Crónica del rey d'Arago en Pere IV lo Ceremoniós, ó del Punyalet/Libre Quart
Cap. primer. Partim de Barcelona e anamnosen á Valencia, e la reyna nostra muller anassen a Poblet, per tal com era prenys e no poguera sofferir lo treball nel affany del cami vers Valencia. E nos estants en la ciutat de Valeneia haguem ardit que la reyna era greument malalta, en tant que no li asmava hom vida, majorment per tal com era prenys. E Nos de continent partim de Valencia, tenint lo cami vers Poblet, e trobam, merce de Deu, nostra muller millorada, e, ab la ajuda de Deu, desliurada del prenyat. E per tal com eren grans calors estiguem en Poblet quaix tot lestiu. Estants aqui vench a Nos mossenyes Luys, princep de la Fortuna, lo qual era net de don Joan de La Cerda, lo qual fo deseretat del regne de Castella, e lo qual axi per Nos, com per los nostres curials e altres qui ab Nos eren, fo reebut molt honradament. E mentres estech aqui menja ab Nos e offerim convinent ajuda per lo passatge entenia a fer en les ylles perdudes. Apres passam per Leyda, hon estiguem la major partida del ivern; venguemnosen a Valencia e aximateix apres pochs dies la reyna nostra muller, qui era romasa prenys a Lleyda. Estants en Valencia, pensam e albiram, qui, per la voluntat de Deu, no engendravem sino filles, anans lo cor, sis poguera fer de dret que nostra filla Constança primogenita, encara que morissem sens infants mascles, succehis apres Nos en los regnes e terres nostres. E trobam per dits de mestres en sacra theologia e per doctors e savis e grans clergues experts, axi en dret canonich com en civil, que, segons dret divinal e humanal, encara que, segons que dit es, morissen sens infants mascles, la dita nostra filla podia romanir heretera universal. Sobre aquesta questio se faeren moltes e diverses al•legacions per par de la nostra filla: es ver empero que alguns savis tengueren lo contrari.
Lo avistament dels savis foren en nombre vint y dos, qui foren de la ciutat de Barcelona y de las ciutats de Çaragoça, de Leyda y de Valencia, y de Perpinya y de Manresa; dels quals, los denou tengueren e mantengueren, que en lo cas damunt dit, nostra filla devia succehir, e los tres tengueren lo contrari. Empero hu del tres dix: que Nos podiem heretar quins voliem, o frare o filla. E jatsia aço que per la determinacio damunt dita haguessem feta fer secretament, empero lo dit infant En Jaume, qui en Valencia era vengut, ho entressenti, e a un depart en la cambra hon Nos dormiem, ell nos dix: — Senyor, yo son cert que vos fets disputar açi, que en cas, ço que Deu no vulla, vos ne morirets sens infants mascles, que vostra filla fos heretera. E sobre aquest fet, senyor, nous cal fer disputar, primerament, per ço com erem jove e la reyna aximateix; apres, quels testaments dels senyors reys predecessors nostres vinclaven los regnes e comtats nostres als homens e no a les fembres: e lo primer fo lo rey En Jaume nostre tresavi, e apres fo lo rey En Jaume nostre avi, e apres fo lo rey Nanfos nostre pare. — E Nos responguem, que ja fos o no fos necessari de declarar lo dret de la successio dels regnes e terres, que entretant, com la vida del home no es certa, voliem saber la nostra senyoria quis pertanyia, per ço que sens carrech de la nostra anima poguessem passar de aquesta vida, com a Deu plagues. Per la cual raho, lo dit infant agreviat partis de Nos e anassen a la posada; e puix parla e tracta secretament ab algunes persones de la ciutat de Valencia, induhintles singularment, e puix aquelles singulars tot lo poble a indignacio contra Nos, E apres aço Nos sentint les inductions moltes quel dit infant fahia fer, faemlo venir davant Nos, e diguemli, perque faea tals coses, car ço que Nos fahiem en disputar lo dret de la primogenitura de nostra filla, enteniem a fer justament, y que axi ho trobavem clarament de dret; e diguemli lo nombre de savis que teniem per part de la dita infanta, e lo dret que fahia per ella, y encara tot lo fet largament. Pero com ell entenes a mostrar de son dret, y que a Nos plaea, sobre aço ell nos supplica que li assignassem dia e loch hon ell pogues haver sos savis e posar ses rahons, la qual cosa Nos li atorgam. E apres, ell per aço no stech de continuar en les dites males inductions, perque, Nos volent aço esquivar, y veents que si ell romania procurador nostre general poria a Nos esser perillos per lo mal enteniment que ell havia concebut e mostrava contra Nos, faemlons venir, e diguemli: que no voliem que usas de la procuracio, ans voliem quens partis de Valencia; e assignamli lo dia de sanct Joan de juny ladonchs primer vinent e loch en la vila de Montblanch; y pregamlo que en cas quel dret faes per nostra filla, que ell, axi com aquell que era principal e pus notable apres Nos en lo regne, volgues jurar e consentir en ella primogenitura; y ell ho accepta. E apres ell, per aço no estech de continuar en les dites males inductions; perque Nos, volent aço esquivar y veents que si ell romania procurador nostre general poria a Nos esser perillos per lo mal enteniment que ell havia concebut e mostrava contra Nos, faemlons venir e diguemli: que no voliem que usas de la procuracio, ans voliem quens partis de Valencia, ne entras en algun loch nostre notable, axi com Barcelona, Leyda, Valencia, Çaragoça, per ço que semblants coses no pogues continuar; y ell lavors pres comiat de Nos, e atorgans que sen yria a Balaguer. La qual cosa ell no feu, ans sen ana a la ciutat de Çaragoça per continuar son mal proposit, segons que avant se segueix.
En aquest endemig se esdevench que la reyna nostra muller pari infant mascle, de la qual cosa tota la terra hac gran goig e gran pagament, e tant, que per sobres de goig que havien del novell part, tothom anava esbalahit e quaix exit de seny. Y encontinent tots los nostres curials y de la reyna, dones e donzelles, anaven ballant per tota la ciutat de Valencia: grans dons, grans maravelles se faeren en aquest dia. Mas, nostre senyor Deu volent girar aquest goig en dolor presse lo dit infant a hora del seny del ladre; lo qual ja haguem fet batejar e hague nom Pere; de la mort del qual, sens comparacio, munta mes lo dol y la yra que hagueren les nostres gents, que no lo goig que dabans ne havien haut per lo seu neximent. Y per tal com la reyna nostra muller havia haut mal part e sofferts de grans affanys per lo prenyat, axi com a Deu plague, apres mort del dit infant, cinch dies, la dita nostra muller, axi com vera catolica e amiga de Deu, rete la sua anima molt devotament a Deu; e mana en son testament quelseu cos fos sepellit en lo monastir de Poblet Mas per tal com teniem grans affers entre mans, sepellimlo molt honradament en lo monastir de sanct Vicent en la ciutat de Valencia. Morta la dita reyna nostra muller, veents e conexents que la terra romania en gran perill, si heretar mascle noy havia, trametem missatgers mossenyer Lop de Gurrea, mossenyer Pere Guillerm Dez-tanybos al rey de Portugal, per tractar matrimoni entre Nos e la infanta filla sua, per nom Elionor; al qual matrimoni lo rey Nanfos de Castella dona aquell contrast que poch, per tal com ell tractava quel dit infant don Ferrando nebot seu e frare nostre hagues per muller la dita infanta. Mas finalment los dits missatgers nostres esposaren en nom nostre la dita infanta, e ordenaren que lans menassen per mar ab galeres; o axi fon.
E axi com damunt havem dit, lo dit infant En Jaume estant en lo dit loch de Fontes, qui es prop de la ciutat de Çaragoça, en lo qual stech alguns dies dubtant lo nostre manament que Nos li haviem fet de no entrar en la ciutat de Çaragoça, e trames letres a tots los richs homens, barons e cavallers e mesnaders e procuradors de les ciutats e viles del regne de Arago y de Catalunya, pera quey tractassen pau ab Nos, a fi qui ell pogues entrar en les damunt dites ciutats. Tremes letres a tots los nobles e barons e richs homens e cavallers e altres, qui lavors eren en la ciutat de Çaragoça, que fossen aqui ab ell; los quals vengueren a el. Y per ço com entre aquells e alguns de aquells hagues desgrat e gran disensio, lo dit infant En Jaume tracta quey metes pau, e aço per intencio que pogues mils venir e mils a son proposit, veent que daltra guisa nos poguera ben fer y ells havent entre si desamor o discorria. E puix entrarensen a Çaragoça y tremeteren letres als richs homens que eren absents, cavallers, mesnaders, ciutats e viles del regne que venguessen aqui o quey tremetessen llurs procuradors e sindichs per fermar liga e conspiracio entre ells, a la qual meteren nom Unio. E axis feu, que foren tots applegats; e tots ensemps, exceptats Terol e Daroca, Calatayu e Osca, feren e juraren la dita Unio, donant a entendre ques faea per observar e mantenir furs, privilegis e libertats. E tantost feren segell semblant del nostre, e ordenaren certes persones les quals appellaven conservadors de la Unio; e aquelles scribien per la terra e faien manaments y requisicions e molts enantaments de jurisdictio y de superioritat ques atribuhien. Y encara escrivien a Nos, supplicant e requerint que anassem tenir corts a la ciutat de Çaragoça; ens faeren saber com haviem feta la predita Unio, pretenent que aquella havien feta a gran honor nostra y de la nostra corona, e a conservacio dels regnes y drets nostres. Y Nos, entesa la dita colligacio o Unio, havent dubte que la ciutat de Barcelona ab Catalunya semblant Unio faes per les males informacions que lo dit infant En Jaume los dava, acostamnos vers la ciutat de Barcelona, y en lo cami sabem que la ciutat de Valencia volia fer Unio aximateix com Arago, axi com de fet ho feu. E aço sabem per mossenyer Ramon Riusech e mossen Ramon de Vilanova, de casa nostra a Cabanes. Perque de continent tremettem letres al nostre gobernador del regne de Valencia e a tots los governadors del regne de Arago y de lo comtat de Catalunya que no sintitulassen que per la dita infanta nostra filla tenguessen lurs officis, sino tan solament per Nos, car conexiem que a tot lo general dels regnes nostres, axi lo regne de Arago, e lo regne de Valencia, axi mateix lo principat de Cathalunya sabia greu que a fembra, apres mort nostra, pervenguessen los regnes nostres.
