Crónica del rey d'Arago en Pere IV lo Ceremoniós, ó del Punyalet/Libre Segon

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca




LIBRE SEGON




Com se tracta dels actes fets per lo rey En Pere fill del rey Namfos.

 Cap. primer. Sabuda per Nos la mort de nostre pare lo rey Nanfos, estiguem en acort si yriem a Barcelona per fer soterrar lo cors, e per ferli aquella honor que bon fill deu fer a son pare. E haguém consell del honrat pare en Christ, arcabisbe de Çaragoça e daltres prelats e richs homens qui eren ab Nos en la ciutat de Çaragoça, que Nos anassem a Leyda, quel testament de nostre pare deya que fos soterrat en Leyda, e axi qui li anassem a ferli honor al soterrar. Perque, haud nostre consell escribim al infant En Pere de Ribagorça e de Empories Comte, e En Ramon Berenguer Comte de Prades honcles nostres qui eren en Barcelona ab altres prelats e richs homens qui eren aqui ab lo cors de nostre pare, que deguessen apportar lo dit cors a la ciutat de Leyda. E elis responguerennos que ja lo havian soterrat al monestir dels frares menors de Barcelona. Perque, Nos noy poguem esser. E, mori nostre pare en la dita ciutat de Barcelona en dimecres, a hora de mitja nit, tertia vigilia de Sanct Paul, que hom contava a ix de las calendas de febrer, ço es, a xxiii de janer, anno domini millesimo trecentesimo tricesimo quinto.
 Cap. 2 E fet per nos lo dit manament, ordenam que fessem dol de la mort de nostre pare e que li faessem dir misses en la esglesia major de Sanet Salvador, axi com es acostumat. Perque, tantost partim de la esglesia dels frares menors, hon posavem, e ab gran dol, segons que es acostumat, anam a la dita esglesia de Sanet Salvador, e aqui faem cantar misses e fer sermo, lo qual sermo feu lo nostre confessor frare menor, per nom, frare Sancho Dayerbe, qui puix fo bisbe de Terraçona e en apres archabisbe de Tarragona. E faem e retem aquell deute que poguem a la anima de nostre pare, aquell dia. E puix acabat lo dit offici, tornamnosen a la dita casa dels frares menors, hon posavem.
 Cap. 3 E per tal com los richs homens e algunes gents honrades de ciutats e de viles de Arago devien venir a Nos, partimnos de la dita casa dels frares menors, e mudamnos a la Aljafaria nostra; e a cap de pochs dies vengueren davant Nos los damunt dits infants En Pere, En Ramon Berenguer, e lo archabisbe de Tarragona, el bisbe de Barcelona, e Arnau Roger comte de Pallars, Not de Muncada, En Ramon de Cardona, En Guillem de Cervello, e daltres molt nobles e cavallers de Catalunya, car ja gran res de aquells de Arago eren ja ab Nos, es a saber, lo archabisbe de Çaragoça, el abat de Muntarago, En Lop de Luna, En Joan Exemenez de Urrea, don Exemen Cornell, En Pere Cornell, En Ramon Cornell fills del dit don Exemenez Cornell; En Joan Exemenez de Urrea fill del dit Joan Exemenez, Blasco Dalago, En Joan Exemenez de Urrea germa seu e molts daltres de Arago. Ey vengueren aximateix promens de Barcelona e syndichs e procuradors de ciutats e viles de Catalunya; e supplicarennos ens requiriren ab chartes publiques que Nos, ans quens coronassem en rey, deguessem personalment anar a la ciutat de Barcelona; e aqui quels jurassem llurs usatges, e llurs constitucions; e ells quens farien sagrament de feeltat per raho del Comtat de Barcelona, axi com deyen que era acostumat en tots los reys passats antecessors nostres. E sobre aço, Nos demanam nostre acort.

 Cap. 4 Sobre aquest acort, Nos veents la gran fadrinesa nostra, e que per nostre cap no podiem bonament coneixer qual nos era pus profitos, ço es, la anada, ó la aturada, pensant Nos en molts perills e en molts scandols quis podien esdevenir en nostra coronatio, diguem al dit archabisbe de Çaragoça que Nos per la poquea de nostres dies no podiem determinar qual carrera nos era mellor, ço es, lo anar, o lo romanir; e axi quens consellas lo mellor. E llavors haguem de consell per molts dies, per nostres consellers, entre los quals fon lo damunt dit Archabisbe ab nostres consellers, cavallers e ciutadans del dit regne, que Nos en nengun cas del mon anassem a Barcelona, ne partisssem de Çaragoça, tro quens fossem coronats en rey, per moltes rahons e condicions, de les quals no volem parlar, car serien longues de escriure.

