, quen prengueren dons e serveys, consentiren a la dita donacio, e prengueren lo dit infant per senyor natural, e de alli avant senyoreia la dita ciutat tro al dia de la sua mort. E apres lo dit senyor rey pare nostre feu donatio al dit infant don Ferrando de la vila de Alicant e de la vall Delda e de Novella e de Oriola e de Guardamar qui son en regne de Múrcia en prevey o perjudici propri nostre, qui haviem les rendes de la dita vall per donacio del senyor rey nostre pare a la provisio de nostre menjar edels de la nostra casa e de la ciutat de Albarrazi ab totes ses aldees.

 Cap. 41 Efetes les dites donacions de tots los predits lochs, qui son claus de tots nostres realmes, lo dit senyor nostre pare, per aquelles maneres quel parech, feu fer sagrament e homenatge a tots los barons de tots sos regnes, de ajudar e mantenir lo dit infant En Ferrando en les donacions dessus dites. E tots hi firmaren, salvat mossenyer Not de Muncada, qui per prechs ni per menaces consentir noy volch, veent que allo era en gran perjudici nostre, qui esperavem esser rey apres la mort del senyor nostre pare, axi com per la gracia de Deu som stats.

 Cap. 42 E fetes aquestes coses, apres algun temps lo dit senyor rey nostre pare, a gran inductio de la dita reyna e altres dessus dits, atorga de fer donacio perpetual al dit intant En Ferrando de les viles de Xativa que ara es ciutat, de Algezira, de Murvedre, de Maella, de Burriana, e de Castello, e per tots los dits lochs trames sos misatgers specials induhint la gent dels dits lochs que jurassen per senyor llur lo dit infant. E en aço no prengueren paciencia los dits lochs, ne ho volgueren atorgar ne consentir, ans hi hac alguns lochs qui volgueren allapidar los missatgers. E de aço hagueren recorriment a la ciutat de Valencia, quels ne ajudas, com en altra manera se tenien tots per perduts. E com lo dit senyor rey nostre pare vee quels dits lochs en aço consentir no volien, esforças queu faes fer a ma de la ciutat; e aço proposa lo dit senyor nostre pare a la dita ciutat, e retenguerense acord. E llur acort fo aytal, que nou faessen, car siu fahien, llurs privilegis ne valrien menys, e romangueren traydors, e que seria perdicio e destructio llur. E tinguerenne molts e diversos concells en la casa de la confraria de sanct Jaume. E apres fina la cort llur, e ordenaren, que tota la ciutat estigues apparellada a les armes, e que la gent fos partida per deenes e centenars e millers; e al primer hom quel dit senyor rey forças per preso o per mort, si consentir no volien a la dita donacio, que tantost hun hom, qui per ordinacio llur stava a la porta de la cambra de dit senyor, e altre al cap de la scala, e altre al portal, e altre al pont, e altres en les cases de Muntesa, e altre a la carniceria nova, e altre a la porta de la Seu, e altre en lo campanil, mettessen sengles crits, e al cop repicassen les campanes, e hisques tota la gent de la ciutat, e anassen a cascuna posada dels consellers del dit senyor, mil homens, e quels aucissen ab totes llurs companyies; e tota la altra gent de la ciutat anassen al real del senyor rey, e que moris tota persona que si atrobas de casa del dit senyor, sino tan solament lo senyor rey, e la reyna, e lo infant don Ferrando. E haut aquest acord e consell, hacni algu dells qui digueren, qui ho diria aco, e En Guillerm de Vinatea, qui era hom esforçat e hom assenyalat en la ciutat, dix : — Anem , que pus que son fetes les ordinacions, yo me aventurare de dir, que noy planyere la mia vida, e sim mata lo senyor rey, morre per lealtat; e axi, puix que yo me aventur de dirho, beus podets vosaltres aventurar de anarhi. — E axis feu, quey anaren lo dit En Guillerm de Vinatea e los jurats e consellers. E com foren davant lo senyor rey nostre pare e la reyna nostra madastre e tot llur consell, e prelats e savis e cavallers e altres barons e richs homens de sa cort, En Guillerm de Vinatea proposa e dix: que molt se maravellava del senyor rey nostre pare, e aixi mateix de tot son consell que aytals donacions faes ne consentis, com havia; car allo no volia altre dir, sino tolre los privilegis e separar lo regne de Valencia de la corona de Arago; car, separats les viles e lochs tan appropiats com aquells eren de la ciutat de Valencia, Valencia no seria res; perque, ells no consentien en les dites donacions, ans hi contradirien; e ques maravellaven fort dell, e de son consell que en tal punt los posassen davant, car posavenlos en punct de esser traydors; — e altre senyor noy mudariem, si a mi, senyor, sabiets tolre lo cap del coll, ne sin sabiets a tots matar; mas certificvos, senyor, que si Nos morim, que no escapara algu de aquests qui son açi, que no muyren tots a tall despasa, sino vos, senyor, e la reyna, el infant don Ferrando. — E hoint aquestes paraules lo senyor rey nostre pare dix a la reyna: — ¡Ha reyna! ¿aço voliets vos hoir ? — E ella tota ayrada plorant dix: — Senor, no consentiria el rey Don Alfonso de Castilla, hermano nuestro, que él no los degollasse todos. — E lo senyor rey respos : — Reyna, reyna, el nostre poble es franch, e no es axi subjugat com es lo poble de Castella; car ells tenen a Nos com a senyor, e Nos a ells com bons vassalls e companyons. — Estants en aquestes paraules e departiment, levas lo senyor rey e tots los altres del consell, que no si feu altre pus. Pero los de la ciutat no faeren ells aquell consell tan secret que nou sentis lo senyor rey e la reyna e los altres de son consell; e per dubte de morir, axi com eren bons en consellar ques fessen les dites donations, tractaren e sesforçaren ques revocas tot, e axis feu. E lo senyor rey ho feu durament, car volguera que tots aquells qui aço consellaven fossen castigats be, per lo mal consell que li daven, qui era destructiu e perdicio del dit regne de Valencia, e per consegüent de la corona de Arago.

