Crónica del rey d'Arago en Pere IV lo Ceremoniós, ó del Punyalet/Libre Quint
| ← Libre Quart | Libre Quint Crónica del rey d'Arago en Pere IV lo Ceremoniós, ó del Punyalet |
Libre Sisen → |
Cap. primer Com los dits missatgers de Genova sen foren anats, Nos fermam la dita confederacio ab los missatgers de Venecia reebents aquella en nom e veu del duch e Comu de Venecia E faem cavalcar un dels dits missatgers. E la dita convinença fon feta y fermada en aytal manera quel dit Comu de Venecia donas e pagas a Nos certa quantitat de moneda per cascuna de les galeres nostres, per pagar lo sou de la xurma y de la panatica e altres aventatges; axi empero que la armada nostra primerament faedora degues anar á les partides de Romania y mesclarse ab les armades del Comu de Venecia y fer la guerra contra Genovesos, axi com acordarien los capitans del senyor rey y del dit comu. Y fo elet per Nos en capita de la nostra armada En Pons de Santa Pau. E foren liurades, armades e be apparellades, vinticuatre galeres ques eran armades en breu temps en nostres mars, de les quals galeres no sen mena dit capita sino xxi, car les tres galeres ques eran armades en Valencia, no foren apparellades lladonchs com lo dit capita parti, perque, nos mesclaren ab lo dit hostol nostre, ans partent de Valencia les mena En Bernat de Ripoll cavaller e visalmirall de Valencia, axi com li era manat, a Constantinoble, hon trobaren los hostols nostres y dels Venecians. E ab lo dit capita anarensen a Bonanat Dez-Coll visalmirall nostre y En Guillerm Morey y En Francesch de Finestres qui foren dats per consellers al dit capita nostre y eran ciutadans de Barcelona e los pus destres que Nos haviem en tota nostra senyoria en lo fet de la mar. E aximateix hi ana En Rodrigo Sanct-Marti cavaller visalmirall de Mallorques. E totes les xxi galeres anaren per ordinacio del dit capita nostre a Menorca. E foren totes justades al port de Maho. E los affers quis seguiren axi del passatge del dit capita e com se mesclaren ab lo hostol de Venecia, com de la batalla que hagueren ab lo hostol dels Genovesos, en les mars de Contestinoble, com encara de la torna que lo dit nostre hostol feu a les parts de Catalunya, apres mort del dit capita nostre, foren es seguexen en la manera ques segueix, segons relacio quen haguem daquells qui foren en los affers, qui eren homens de creença y de gran autoritat en lo fet de la mar. Es a saber, quel dit capita nostre ab les dites xxi galeres parti de Maho y feu la via de Caller, hon estech tres dies. E aço era en lo mes de setembre. E apres partent de Caller feu la via de Sicilia; e arribaren en la platia de Millas; faent la via de Messina encontrarense ab micer Pangrat capita de xx galeres del Comu de Venecia. E tots ensemps foren en Messina, hon estigueren un jorn; e partirense de Messina tots ensemps, faeren la via del cap de les Leuques e foren quaranta una galeres, car la una galera que menava En Bernat Dez-Coll visalmirall de Catalunya era anada a Cathania per affers del dit hostol. E partent les dites galeres del dit cap de les Leuques pres gran fortuna en tant que totes les dites galeres se desampararen, que una no sentench ab laltre, empero totas faeren la via de la Romania baixa e trobarense la major partida al port del Curro qui es de la senyoria del Comu de Venecia. E aqui los capitans faeren regoneixer los llurs hostols e faeren adobar y reparar algunes galeres quin havien gran mester per la fortuna que havien sostenguda. E trobaren totes les galeres que no sen perde nenguna, sino una dels Catalans que era de Valencia, de la qual era comit En Brunet nebot den Rull, la qual galera james nos troba.