 Cap. 5 Ahut lo damunt dit consell e acort, faem nostra resposta als damunt dits infants En Pere e En Ramon Berenguer e als richs homens, cavallers e altres honrades persones de ciutats e de viles de Catalunya, que aqui eren vengudes, segons quens havien dat de consell, ço es, que en nengun cas del mon Nos no partiriem de Çaragoça, tro que fossem coronats en rey; mas, presa la corona real, Nos yriem a Barcelona, els fariem ço que deguesem; encara per aço moltes gracies, e que en nengune manere altre consell no pendriem, car aquell enteniem quens era pus profitos.

 Cap. 6 E a aquest consell nos respongueren los dits infants En Pere e En Ramon Berenguer e el archabisbe de Tarragona, e diguerennos, que mal consell haviem haut, en tant com voliem mudar la manera dels tres reys antecessors nostres; car nengu dells no havien tal o semblant cosa assajada, perque no paria quey haguessem haut bon acort, que faessem statut novell; e vanhi moltes rahons allegar. Empero, Nos tementsnos de molts accidents contraris qui se porien esdevenir, diguemlos que axi voliem que fos, e que no sen devia aire fer. Perque, ells yrats e fellons partirense de Nos, e tornarensen en Barcelona. Axi que nengu de Catalunya no romas ab Nos, salvant En Ot de Muncada e En Ramon de Paralta. E segons que havem oit retrer, alguns havien ampres, que faessen parlament general en Barcelona; mas no vench a perfectio, per tal com algunes ciutats e viles de Catalunya, tements que a Nos no sabes greu, noy volgueren comparer.

 Cap. 7 Avans quel dit senyor rey se coronas vengueren missatgers del rey Robert de Napols; los quals missatgers menaren ab si dos astrolechs dels grans del mon. E jatsia los dits missatgers demostrassen que venien a visitar lo dit senyor e saber son bon stat pero es ver que ells venien per veure e saber en quin signe seria coronat. E aço per tal com lo dit rey Robert se tenia per fort agreujat de la casa de Arago e volia fer contra aquella certa empresa. La qual segons que hac de consell dels dits astrolechs no volia mettre en executio tro fins per aquells hagues sabut lo signe en que lo dit rey de Arago seria coronat, per la qual cosa los dits missatgers sabut lo dit signe e vista la coronacio tornarensen a llur senyor e ferenli relacio de les dites coses. E en conclusio los dits astrolechs li consellaren que per nengun partit del mon a tort ne a dret nos prengues ab lo dit rey de Arago. Car la sua nativitat e coronacio era feta en tal signe que de tots quants haurien que fer ab ell se honraria Perque lo dit rey Robert se tench per dit de no haber guerra ni debat james ab lo dit rey de Arago. Ans com mori mana expressament a sa neta que romas hereua del regne que per nengun partit del mon no hagues debat ni questio james ab lo rey de Arago.

 Cap. 8 Stants Nos en la dita ciutat de Çaragoça vengueren a Nos tots o la major partida de aquells officials e curials de nostre pare, per tals quels reebesem de casa o quels faessem qualque be. E Nos veem que aço era justa cosa e rahonable haguemhi nostre acort. E prenguem de casa aquells que veem quens eren bons: als altres, provehim de officis de nostres regnes e de Catalunya, els donam violaris. E aço fon en quaresma e Nos deviemnos coronar a la Pascha florida, e nou poguem fer, car Nos erem vedats e ja haviem tremes un correu a papa Benet XI que ell que donas poder al Archabisbe de Çaragoça, quens absolves. E aquesta letra no poch esser al dia ordenat a la nostra coronacio, perque Nos haguem allongar la nostra coronacio vuyt dies; axi que, Nos som coronat per rey lo diumenge apres Pascha, en lany de nostre senyor mil trescents trenta e sis.