Cap. 2 E quant som a Tarragona vengueren a Nos mossenyer Michael de Gurrea governador e mossenyer Garcia Ferrandez de Castre justicia de Arago, los quals nos supplicaren ens consellaren que, per profit nostre, deguessem anar en Arago. E aço per tal que la ciutat Dosca els altres lochs notables de Arago que no havien jurada la Unio y encara los demes cavallers qui en aquella no havien consentit, com Nos no sabessem anarhi, se esforçarien contra tots aquells qui haurien jurada la dita Unio; e pendrien tal esforç, que tirarien a si, ab les bones maneres que Nos hi pendriem, molts richs homens e ciutats, e viles qui aquella havien jurada. En altra manera, si no hic anavem, ells veyen que Osca y los altres lochs e viles e aximateix los cavallers qui encara no havien jurada la dita Unio, haurien esser de la dita colligacio o Unio. E siu eren, que seria gran perill a Nos y destructio de aquell regne. E oyda la dita relacio dels damunt dits, faem ajustar consell, com en aquell instant haviem hagut ardit o sentiment den Jaume de Montpeller, que devia entrar en lo comtat de Rossello ab gents estranyes. Y per ço que sapiats per que li mudam lo nom, que axi com dabans li deyem Jaume de Mallorques, que li diguessem de aqui avant Jaume de Montpeller, femho a supplicacio y requisicio dels homens de Perpinya. Y per la rebellio quens tornava a fer, romoguemli lo dit titol, axi com damunt es dit, ço es, de lo titol quel intitulavem abans: lalt En Jaume de Mallorques, y desi avant Jaume de Montpeller. E ajustat lo dit consell, proposamlos quels dits mossenyer Miquel de Gurrea e mossen Garcia Ferrandez de Castre nos havien dit e consellat que deguessen anar en Arago, segons que damunt ho havem oyt, e aximateix del ardit y sentiment que haviem haut que En Jaume de Montpeller era intrat o devia intrar ab algunes gents estranyes de cavall y de peu en Conflent; e alguns de nostre consell tenien que deguessem anar en lo regne de Arago, y altres que deguessem socorrer lla hon era lo dit En Jaume de Montpeller. E oyt lo debat del dit nostre consell, nostre senyor Deu mesnos en nostre enteniment que deguessem socorrer lla hon era major perill, car Nos vehiem que jas tenia lo toch per tot lo regne de Arago y que la dissensio era ja escampada entre ell, ymaginant que deguessem acorrer a Cathalunya, que no entras la dita dissensio y quens en anassem a la ciutat de Barcelona, car si aquella guardavem que no entras en la Unio sis faria tota Catalunya, poriem tenir y revenir tot lo nostre fet e poriem contrastar an Jaume de Montpeller de no fer nengu damnatge en la nostra terra. E haut aquest pensament, stants acompanyats de molts barons e cavallers honrats de Arago y de Catalunya, ço es, de mossenyer Michael de Gurrea governador e mossenyer Garcia Ferrandez de Castre justicia de Arago, e mossenyer Michael Perez Çabata senyor de Quadret e mossenyer Garcia de Loriç senyor de Torrellas e mossenyer En Galceran de Pinos; als quals responguem e diguemlos axi: — Vosaltres sots en debat quels uns tenits que Nos deyam anar en Arago, els altres que deyam socorrer e contrastar a nostre enemich En Jaume de Montpeller ques entrat o deu entrar en nostra terra; perque, Nos havem axi pensat, que mes val socorrer e anar en Rossello per contrastar al enemich nostre qui enten a gastar nostra terra, que no de present anar en Arago, car la dissensio que es entre Nos e als de Arago es sobre franqueses, privilegis e libertats, que dien quels haviem trencades; axi que, atorgantlos aquells tota vegada, cessara la dissencio; e ab lo dit En Jaume de Montpeller e ab los estranys qui ab ell son nou poriem fer axi, car ell volria cobrar e tolrens la terra que li haviem tolta, majorment que los demes de Rossello y de Conflent y de tota laltra terra que li haviem presa lo amen el desigen. — E quant Nos haguem parlat, tots los de nostre consell, axi los aragonesos com los cathalans, ho tengueren per bo. Aquests aragonesos son los dits mossenyer Miquel de Gurrea e mossenyer Garcia Ferrandez de Castre. E los dits aragonesos prengueren comiat de Nos e tornarensen. E Nos cavalcam encontinent e tornamnosne a jaure al Arbos; e com hi som, era ja lo sol post; hon cuydavem sopar e dormir alli. E haguem letres dels nostres officials de les parts de Rossello, que En Jaume de Montpeller era entrat ab gents estranyes de cavall y de peu en Conflent, y quel loc de Vinça sera ja retut, e aquell habia establit de gents sues. E legides aquelles letres, encontinent acordamnos de partir e anar a Vilafrancha de Panades; e leixam lo sopar qui era apparellat, e fem manament a un fill de cavaller que degues pendre les panades que deviem sopar embolicades en una tovallola, y quens en deguessem entrar so mettent a Vilafranca de Panades, per lo proces del usatge Princeps namque: e axis feu. E fo ja de nit com entram per Vilafranca so mettent; e alli sopam solament sizesme de les dites panades. E aqui aquella nit posam e dormim en lo hostal den Castello Sen P..., en la roba del dit hostal, com lo dit nostre no pogues esser vengut aquella nit. Y sempre aquella nit mateixa fem fer crida, que per lo usatge Princeps namque tothom qui pogues portar armes nos seguis a contrastar a gents estranyes quins corrien nostres terres. E lendema mati partim de Vilafranca, e a grans jornades de nit e de dia, passant per Barcelona, hon estiguem un dia tant solament per haver acort e ajuda daquella, venguemnosen a Figueres, mas ans quey fossem, haviem haut molts ardits, quel dit nostre enemich havia presa Vilafranca e quaix tot Conflent.
Nos estants a Figueres esperants la companyia de cavall y de peu qui detras nos venia, vench a Nos mossenyer Gilabert de Centelles alcayt de Xativa e suplicants per part de la Universsitat, que Nos deguessem fer privilegi al dit loch que fos ciutat, y que tendria e mantendria la nostra justicia a nostra voluntat contra la ciutat de Valencia e contra tot hom del mon y no seria ab Valencia ne ab llur, Unio. E Nos lavors atorgamli la supplicacio. E aqui mateix tramettem letres al comte de Pallars e al vezcomte de Cardona, e aximateix a tots los altres barons e cavallers, ço es, mossenyer Berenguer de Rochasalva y En Guillerm de Perues, que ab aquella companyia de homens de cavall y de peu que poguessen, venguessen cuytadament y entrasen per Cerdanya a foragitar lo nostre enemich de nostres terres; e axi ho faeren. E aqui mateix haguem ardit en la mija nit den Michael Amarell, capita llavors de Tuhir, que Narnau Darill llavors gobernador de Rossello, ab lo vezcomte de Illa e ab altres richs homens e cavallers e host de Catalunya e de Rossello havien combatut Vinça fortament; y per tal com lo havien combatut avalotadament e no acordada, nol havien pogut pendre, mas quey eren morts dels de dins moltes persones. Por lo cual combatiment la nit seguent aquells de la stablida començaren a fugir, y los nostres sabents aço entraren en la dita vila, hon fou feta gran mortaldat daquells del dit En Jaume de Montpeller, car aquells que no podian attendre lla hon era llur senyor, volents escapar per altra manera, metiense en lo flum de la Teht e aquis negavan, car laygua era gran, axi que entre morts per lo dit flum e morts per coltell aquella nit ne moriren mes de cent cinquanta; e aquells qui eran romasos; axi com eren homens vells, e fembres e infants forense recullits en la esglesia del dit loch; e molt mes a quaix tots foren morts, sino que la roba e riquesa de dit loch afalaga los combatents; de la qual cosa tots foren enriquehits. E Nos sabents lo dit ardit lendema, tro ab huvtanta homens de cavall qui foren conseguits, entrels cuals fo linfant En Pere comte de Ribagorça y de les muntanyes de Prades, En Poncet, vezcomte de Cabrera fill de mossenyer Bernat de Cabrera y En... de Queralt, tenguem nostre cami vers Conflent; e aquel dia venguemnosen al loch de Sanct Joan prop lo Volo; e aqui sabem quel dit Jaume de Montpeller qui era a Arria se volia combatre ab los dits hosts del dit nostre gobernador qui seren attendats prop Codolet. Perque Nos la nit seguent tramettem sexanta homens de cavall daquells que ab Nos eren, en ayuda de les nostres hosts, de les quals fon cap lo dit vezcomte de Cabrera; y per tal com era fort jove, donamli per consellers alguns cavallers antichs; e Nos romanguem aquell dia e lendema en lo dit loch de Sanct Joan. Y encontinent passada la dita festa, partem daqui e venguemnosen fins a Tuhir; e aqui sabem quel loch de Morqueyans e de Prada e de Codolet seren retuts al nostre governador, y quel dit En Jaume de Montpeller era vengut de Cerdanya, hon era anat per pendre a Puigcerda. Mas, merce a Deu, foli contrastat molt vigorosament; pero combatelo, hey perde tres homens de paratge e algun de peu. Y encontinent, bon mati, partim del dit loch de Tuhir, per seguir nostre cami vers lo dit Jaume de Montpeller, ab cor de que sins esperas quens veessem ab ell. Mas, haguem ardit en lo cami quel dit En Jaume de Montpeller, ah tot ço que poch haver de Vilafranca de Conflent, a gran sa deshonor, era fuyt en la terra francesa; la cual cosa nos desplach molt, com axins fo escapat. Empero los castells de Arria y de Puig-Balladors, e alguns altres de les dites sues gents, romangueren stablits. E Nos aquell dia venguem al monastir de Sanct Michael de Cuxa, prop de Vilafranca de Conflent mija legua hon estiguem catorze jorns, per cobrar a nostra ma totes les forces e los lochs del dit Castello de Cuxa, qui eren romasos establits per lo predit En Jaume de Montpeller; e entretant fa em enderrocar totes les forses de Codolet, de Prada e de Marquexanes, per tal que daqui avant per semblant cas ne per altre no sen pogues venir damnatge; y que si en cor hagues de tornar no si pogues receptar. E totes les forces quel dit En Jaume havia preses, a nostra ma foren cobrades, exceptat lo dit castell de Arria de nostres gents assetiat vemguemnos en Perpinya.