Y fet aço partiren totes les dites galeres e navegaren fins al port de Negrapont hon estigueren dos dies. E apres partiren de aqui e faeren la via de Contestinoble en la qual via encontraren micer Nicola Pisa capita general del Comú de Venecia ab xiiii galeres. E axi mateix vench En Bernat de Ripoll ab quatre galeres, e totes les dites galeres vengueren en una ylla despoblada que es a x milles de Contestinoble ab fortuna que hagueren; y en aquella ylla estigueren un jorn e una nit esperant que fes bon temps y que poguesen anar al port de Contestinoble, hon havia ix galeres quel emperador hac fetes armar de grechs en ajuda de Venecia; e foren totes les dites galeres qui eren en la dita ylla lix galeres. E acordaren los capitans de calarse al port de Contestinoble per mesclarse ab dites ix galeres del emperador, per tal que tots ensemps acordassen sobrel fet de la batalla que devien haver ab los Genovesos, car los Genovesos havien llur hostol devant lo loch de Pera, lo qual hostol era de sexanta e cinch galeres de les quals era capita micer Peyrin de Grimaut genoves. E axi com les dites cinquanta nou galeres, ixent de la dita ylla, sen venien a Contestinoble ab llur estandart levat e apparellats de combatre, per tal com lestol dels Genovesos los era davant, les dites ix galeres ixqueren del emperador, del port de Contestinoble y mesclarense ab les dites lix galeres e foren totes en nombre lxviii galeres, ço es xxv de Catalans e xxxiiii de Venecians e nou de Grechs. E lo hostol dels Genovesos que, segons dit es, era en nombre de lxv galeres veent que los dos hostols nostres se mesclaven, ixqueren de Pera, ab llur estandart levat, e ab tota la gent guarnida e aparellada per combatre, per tal que vedasen quels hostols nostres nos calassen a Contestinoble, hon podien reparar y refrescar e furnir llurs hostols quin havien mester e faeren la via dels hostols; e los dits hostols nostres estants ab llurs estandars levats e tots aparellats per combatre giraren sobre lo hostol dels Genovesos. E los dits Genovesos giraren e faeren la dita via de Pera e surgiren tots escampats en diverses partides, ço es, qui iiii qui v qui vii qui ix qui x galeres en espay duna milla, car fortuna era. E los estols nostres seguirenlos y feriren en ells tots per flotes escampats e partits. Y comença la batalla vers hora de completa e dura fins hora dels primers polls. Y era entrant del mes de febrer, y per mal recapte de alguns, e per ço com la batalla se feu desregladament y en temps desordenat, per la gran fortuna de mar que fehia, per la cual fortuna les galeres no vengueren per major partida en terra y sen perderen moltas; mas per la favor e ajuda de les gents de Contestinoble y del emperador recobrarenne algunes, ço es xi}, les quals lo dit En Bernat Dez-Coll ladonchs visalmirall y En Guillerm Morey y En Francesch de Finestres qui, segons que dit es, eren dats per consellers al dit capita del hostol real, saviament y endreçada sen torna en Catalunya ab deu galeres de les dites xi, car la una sen perde partida ab en Ramon de Sant Vicent qui sen portava la ossa del dit noble En Ponç de Sancta Pau capita, la qual galera se perde a port de Joncs, per x galeres de Genovesos qui novellament eren armades y entraven en Romania.
Es cert e a Nos fon feta relacio per algunes persones dignes de fe que foren presents a la dita batalla e al regonexement de les persones quiy moriren, gran fo la gent quey mori dels Genovesos, e hahi molta gent morta de cap; e de rem molt en major quantitat que de aquells del hostol nostre y dels Venecians, en tant que estimavem que a hun home de cap quey hagues mort dels nostres, ni havia morts set o vuit dels Genovesos, e a hu que ni hagues mort de rem dels nostres y dels Venecians, ni havia morts cinch o sis dels Genovesos. Empero es cert quel dit noble En Ponç de Sancta Pau per los grans colps que habia presos en sa persona mentres feu la batalla, que a pocs dies apres seguents passa desta vida en lo dit loch de Contestinoble, hon fo honorablement soterrat.
E apres que la dita confederacio fon feta per Nos ab los dits Venecians, Nos, per justes rahons, trametem deseximents al Duch e Comu de Genova, per tal com lo dit Duch e Comu, estants ab Nos en pau, aquella en diverses maneres nos havien trencada y fet contra aquella, robants nostres sotsmesos y faentnos guerra en Sardenya ab los barons Doria vassalls nostres, segons ja dessus es pus largament declarat; per la qual raho papa Clement VI, de bona memoria, nos escrivi molt afectuosament que Nos deguessem fer pau ab lo Comu damunt dit de Genova. E apres molts y diversos tractaments a Nos moguts axi per part del dit pare sanct, com encara per lo emperador de Alamanya, qui a Nos especial missatger havia trames per aquesta raho, com encara per lo rey de França y altres grans persones del mon, Nos volentsnos posar en raho, responguemlos que Nos erem apparellats de fer pau ab lo Comu damunt dit, si ells nos restituhien de fet la ylla de Corcega y que la metesen en poder del pare sanct, lo qual oides les rahons de cascuna part, delliuras a aquella que mellor dret hi hagues. Apres que donassen certa seguretat en poder del dit pare sanct, que lo dit Comu no daria socors ne ajuda palesament ho manifesta als rebelles nostres en la ylla de Sardenya. E apres, que satisfessen los damnatges que havien dats a nostres sotsmesos durant la pau damunt dita, a coneguda de certes persones per cascuna part elegidores; e sobre aquestes coses, a prechs del dit papa Clement, Nos tremetem nostres missatgers en cort de Roma a la qual lo dit Comu ne havia ja tramesos per la dita raho; y finalment los missatgers del dit Comu no volgueren consentir a les coses damunt dites per Nos demanades, ans aquelles ab gran superbia denegaren.