 Cap. 9 Lo dissapte seguent, que fo apres la dita festa de Pascha, Nos no som apparellat de rebre nostra coronacio tro en landema seguent, que devia esser diumenge. Perque lo dit dissapte, envers hora de vespres, partim de la Aljafaria nostra, qui es en Çaragoça, axi com dit es, e anam a la esglesia de Sanct Salvador. E anaren ab Nos, los quals eren aqui presents, es a saber, lo honrat pare en Christ En Pere Archabisbe de Çaragoça, e lo bisbe de Leyda, e lo bisbe de Sancta-Justa, e lo bisbe de Terraçona, lo abbat de Muntarago, En Not de Muncada, En Joan Exemenez de Urrea, don Exemen Corneli, En Blasco Dalago, En Ramon de Peralta, En Joan Exemenez de Urrea fill den Joan Exemenez de Urrea, Pero Cornell, Ramon Cornell, Thomas Cornell fill den Exemenez Cornell; e ab molt gran honrament quins fon fet per tots los damunt dits, e per tota la ciutat de Çaragoça. E entraremnos en la dita esglesia de Sanct Salvador, e acostamnos al altar; e aqui fem primerament reverencia a nostre senyor Jesu Christ e a la benavirada mare sua, de la honor que nos havia feta tro a aquell dia. E ab gran devocio diguem aquelles oracions que nostre senyor Deu nos ha meses en nostre cor, ab tota aquella humilitat que fer poguem.
 E Nos stants en aquella oracio som requests per nostres vassalls damunt dits, que reposassem e que dormissem en la sacrestia, hon nos havien fet lit, per tal que mils en landema poguessem complir la festa ab gran alegria. E Nos veents quels dits vassalls nostres nos consellaven be, per la tendrea danys qui era en Nos, volguemlos creure, e reposan axi aquella nit en tro en lendema en hora dalba. Empero tota aquella nit nostres vassalls ab grans alegries, cants e deports passaren tota aquella nit.
 E landema mati que fon diumenge Nos som apparellats, hora de sol exit, ab nostra dalmatica, e ab aquell arreament quis pertany a rey pendre coronacio. E començarense de vestir, as a saber, los honrats archabisbe de Çaragoça, e lo bisbe de Leyda, lo bisbe de Terraçona, e lo bisbe de Sancta-Justa que es en Sardenya, e lo abbat de Mont-Arago; e apres molts priors, e canonges e homens religiosos. E Nos estiguem encara en la sacrestia, tro que fo hora que loffici se començas. E quant lo offici se dech començar, vechnos lo Archabisbe e dichnos ens prega, que ell nos posas la corona al cap davant tot lo poble, allegant rahons algunes, donantnos que axis devia fer. Sobre aço en Not de Muncada tan solament resposli per Nos, e dix, que nou devia fer, car seria prejudici de la corona que Nos fossem coronats per ma de prelats. E Nos otorgam ço que En Not de Muncada dix; empero nenguns de nostres consellers noy contrastaven a aço que dix lo Archabisbe, ans ho atorgaven; e aximateix los prohomens de la ciutat de Çaragoça. E nos veents aço som fort torbats en nostre cor, e no sabiem quens hi responguessem. Mas empero, Nos responguem que Nos mateix nos voliem posar la corona. E quant lo Archabisbe veu que Nos no voliem atorgar, e laguias lo offici tant com pogue, ab gran pruxuvol vans pregar, que aldemenys nos plagues consentir quens adobas la corona com seriem davant el altar de Sant Salvador, davant tot lo poble; e Nos lavors veemnos en tan gran perill, ço es, per lo dia quins era lo pus honrat que null altre que nos esperassen en aquest setgle, e que aquell que teniem per pare, quant en aquest mon, digues aytals paraules en honrar la sua esglesia e son archabisbat en gran detriment e subjugacio de nostre regne; e consellantnos encara los damunt dits prohomens de Çaragoça e Consellers nostres queu consentissem. Nos empero conexents lo contrari, som torbats forment dins nostre cor; e si bens erem de pochs dies, tantost haguem acort entre Nos mateix que ley atorgassem, mas empero, que non faessem res, per ço, era ja gran dia, e lo dit offici e festa quis poguera laguiar, per tal com per ma del dit Archabisbe, qui era ja revestit, haviem a pendrer nostra benedictio. E tantost fet lo dit atorgament, Nos isquem de la sacrestia ab los damunt dits prelats, richs homens, cavallers e daltres persones honrades qui eren dins ab Nos. E acostamnos al altar per rebrer ab devocio nostra coronatio. E Nos diguemli que prou bastava, e que nons adobas nens tocas nostra corona, que Nos lens adobariem. E axi no lin donam licencia, de la qual cosa ell fo molt mogut, e non gosa fer res apares; e dix la missa be e solemnement, e complida, e tot son offici. E aqui los juram los llurs furs e ordenament del regne de Arago, segons ques pertany de fer.