Cap. 3 Apres pocs dies lo dit castell de Arria se rete; e per posar en bon estament les torres estiguem en Perpinya ben prop de un mes Les cuals posades en bon estament, partim de aqui e venguemnosen a Barcelona. E aqui acordam sobrel fet de nostres gents de Arago e de Valencia que, segons que es dit, havien feta unio e colligacio. E finalment haguem de acort quens en venguessem a Çaragoça per tenir corts als aragonesos, qui moltes e diverses vegades nos havien protestat; e entenents quels affers ne valguessen mes aquella llur malicia ne fos mils asimplida, perque, partim de la ciutat de Barcelona, e venguemnosen a Montblanch, hon trobam mossenyer Michael Perez Çabata, lo cual haviam trames per missatger als de la Unio de Çaragoça. E feta a Nos relacio de aço per que li haviem trames, manamli que sen hi tornas altra vegada ab letra de creença, la cual fo aytal en acabament: que com a Nos fos dat entenent que alguns richs homens de Arago, quant entrassem a Çaragoça, nos deguessen posar las mans sues al banc del fre de nostre cavall hon cavalcassem y que per força nos menassen a Sanct Salvador; e si negun de casa o altre hi contrastas, que moris incontinent; y que partent de aqui nos menassen a la Aijafaria; y que nons leixassen veure nengu de casa nostra; e Nos maravellantnos molt de aquesta cosa, car aço fos contra llur fe; per la qual cosa, mossen Michael Perez Çabata demanas e hagues guiatge a Nos y aquells qui eren ab Nos. Lo dit mossenyer Michael Perez Çabata partint de Nos, continuam nostre cami a la ciutat de Leyda hon nos foren missatgers de Unio, quin requeriren per part de la Unio que deguessem anar a Çaragoça, no quens posassen la ma al fre de nostre cavall, ne fer les altres prop dites coses, com no fossen veres, e que qui quens ho hagues dit e dat entenent no deya res, y que eren prests e apparellats de salvarne llur fe. E noresmenys se daven maravella gran de Nos, qui demanavem de la Unio, guiatge; e daço eren fort dolents, com fos estranya cosa, que senyor demanas guiatge de sos vassalls. E Nos faemlos resposta: que al dia quels haviem assignat per tenir corts en la ciutat de Çaragoça, ab Deu aydant, hi seriem.
E entretant Nos estant en la ciutat de Leyda acompanyats de molts barons e nobles de nostres terres, dos cavallers estranys de Castella e de Navarra per part de la dita Unio de Arago, passant per Leyda, anaren al infant En Pere honcle nostre per desafiarlo, per tal, com request per la dita Unio no havia volgut fermar aquella. Lo qual infant, per manament nostre, venia a Nos, e trobamlo en lo monastir de sanctes Creus. Mas per reverencia dels reys quey jaen, nol volgueren desafiar aqui. E Nos sabent aço, tremetem un porter als dits cavallers, manant aquells, que ans que plegassen al dit infant se veessen ab Nos. E ells respongueren al dit porter, que leguda cosa era caseu donar desafiament; e nol volgueren obeir als nostres manaments.
Nos apres poch dies partim de Leyda per anar a Çaragoça e per tal com no era vengut lo dit Michael Perez Çabata, lo qual haviem trames als de la Unio per la raho dessus dita, anam rodejant per Tamerit e per Litera e per Monço, sperant lo dit mossenyer Michael Perez Çabata. E nos estants a Montço, lo dit mossenyer Michael Perez Çabata trames a Nos un fill de cavaller ab letra sua, en quens faen saber que per tal com ell no era ben delitos, nos deguessem acostar vers Carenyena, hon era romas per lo seu accident, e aqui recontarnos hia sa missatgeria. En la mitja nit Nos partim de Monço axi que som, al sol exit, a Sarenyena, hon era lo dit mossenyer Çabata quins dix in effestu la resposta de la missatgeria, segons que jans ho havien dit los missatgers de Çaragoça. Puix landema partim de Saranyena e anamnosen dret a Çaragoça, hon passam lo riu de Ebro al grau de Pina; y per tal que pus gran honor nos fos feta, supplicans la dita Unio que deguessem venir per Fontes, e axi ho faem, que la vigilia de nostra dona sancta Maria de Agost, partim de Fontes, gran mati, a ahora de mija tercia, Nos forn prop de Çaragoça, hon nos foren exits a carrera, axi ordenats, ço es, los infants don Jaume comte de Urgell e don Ferrando frares nostres egualment cavalcants; e lo dit infant En Ferrando hi era abu homens a cavall quel rey de Castella li havia lliurats de la sua meznada ab tots los richs homens, nobles, meznadors, cavallers de Arago e ciutadans de Çaragoça, homens de ciutats e de viles de Arago, e molts daltres tro a dccc homens cavalcants en cavalls. E foren axi ordenats, quehun rich home cavalcava ab un ciutada de dos en dos. E per aquells som reebuts; e entrants per la ciutat acompanyarennos tro a la Aljafaria; e tots sols ab nostra companyia romanguem aqui, que nengu dels dits infants ne dels richs homens ne daltres de la Unio no romas ab Nos ne entra ab Nos dins la Aljafaria, ans se partiren de Nos davant lo vall de la plaça de la Aljafaria. Y encontinent assignam lo dissapte seguent a proposar les corts en la esglesia de sanct Salvador. En lo qual dia foren los dits infants ab los richs homens e nobles de Arago, qui segueren egualment, ço es saber, lo infant En Jaume en un banch ab lo noble mossenyer Joan Ximenez Durrea, mossenyer Pero Ferrando Dixer, don Pedro de Luna, mossenyer Pedro Cornell, mossenyer Gombalt de Tramacet e altres nobles; y en un altre banch stech lo infant don Ferrando ab mossenyer Lop de Luna, ab En Joan Xemenez de Urrea menor de dies, mossenyer Blasco de Alago, Thomas Cornell e ab altres richs homens de Arago. E aquests estaven al exint del cor de dita esglesia ço es saber, lo infant En Jaume a la part dreta e lo infant En Ferrando a la part siniestra. Y en altre banch al costat del altar segueren lo archabisbe de Tarragona, lo qual era vengut ab Nos, lo bisbe Dosca, lo bisbe de Torena missatger del rey de França a Nos trames, lo abbat de Mer legat del sanct pare a Nos e a la dita Unio trames, lo abbat de Muntarago e altres prelats del dit regne. E en altres banchs costa a aquells dels infants, segueren mesnaders e cavallers. E en altres banchs en lo pahiment posats, segueren ciutadans de Çaragoça e altres prohomens de les ciutats e viles e lochs del dit regne. Pero los de les ciutats e viles qui eren de la Unio no volien recullir los de Terol, ne de Daroca, ne los de Calataiu, per ço com no eren de la Unio; pero Nos faem que ells hi forenhi. Prop laltar en sol de terra segueren les nostres companyies e altres. E finalment en la dita esglesia fo aquell dia tota la flor de Arago. E Nos muntam en la trona hon se acostuma de dir lo evangeli, qui fo ornada de draps dor, e aqui Nos proposam, dient: que a tot bon princep se pertany tenir en justicia sos sotsmesos e servar furs, privilegis e libertats a aquells. E apres moltes rahons bones e rahonables en quens fundam, concloem en aço que justament e rahonables deviem esser excusats, si despuix que haviem començat de regnar, no haviem tengudes corts en Arago; car quaix en continent que començam de regnar, nos sobrevengueren gran affers, sis vol, per lo passatge del rey de Benamari en Hespanya, lo qual entenia a conquerir tota Hespanya e lo regne de Valencia; perquens covench a honor de Deu y per guardar les nostres terres de perills e exalçar Christiandat, fer ajuda per mar e per terra al rey de Castella. Lo cual rey de Castella, ab la ajuda de Deu e nostra, vence e desbarata lo dit rey de Benamari, segons que sabets. Sis vol, encara, per la execucio de justicia que forçats, faem contra lo rey qui fo de Mallorques e per molts altres affers grans havem haut en nostra juventut; perquens covench estar pres les marines, si hon cap si devia dar, axi com, merce a Deu, se es dat tro al dia de vuy, e fare, si a Deu plau tostemps. E per aquestes rahons e per moltes daltres qui a ço se porien applicar Nos devem e podem esser excusats. Quant a la Unio que havien feta los diguem, que Nos de cor e de voluntat hi erem hey voliem esser; mas pregamlos tots en general, que en les corts demanassen tals coses que faessen a demanar e a Nos de atorgar. E moltes altres paraules bones en lahors llurs diguem, de les quals tots foren pagats e alegres. Apres que Nos haguem dita nostra proposicio, parla lo bisbe Dosca per Jos prelats loant la nostra proposicio, e comendant la leyaltat de nostres gents. Apres parla lo infant en Jaume per los richs homens, faentnos moltes gracies de la nostra proposicio. Apres, dita la nostra proposicio, e Nos tornats a la Aljafaria, com alguns homens richs e cavallers e altres venguessen ab Nos, axi per fer reverencia com per parlar ab Nos, segons que es acostumat e fer se devia los de la Unio prengueren sospita que si axi venien a Nos singularment, quels induissem a nostre voler els divisissem els tolguesesem de la dita Unio; e tantost faeren ordinacio entrels que nengu no gosas parlar ab Nos, sino tots ensemps; e axi ho servaren En apres Nos los assignam lo dilluns seguent a començar les corts en lo monastir dels Preycadors, al qual dia tots los de la Unio vengueren guarnits; e Nos sabent aço, trametem a misser Rodrigo Diez vicicanceller nostre a les corts, per prorogar aquelles tro en lendema; e tothom tornassen a llurs posades, e encontinent faemnos venir lo Justicia de Arago, al qual diguem: ¿que entenien a fer los de la Unio que axi anaven guarnits a les corts? y que si axi hi entenien anar, Nos per cert no yriem. E lo dit Justicia respos: — Senyor, yon he parlat als infants, reptantlos daço mateix, e hanme respost, que acostumada cosa es de venir guarnits secretament a les corts, no per mal que entenguen a fer, mas per partir baralles e contrasts que entre les companyies de cascun a vegades sesdevenen. — E llavors la ciutat feu fer crida que null hom de cavall ne de peu daqui avant no gosas venir a les corts, ab grans penes. E ordenaren, no res menys, que tota vegada que tenguessen les corts, certs homens a cavall e a peu de la ciutat, guarnits, estiguessen en les corts, e anassen per la ciutat, per tal que baralla no si pogues moure.