Cap. 2 E apres Nos volents continuar la guerra damunt dita y defendre aquella axi com a justa, diumenge a quatre de noembre en lany de la nativitat de nostre Senyor Deu mccclii faem convocar y applegar tot nostre consell y prohomens alguns de Barcelona y de Mallorques y de Valencia y de altres lochs nostres en lo castell de Paniscola y aqui delliberam que en lo estiu seguent Nos armassem en nostra senyoria contra los dits Genovesos cinquanta galeres. Y apres de aço entram en la ciutat de Valencia y demanam ajuda per la dita guerra a la ciutat y a tot lo regne, los quals nos faeren bona y convinent ajuda. Apres de aço manam parlament a totes les ciutats, viles y lochs reals de Catalunya que a cert dia haguessen tramesos llurs procuradors y syndichs a Vilafranca del Panades, com Nos al dia assignat deguessem esser en la dita vila, per affers de la dita guerra. Axi que Nos, divendres a xv de febrer en lany de la nativitat de nostre Senyor Deu mcccliii partim de la ciutat de Valencia per anar al parlament damunt dit, y som al dit parlament en la dita vila a viii dies de març del dit any. Y apres alguns dies en lo dit mes de març nos faem aplegar tots los procuradors y syndichs de les ciutats y viles y lochs reals de Catalunya en lo capitol dels frares menors de la dita vila, y aqui faem nostra proposicio de la raho perque erem aqui venguts, pregantlos que ells en aço nos volguessen fer tal ajuda, que Nos poguessem mantenir aquesta guerra y venir a nostre proposit de aquella. Los quals ab gran affeccio de servirnos se retengueren acort. Y al terç dia ells nos reteren resposta que ells y llurs persones y tots llurs bens volien metre en servey nostre per aquest fet y offerirennos les imposicions de Catalunya tres anys fort grans, ab aytal condicio que deguessem fer capita de la dita armada lo noble don Bernat de Cabrera qui aqui era present, la qual cosa Nos los atorgam. Y pregam aqui mateix lo dit noble En Bernat de Cabrera que ell nos volgues açó atorgar, lo qual apres moltes escuses que lo dit noble allega, nos atorga que ell seria capita de la dita armada y quey yria personalment. E apres pochs dies entramnosen en la ciutat de Barcelona y posam en estament la armada que se devia fer en Catalunya; y aqui donam al dit noble En Bernat de Cabrera, per los treballs que havia sofferts per Nos, per los affers de la dita guerra y entenia a sostenir, lo vezcomtat de Bas a si y als seus en per tot temps.
Apres partim de Barcelona y anamnosen en Valencia, per fer espatxar la armada quis fahia en lo dit regne, y apres trametem lo noble En Gilabert de Centelles gobernador de Mallorques a la ciutat de Mallorques, per demanar ajuda al regne de Mallorques, per la dita guerra, lo qual regne nos feu gran ajuda per la dita raho.
Conseguentment com nos haguessem ordenat que tot lo nostre hostol se ajustas en lo port de Maho lo cual es en la ylla de Menorca, y lo dit noble En Bernat de Cabrera hagues posat en estament que les armades quis fahien en Catalunya y en Mallorques sen anassen dretament al dit port de Maho, com ell sen entenes anar ab la armada ques fahia en Valencia al dit port de Maho, divendres a v dies de juliol en lany de la nativitat de nostre Senyor Deu mcccliii, Nos faem aplegar en la cambra blanca del real nostre de Valencia tots los barons, caballers y ciutadans y altres persones, axi de nostre consell com altres, qui fossen presents en nostra corr y encara lo dit noble capita nostre y tots aquells qui ab ell devien anar en lo dit viatge, e aqui preicamlos els amonestam els pregam justament que ells ab bon cor y ferm volguessennos servir en aquest fet y que fossen obedients al dit capita y faessen en tal manera llurs affers que Deu ne fos pagat y Nos ben servits axi com Nos confiavem dells. Y apres moltes de altres paraules bones quels diguem, invocat lo nom del Sanet Esperit, benehimlos, els senyam, els comanam a Deu y a la sua beneita Mare nostra dona Sancta Maria, y al benuyrat baro sanct Jordi, lo qual tost temps fo y es advocat de les batalles de la nostre casa de Arago. Y aqui mateix faem caballers lo noble En Elfo de Proxida y En Francesch de Vilarasa que entrels altres anaven en lo ditviatje.
Lo dilluns seguent lo dit capita parti de la platja de Valencia ab la armada que se era feta y aparellada en Valencia, faent la via al dit port de Maho y com fos junt en lo dit port de Maho y hagues aplegat y regonegut tot lo nostre hostol, lo cual era de xxxxv galeres entre galeres y uxers y quatre lenys armats y cinch naus armades, tres castellanes y dues catalanes en lo qual habia certs homens a cavall entre cavalls armats y de la geneta y molts ballesters soberchs y molts diversos apparellaments de combatre, lo dit capita hac ardit de misser Nicola Pisa capita del duch de Venecia que ell era, xx galeres be armades, en lo castell de Caller. Hac encara cert ardit quen Riambau de Corbera gobernador de Sardenya habia pres castell Genoves, lo qual Genovesos tenien en la illa de Sardenya, significantu que vingues tost que Alguer sofferia gran destret de viandes. Diumenje a vespre a xviii de agost del dit any, lo dit noble capita nostre ab lo dit hostol nostre parti del dit loch de Maho y comensa a velejar y navegar faent la via de la ylla de Sardenya, axi quel diumenje seguent a hora de tercia, a xxv dies del dit mes de agost, lo dit hostol nostre arriba davant lo dit loch de Alguer salvament y segura y ab fort bon temps. E aqui lo dit capita nostre feu surgir tot lo nostre hostol esperant aqui lo dit misser Nicolo ab les dites xx galeres del duch de Venecia al qual ell habia tremes a dir que faes la via del dit loch de Alguer. Y aquell dia mateix lo dit capita nostre feu gitar y posar