 Cap. 10 E dita la missa dessus dita e tot lo offici fet e complit be e bastantment, Nos som reebuts aqui en palmes per nostres tres vassalls dins la dita esglesia; e cavalcats en nostre cavall, qui era aqui, vannos mettre en nostra man dreta lo sceptrum, qui era molt bell de una rica verga dor, e en la ma sinistra un pom de or. E van posar entorn del dit cavall, ço es de cada part, sengles cadenes longues de argent per destrarnos, axi com era acostumat. E van pendre les regnes de nostre cavall los richs homens de Arago, e anaven pus pres de Nos, apres los prohomens de Çaragoça, apres les ciutats e viles de Arago. E com Mariano e Joan son frare, germans del jutge de Arborea, volguessen tenir llurs mans en les dites regnes, los richs homens de Arago vannos dir, que en les dites regnes no havien de tocar sino ells e les ciutats e viles de Arago. E Nos responguemlos, quels hi lexassen tenir o pendre, que bons sabia quey tenguessen, per tal com eren nobles persones e notables. E tantost jaquirenloshi tenir e noy contrastaren. E en les cadenes se van pendre per destrar prohomens de Çaragoça e del regne de Arago de una part, e los prohomens del regne de Valencia de la altra ab alguns de altres de Catalunya, que aqui eren venguts per raho de nostra festa. E axi partim de aquen molt honradament e ab gran solemnitat, e ab gran festa de bornadors e de taules redones, e de balls quis fahien en diversos lochs de la ciutat; e tornamnosen a la Aljafaria.

 Cap. 11 E com som entrats dins la Aljafaria, que era encortinada e ampaliada dalt e de baix de mols richs draps de ore de seda e daltres, e les taules foren apparellades e meses, posamnos a manjar ab tots los damunt dits infant En Jaume nostre frare, prelats, richs homens, cavallers e altres. E aqui stiguem ab grans cants e melodies de diversos jutglars de nostra terra e diverses parts. E foren ordenats a servir a la nostra taula aquell dia, es a saber, lo infant don Jaume frare nostre, que aquell dia nos calça los esperons; En Lop de Luna que fos majordhom; En Joan Exemenez de Urrea quens porta la spasa davant: En Pedro de Luna, En Pedro Cornell quel acompanyassen; En Gonçalvo Diez de Arenos, quens portas nostres armes; En Ramon de Peralta e Nato de Foces quel acompanyassen; Joan Ferrandez de Luna quens apportas les viandes; Alfonso de Loria o de Xerica quens donas del vi; Perico de Muncada quens servis de pitxer; Gombau de Tramacet quens servis dels bacins; Blasco Dalago quens tallas dels coltels davant; En Felip de Castre quens servis de ventall. E tots aquests richs homens foren en special deputats aquell dia a fernos lo dit servey. E part los damunt dits ordonaments, ne havien fets fer de altres aquell dia, que quant es ara, no fant a proposit. E aquell dia e los dos seguents tenguem casa a tot hom qui volgues menjar; e segons que som certificats per scriba de racio e altres officials nostres, menjarenhi lo primer dia mes de deu milia persones.

 Cap. 12 E tenguda la dita festa be e solemnement, axi com es acostumat, Nos, stants en la dita ciutat de Çaragoça, tramettem nostres officials que haviem ordenats novellament als officis de Catalunya, ab les chartes quels faem, segons ques acostumat; e en alguns lochs nols volgueren obeir, per tal com deyen, que ans haviem esser comte que rey, e que nois haviem jurats llurs privilegis e costums; e axi, que nons eran tenguts obeir, ne observar nostres manaments. E nos altra vegada tramettemhi les chartes molt expresses ab fort gran reprehensio; e tements nostra indignacio, obeiren nostres officials, axi com eren Veguers e Batles, e sotsveguers e sots-vatles altres e officials. Apres daço vengueren davant Nos en la ciutat de Çaragoça, prohomens de Barcelona, de Leyda e de Gerona e daltres ciutats e viles de Catalunya, e excusarense forment davant Nos ens suplicaren, que si en res havien errat, quels perdonassem; car deyen, que ço que fet havien, fahien e havien fet a profit nostre, e per tal que Nos anassem a Barcelona. E lavors enteniem quens deyen raho, e perdonamlos.