E lendema Nos som en les corts encontinent a donar a entendre que volenterosos erem de servar tots los furs e libertats sino que nons en requeseren, los lurs juram. En apres ells nos tengueren per contents daço, ans nos demanaren superfluosament quels confermassem, e fer aprovar de nou la Unio, e encara, que ells metessen de casa los que ells volguessen o volriem, e quens gitasem los qui no volien jurar la Unio. E axiu haguem a fer: e foren los qui seguexen, per tal com eren de nostra casa, mossenyer Miquel Perez Çabata senyor de Quadret, mossen Garcia de Loriç senyor de Torrelles, mossenyer Pere Roiz de Sagra senyor de Vilafelig, mossen Lop de Gurrea senyor de Albero Camerlenchs nostres, e mossen Ferrer de Canet, mossenyer Galceran de Bellpuig majordomens nostres e altres cavallers nostres; per tal que no poguessem haver consell dells en nostres affers. E ordenarennos per consellers, per ço que faessem ço que ells volguessen, ço es, mossenyer Joan Exemenez Durrea lo vell, mossenyer Pere Cornell, Eximen Perez de Pina, mossenyer Arnau de França, Michael Ximenez el gordo per Çaragoça, Gibert Redon per Osca, Guillerm Perez de Xixena per Balbastre Pero Nos estiguem alguns jorns que nou voliem fer; pero a la fi haguemho a fer. E sdevenchse un jorn que som en les corts, que ells nos donaren dues mans de paper de greuges, e que los lurs atorgassem e Nos, mal nostre grat, reebemlos e anamnosem a la Aljafaria e haviemlos a provehir ab los consellers quens havien donats. E un jorn appartamnos en Alcubeta, que encara la obra nova no era feta; e axi com los començaren de legir, axi com de hu en hu los legien los denegavem; car tots eren forts desrahonats, car conexiem que no era sino destructio de nostre regne. Y ells vehent que poch podien fer ab Nos, tornarensen als de la Unio, qui eren tots juntats en sanct Salvador, e faerenlos relacio, com Nos no voliem consentir a nengu de aquells capitols. Finalment, que en lendema tantost haguem anar a les corts, e aqui ells nos dixeren que aquells capitols provehissem en altra manera, que ells sabiem que havien a fer que ells hi provehirien per altra forma. E Nos veent aço, que ells eren moguts de esperit maligne, nois volguem alli contrastar; e tortamnosen a la Aljafaria ab aquells consellers quens havien dats. E com som en la Aljafaria, diguemlos, que ells mateixs quels proveyssen, que Nos noy voliem esser. Y per tal com ells se dubtaren que Nos nols regirassen de hu en hu, ordenaren entre si mateix, que nengu dels separadament no gosassen parlar ab Nos ni fer reverencia sino solament justats. E axi com venien per fernos reverencia e per tractar, tots venien justats. E Nos per aquesta raho romaniem descompanyats en la Aljafaria, que nengu de la ciutat ne altre persona nons gosaven venir per fernos reverencia; e romaniem solament ab los de la nostra casa.
Y ells veent que no podien fer a llur guisa de Nos, havent dubte daquells de nostre consell quens aconsellassen, axi com fer ho devien, pensarense que Nos no fessem alguns tractaments, y per ço ells nos demanaren rehenes, per tal que ells poguessen fer a llur guisa de Nos, allegant aquesta color: que per ço que ells poguessen venir segurs a Nos, diguerennos quels donassem les rehenes ques seguexen, ço es, los nobles mossenyer Ximenez de Loriç, mossenyer Lop de Gurrea senyor de Gurrea, mossen Miquel de Gurrea senyor de Sancta Engracia, mossenyer Pere Jordan Durriez lo prohom, mossenyer Pere Jordan Durriez lo fill, micer Rodrigo Diez, mossenyer Joan Ferrandez Munyoz qui era nostre maestre racional. E Nos haguemlos atorgar e livrarlos. E com ells los hagueren en llur poder, meterenlos dins la ciutat, dins los murs de pedra, e cascun dells partirenlos per certes cases, en manera que la hu ab laltre nos podien parlar ne veures. E Nos romanint axi, e no haviem quins servis de majordhom ne daltres officis de cavallers, diguem a mossenyer Bernat de Cabrera qui era ab Nos e qui novellament haviem tret de Sanet Salvador de Brea, e vench ab Nos aquell viatge, hon ell estava apartadament per vida solitaria, quens servis de majordhom e axis feu. Y ell estant (un dia) servintnos, sins dix: — Senyor, yo veig que aquest fet es destructio de vostre regne e mal pera Nos: si a vos Senyor plahia, yo mouria alguns tractaments ab alguns nobles en manera queus en tirassets la major partida a vostre servey, e consumaremlos axi. — E Nos responguemli quens plahia y que loy agrahiriem molt siu apportava a fi. E lo dit mossenyer Bernat mogue tractament ab mossenyer Garcia de Tarba, lo qual vengue a Nos a la Aljafaria, car pus que les rehenes tenien, eren licenciats per los de la Unio, qui volien anar y venir, e podien venir a la Aljafaria, sens que nois calia haver dubte de aquells qui de la Unio eren. Y encontinent lo dit mossenyer Garcia ab mossenyer Bernat, ab tractaments, tiraren a nostre servey mossenyer Lop de Luna, mossenyer Blasco Dalagon, En Thome Cornell y En Pedro de Luna. E axi ab tractaments de mossenyer Jorda Durriez, tiramnos a nostra part los cavallers seguents: mossen Pere Ximenez de sanct Pere, Fonunyo Eyeguez de Corella, En Thomas Cornell e Ximen Garces de Morella.
E apres continuam nostres corts consententlos tota vegada altres malicies. Pero los damunt dit nobles qui eren a nostre servey venguts, nos demostraren en res que fossen de nostra part. Pero per secretament queu fessem, tots los de la Unio ho sentiren be; e començaren a maltractar los damunt dits. E la raho per que nos ho tenien secret era aquesta: que Nos enteniem a venir en Catalunya, y que haguessem los Catalans, y que ab ells e ab los de Arago qui seren tornats a la nostra part poguessem als de la Unio fer batalles e guerrejarlos. Y esdevenchse que Nos acordam, quel primer dia que fossem a les corts que no sofferissem nenguna deshonor, ans que los responguessem altament. E axis feu, que Nos estant un dia en les dites corts, legint molts capitols desrahonables, (y entre los altres ni havia hu molt desrahonable e desconvinent qui era gran destructio de tot lo poble de nostre regne); oynt aquell Nos nos levam, e altament Nos diguem al infant En Jaume: — ¿E com, infant, nous basta que vos siats cap de la Unio, encaraus fets concitador del nostre poble, ens avalotau ab aquell? Nos vos diem que aço fets avolment e falsa, e com agran traydor que vos sots; e açous entenem a combatre cors per cors, guarnit, o menys de guarniment en gonella vos ho combatrem ab coltells; y queus farem per la vostra boca mateixa dir, que aço que havets fet, havets fet desordenadament; y renunciarem a la dignitat real que havem, e a la primogenitura, eus absolrem de la dignitat quens sotstengut. — E com aço haguem dit, callam; pero Nos ordenam que Pero Ximenez de Pomar y En Gonçalvo de Castellvi estiguessen als peus del dit infant; per ço que si ell se movia desordenadament vers Nos, que aquests lo matassen. E lo dit infant En Jaume levas e dix: — Senyor, yo a vos no dich res, mas tot altre hom, exceptat vos, qui diga aço, ment per la barba. — E dites aquestes paraules ell se gira vers lo poble qui era aquí e alli per les corts, e dix aytals paraules. — O poble ben astruch, vejats com vos va, que com a mi diu aytals paraules que som son frare e son loctinent, quant mes dira a vosaltres!— E dites aquestes paraules ell se assech, e mossenyer Joan Ximenez Durrea levas e volch parlar; e Nos quil veem levar, diguemli: — En Joan Ximenez, assietsvos, e nous es ops que parlets, que vos ne altri nous devets metre entre Nos e linfant En Jaume; e posatsvos, e ops queus es. — Y ell quins oy axi parlar, descoloris tot, que ell era daçi ya blanch, e assechse. Y en aquella hora En Guillerm Çacirera, qui era cambrer major del dit infant, levas e dix altament: — O Deu! e noy ha nengu qui gos respondre per lo infant qui es raptat de traycio! — Crida a manera de avalot. «Via fors! via iors!» e anassen a obrir les portes. E axi cridant, ell isque defora entraren mnrmurant. E Nos e tots aquells qui eren ab Nos y les gents de peus nostres, e axi mateix tots aquells qui eren tornats a la nostra part, dels quals haviem ja pres sagrament, homenaige e seguretat que nos serien bons e leals, estrenguemnos ab los coltells en la ma. E axi, levamnos e isquem defora, e anamnosen a Laljafaria. Y segons quen apres sabem, com sos en som tornats, digueren aquels de la Unio: — Be appar que gran liga hic es feta com lo senyor Rey ha dites aytals paraules. — Y estant en aquestes paraules ells lavaren les corts e anaren cascu a ses posades.
Cap. 4 E Nos haguem de consell de mossen Bernat de Cabrera quens en anassem secretament, e que leixassem encorrer les rehenes e que faessem compte que en batalla los haviem perduts. Y en aço acordam, y per inspiracio de Deu y que trobam de consell que encorrent les rehenes seria gran mal e mal exemple que en fe nostra morissen; trobam de consell que molt mes valia atorgar tot quant ells volien que sino si les leixavem encorrer: puix que per via darmes ho enteniem a defendre. E finalment axis feu, quels atorgam tot quant ells volien. E com ells ho hagueren per atorgat, licenciam les corts, e tantost partimnosen per anar en Cathalunya y per haver gents de cavall y de peu per combatrens ab ells. Pero ans que partissem de Çaragoça les dites rehenes foren liurades e tornades en nostre poder.
E axi mateix, un dia abans que partissem, requeriem los consellers quens havien donats per la Unio quens seguissen, y ells nons volgueren seguir, dient entre si mateixos: que sins seguien, com los haguessem vers Leyda, matar los hiem; y per ço nons seguiren. E Nos partimnosen y tenguem nostre cami, per anarnos en Cathalunya. Y mentre que forem cavalcats, tots los de la Unio e molts daltres foren vers Nos cavalcants, volents ells delliurar ab Nos llurs affers. E Nos diguemlos: — Vuit mesos ha que som açi, e nons havets volgut res dir, ne delliurar vostres affers: certes, nous poriem ara delliurar. — E cavalcam. E companyarennos tro a la barca de Gallego; e alli voliennos prexivolar; e Nos descavalcam e passam la barca, e no esperam lo mul, ans nos en anam a peu tro a la torre del Penyes. E com som alli vench a Nos lo mul e cavalcam y tenguem nostre cami; y ells quens veeren passats, tornarensen que no ni passa nengu. E aquell dia mateix nos en anam a jaure a Pina; y en lendema nos ne anam a jaure a Capdasens. Y en lalttre dia seguent anamnosen a jaure a Fraga. E com fom a vista de Fraga, mossen Bernat de Cabrera nosdix: — Senyor, veets aquell loch? — E Nos li diguem: — Hoc. — Donchs de Cathalunya es. — E Nos en aquella hora diguem: — O terra beneyta poblada de leyaltat: beneyt sia nostre senyor Deu quins ha leyxat exir de la terra rebella e malvada, maleyt sia quiy mir mal, car aximateix era poblada de leyals persones. Mas, be havem fe en nostre senyor Deu que la tornarem a son estament e punirem aquells quiy miren mal. — E com forn en Fraga, alli dormim aquella nit, e lendema anamnosen jaure a Leyda. E alli acordam de ternir corts als cathalans; e aço per cor de satisferlos a tots greuges y de acostarlosnos, per ço que ab la ajuda llur Nos poguessem destruir los malvats rebelles de la Unio. Y per ço com lo infant En Jaume era poblat alli, tements que alguns de la ciutat, per favor sua, nons torbas les corts, o algun avalot no si mogues, acordam de tenir les dites corts en Barcelona, e axis feu. E som som en Barcelona que començam a tenir les dites corts, apres poch temps vench alli lo dit infant En Jaume, fort mal apparellat de malaltia, en tan que com Nos isquem a reebrel, com entravem en la ciutat, un hom fahia jochs per alegria, que passaba e anava de part a part del carrer per un fil prim, e Nos li diguem: — Frare, veets aquests jochs? — E ell dix: — Senyor, no veig res — E tantost com fo en la posada sua gitas en son lit e a cap de alguns jorns rete la anima a nostre senyor Deu.