en terra tots los cavalls armats y de la geneta pres lo dit loch del Alguer. E lo dilluns seguent lo dit capita nostre ab tota la cavalleria y ab los ballesters soberchs que menava posa setje prop lo dit loch del Alguer per un tret de ballesta; axi que, tench assetiat lo dit loch per mar y per terra. Y aquell jorn mateix, hora de prim son, lo dit capita nostre hac cert ardit de les espies y escoltes que havia posades en terra, quel hostol dels Genovesos era a Lalmayre que es prop del Alguer per xl milles. Axi quel dit capita nostre significa lo dit ardit al dit Riambau de Corbera gobernador de Sardenya, lo qual era prop del dit loch del Alguer per una leuga ab les hosts de Sacer, manantli de part nostra que en continent degues venir al dit noble, axi quel dit gobernador lendeema per lo mati, que fon dimars a xxvii dies del dit mes de agost, ab totes les hosts de Sacer, fo ab lo dit noble, al qual aquell noble leixa tots los cavalls armats y de la geneta, manantli que tengues lo setge per terra al dit loch del Alguer e ordenant lo dit setge lo dit capita nostre yversosament ab tota la gent del hostol que era en terra recullis en les nostres galeres. Y encontinent que fo recullit ell hac vista del hostol dels Genovesos qui fahia la via del dit loch del Alguer, lo qual era de l galeres entre grosses y sotils y v entre lenys y sageties be armades y aparellades. E lo dit noble, invocat lo nom de Jesuchrist y de la verge Maria mare de Deu y del benavyrat y glorios baro sanct Jordi, encontinent feu tocar la trompeta, manant a tuyt, que tots se aparellassen ys guarnissen per dar la batalla als Genovesos enemichs nostres. Y ell mateix, anant de galera en galera, ordena la batalla ensemps ab lo dit capita de Venecia, qui aquell dia mateix per lo mati se junyi ab lo nostre victorios hostol ab les dites xx galeres armades y posa la galera del dit misser Nicolo ab son estandart levat a la part esquerra de la galera del dit capita nostre, qui axi mateix havia dreçat y erigit lo nostre victorios estandart. E ordena que una galera de Catalunya estigues a la part dreta del dit capita nostre y feu fer dues esquerres de totes les nostres galeres; y eren totes afrenallades, ço es, una de Catalans y altre de Venecians, exceptades vi galeres entre bastardes y sotils qui estigueren detras ab les v naus armades. La qual batalla axi cuitadament ordenada, lo dit dia de dimars, a hora de mig dia, los Genovesos vengueren, batalla arrencada, contra lo nostre hostol, y com foren quaix a un tret de ballesta aprop lo nostre hostol, los Genovesos surgiren per popa totes les llurs galeres , salvant x sotils qui estigueren detras les altres galeres llurs. Y les nostres galeres, per tal com havien lo vent contrari, vogant, batalla arrencada, acostarense al hostol dels Genovesos y començaren los uns contra los altres torment combatre. Y com la dita batalla hac durat força per dues hores, tres de les naus nostres armades qui per vent contrari nos podien acostar a la dita batalla, hagueren apres vent covinent, y ab veles plenes feriren en lo hostol dels Genovesos y en continent consumaren y desbarataren y meteren a fons v galeres del hostol dels Genovesos ab la xurma y tot llur forniment.
Y en aquesta manera la batalla dura tro al vespre. Axi quel nostre hostol ab les dites xx galeres dels Venecians virilment vence lo hostol dels Genovesos. E presne xxxiii galeres del hostol dels Genovesos ab la xurma y tot llur forniment. Y lo almirall de Genova com a vençut fugi ab xvii galeres sues desbaratades y mal menades, les quals, sino sobrevengues la nit, lo nostre hostol haguera preses y haudes. Y lendema que fo dimecres a xxviii dies del dit mes de agost, per lo mati, lo dit capita nostre abgran alegria leva lo camp y tornassen victoriosament ab tot lo nostre hostol davant lo dit loch del Alguer; y aqui nostre hostol refresca, lo cual lo capita nostre regonech y la presa que feta havia, y troba que en la dita batalla havia mortes viu mil persones poch mes ho menys del hostol del Genovesos, entre los quals eren la major partida dels gentils homens de Genova, y de presos iii mil cc. Axi mateix troba que de part del nostre hostol moriren en la dita batalla v homens de paratge y força cccl persones de peu, y naffrades ultra dos mil persones, entre los cuals fo naffrat lo dit capita nostre ab passador per la cara, de la cual no hac perill.
Cap. 3 E dementre lo dit capita fahia apparellar les galeres nostres y metre en cunç per dar batalla al dit loch del Alguer, un gentilhom de Genova qui era pres en la galera del dit capita nostre, dix: — Misser, not cal apparellar batalla, pus que ets senyor de la mar, sic seras de la terra. — Axi que, dijous a xxx dies de agost, los homens del dit loch del Alguer exiren a parlement y tractament ab lo dit capita nostre, y apres molts tractaments, lo divendres seguent a xxxi dies del dit mes de agost, los homens del dit loch se reteren al dit capita nostre en nom nostre, sots aytal condicio, quel dit noble, per nom nostre, feu remissio general als homens y a la universitat del dit loch, y confirma llurs franqueses y usos. E no res menys, quels barons Doria qui eren dins lo loch damunt dit ab llurs mullers, fills y filles y bens mobles, salvament y segura poguesen anar tro en Provença y Pisa y en Corcega.
Y aquell dia mateix lo dit capita nostre ab lo estandart estes entra en Alguer y preslo y apres rebe sagraments y homenatges dels del loch y comanantlo a Gispert de Castellet quel tengues per Nos. Y lo mateix dia lo capita nostre sentencia y feu escapçar en la plaça de Alguer Fabria Marros Doria genoves que fon pres en la batalla, lo cual era sempre estat rebelle a Nos ya nostres officials.