 Cap. 43 E es cert que ans quel matrimoni del senyor rey nostre pare se faes ab la dita infanta de Castella, lo consell de nostre pare e tots los seus pobles se pensaven que per aquel matrimoni pervengues a la casa de Arago e a tots sos regnes gran profit, pensant que la casa de Castella seria unida de gran amor a la casa de Arago; axi, que mals ne guerres de aquell regne nos seguirien ab los nostres. E tantost quel dit matrimoni fon fet e hague hom vist lo moviment de la dita reyna e de dona Sancha e de les altres qui la consellaven, aquells bons consellers qui amaven la nostra honor, per ço com la dita reyna anelave ja com heretaria sos infants quant quels hagués, estrenyerense fort ab lo senyor rey nostre pare, e supplicaren e li consellaren que faes charta, axi com de fet la feu, en que prometia e jurava que de deu anys ladonchs primer vinents, ell no faria donacio alguna perpetual sino als fills seus, de la qual charta la dita reyna hac sentiment, tant no sera fet secret, per la qual raho se seguiren molts e diverses enfrontes, los quals serien lonchs de recomptar. Empero les dites donacions se faeren ai dit infant En Ferrando, per la manera dessus declarada, no contrastants qnalsevol privilegis e contraris a fer aquelles.

 Cap. 44 Apres de aço lo senyor rey nostre pare anassen a Tarragona, e la reyna punya a perseguir nostres officials e tots aquels qui vellaven en la honor e be nostre; en special, donaren comiat a mossenyer Miquel Perez Çabata, qui era hom molt amat per lo senyor rey nostre pare, e a mossenyer Garcia de Loriç, qui era thesorer. E partirense del senyor rey tantost com fo en Barcelona, car la dita reyna les perseguia, els havia ja començada de fer inquisicions, e venguerensen a Nos qui erem en Arago, hon stigueren tota vegada, e foren defesos.