E Nos tenents les corts, un jorn haguem ardit que la infanta de Portogal era venguda per complir lo matrimoni ab Nos. E tantost prenguemla per muller. E en la nit seguent mori lo dit infant. E fo soterrat en la esglesia del monastir dels frares menors de Barcelona.
Cap. 5 E apres los affers del nostre matrimoni foren acabats per la manera dessus expressada, haguem ardit de les parts de Valencia, que aquells qui havien començades les Unions en lo dit regne se eren fort agraviats com la reyna nostra muller, venint de les parts de Portogal ab galeres del rey de Portogal e nostres, passant per les mars de Valencia, no si eren aturats ne pres refrescament algu, dient que aço sera fet per desgrat e menyspreu llur. E sobre aço sesforçaven de metre avant les Unions que ja havien començades contra Nos. Empero alguns deyan que no era ver y que nos calia anar a Valencia sino ab lo esparver en la ma; y que com seriem lla tuyt nos obeyrien, axi com tostemps havien acostumat. Mas sobre aço fo gran contrast en nostre consell, lo qual regien per la mayor partida los Rossellonesos, car los uns tenien que podiem anar simplement, axi com acostumat haviem, e aquests eren enganats en llur cuydar e altres deyen que anassem poderosament ab armes, per tal que poguessem castigar aquells qui aytal obra nos havien començada. E finalment delliberam que anassem ab armes, y que dreçassem nostre cami al loch de Murvedre, per tal com es frontera dels regnes nostres vers Valencia. E tantost haut lo dit acort, ordenam que molts barons de nostres regnes, e especialment de Cathalunya anassen ab Nos, prenent sou ab lurs companyies a cavall e a peu, segons la ordinacio que fon feta e dada a Pere Dezbosch scriva de racio de nostra casa. E aximateix li fon liurada moneda per pagar lo dit sou, especialment daquella que novellament haviem reebuda del dot de la dita filla del rey de Portogal, muller nostra; entre los quals barons e cavallers era mossenyer Bernat de Cabrera y En Pere de Fonollet vezcomte Dilla, Naymar de Mosset y En Ramon Totzo y En Pere de Queralt e lo comte de Pallars, mossen Pere de Malay e molts daltres de Rossello. Y tenguem nostre cami e som en lo dit loch de Murvedre; y de continent que som en Murvedre Nos faem enfortir la força del castell, reparant los murs e purgant e denejant les cisternes que eren totes guastades e destruides. E ab carreig e besties lo dit mossenyer Bernat de Cabrera, a qui en especial ne era dat carrech, faea metre aygua en les cisternes de laygua del riu. E apres que Nos ha-: guem estat aqui algun temps, fallins la moneda, que no poguem pagar lo sou a la gent darmes qui eren ab Nos; les quals eren tots catalans; per la qual cosa ells sen tornaren en Catalunya; e no romas ab Nos sino fort poch de nostre consell, entre los quals era frare Joan Ferrandez de Heredia, castella de Amposta e mossenyer Lop de Gurrea qui era nostre camerlench e alguns juristes. E los de Murvedre tractaren tots dies ab los de Valencia, e veents que la nostra companyia sen era anada, feren gran avalot un diumenge, en hora quel sol se volia pondre; e tota aquella nit nos faeren guardar a be mil homens lalberg hon posavem. E com vench per lo mati diguerennos que a Nos convenia quens en entrassem a Valencia per nostra honor e profit. E Nos veents que als noy podiem fer, cavalcam e fem nostre cami vers Valencia, axi com ells volien. E tota vegada entorn de Nos vengueren delis per lo cami be mil homens armats tro fins que som passats Puçol. E aqui trobam linfant En Ferrando ab tots los de la Unio a cavall e a peu, gran gents, tots armats. E los de Murvedre cridaren altes veus: — Velvos aci: guardaulo be, car nosaltres be lhavem guardat. — Y per aço que la reyna nostra molt cara muller romania detras, alguns delis anarenhi per companyarla, e Nos entramnosen a Valencia, y de continent los dits jurats de Valencia e altres qui eren venguts a Nos per fernos reverencia e a la reyna muller nostra, treballantse de reebrela honorablement en la ciutat axi com a novella senyora e reyna. E apres pochs dies entra en la ciutat, e fon feta a la dita reyna solemne festa, axi com de les altres reynes es acostumat. E ladonchs era en la ciutat la reyna dona Elionor madastre nostre e linfant En Ferrando fill seu y germa nostre.
E apres alguns dies que som entrats en la ciutat, veents que ab Nos no havia romas nengu ab qui bens poguessem aconsellar, acordant per Nos mateix que com aci en la ciutat de Valencia fos mossen Vidal de Vilanova commanador de Muntalva, lo qual era hom fort antich e era estat dels principals conselladors de nostre avi lo rey En Jaume, que ab aquell prenguessem nostre consell. E per tal com per sa gran antiquitat e per ço com era apassionat de malaltia en los peus no podia venir a Nos, fem missatger entre Nos y ell un net seu, qui havia nom Ramon, lo qual se era nodrit tostemps ab Nos, e daqui avant, tota vegada que los de la Unio nos dehien res, aturavemnos acort, segons que lo dit mossenyer Vidal nos trametia a dir si fahiem la resposta.
Esdevenchse que lo diumenge ans del ram intitulat Dominica in passione teniem una taula de junyer en la rambla davant lo nostre real; e alguns de aquells de la gent qui era aqui hagueren noves ab hun home de casa nostra appellat Bort de Conçut quils reprenia dels affers de la Unio que habien feta contra Nos e volienlo matar y ell mettes dins lo nostre reyal y ells, ab tanta de furor que mes no pogueren, entraren dins, no contrastant que les portes del nostre real se tancassen contra aquella furor. Empero ells ab gran força de buçons esvahiren les cambres, y metent les espases per los seglits, cuydant quey fos lo dit mossenyer Bernat de Cabrera e mossen Berenguer de Abella e altres de Rossello quils eren fort odiosos. Mas nois hi trobaren, que tots sen eren anats com fo lo dit avalot de Murvedre. E com Nos, qui erem en la cambra del dit real, sobrel portal sentim aquest tan gran tabustol, isquem de la dita cambra e leixam la reyna ab alguns de nostra casa, y en especial ab mossen Pere de Muntcada e frare Joan Ferrandez de Heredia castella Damposta, qui apres fon mestre del orde, y venguem al cap de la escala de la gran entrada del dit real; y veemla plena de gent, e solament ab la espasa cincta, estant en lo porxo, mossenyer Pere de Muntcada y lo castella de Amposta diguerennos: — Senyor, exits, sino tots som morts! — E Nos responguemlos: — Exits vosaltres. — E lo dit castella calla. Mas mossenyer Pere de Muntcada no cessa de dir: — Senyor, exits! — E Nos entenents aquestes paraules, giramnos al dit castella, dient: — ¿Vosaltres tendretsvos per segurs si Nos exim? — Y ell respos: — Senyor, hoc. — E lahors giram la isquena e anam tro a la porta e diguem: — Romanga tot hom, que nengu nons seguesca. E comanvos la reyna: si aire era de ella, morits tots ab ella. — Per la qual cosa nengu ana ab Nos sino Joan de Lobera e Garcia Lopez de Catina uxers nostres, e Martin qui era nostre sobrecoch e Nicolau Lopez de Trissa qui tenia les claus de la nostra cambra e Gonçalvo de Castellvi, qui tenia lo peno defora, nons volgueren leixar ne desamparar. F aqui fonos dada una massa, e començam devallar e cridar: — ¡O traydors, a Nos, a Nos! — Y ells de continent, qui tenien les espases tretes, cridaren a una gran veu: «Vival rey, vival rey!» E Nos devallam fins al peu de la escala; e un de la nostra escuderia hacnos apparellat un cavall, en lo qual cavalcam, e altre per lo dit Gonçalvo qui portava lo peno. E tots aquells qui tenien les espases tretes cridaven entorn Nos: «¡Vival rey, vival rey!» Y en aquesta manera isquem del dit reyal, e com som a la rambla vengueren a Nos los dits Joan de Lobera e Garcia Lopez de Catina uxers nostres ab llurs cavalls e acostarense a Nos, estants Nos en la dita rambla ab tota aquella gent dessus dita que era en gran multitut, car molta gent de la ciutat qui havien sentit lo dit avalot, axi com a formigues venien e corrien a la dita rambla. E apres poch daço linfant En Ferrando frare nostre isque de la ciutat ab cccc homens a cavall de castellans; e passant per lo pont del real feu la via lla hon Nos erem; e tota la dita gent qui era entorn Nos cridaren a grans crits: — No acostar al rey castellans, no acostar al rey. — E cuytadament faeren dells mur contra lo dit infant e castellans. E ladonchs lo dit infant veent aquestes coses tot sol isques de la sua flota e venchsen humiliantse a Nos e faent aquella reverencia que devia. E Nos reebemlo com a frare y besamlo en la boca, per tal que donassem a nostres servidors confort alegrant del amor que haviem al infant dessus dit. E com som axi mezclats muntamnos ensemps per la dita rambla, e ans que fossem al pont dels Serrans, haguem set y demanam a beure, e apportarennos aygua en una cervellera y beguem; e ans que beguessem, cridaven: «sia fet lo tast de la aygua.» Y entramnosen per lo pont dels Serrans, y cercam tota la ciutat. E com fem al real fon hora de sopar e tothom tornassen. E com fonch hora tarda, volguemnos colgar; e a cap de una pessa vench per lo pont del Temble gran colp de gents, ço es, ben cccc homens ballants ab trompes e tabals; y vengueren al real e pujaren dessus; e a la final que Nos e la reyna haguem a ballar. E un barber appellat Gonçalbo quis fahia capita dels dessus dits, messe en mig de la reyna y de Nos, e canta una canso qui deya:
encara ni encara...