 Cap 13 Apres aquestes coses los prohomens de Valencia e sindichs e procuradors de tot lo regne supplicarennos ens requeriren ab charta publica, que fos nostra merce que, pus haviem rebuda la corona, que deguessem anar a Valencia, car, segons llurs privilegis, a ells atorgats per nostres predecessors, segons que deyen, dins xxx dies primer vinents, deviem esser personalment en la dita ciutat de Valencia. E Nos sobre aço volguem haver nostre acort. Aximateix los consellers, prohomens e sindichs de Barcelona, de Leyda, e de Gerona, e de les altres ciutats e viles de Catalunya supplicaren a Nos, ab gran humilitat, quens plagues que anassem a Barcelona, e quels confirmassem llurs usatges e constitucions e que ells faesen a Nos ço que deguessen. E aquella supplicacio o requesta nos faeren ab charta publica, e excusacio dells e de llurs privilegis. E Nosvolguem haver sobre aço nostre acort; e haut aquell, los diguem quels respondriem breument. Sobre aquets dos acorts de anar a Valencia o a Barcelona estiguem per alguns dies; e finalment fons axi aconsellat, que provehissem a tot en guisa que caseu ne fos pagat e que partissen alegres e pagats davant Nos: esa saber, quels atorgassem que Nos yriem, partent de Çaragoça, primerament a Leyda, e aqui hagues procuradors e sindics bastants de les dites ciutats e viles de Catalunya, e quey fossen prelats e richs homens e cavallers, e Nos aqui ferlos hiem ço que deguessem e ells axi mateix a Nos. E puix partent de Leyda que anassem a Valencia e que regoneguessem nostre regne en quin stament era, per tal com hi haviem molt a fer. E axi Nos tenguemnos per ben aconsellats e publicam nostra resposta a aquells de Catalunya e de Valencia.

 Cap. 14 La qual resposta feta e publicada per Nos a aquells de Catalunya e del regne de Valencia, plach molt a cascuns, salvant als prohomens de Barcelona, quis digueren tantost que Barcelona era cap de Catalunya e que aqui eren tostemps acostumat de jurar e de confermar los dits usatges e constitucions, e que si altre cas ho fahiem que la dita ciutat de Barcelona ne seria fort injuriada e privada de son privilegi; e que fos nostra merce que en tot cas deguessem anar a Barcelona. E daço protestaren los dits prohomens de Barcelona, e ferenne fer chartes publiques. En aço van respondre prohomens de Leyda e van dir que Nos podiem jurar e confermar en qual loch de Catalunya a Nos fos mils vist, los dits usatges, e que non fariem nengu prejudici a la dita ciutat de Barcelona; e que Leyda era en loch cominal al cami que Nos teniem de fer de aqui partent. E per la raho damunt dita e daltres volguem que axis faes, e donam, e assignam loch a aquells de Catalunya, ço es, a saber, a Leyda, e a aquells del regne de Valencia, a Valencia. E axi fo determinat nostre acort. Empero ans que partissem de Çaragoça, tinguem corts als Aragonesos, en la qual cort fou lo archabisbe de Çaragoça, e lo bisbe de Osca la abbat de Muntarago e procurador del bisbe de Terraçona; dels richs homens, En Lop de Luna, En Joan Exemenez de Urrea, En Blasco Dalago, Nalfonso de Luria, Neximen Cornell, Joan Xemenez de Urrea frare den Blasco Dalago, En Gonçalvo Diez Darenos; la ciutat de Çaragoça, de Huesca, de Terraçona, e de Jaca, e de Barbastre; la vila de Calatayu, de Therol e de Daroca; e daltres viles del dit regne.