 Cap. 45 E ell dit senyor rey nostre pare apres algun temps anassen en Arago, e pujassen a Terol, e havia citats los dits Miquel Perez Çabata e mossenyer Garcia de Loriç e En Lop de Conçut qui personalment venguessen a ell; e algu noy volch venir, sabent la persecucio de la reyna, sino lo dit Lop de Conçut qui aconsegui lo senyor rey en una aldea de Terol appellada Codos. E lo dit senyor rey dixli: — Lop, noy atures; car la reyna te persegueix: tornaten. — E ell dix: que no havia fet res per que deguus usser perseguit, car en si havia lealtat e veritat. E com foren a Terol la dita reyna ab lo senyor rey nostre pare obtench quel feu pendre. E apres alguns dies lo dit senyor rey devallassen en lo regne de Valencia. E alli procehiren contra lo dit Lop e li faeren turments. E foli finalment dada sentencia de mort, ço es, que fou rocegat e penjat, com se dehia que ell havia fetes fatilleries a la dita reyna que no poguus infants concebre james. E fet aço lo senyor rey tremes commissaris en Arago contra los dits mossenyer Miquel Perez Çabata e mossenyer Garcia de Loriç. E encara se esforçava lo dit senyor, que Nos fossem trets de poder de mossenyer Miquel Perez senyor de Gurrea e mes en ma den Exemen Cornell senyor del Fexeri. La qual cosa lo Archabisbe de Çaragoça, qui havia nom mossen Pere Lopez de Luna (no perdent lo cognom de Luna per usser promogut en Archabisbe, com veya fer lo contrari per los qui son de baxa casa e no deurien fer;) e los dits mossenyer Miquel Perez Çabata e mossenyer Garcia de Loriç defeneren, e estaven tots pera morir per nostra vida e per nostra honor. E mossenyer Vidal de Vilanova commanador de Montalba, amant nostre be, vench a Çaragoça, hon era lo Archabisbe de Çaragoça, per darli a sentir com lo senyor rey volia cobrar Nos e nostre frare el infant En Jaume comte de Urgell, e trernos de poder del dits Archabisbe e cavallers, dient: que si en tot cas nos volia cobrar, que li ho poria vedar, com de dret null hom no poria tenir los fills contra voluntat del pare, ni de poder menys ho podien contrastar; axi, que veessen quin remey porien pendre que no fossem liurats Nos e nostre frare lo dit infant al senyor rey nostte pare, car siu urem, encontinent seriem morts, no per lo dit senyor nostre pare, mas per la reyna nostra madastre quins mezinaria, pus Nos fosem en poder del senyor rey nostre pare. Sobre aço haut consell, los dits Archabisbe, comanador e cavallers ordenaren, que los dits cavallers nos menassen prop la frontera del regne de França, si tant se fos que per força nos volguus tolre de llur poder. E per ço los dis mossenyer Miquel de Gurrea, Miquel Perez Çabata e mossenyer Garcia de Loriç empararense de Nos, e per fugir a aquella persecucio, ferennos anar a Exea; e apres pujamnosen en les muntanyes de Jaca, a fi que si el senyor rey nostre pare continuas contra Nos, nens volgues als fer, quens en passassem en lo realme de França. Mas lo dit senyor rey cessa per tal com aquells qui ho tractaven veyen que lurs mals tractaments no havien loch.
 E romanguem de aqui avant sens persecucio, empero no gosavem exir de Arago be que fossem primogenit e jurat; e tota la terra de Arago nos amava ens volia gran be e les desplahia fort la persecucio e greuges quens feya nostra madastre. Axi que, algunes vegades nosaltres e alguns de nostre consell tremetem al senyor rey nostre pare per significarli algunes coses, e aquells qui per Nos hi anaven, no li gosaven ne li podien parlar, tant era tengut a prop. Mas lo dit senyor rey prenia escusa que volia anar a caça e axiu feya, e axi com era en la caça, en loch ja ampres, aquell qui per Nos li era tremes, parlava ab ell largament dels affers nostres, e tornavans tota vegada tal resposta que Nos e tot nostre consell ne stavem molt alegres e pagats.

 Cap. 46 E com lo senyor rey nostre pare hac stat algun temps en lo regne de Valencia, ja tots los vassalls e gents de la terra murmuraven contra dona Sancha, car no tractava sino mal. E lo patriarcha e daltres de consell del dit senyor tractaven que isques de la terra o del regne. E lo predit patriarcha convoca concili a Tarragona als prelats e clergues de sa provincia. E lo senyor rey nostre pare el patriarcha anaren a Tarragona e com hi foren tantost fou dada paraula a dona Sancha que sen tornas en Castella, de que la reyna ha gran turbacio. Mas no si poch altre fer. E En Ramon Cornell acompanyala fins en Castella. E com foren en la horta de Çaragoça, los hortelans e altres qui son appellats terrestenents faeren tant de tabustol e de crits contra la dita dona Sancha dient: fora, fora de Arago la vella mala, que no gosa entrar en Çaragoça, ans per la part forana passa; e ana al loch de Alago. E com fou fora del regne aquesta dona Sancha, la cort romas en repos, e al senyor rey nostre pare fo administrat en son consell de savis homens e de altres prelats e cavallers de sa cort, e de gran consell foren gitats daquen alguns qui tenien en los mals affers passats.

 Cap 47 Alguns dies apres lo rey de Castella moch guerra contra lo rey de Navarra, e Nos, estant infant, per tal com erem en tractament de matrimoni ab la filla del dit rey de Navarra, lo qual apres algun temps vench a perfectio, faem valença al dit rey de Navarra e li tremetem en ajuda d homens de cavall de la gent nostra de Arago; e fo capita lo dit mossenyer Miquel de Gurrea, e ana ab la dita companyia a Tudela; e los Castellans, per ço com eren quatre milia homens a cavall, soberguejaren als Navarros. Esdevenchse quels Navarros anaren fornir un castell qui es appellat...; e per ço com lo dit mossenyer Miquel era ja hom vell, e era malalt (e de aquella malaltia mori alli) que no podia molt traballar, ordenaren quel dit mossenyer Miquel Perez Çabata hi anas ab ce de cavall de la companyia dels Aragonesos. E aço sabents los Castellans, isquerenlos al encontre, pero lo dit mossenyer Miquel Perez Çabata, no cuydant que tants fossen, esperals, e tant los espera, que no fo a ell de tornar atras. E feriren los Castellans en ells, finalment que foren presos mossenyer Miquel Perez Çabata e alguns altres, e morirenni dalguns, e aximateix alguns domestichs nostres.