E Nos lavors noy responguem.
Cap. 6 Apres que totes les dites coses foren estades, los conservadors de la dita Unio tractaven continuament ab alguns de la ciutat sobre diverses actes tocants la Unio, forçants y destrenyents los lochs del regne que jurassen la Unio, salvant Xativa e Borrian qui consentir noy volgueren; faeren encara ordinacions quels oficials nostres qui eren de Rossello y de Mallorques fossen foragitats; ordenaren encara que en regne de Valencia, axi com es en Arago, haguessen un oficial que fos appellat justicia de Valencia y que hagues aquell mateix poder en dit regne de Valencia que ha Justicia de Arago en lo regne de Arago; y faeren gobernador lo iniant en Ferrando. E totes aquestes coses los haguem ladonchs atorgar, car noy podiem als fer, comanantho a Deu qui per sa bonesa hi provehi, segons que avant se segueix. Y Nos acordam de tremetre mossen Berenguer de Abella al rey de Castella quens ajudas; y ells sabent que Nos haviem trames al rey de Castella, esmaginaren en quina manera pogueren metre divis entre lo dit rey e Nos. Y venguerennos un dia y diguerennos: quel adelantat de Murcia havia pres Favanella, qui era dins nostre regne, y era senyor En Ramon de Rocafull vassall del infant En Ferrando, e com aço tornas en gran greuge de nostra real majestat, quens plagues de anarhi personalment, car ells tots nos seguirien, host feta. E sobre aço retenguemnos acort, y trametemho a dir a mossen Vidal de Vilanova; y ell tramesnos a dir que aço era, quens volien fer desavenir ab lo dit rey de Castella, per tal que dell no poguessem haver ajuda; y que li paria deguessem fer la resposta ques segueix, ço es: que comla ocupacio del dit loch de Favanella hagues feta lo adelantat de Murcia qui era solament un cavaller, e axi com ells sabien a requesta llur Nos haguessem feyt governador del regne de Valencia lo infant En Ferrando, — donans vijares que aquest hi degues anar ensemps ab vosaltres, qui es massa bastant per aquest fet; e com sia lla, si lo dit rey de Castella hi fa esforç, lavors Nos yrem axi com se pertany. — Per lo qual, feta per Nos la dita resposta, ells estigueren tots apitrats y conegueren que Nos dehiem gran raho. Y un dells dix: — ¿E donchs, senyor, tal recapte hi darets? — Y Nos responguem: — ¿Quin altre recapte vos dieu quey donassem? — Ara, donchs, dix aquell, nosaltres darem recapte en aço y en vos. — E dites aquestes paraules, Nos moguts de gran yra, gitam la ma al punyal. E linfant En Ferrando repres forment a aquell y puix levarense daqui y anarensen. Y en tots aquests consells de la Unio cabien y cabiay la reyna nostra madastra y linfant don Ferrando y frare Dalmau de Cruilles y Narnau Çamorera que fo nostre vicicanciller y molts cavallers y juristes y mercaders y menestrals. Mas en aço no consentiren, ans foren tostemps ab Nos don Pedro de Exerica, Castella Damposta, mestre de Muntesa, mossen Gilabert de Centelles y lo comte de Terranova.
Estant lo fet en aquest estament comença en la ciutat de Valencia la gran mortaldat en lo mes de maig del any de nostre senyor m.ccc.xlviii; e cresque entant, que ans que fos mijant juny hi moriren tots jorns mes de ccc persones. E Nos veents que estavem a gran perill en la dita ciutat, acordam ab lo dit mossen Vidal de Vilanova quina manera tendriem al nostre partit, y tinguemley tal quens fem venir davant tots los de la Unio y diguemlos aytals paraules: — Vosaltres veets aquesta mortaldat com poderosament hic regne; y vosaltres tenitsme açi a gran perill de ma persona; perque, jous requir eus protest, que vosaltres no mi tingats. En altra manera, jous protest, axi com aquells qui aturen llur senyor en loch hon muyra, y queus puixa esser demanat per mi si visch, y per mos succesors si jo muyr empero. — Y ells lavors tantost sens altre acort y delliberacio responguerennos: que ja Deu nou volgues que ells nos tinguessen, ans faessem be tot ço quens plagues de anar ho de estar. Y de les dites coses manam an Matheu Adria nostre escriva alli present quen fes carta publica. Y Nos de continent, sens esperar una petita hora, cavalcam en un palafre y solament ab tres cavalcadors y la reyna nostra muller ab dues dones y ab quatre cavalcadors anamnosen a Torres-Torres, tenent lo cami de Therol. E com Nos volguem partir, fou feta una crida de part dels conservadors, que null hom gosas traure cavalls del regne de Valencia. Y de continent foren a Nos tots los cavallers y fills de cavallers y officials nostres qui sen devien anar ab Nos vers les parts de Arago; y suplicarennos que faessem revocar la dita crida. Y finalment noy poguem als acabar, sino quen trasquessen aquells cavalls quey havien mesos, com hi entraren ab Nos; car los conservadors allegaven que ells eren en frontera de moros y de Castella y que no era ops quels cavalls hisquessen del dit regne; y atribuhienho a servey nostre y al defeniment del regne. Y de continent Nos isquem de la ciutat y dreçam nostre cami vers les parts de Therol. E tantost com som en lo dit loch de Therol, haguerem ardit quel infant En Ferrando era en la ciutat de Çaragoça ab los nobles En Juan Ximenez Durrea senyor de Biota y del Baro y son fill lo primer nat y don Pero Cornell senyor del Fajari y don Pero Fernandez Dixer y En Gombalt de Tramacet y Neximenez Perez de Pina y molts cavallers y syndichs de les ciutats y lochs insignes Darago, tractan sobrels affers de la Unio que ja temps havia sera començada en lo dit regne, segons que ja dessus nes feta larga mencio. E tot ço quis tractava era en gran minua y detraccio nostra. Y apres alguns dies que som en lo dit loch de Terol, comença la gran mortaldat per raho de la qual haguem daqui exir. E tenguem nostre cami vers les parts de Taraçona, hon era lo noble En Lop de Luna ab la companyia darmes Darago y mes quen esperaba quel rey de Castella li devia trametre axi com feu per servir nostre. Lo qual En Lop per honor e servey nostre tenia assetiada la dita ciutat de Teraçona qui era rebella a nosaltres per affers de la Unio dessus dita. Y es cert ladonchs qui eren en lo loch de Epila los nobles En Blasco Delago, En Thomas Cornell, En Juan Xemenez Durrea senyor del Calaten qui tots eren nostres servidors y contraris a tots aquells que mantenien la Unio; yl dit infant don Ferrando y altres nobles dessus anomenats, ensemps ab la host de Çaragoça, volent subjugara llur voler los dits nobles que eren en lo dit loch de Epila per tal que tot Arago fos unit en llur mal proposit, anarem al dit loch de Epila. E com lo dit noble En Lop de Luna sabe aço de continent ab set cents homens a cavall, ço es, tres cents de Arago y quatre cents que ni havia fets venir lo rey de Castella per socorrer als dessus dits qui eren en Epila, cuytantse al pont, per tal que la sua entrada no pogues esser embargada per lo riu, passa lo dit pont y ab molt gran fermetat feri contra la dita host de Çaragoça, hon lavors era lo dit infant En Ferrando y altres nobles ja dessus nomenats, en tant quels vence yls desbarata a tots, y pres en persona lo dit infant En Ferrando qui fo naffrat per la cara. Y moriren en lo camp los dits En Juan Xemenez Durrea y son fill primer nat y En Gombalt de Tramacet y En Galvany Danglesola y En Eximen Perez de Pina nobles desus nomenats. En Pero Fernandez Dixer fo pres y lo dit En Pere Cornell ab la host de Çaragoça fugiren y tornarensen á la ciutat vençuts y desbaratats; y morirenhi dells aquell dia mes de mil. Y de continent lo dit noble En Lop de Luna tramesnos per un fill de cavaller cuytadament la gracia que Deu havia feta a Nos y a ell de la victoria que havia hauda de aquells qui per llur gran malvestat havien torbat y regirat lo regne de Arago per gran culpa llur, que Nos nol merexiem. E Nos ladonchs faem lahors y gracies a nostre senyor Deu de la gracia quens havia feta. Pero haguerem haut sobiran pler quey fossem estats.
Y ladonchs fou finida la Unio Darago y foren punits aquells quin eren causa ab daltres, segons que per avant se segueix. Y de continent Nos dreçam nostre cami vers lo loch de Caranyena per acordar que fariem en los affers dessus dits.
Cap. 7 E com som en lo dit loch de Caranyena vengueren a Nos x homens notables, missatgers de la ciutat de Çaragoça guiats per Nos, y explicaren per la dita missatgeria ço quels era comanat; e entre les altres coses digueren, que la ciutat era a nostre servey y que com a Nos hi plauria venir, entrassem per qual portal Nos volriem, y que punissem a aquells que fossen culpables, faent aquelles inquisicions quens plauria, esguardant veritat del fet, no contrastant fur ho privilegi algu, al qual ells de present renunciaven per tot un any esdevenidor. Y com Nos haguem oida la dita relacio, tenguem nostre consell y delliberam que certes persones de la ciutat fossen preses, per ço com eren molt culpables en los actes de la Unio. Y de continent tremetem a la ciutat nostres algutzirs ab informacio de aquelles persones que pendre devien; los qual algutzirs eren mossen Ramon Perez de Pisa y En Juan Çabata; y cuytarense primers ans de la nostra entrada y prenguerenne tretze; car mes eran; y haguerenne sentiment y fugiren. E apres Nos vinguem a la ciutat, dreçant nostre cami vers la Aljafaria nostra; y vengueren a Nos les comunes de Calatayu, Daroca y Terol ab llurs aldeas. Y forenhi moltes gents a peu y a cavall ab llurs armes per tal que Nos fossem poderosos a fer justicia y ponir a quells qui eren principals y pus culpables en los actes de la Unio. Y fetes nostres enquestes donam sentencia corporal contra xiii personas daquels de la ciutat, ab confiscacio de bens, per ço com havien comes crim de lesa magestat. E aquella sentencia fou per Nos personalment donada dins la dita Aljafaria. E foren penjats, partida a la porta de Toledo y partida en altres lochs de la ciutat. E no res menys foren condemnats alguns altres qui eren absents, com fossen fuyts; y confiscam los bens de aquells y encare confiscam los bens dels morts que havien consentit en los actes de la dita Unió.