Y Bernat de Cabrera hauda la victoria dels Genovesos y possessio de Alguer, tramesnos, que erem en Valencia, un porter nostre ab letres, significantnos lo que era estat y per lo mateix nos trames una quantia de banderes que havia preses dels nostres enemichs de les galeres, axi de senyals de Genova y del Almirall seu, com de altres que foren preses ab les xxxiii galeres, dientnos lo porter al delliurament de les banderes, axi: — Veus açi lo thesor que Deu nos ha donat. — Y rebudes les letres y legides, y rebudes les banderes, loam nostre Senyor de la gracia quens havia feta, y prest partim del real nostre ab los nobles y cavallers y tots los de casa nostra que eren ab Nos e ab lo bisbe de Valencia misser Huch de Fonollet canceller nostre, y ab la gent de la ciutat que era venguda a Nos al real nostre per saber la novella que Deu nos havia tramesa. Y a peu anam a la Seu de la dita ciutat, per retrer gracies a Deu, y com forn en la Seu, lo bisbe ab los clergues cantaren la Salve Regina y altres oracions y benediccions, segons ques acostumat de fer en la esglesia. Y retudes les gracies y fet loffici divinal, tornamnosen al real.
Estant Bernat de Cabrera en Alguer ab la gracia que Deu havia feta a Nos y a ell, axi com a comissari y official nostre, de la victoria dels Genovesos y de la acquisicio de Alguer quens era estat rebelle; y Deu que no vol en aquest mon dar goig complit, segons appar per los libres de les cróniques dels fets antichs temporals y per los de la sacra tehologia, car goig no pot esser complit sino daquells que sesguarden a la gloria perdurable , Lucifer mes al cor de mossen Bernat de fer manament al jutge dArborea, de lo qual fonch agreviat. Y per pacificarse ab ell, tramesli dona Elionor muller sua per tractar pau; y estant quaix en acort, vengueren missatgers de Caller que li desviaren lo fet de la concordia que ab ella quaix havia feta; y com la jutgessa volgues partir de Alguer, de mati, vench a la posada de mossen Bernat per pendre son comiat y ses letres, cuidant quel fet estava com solia, y mossen Bernat li digue: que lo que havian acordat, nos podia seguir. E ella agreviada partis dell; y los missatgers de Caller la volien acompanyar: y ella dix: que nou volia. Y partis molt agreviada del Alguer tornant al jutge son marit que era En Oristany; y mossen Bernat de Cabrera, pus hac fet lo que volia, deixa a Alguer al noble Gispert del Castellet com a capita y senyor per Nos, e partis ab les galeres del seu hostol sues, e ab les xxxiii galeres que havie preses en la batalla dels Genovesos, ab los humens presos que tenia ab si e anassenal castell de Caller, arribanthi salvament y segura. Y com fo al castell de Caller hac ardit que Alguer se era rebellai per força de tractament del jutge Darborea, sino quen Gispert de Castellet ne hac sentiment, mort lagueren, mes calas per los murs y fugi y anassen en Sacer. Y lo jutge ab la gent de la sua terra se rebella contra Nos y feu rebellar los lochs dels heretats de Caller y dels altres heretats de la Illa. Per ço Bernat de Cabrera veent quels sarts poblats en torn Caller corrien la terra fins a les portes del castell, armas ab los homens de cavall y de peu que poch haver, queren Gilabert de Centelles, Elfo de Proxida, Ot de Muntcada vezcompte de Vilamur, Françesch de Perellos, Matheu Mercer y altres cavallers y persones notables, y ab gran res dels homens de les galeres, ab llurs armes y aparells y ab aquesta flota de gent a cavall y a peu, ana vers Quart, que es prop del castell a mija leuga ho poch mes y trobay gran justalla de gent de peu y eran cap per lo jutge misser Asso Italia ab llurs armes aparellats a combatre contra la nostra gent. E Bernat de Cabrera ab lo nostre estandart e invocat lo nom de Deu y de sanct Jordi, feri en ells esforçadament, tant que tots fugiren, qui ça, qui lla y molts se meteren en los lochs de Quart y de Sabella; y foren morts be md persones entre de cavall y de peu.
Y com la batalla fon finada, Bernat de Cabrera veent lo perill quera en la Illa per la rebellio dessus dita, y que Sacer en tres lochs estaba perillos, ordena que En Bonanat Oz-coll visalmirall nostre ab viii galeres sotils vogis la Illa y que parlas ab En Riambau de Corbera gobernador nostre que era en la ciutat de Sacer, lo qual se compli de fet. Axi, quel visalmirall ab viii galeres fo a port de Torres y secretament trames son missatger al dit gobernador, que prest fo ab ell, y tractaren; y axis feu que certa gent ixques de les galeres y fos mesa dins la ciutat. Y fet aço lo visalmirall tornassen ab les viii galeres en Caller, e junyis ab laltre estol nostre. Apres mossen Bernat veent que la Illa estava en gran perdicio per raho de la rebellio, recobrades les viii galeres, aparellas de tornarsen a Nos en los regnes nostres de la mar ab la sua armada y ab la presa que fet havia en la batalla dels Genovesos y en la nit ans que partis del port de Caller feu ordenar les galeres que eren lxxviii davant la palliçada del port de Caller y feulas omplir de grans luminaries per dar plaer y confort als nostres qui y romanien y despler y esmay als nostres rebelles, e lendema per lo mati ab les galeres tench son cami, y les galeres de Valencia sen tornaren a Valencia y les de Mallorques a Mallorques y aquelles de Catalunya tornaren en Barcelona.