 Cap. 48 Apres aquestes coses lo senyor rey nostre pare anassen a Barcelona, e aqui stech algun temps administrant com a bon senyor sos regnes; mas, per accident de la malaltia, com fos hydropich, agreviali la malaltia, afina sos dies en Barcelona en lo xxvii de janer del any de la Incarnacio de nostre senyor Deu mil trecents trenta e cinch. E de dos mesos abans quel dit senyor e rey nostre pare finas la reyna nostre madastre dubtantse dels mals quens havia procurats, e veent que Nos deviem succehir en esser rey de Arago, e que no fos mal menada, ixques del regne de Arago, e anassen en Castella. Empero com Nos e nostre consell ho sentim, car ella ho feu com pus secretament poch, provehim al pas de les barques de Ebro, per embargar son cami. E com hi foren, trobaren que ella fou ja passada e exida del regne. E en aço dona favor don Pedro de Exerica qui la acompanya, e sen ana ab ella en Castella. La qual cosa fo gran damnatge del regne de Arago, com si la reyna e sos fills no fossen exits, nos seguiren tants de mals com faeren a la casa de Arago.

 Cap. 49 E per tal com ço quis segueix fon do e gracia especial que nostre senyor Deu feu ans quel dit senyor rey nostre pare passas desta vida, volem quen sia feta mencio en lo present libre, ço es, que com lo dit senyor nostre pare haguus donada a la reyna nostra madastre lo castell e la vila de Xativa ab tota juredictio alta e baxa, fou conmanat lo dit castell an Bernat de Serria quil tenia com Alcayt, e ere sots-alcayt En Bernart de Matero. E esdeuenchse que vivent lo dit senyor rey nostre pare, En Bernat de Serria dessus dit fina sos dies en lo dit castell de Xativa en lo derrer dia de deembre del any de la Incarnatio de nostre senyor Deu, mil cccxxxv: axi que, lo senyor rey nostre pare no visquu apres del dit Bernart de Serria sino vint e cinch dies. E estant lo dit en Bernat de Serria a la mort en lo dit castell de Xativa, lo dit En Bernat de Matero sots-alcayt seu dixli tres vegadas altament: — Senyer En Bernart, si Deus fases voluntats de vos, a qui manats que do lo castell? — E lo dit Bernat de Serria li respos: — al rey — per tres vegades. E dit aço ell traspassas de aquesta present vida. E com fo mort lo dit sots-alcayt venia al senyor rey nostre pare per retreli lo castell, e com fo a Tortosa ell sabu quel senyor rey nostre pare era mort; e oyda la sua mort, encontinent gira e tornassen a Valencia. E com to en Valencia, ell feu ajustar tots sos parents e amichs e alguns savis, e demanals de consell, que faria, ne a qui retria lo castell de Xativa; e dixlos tot ço que ell havia dit an Bernart de Serria estant a la mort, e la resposta que ell li feu, ço es, quel retus al rey, segons que dit es; e tots los dits parents e amichs del dit En Bernat de Matero e los savis, hoint que En Bernat de Serria li dix quel retus al rey, que ell era tengut de donarlo a Nos qui urem son rey, pus nostre pare era mort. E haut aquest consell tantost partis de Valencia, e venchsen a Nos qui urem en Arago, e com fo ab Nos retens lo castell. E dencontinent Nos lo reebem ab gran plaer quen haguem; e aquell commanam al dit Bernat de Matero, jatsia no fos tan honrat hom com eren stats los alcayts de Xativa, mas aço fahem que, pus per gracia e do de Deu lo haviem haut, e lo dit Bernat de Matero ne era causa, commanamlo a ell; e per ço ho fem scriure que si lo dit sots-alcayt en aquell punct no haguus feta aquella demanda en Bernat de Serria, lo castell e la vila de Xativa fora romasa a la dita reyna nostra madastre, de ques fora gran dan seguit a tot le regne de Valencia; e Nos quin haguerem passat enuig gran e affany, car ja per aquella raho los habia ella fet dar al senyor rey nostre pare, com era quaix en frontera de Castella.
 Aci feneixen tots los fets de dit primer libre, e comencem los affers del segon libre, en ques tracta de molts affersqui seguiren despuix que som muntats a dignitat real, tro al terç libre en que es tractat en quina manera fo proceit e feta per Nos execucio contra lo rey de Mallorques.