Y com totes les dites coses foren fetes, los jurats de la ciutat supplicaren a Nos quens plagues tractar del estament del regne, y haut acort ab nostre consell, en lo qual era lo castella Damposta y lo noble En Lop de Luna y mossen Bernat de Cabrera y misser Bernat Dolzinells thesorer nostre y molts daltres, de continent acordam de tenir corts generals en la ciutat, les quals comensam. E la primera cosa que faem fer, que judicialment foren condemnats per acte de cort tots los dictes fets per raho de la dita Unio e dins la casa major del covent del monestir dels Preycadors, hont les corts se celebraven, foren cremades les dites escriptures totes y procesos que fetes eren estades per la dita Unio. E axi mateix fon lo sagell de la Unio trocejal y trencat, per tal que dels actes dessus dits en lo esdevenidor res non apparegues ne mostrar se pogues.
E per tal que les gents veessen en publich la gracia y misericordia que Nos haviem atorgada a tot lo General Darago, anam a la esglesia de sant Salvador, y en prssencia del General de la dita cort, estant Nos en la tribuna, hon han acostumat de preycar, parlám al poble. E per part llur fo a Nos respost. Y apres Nos devallam de la tribuna ho trona y apparellarennos lo sitial nostre, per tal que pus endreçadament Nos poguessem rahonar. Lo qual rahonament fo en acabament, car nos teniem per perjudicats y per injuriats de la mala obra quens era feta per la dita Unio; mas, que per esguart de Deu, Nos, considerant la misericordia quels reys passats Darago han acostumada tostemps fer á llurs sotsmesos, (applicanthi moltes coses de la escriptura divinal faents sobre lo dit fet), los preniem a venia y merce Y per part del General foren dites algunes escuses. Empero prengueren ab humil reverencia la gracia per Nos a ells feta.
E fet lo dit rahonament, tornamnosen a la nostra Aljafaria. E apres continuam los affers de les dites corts. E aço fo en lo mes de agost del any de nostre senyor m.ccc.xxxxviii.
Cap. 8 Estant en los tractaments de les dites corts comença la gran mortaldat y tots los dies crexia, en tant, que en lo començament del mes de octubre se moriren en la ciutat tots dies mes de ccc persones. E Nos veent lo perill de nostra persona, parlam ab los de la dita cort que perlongassen les corts fins a la festa de sanct Marti ladonchs prop vinent y ques continuassen en la ciutat de Terol, com Nos ladonchs faem gracia als de Terol que la vila llur fos ciutat, esguardant los bons serveys que los habitants en aquella nos havien fets com james en lo dit loch de Terol no fo nomenada Unio ne aquella tampoch volgueren jurar, be quen fossen convidats y tambe menaçats.
E la donchs la cort atorgans graciosament un morabati ho monedatge. Lo qual faem cullir per nostres commissaris en tots los lochs del dit regne, segons forma acostumada.
E de continent que les dites corts foren prorogades, Nos pareim de la ciutat de Çaragoça y tinguem nostre cami vers Terol ab la reyna nostra muller que era malalta: car ja dies eren passats, li era començat lo mal, mas era millorada. E com som en Terol voliemhi aturar, car la mortaldat hi era ja quaix passada; empero estant aqui, vench a Pardo Casta e al fill de micer Rodrigo Diez, e moriren dins pochs dies daquell mal que lavors corria. Y per aquella raho y restaurar la reyna partim de Terol e anam a Exerica; e la reyna fou agreujada del seu mal, en tant, quen pocs dies passa desta vida, en lo dit loch de Exerica. E com fon feta la sua sepultura, tantost apres quens som dinats, cavalcam e anam a Sogorb, bon lo mal de la mortaldat era ja passat molt temps havia. E com som en lo dit loch de Sogorb haguem ardit quels de Valencia, jatsia quels majors regidors de la Unio fossen morts, empero daquests qui eren romasos, ni hac tants de llur mala intencio que reforçaren aquella Unio ab la host de la ciutat, ixqueren contra lo loch de Ribaroija ab trabuchs; lo qual loch era de mossenyer Ramon de Riusech majordom nostre. E apres anaren a Murvedre e robaren la judaria nostra; e altres diversos crims e mals que fahien e cometien per tot lo regne, tinent a Castello gent de cavall de que era cap En Berart de Canyelles; e corrien tota la plana; e noy haviem altre defensio sino la vila de Burriana que era tota nostra e hon james nos crida nes nomena Unio. E posamhi per regidor ab gent de cavall y de peu mossenyer Guillerm de Bellera, qui noblement estava per defensio de la plana Y en lo dit loch de Sogorb fo ab nosaltres lo castella Damposta, lo mestre de Muntesa, don Pedro de Exerica, don Lop de Luna, mossen Bernat de Cabrera e Nalfonso Roger de Loria e molts del regne de Valencia e Darago. E foren entre tots mil cc capellines y tro a xv milia servents; e haguem acort que fariem; e los uns tenien que anassem a Burriana e cobrassem lo loch de Castello, y que com senyorejassem tota la plana que anassem a Valencia; e assignavenhi moltes rahons, per les quals los paria que axis degues fer. Laltra part del consell tenia que anassem dret cami vers la ciutat de Valencia, assignanthi moltes rahons que axis devia fer. Sobre aço fou delliberat, que axi com plach a nostre senyor Deu, tinguem nostre cami vers Valencia y anam a Murvedre, hon aturam alguns dies per replegar nostra gent y ordenar aquella.
E fet aço hisquem del dit loch de Murvedre y donam la devantera al noble don Pedro de Exerica y a son frare Nalfonso Roger de Loria, Y en aquell dia mateix, Nos ab los dits castella Damposta y lo mestre de Muntesa y don Lop de Luna y ab tota laltra gent nostra de cavall y de peu anam al loch de Puçol, que es del bisbe de Valencia. Lo qual era ple de blats, de vi y de oli; car havia grans cullites y bones. E tantost fou barrejat y les gents fuytes. Y aturamhi tres dies per tal com la torre era establida de quaranta homens y havien per cap un adalill, al qual apres fem dar mort en Valencia, car tots los altres qui ab ell foren presos en la dita torre hagueren molt complidament remissio nostra, empero a supplicacio de mossen Huc de Fonollet bisbe de Valencia y tambe canceller nostre, de qui lo dit loch era. E com los de la dita torre hagueren despeses totes les sues armes ab ques podien defendre, estaven endureits que nos volien retre, tro quey anam metre foch. E ladonchs forçats quels fo, reteren la torre y menamlos presos en la nostre host.
Partent del loch de Puçol anam al Puig e trobam lo castell desemparat. E passant per Muntcada dreçam nostre cami ab tota nostra gent al loch de Paterna qui posava nostre setge contra la ciutat; e los de la ciutat ixqueren ab llur gent y enfortirense en un loch appellat Mislata, hon faeren palliçada en les açuts; y estaven tan enfortits que nois podia hom damnificar; e tots dies haviem palatiçes entrels nostres els llurs. Y en la dita llur host tenient llur bandera real contra la nostra.
E com haguem axi estat tro a tres dies, Michael Perez Çabata cavaller de Arago tenia la guarda de la nostra host y estant della lo riu los de Valencia fahien lavors platiç ab ell; e ixqueren dels de Valencia qualque cc homens fora la paliçada. E llavors lo dit Michael Perez broca, e meslosne tots per la paliçada. Y les nostres gents de peu qui eren daça lo riu, veent alio començaren brega ab ells; e lo castella Damposta ab qualque vi o vii de mula correch a ells per ferlos tornar. E com fou lla vee que la brega era tan mesclada que no era a ells de tornar. E los de Valencia fahien gran esforç envers los nostres qui cridaven qui volien cavallers e homens de paratge per capdellar y enforçarlos. E lavor Joan Ramirez Darellano, En Ramon de Vilanova, En Ferran Ruiz de Caravantes avellaren dels muls que cavalcaven, y per un portell fort estret e perillos, ab sengles pavesos en les mans pujaren en la carrera, com estiguessen en la ramble baix. E com foren ab ells, esforçaren la nostra gent en tal manera, que en fort spay poch faeren desemparar als altres la barrera, e hachi fort gran brega. Los de laltra part del riu qui tenien altra barrera de la ciutat veents quels altres llurs havien desemparada la barrera, faeren altre tal ells de la sua. En aquest endemig Nos som a cavall, e ab tota nostra gent, perla ramble avall, menamlosni. E morirenni mil e d dells; e sin haguessem volgut, aquella nit la ciutat se fora entrada; mas Nos nou volguem ques destruhise iemho cessar.
Tenint nostre cami, com veessem que don Pedro de Exerica ab gran colp de gent faea lo cami del raval, e don Lop de Luna faea lo cami de la Exerea ab molta altra gent; e Nos dubtants que gran dan no sen seguis, trametem certes persones ab grans manaments als dessus dits nobles, que faessen lo cami del nostre Real, e axiu faeren. E tantost com hi foren, pujaren en les torres del dit Reyal les banderes del castella Damposta y del mestre de Muntesa y dels dits don Pedro de Exerica y de don Lop de Luna. E apres poch venguem Nos en la reçaga e faem muntar la nostra bandera en la pus alta torre del dit Real; y fem totes nostres hosts albergar del nostre Real tro fins a la Çaydia, exceptat la host de Terol que fem albergar dins lo nostre Real. Mas la nostra gent discorrien tota la horta de la ciutat y les alqueries que eren plenes de viandes, que no havien fretura de res. E la ciutat veent que la ira de Deu los era venguda dessus per llur gran culpa, tench tots los portals de la ciutat tancats que non gosa exir persona. Y lendema alguns ab guiatge nostre, ço es, En Guillerm de Magençola mercader y En Lop de Piera notari ixqueren de la ciutat y vengueren a Nos qui erem en lo dit nostre Real e supplicarennos que certes persones fossen per Nos guiades, que poguessen tractar ab Nos de obtenir de Nos gracia y merce. E fonlos atorgat; empero lo castella Damposta e micer Bernat Dolzinelles thesorer nostre entraren en la ciutat per regonexer algunes coses, de que Nos voliem esser certificats. E com foren tornats, Nos ab nostre consell començarem a tractar sobrels affers dessus dits. Es ver que Nos per la gran rebellio quens havien feta los de la ciutat, erem de enteniment que la ciutat fos cremada y destroyda e arada de sal, per tal manera que james persona noy habitas. Mas alguns, e gran res del nostre consell nos ho desconsellaren que per res no fos, assignantnoshi tres rahons especials. La una que per los criminosos no devien esser condemnats los justs, parlant de les ciutats de Sodoma y Gomorra, a les quals Deu haguera perdonat si deu justs si fossen trobats Y era cert, que molts dels habitadors de Valencia foren en nostre servey, no tement perdicio de bens quey havien. Laltra fo que la ciutat de Valencia en temps passat havia fets grans e senyalats serveys a nostres predecessors e a Nos, de que raho era quey haguessem nostre esguart. La tercera, que si aytal ciutat se destruhis, Nos minuyriem molt nostra corona, com no ha rey de crhistians qui haja tres millors ciutats que Nos havem ço es, Çaragoça, Valencia e Barcelona. Y per totes aquestes rahons Nos tempram la yra que haviem sobre dit poble, empero no volguem que passas sens algun castich. E apres molts rahonaments, Nos perdonam a la ciutat, retengudes empero cinch coses. La primera, que de la dita gracia no salegras hom mort, ans si per los actes de la Unió eren trobats culpables, que poguéssem confiscar los bens llurs a nostre fisch. La ii, que no si comprenguessen homens generosos. La iii, que aximateix no si comprenguessen homens de casa nostra. La iiii, certes persones nomenades, de les quals ne haguem alguns, de qui faem justicia corporal. La v, que tots quants privilegis la ciutat havia, venguessen a nostra ma, y quels lexasem aquells que a Nos plauria, axi com de fet se feu, que alguns los entolguem del tot e altres ne corregim, e altres Nos en lexam.