Cap. 4 E presa terra mossen Bernat de Cabrera en Barcelona, venchsen a Nos que erem en Valencia, y Nos, com aquell que havia hauda victoria molt honorable a la nostra corona reyal, rebemlo faentli aquella honor que merexia, axi com es acostumat de fer per los grans senyors del mon en semblants coses. Y oim la relacio quens feu, axi de les batalles com de la rebellio del jutge, per la qual, Nos moguts de la traycio quel jutge nos havia feta per raho de la rebellio, y esguardants que la Illa estava en perdicio, haut consell ab los infants En Pere y En Ramon Berenguer honcles nostres y don Pedro senyor de Exerica y lo vezcompte de Cardona y molts barons, cavallers, ciutats, viles y altres de nostre consell, acordam de passar personalment a la Illa, veents que per altra manera reparar nos podia. E fo en lo mes de setembre lany mcccliii. E precehim en nostre passatje a la Illa desta forma: ço es, que fem nostres demandes a tots nostres regnes, axi a prelats, com a ciutats y viles y appellam la major partida de tots los richs homens y barons de nostres regnes quens seguissen personalment en lo passatje que entenem a fer ab nostre gran hostol a la Illa de Sardenya per fer execucio contra lo Jutge Darborea. Y dels quey anaren son aquestos: primerament Darago, los nobles En Lop de Luna, Felip de Castre, lo Comanador de Muntalba; del regne de Valencia hi atiaren Don Pedro Senyor de Exerica, Gilabert de Centelles, Alfonso Roger de Luria, Elfo de Proxida, Ramon de Riusech, Ramon de Boxadors, Ramon de Vilarasa; de Catalunya hi anaren lo vezcompte de Cardona, Bernat de Cabrera, lo vezcompte de Castellbo fill de Pere de Fonollet, Ot de Muntcada, Pere Galceran de Pinos vezcompte de Illa, fill d'En Pere de Fonollet que fo vezcompte Dilla, Bernat de Corbera, Bernat de Cruylles nebot del bisbe de Gerona y molts cavallers de nostres regnes, entre los quals fo Pere Boyl que sen torna malalt del setje del Alguer y com fo guarit en regne de Valencia torna a nostre servey en Sardenya, lo qual no feu nengu dels que sen tornaren, sino aquest: per ço lo appellam lo cavaller sens pahor. Y encara fo ab Nos lo Capdal del Buyg, lo Senyor de la Esparra, lo vezcompte Dorta que era gran hom en Gascunya, per affectio gran que havia al nostre servey, y eren barons de Bordalers. Y tambe ordenam nostres comissaris a rebre les monedes quens foren atorgades en ajuda del nostre passatge y altres officials per fer adobar les galeres al nostre passatge necessaries y altres que faerem de nou a ops de la nostra persona y encara trabuchs y altres apparells de combatre, segons que en altres hostols reals es costum. Y apres Nos, per metre cor a les nostres gents, ordenam y acordam axi com de fet se segui, quel primer de Janer que comptavem mcccliiii venguem personalment a la esglesia de nostra dona de la Mar de Barcelona y muntam en uns cadafals quey havien fets en la plaça de la dita esglesia, vers la part del fossar major, en los quals foren ab Nos molts barons y cavallers y altres officials de casa nostra. Y en la plaça estigueren totes les altres gents; y Nos estiguem vestits de nostres vestidures reyals e ab nostra corona al cap. Y aqui fem nostre sermo a tot lo poble nostre de la Ciutat que estava dejus en la dita plaça, notificantlos la rebellio y traycio quens havia feta lo Jutge Darborea appellat Mariano y Nos axi com a bon pastor habem acordat de pasar a la Illa per cobrar y reformar y fortificar aquella y tornarla a la nostra senyoria, dienthi moltes paraules appropiades al fet axi de la sancta escriptura, com de altres affers antichs que son dignes de recomptar, de lo cual tot lo poble nostre hac gran consolacio y plaer.
Apres algun temps que ja lo nostre hostol era gran res apparellat y Nos a pochs dies nos deviem recullir, lo jutge Darborea veent que Nos personalment hi deviem passar poderosament, trames a Nos un seu missatger offerintse a Nos de part del dit jutge en tornarnos tot ço quens havia tolt y satisfernos en gran moneda per les messions que haviem fetes en lo pertret del dit nostre passatge, hoc encara que metria la sua persona en poder del dit infant En Pere honcle nostre, si per ell no complia tot ço quens prometia fer. E Nos ahuts sobre aço diversos consells, dubitants que aço fes mes per torbar lo passatge nostre que per altra manera, majorment com nons offeria coses quens pogues complir, ni temps hi havia ques pogues fer, tant erem avant en lo nostre recullir y de tota la gent, que tot estava apparellat, haguem acort de no fer daço quel jutge nos prometia, ans li donam repulsa, confiant en Deu quens ajudaria ens daria loch de aquell per haver nostra justicia.