 Cap. 15. E Nos despuix, a cap de alguns dies, partim de la dita ciutat de Çaragoça, e vengueremnosen Leyda; e com entram en la dita ciutat de Leyda, som aqui reebuts ab gran alegria e gran festa e gran honor quins hi fou feta per tots aquells qui eren en la dita ciutat. E vannos exir a reebre de fora la ciutat ab armes, e homens de cavall tots guarnits, e ab gran gent de peu ab armes, be honradament. E entramnosen en la dita ciutat e descavalcam a la Seu, e aqui faem reverencia a nostre senyor Deu e creador nostre Jesu Christ e a nostra dona sancta Maria. E feta reverencia pujamnosen a nostre castell, hon era nostra posada. E stants Nos en la dita ciutat fo assignat cert dia per Nos a tots los prelats e richs homens, cavallers, ciutats e viles de Catalunya que comparaguessen davant Nos en lo dit castell, per fernos sagrament de feeltat, per hoir algunes paraules per Nos ordenades de dir a nostre cor. E com los dits prelats, richs homens, cavallers e syndichs de ciutats e viles de Catalunya foren aqui ajustats, som per ells en plenera cort jurats per comte de Barcelona. E Nos confirmam lurs privilegis, constitucions e usatges, segons que es acostumat de fer per lo rey de Arago e comte de Barcelona. E aço fo en lo mes de juny seguent.

 Cap. 16 Apres partim daqui e anam a la ciutat de Valencia, e de continent que som en la dita ciutat tenguem corts als Valencians e aqui nos juraren per llur rey. E en aquella cort noy ven don Pedro de Exerica, perque, Nos lo citam, e ell noy volch comparer, dubtantse que no fossem agreviats contra ell per lo fet de la reyna nostra madastre, la qual, segons que dessus es dit, trasch ab sos fills lo dit don Pedro del realme de Arago e la mes dins Castella. En contumacia sua faemli processos justs e rahonables, e per complir los processos tremettem lo infant En Jaume comte de Urgell, frare nostre, ab los richs homens e ab los caballers de nostra mesnada, per combatre, assetiar e talar Exerica. E stant lo dit infant en lo setge, en aquel instant Nunyo Lopez de Tahust, qui era jurista, protesta al dit infant que ço que fahia, feya injustament, allegant los furs de Arago, com lo dit don Pedro era poblat a fur de Arago; e aqueste protestacio tengueren per justa los dits richs homens de Arago qui hi eren. E per ço no volgueren de allí avant anar a combatre lo loch de Exerica ne a ferhi dan algu per molt quels ho manas lo dit infant En Jaume; ans quaix a manera descarn anaven, quant lo dit infant feya tala, en una andana e a manera daqui caça conill o lebre, diens: que pus que lo fur no era servat a don Pedro, que bastava que acompanyassen la persona del infant que no rebes algun dan per enemics. E totes aquestes coses nos feu saber lo infant dessus dit a Valencia, car encara no eram partits. E Nos veent aço acordam de partir de la dita ciutat ab les hosts, per anar assetiar la vila de Exerica; e partint de Valencia, tenint nostre cami, anam a jaure a Murvedre, e partint de Murvedre, anamnosen jaure a les Alcubles cremant e talant la terra del dit don Pedro. E trobamles desemparades, e cremamho tot; e partim de les Alcubles, e anamnosen a jaure al loch de Pina, e los del loch reterense a Nos, e fonnos liurada la força; e lendema anamnosen al Toro e liurarennos lo loch e força encontinent. E allí vench a Nos de part de don Pedro ab letres sues de creença Perot Exemenez de Lombierre, e porta lo seu segell perço quens faes totes aquelles chartes e seguretat que fossen mester entre Nos e ell sobre lo tractament E Nos confiant que vengues lo dit Perot Ximenez ab veritat, aturamnos aquel dia al Toro e lendema, per ordenar ço que don Pedro de Exerica devia fer e complir a Nos e la seguretat que faria a aquells que demanava, ço es, En Bernat vezcomte de Cabrera, Jofre Gilabert de Cruilles nostre almirall, mossenyer Lop de Urrea nostre porter major, mossenyer Ferrer de Bella qui era nodriç del infant En Jaume nostre frare, Bertran Dez-vall scriba de manament de nostra casa, e Pere Dantist porter nostre, qui era stat mestre nostre descriura. E Nos, tramesos los desús dits, anamnosen a Vivers que es prop dues milles de Exerica, per ço que si don Pedro no complia les coses, axi com eran empreses, Nos poguessem strenyer per setge la vila de Exerica. E Nos stant aqui, axi com Nos deportavem, cavalcant per la host, encontram lo dit porter Pere Dantist en un mul cavalcant qui era fuyt dels dessus dits, portant un dart en la ma, qui dix cridant: — Senyor, trahit sots que veus don Pedro Dexerica que ha presos vostres barons e cavallers que li havets tramesos al loch Dotiel! — E aixi com Nos ho hoim, entre Nos mateix, car pariens cosa no creedora. E encontinent se mes veu en la host quens ne anassem, e Nos tornamnosen a la mezquita hon Nos posavem. E aqui fo ab Nos frare Pere de Thous mestre de Muntesa, qui era lo principal conseller nostre entre aquells que eren lavors ab Nos, dientnos: — Senyor, levatsvos daci, car ja cremen vostres gents les barraques, e meten ja foch á la vila, car si pus hic aturats, no sera a vos dexirvosen, — E Nos noi ne creyem, pero guarniemnos, pus haviem a cavalcar. E mentre nos guarniem, lo foch entra en la mezquita hon teniem lo cap del lit, axi que cuytantmos de guarnir. E tant nos cuytam de guarnyr e de cavalcar, que ja era lo foch tant ences per tota la vila que, al exir que fem de la vila, les flames nos cuydaren soquerrar los sobresenyals. E haviem tant de fum que no gosavem obrir los ulls, pero Nos ne exim sens algu afollament de nostra persona. E aquella nit anamnosen a jaure a Sogorb. E lendema alguns cavallers catalans sguardants que no erem partits del setge no axi com deviem, diguerennos, que per colorar nostre levar del setge, anassem a combatre Exerica, e quey faesem aquell mal que ferhi poguessem. E dit aço per los dits catalans, acordi quey anassem, e axis feu, e combaterem la dita vila de Exerica; e foy ferit ab una treta per lull Naymerich senyor de Centelles, lo qual per aquell colp mori en Sogorb e fou soterrat alli. E totes aquestes coses foren en lo mes de octubre del any damunt dit mil trescents trenta sis.