Finats los dits affers Nos entram en la ciutat poderosament ab la gent que encara teniem a sou. E som en la Seu faent reverencia a nostre senyor Deu e gracies, com haviem per justicia la dita ciutat cobrada. E preycam al poble, dientlos moltes coses sobrel fet del crim que comes havien contra Nos. E Nos axi com a rey misericordios, seguint les carreres de nostres predecessors, los haviem perdonat; y ells ab gran humiltat aceptaren de Nos la gracia quels haviem feta. Y daquell dia avant romas la ciutat en amor y en gracia nostra.
Cap. 9 Segons que dessus es expressat, Nos exceptam de la dita remissio certes persones nomenades, de les quals teniem preses xx. E ans de la festa de Nadal v dies, donamlos sentencia en lo nostre real en la casa baixa pres lo portal major e donam la sentencia en aytal manera, que quatre de aquells qui eren generosos foren escapsats, ço es, En Joan Royz de Corella y En Ponç de Soler y En Ramon Estorna y En Jaume de Romani e lo adalill que fo pres en la torra de Puçol. Dels altres hi havia tres juristes, e tots los altres eren gent de poble, mercaders y menestrals, entre los quals hi hac un barber qui havia nom Gonçalbo, lo qual, segons que damunt havem recitat, lo jorn ques mogue lo avalot en la dita ciutat, aquell vespre, lo dit Gonçalbo, ab cccc homens de sos secaces, vench ballar ab trompes e ab taballs al nostre real; e volguessem o no, haguem a ballar ab ells Nos e la reyna. E lo dit Gonçalvo messe en mig de Nos y de la reyna e dix aquesta canço;
encara ni encara...
E Nos diguemli, com haguem donada la sentencia: — Vos nos digues laltre jorn, com vingues ballar al nostre real tal canço, ço es:
encara ni encara...
A la qual canço lavors nous volguem respondre; mas ara responemvos.
susara e susara....?
E hacni alguns qui aximateix foren rossegats e penjats, e altres solament penjats. Dels quals ni hac alguns, axi com ho mereixien, als quals fon donat a beure de metall de la campana de la Unio que havien feta. La qual estava en la sala de la casa del Consell de la ciutat, qui es prop la Seu. Y com aquesta campana los conservadors de la Unio e tots los altres qui eren diputats als actes de aquella se ajustaven de continent; perque, fo justa cosa que aquells que lhavien feta fer, beguessen de la liquor de aquella com fon fusa.
Y eren molts e diversos los crims per ells comesos, entre los quals ni havia hu, que havien fet un offici de justicier, lo qual, per manament dels conservadors, dava morts a alguns de la ciutat, en tal manera que, en la primera part de la nit anava a casa daquell qui devia morir, e tocant a la porta, manavali que de continent anas a la sala hon eren los conservadors, e aquell hom tot spaordit exia de son alberg y seguia aquell mal official; e axi com lo deguera menar a la sala, hon deya que eren los altres conservadors, ell lo menava al riu e aqui lo offegava. Y en la dita sala tenien en una pertxa xv o xx sachs; e al mati com les gents hi venien, trobaven menys iii o quatre sachs y deyen: — Ordens syc han fetes esta nit. — Y per totes aquestes coses y per altres se donaven les sentencies dessus dites.
Apres la festa de Nadal fo pres a Corbera En Joan Sala savi en dret qui fo gran capita de la Unio y en alguns lochs alguns altres; y En Bernat Redo draper qui aximateix fo gran executor de la dita Unio fo nos dits que era aci en la ciutat, e Nos manam En Ramon de Vilanova que ell diligentment lo cercas. Y feuho; e trobal; y menalnos. E com fon acabada llur enquesta, donam a tots sentencies de mort. E foren rocegats y penjats en la dita ciutat, salvant lo dit En Bernat Redo, quins supplica de dues coses, apres que la dita sentencia fo per Nos donada, ço es, que li perdonassem lo mal que fet nos havia, e laltre que fos escapsat e no penjat. E axi li fo per Nos atorgat, e axis feu.
Fetes les dites justicies, alguns de nostre consell nos supplicaren que pus de tantes persones haviem fet justicia corporal, que dalli avant nons curassem de dar mort a algu per lo dit fet, car per via de remisio podiem punirlos altres qui eren culpables. E axi ho faem, exceptat que a alguns absents donam sentencia en llur absencia, confiscant a Nos los bens de aquells.
Y per la dita forma fon finida e condemnada la dita Unio, axi com aquella que fo injusta e reprovada, y per obra de nostre senyor Deu, que no consent quels mals passen sens punicio, per aquella authoritat dient, nullum malum impunitum, nullumque bonum irremuneratum; y per tal com Nos haviem hauda e havem esperança en Deu qui ha retut guardo a aquells segons lurs merits, e segons la paraula del psalmista, dient: Mihi vindictam, et ego retribuam illis in tempore ut labatur per eorum, etc.
Siguent lo temps en aquest any, lo concorrent del qual fo mil trescents quaranta nou, per tal com erem sens muller tremetem nostres missatgers a la ylla de Sicilia per fer matrimoni ab la filla del rey En Pere de Sicilia. Los quals missatgers foren mossen Lop de Guerrea cambrer nostre e mossenyer Matheu Mercer. E com hagueren acabat lo tractament del dit matrimoni vengueren a Nos qui erem en Valencia, e menarennos la filla del rey En Pere, qui ja era difunt, e havia nom Elionor. La qual prenguem per muller en la dita ciutat solemnement, e axi com se convenia a nostra dignitat real.
Y en aquest any mateix trametem per missatger mossenyer Bernat de Cabrera al rey de Castella, appellat Alfonso, per ço com estavem ab alguna suspita dell, per raho de la reyna dona Elionor madastre nostra els infants don Ferrando e don Joan frares nostres, qui tots eren en Castella e no eren clars ab Nos per lo fet de la Unio en quens havien prou deservit. Mas lo dit rey Alfonso era savi senyor, recorda ntse de les bones obres, les quals en servey de Deu y per amor dell haviem fetes en lo fet de la guerra que havia contra los moros, de la qual li feu Deu gracia, com per la ajuda nostra, mijançant la gracia de Deu e son esforç, conquista e a sos regnes applica la ciutat Dalgecira del Fadre, ab sobiran treball quen hac, recordant encara lo bon deute que era tostemps estat entre les coses de Arago y de Castella, reebe lo dit nostre missatger molt graciosament, e fina ab ell de bona amistat, axi com antigament era costumat, faentsse valença la hu al altre contra tots reys, exceptada per ell la casa de França y per part nostra fo exceptada la casa de Angleterra. Y estant ab ell lo dit mossen Bernat de Cabrera volc lo dit rey de Castella saber dell quina punicio habiem Nos feta de la ciutat de Valencia, e dixloy axi com fon fet; y ell respost: — «Hizo como a buen rey, mas no lo hicieramos Nos asi.»
Per avant com tots los affers dessus dits foren finats, acordam de anar en Catalunya, e partim de Valencia en lo mes de abril del any mil cccl. E som en Barcelona, hon estiguem algun temps. E apres anam a Perpinya, e la reyna nostra muller estant ab Nos en lo castell de Perpinya, hac fill mascle, lo qual nasch lo dia de sanct Joan en que comença el any de la nativitat de nostre senyor mil tres cents cinquanta e un. E per ço lo dit infant hac nom Joan.
Estantnos en lo dit loch de Perpinya vengueren ab Nos missatgers del duch e Comu de Venecia, los quals desijaven molt haver confederacio ab Nos contra Genovesos ab los qual guerrejaven E com lo duch e Comu de Genova senti aço, trameteren a Nos llurs missatgers, per vigor de la qual missatgeria requeriremnos de confirmacio de pau y que per res no faessem colligança ab los Venecians. Sobre aço haguem nostre acord ab los de nostre consell, ço es, mossenyer Pere de Fonollet vezcomte de Illa, mossenyer Assamar de Mosset, mossenyer Bernat de Cabrera, mossenyer Garcia de Loriç, mossenyer Thomas de Marça, mossenyer Ferrer de Manresa, misser Bernat Dolzinelles, misser Rodrigo Diez, mossen Matheu Mercer y En Jaume Dez-far e altres del dit nostre consell. E los uns tenien ab los Genovesos, esguardant que ja erem ab ells en ferma pau, y que per ells nos era proferta gran ajuda e avantatges. Los altres qui tenien la part de Venecia deyen que per ço com lo venecia nos feya grans avantatges de moneda y que ab ajuda dells nos podiem reintegrar de les males obres e grans damnatges quels Genovesos nos havien fetes e faen tots dies, car estant ab pau ab Nos, tremeteren xvi galeres a Sacer e ab barons Doria, qui allo havien tractat, tengueren assetiada la ciutat de Sacer ben viii mesos, e fora perduda sino quen Riambau de Corbera governador de la ylla de Sardenya mena eb si de Catalunya molta gent de cavall y de peu. E com fo en Sardenya ab daltra gent quil segui e ab ajuda del jutge de Arborea y den Joan de Arborea son frare qui personalment hi anaren, levaren lo setge. Y recitades e concordades totes aquestes coses en nostre consell lo qual ab major partida sesforsas lo dit mossenyer Bernat de Cabrera, fo acordat, que faessem guerra contra los Genovesos qui molt nos havien offesos y trencada pau sens deseximent algu que dat no havien. Y per ço no faem la confederacio ab los missatgers de Genova, qui tantost sen tornaren quaix menassant e dient que ells confiaven de llur fet en Deu y en la llur bona espasa.