Apres que haguem fet lo sermo, nos aturam personalment en la ciutat de Barcelona, per tal quels affers de la armada haguessen millor recapte, fins al dia que acordam de recullirnos en lo port de Roses, del comptat de Empories, hon se devien ajustar les galeres y navilis necessaris al nostre passatge. Y ans que partissem de Barcelona ordenam de aquelles persones que devien romanir en los regnes nostres en esta manera ço es, que lexam procurador nostre general en tots los regnes nostres daça mar linfant En Pere honcle nostre ab tot poder, axi en lo fet de la justicia, com en fer remissions y gracies; y leixam ab ell misser Bernat de Olzinelles thesorer nostre. Ordenam certes persones en Barcelona que continuament treballasen y tractassen dels affers nostres propis tocants los negocis de Sardenya, hon nos deviem estar tro que nostre Senyor nos hagues feta gracia de complir nostra execucio y lo regne de Sardenya tornar a nostra senyoria. Y les persones que leixam en Barcelona per continuar los affers foren: mossen Pere de Muntcada procurador nostre en Catalunya y En Vidal de Blanes abat de sant Feliu de Gerona, que apres fo bisbe de Valencia, misser Guerau de Palau, doctor en leys, En Pere Sent Climent ciutada de Barcelona y En Jacme Dez-far savi en dret. Y en Valencia, per dar recapte als nostres affers, lo bisbe de Valencia appellat misser Huc de Fonollet, frare Pere de Thous mestre de Muntesa, En Garcia de Loriç cavaller y governador nostre de Valencia, misser Arnau Juan doctor en leys y Berenguer de Codinats mestre racional de la nostra cort.
Y ordenats aquestos affers desta manera, partim de Barcelona en lo mes de maig del any mcccliiii y fem la via de Gerona; y apres alguns dies anam al castell de Roses hon estiguem tro a xx de juny apres seguent, quens recullim y passam ab lo nostre hostol. E fo lostol de cccc fins en ccccx veixells entre naus y galeres y altres veixells grans y mijancers segons que als dits affers eren necessaris. En lo qual havia tro a xlv galeres entre uxers grosses y galeres mijanceres y sotils. Y com los cavalls y les viandes els forratges y coses necessaries foren recullits, Nos, ab la gracia de Deu, fem dar vela a la nostra galera real, e tot lo hostol seguins y faem la via de Alguer. Y com som pres la illa de Sardenya, en un port que es appellat port del Compte, a tres milles prop del Alguer, Nos prenguem alli terra ab nostres barons y cavallers y altra gent, y trasquerem los cavalls y les viandes y los altres apparells que haviem fets fer per combatre y posar setje. Y aço fo dissapte ans de sanct Juan baptista, que es a xxiiii de juny, del dit any. Y lo jorn de sanct Juan fem lo cami, batalla arrengada, vers lo loch del Alguer, e les galeres per la mar ab los altres veixells. E com hi som, posam aqui nostre setge, segons e per la manera que fo acordat per Nos y per los de nostre consell, axi per mar com per terra, e apres algun temps que haguem axi estat, vench a Nos lalmirall de Venecia en ajuda nostra y mesclarense ab lo nostre hostol. E apres tres dies que forem venguts, passaren davant nosaltres xxv galeres de Genovesos, per la qual cosa les nostres galeres anarenhi de continent. Y veents que dits Genovesos anaven en camisa, leixaremlos y anarensen.
Y posat lo setje, apres alguns dies fo acordat per Nos y per nostre consell que fessem dar batalla al loch per mar y per terra, la qual batalla comenza a horade tercia y dura fins hora baixa, y no sic poch res fer, car lo loch era ben murat y havia vall y contravall e fornit de bona gent especialment de molts ballesters de Genova. Y veent que per via de batalla haber nos podia, tinguem aqui nostre setje, en lo qual estiguem del jorn de sanct Juan tro a xxii de deembre.
Estant Nos en lo setge haguem gran fretura de moltes coses necesaries a la host, qui era caiguda en malalties, de coses medicinals, axi com sucres y volateria, e ous, e sal, e vi. Mas nostre Senyor nos feu assenyalada gracia, quels nostres procuradors que haviem leixats en Barcelona nos trameteren una nau appellada la nau de Alexandria y era encuyrada y era patro della Juan Lombarda de Barcelona. E vench carregada de aquelles coses que a Nos e a la host nostre eren necessaries. E los procuradors nostres que eren en Valencia nos trameteren altra nau plena de les coses dessus dites a Nos e la nostra host necessaries. Y En Berenguer de Relat thesorer de la reyna muller nostra, li trames moltes viandes e coses medicinals e necesaries, axi que entre totes les naus haguem tan complits acorriments, que per avant fretures no haguem, car per nostres sotsmesos navegants som servits mentre dura lo setje.
Y en aquest endemig lo loch fou destret de fam, e veents que tenir pus nos podien, tractarem sobrel delliurament del dit loch. E lo tractament fou aytal que per ço, segons que dessus es recomptat en lo present capitol, lo dit loch se era ja retut a Nos y per Nos a mossen Bernat de Cabrera, que era capita nostre, apres se era contra Nos perdicionalment rebellat; los prenguem a merce en aquesta forma: que no volguem ne consentim que los pobladors antichs pus avant hi romanguessen, ans ne fossen foragitats ab lo capita y ab tots los altres que eren per defensio del dit loch y quel loch romangues a Nos en guisa que fos poblat a voluntat y ordinacio nostra.