 Cap. 17. Apres alguns dies partim de Sogorb, e anamnosen en Valencia, e alli tenguem las festes de Nadal e de Apparici; ye aturam tro a les Carnestoltes; e aqui fo lo infant en Pere ab Nos, per tractar que no fos feta guerra entre Nos e lo rey de Castella, e que aiximateix no faessem guerra a don Pedro de Exerica. E stants Nos en Valencia, acordam ab lo dit infant En Pere e altres de nostre consell, que tenguessen consell e parlament a Castello de Burriana, a les dites Carnestoltes, hon foren appellats diversos prelats, barons e cavallers assenyalats, e sindichs de ciutats assenyalades del regne de Arago, de Valencia, e del Principat de Catalunya, per acordar que fariem dels affers damunt dits, e per finar ab la reyna nostra madastre, e ab nostres frares sos fills, de la questio que haviem ab ella e ab ells, de son dotari e de llur heretat. E axi ho complim, ço es, que Nos som a les dites Carnestoltes a Castello de Burriana, hon foren los Archabisbes mossenyer Alfonso de Tarragona e en Pere de Çaragoça e altres molts. Ey fo lo dit infant En Pere, nostre honcle, qui ja, segons que dit es, era ab Nos en Valencia, ans quen partissem; e mossenyer Not de Moncada, qui era dels savis barons qui ladoncs fossen en nostre regne; e altres barons e cavallers de nostres regnes qui a Nos no membren; e sindichs de les ciutats de Çaragoça, de Barcelona e de Valencia, de Leyda, e de les ciutats e viles que a Nos no membrem. E encara hi foren dos legats del papa, dels quals la hu era bisbe de Acentinus e havia nom Bertramines e laltre no era bisbe e havia nom Misser Enrich Dast. Los quals hi eren venguts per inductio del dit infant En Pere, qui zelava fer per lo bon estament del regne nostre, e que per res guerra no fos entre Nos e lo rey de Castella, axi com per alguns de nostre consell se tractava. E durant lo dit parlament, com si tractas que la tutela nostra, la qual apres la mort del rey nostre pare, com lo consentiment de tots los cavallers, barons e nobles de nostre realme, era acommanada al dit infant nostre honcle En Pere, el cual, segons lo testament del rey pare nostre, usas lo dit infant, e aço sabes greu al Archabisbe de Çaragoça, tremes lo dit archabisbe a Mossenyer Lop de Luna son nebot, que vengues al dit parlament per ço com eral mils heretat baro de Arago. Lo qual vench ab trecents homens de cavall ab tots sos apparellaments, axi com si deguessen entrar en terra de enemichs. E aço feu ell per destorbar lo dit parlament, e que al dit infant En Pere non fos donat loch que usas de la dita tutela. E jatsia fos quel dit mossenyer Lop fos fadri de nostres dies, empero, per ço com era tan assenyalat hom en lo regne de Arago, habia a caber en los affers e tractaments que en lo dit parlament se feyen. E per ço com si tractava quel archabisbe de Çaragoça fos lunyat de Nos a mane dels dits legats del Papa, e aço no pot obtenir lo dit infant en Pere en lo dit parlament. Mas los dits legats, per lo poder que habian del Papa, veents quel dit Archabisbe volia esser senyor major en la nostra cort e no donava loch al dit infant En Pere, citaren lo dit Archabisbe de Çaragoça que dins sexanta dies primer vinents, comparegues devant lo Papa. La qual cosa ell feu. E en aquell parlament altres coses no si diffiniren. Mas fo acordat ques mudas lo dit parlament a la vila de Gandesa; empero, ans quel dit parlament se departis, don Joan Manuel, qui era vengut en la nostra cort per haver de Nos valença contra lo rey de Castella, proposa devant Nos e tot lo nostre consell, qui ladonchs hi era ajustat per raho del dit parlament, ens suplica, ens prega, que li faessem valença contra lo rey de Castella, com ell per algunes rahons justes li entenes a fer guerra. E Nos, oides aquestes paraules, duptam e no diguem res, ne algu de tot lo consell hi deya res, mas guardam lo dit infant En Pere, axi com aquell qui era antich de la casa de Arago, sperant que dell isques la resposta a ço necesaria. E lo dit infant conechho e respos e dix : — Don Joan Manuel, vos sots mon cunyat e mon amich, mas per tot aço no estare que no consell a mon senyor lo rey ço que sia honor de la sua corona, guardant de tot damnatge ell e sos regnes: e dichvos, que si a min creu, nous fara valença alguna, ne metra ne fara guerra per vos ab lo rey de Castella: e aquell consell que vos dariets al rey de Castella vostre senyor, vull yo donar al dit rey mon senyor. — E dites aquestes paraules, lo dit consell se leva, e res no si parla pus. E lo dit Joan Manuel veent que son fet no havia loch, partis de Nos e tornasen en Castella.