E quant la dita gent ne fo exida, Nos, ab lo nostre victorios estandart, faent gracies a Deu de la gracia quens havia feta de cobrar lo dit loch, entram en aquell lo xxii dia de deembre lany mcccliiii ab tots los nobles y cavallers y altres que eren ab Nos romasos, car molts sen eren ja tornats dels nobles y cavallers per malalties que havien haudes en lo setje, y molts quen hi havia de morts, los quals, que eren morts, foren mossen Felip de Castre, Ot de Muntcada y En Pere Galceran de Pinos; y dels cavallers ni moriren molts en lo setje. E los qui sen tornaren fort malalts foren lo vezcompte de Cardona, En Alfonso Roger de Loria, lo senyor de la Sparra, lo comanador de Muntalba y don Lop de Luna. Y sen tornaren molts dels cavallers, car ells senmalaltiren en lo setje y donamlos licencia que sen tornassen, entre los quals sen torna En Ramon de Riusech, pero tornassen ab tal condicio que de continent sen tornas a Nos, ab cert nombre de galeres. E com fou en Valencia, al viu jorn mori. Y tambe sen torna En Pere Boyl, y ab les galeres que de Valencia vengueren a Nos, sen torna a Nos, y en les galeres ana semblantment a Nos mossen Rodrigo Diez menor de dies que era romas malalt, com Nos anam al dit loch y entram victorios.
E com som entrats en lo dit loch, estiguem aqui alguns dies y donam y partim a pobladors de nostra nacio; ço es, Catalans y Aragonesos, totes les possessions, ço es, cases y terres y vinyes del dit loch y de son terme y ordenam nostres officials y regidors, y donamlos certa forma de privilegis per los quels se regissen en lo temps esdevenidor.
Cap. 5 Fet aço y posat ho en estament, partim del dit loch lo xxviii die de deembre del any mcccliiii ab nostre estol, y ab los nobles y cavallers y altres qui eren ab Nos, pero ana per terra ab una partida de la companyia don Pedro Exerica y ab altra partida de la companyia ana axi mateix per terra mossen Pere Jordan Durries nostre majordom; e ab altra partida ana mossen Ramon de Vilanova nostre algutzir. Y faeren la via del castell de Caller, Nos per mar ells per terra. Y entram en lo dit castell lo sisen dia del mes de janer, y aqui reposam y comensam a tractar dels affers del regne, segons ques segueix, ço es, que per letres nostres dades en lo dit castell de Caller al xxiii dia del dit mes de janer del any de la nativitat de nostre Senyor mccclv, acordam de tenir corts y citam y requirimlos tots, prelats, nobles y cavallers, ciutats y viles de la dita illa de Sardenya que personalment o per llurs procuradors bastants fossen en lo castell de Caller per celebrar corts generals començadores lo quinzen dia del mes de febrer apres seguent.
En les quals corts se faeren e sordenaren moltes constitucions y declaracions tocans los negocis generals de tots les habitants en la Illa dessus dita, segons que per les ordinacions y actes de cort es largament contengut en un libre ques feu lladonchs de la celebracio de les corts generals dessus dites. E licenciam les dites corts axi com aquelles que hagueren compliment y fi deguda. Y es cert que ladonchs com Nos erem en lo dit setge del Alguer, lo dit jutge Darborea vench a tractar ab Nos mijançant lo noble don Pedro de Exerica cunyat seu, sobre diversos affers de convinença entre Nos y al dit jutge faedora. Del qual tractament se faeren alguns capitols que foren fermats per nos e per lo dit jutge. Mas com som en lo castell de Caller tornam en altra tractament ab lo dit jutge y faerensi altres capitols, mijançant de nostra part mossen Francesch de Perellos y mossen Lop de Gurrea procuradors nostres, los quals foren fermats y jurats per los dits nostres procuradors y per los procuradors del dit jutge, estants en lo loch de sant Luri los dits nostres procuradors y los procuradors del jutge dessus dit, segons que de aquells capitols appar per cartas publiques quin foren fetas y fermades en poder den Bertran de Pinos secretari nostre. Y es cert que durants los dits tractaments la jutgesa Darborea, qui fo filla del vezcompte de Rocaberti, y son fill qui era primogenit del dit jutge, appellat Huguet, vengueren a fer reverencia á Nos, estants Nos en lo dit castell de Caller. E aturarenhi per molts dies, especialment lo dit Huguet, que tots dies era ab Nos e nos servia.
Mas lo dit jutge james a Nos venir no volch. E puix haguem tengudes les dites corts generals, y finats los affers que eren entre Nos y lo dit jutge, y haguem cobrat tot ço quens era estat rebellat y posada la Illa en estament, tractam del nostre partit de la dita Illa y tornarnosen en los nostres regnes daçamar. Axi que, fem regonexer tot lo nostre hostol y faem procurador y moneda y altres coses a la nostra partida necessaries. Y es cert que los procuradors nostres que haviem leixats en Barcelona y en la ciutat de Valencia, sabent lo fet de la nostra tornada, de quels haviem escrit y notat carrech, y fort congoxats, ensemps ab misser Bernat Dolzinelles tresorer nostre, tremeteren a Nos moneders y ço que mester haviem per raho de la dita tornada nostra. Y acordam ab tot lo nostre consell que per reformacio del cap de Lugudor, partint de Caller, passassem per lo dit loch del Alguer. Y partim del dit castell de Caller en lo xxvi dia de agost en lo dit any mccclv y navegam ab tot nostre hostol fins Alguer, hon aturam alguns dies per reformar y fortificarlo. Y el sisen dia de setembre apres seguent partim de Alguer y prenguem terra de Barcelona lo vinten dia de setembre, en ques comptava lo prop dit any.