 Cap. 18 E Nos axi com era acordat, anam al parlament de Gandia, hon fo lo dit infant En Pere e tots los altres barons e prelats e diverses altres persones de nostre regne. E jatsia que al dit infant En Pere fos consellat per los dits legats del papa que no fos al dit parlament, dientli: que la sua anada seria a gran perill de sa persona per los Aragonesos qui y serien, per lo greuge que havien de la citacio feta a man sua per los dits legats al dit archabisbe; empero lo dit infant, gens per allo no sen estech, ans ell fo personalment en lo dit parlament de Gandesa, e aqui fo concordat e finat que los dits legats, axi com se segui, que de fet anassen al rey de Castella personalment per finar los affers de la dita reyna nostra madastre e de sos fills. E Nos partent del dit parlament de Gandesa anamnosen a Daroca, e aqui lo dit infant En Pere e diversos prelats e richs homens de nostres regnes foren. E axi mateix hi fo lo dit don Joan Manuel, lo qual lo dit rey de Castella ordena per part de la dita reyna nostra madastre, e lo dit infant En Pere ordenat per part nostra en los dits affers, axi com a persones communes. E apres molts tractaments e rahonaments los affers finaren en aço que la dita reyna nostra madastre torna en Arago, e hac posessio de totes les coses que li eran estades assignades per lo dot, e per sa cambra, per lo senyor rey nostre pare, e la manera perque fon concordat, que solament hagues les rendes planes, e a Nos romanguessen les juredictions altes e baixes. E al infant En Joan fon promes que Nos lo mettriem en possesio dels lochs de Burriana e de Castello e de Lira, per tal com li eren estats lexats per dit nostre pare en son testament. Encara fon promes a don Pedro de Exerica ferli deffinicio de tots excessos passats contra Nos comesos per les rahons dessus dites; e ell solta de la preso tots aquells dessus nomenats de nostre consell que havia presos ere tenguts ladonchs com Nos erem sobre Exerica, per raho del proces que li feyem, exceptat mossenyer Ferrer de Bella, qui era mort en la dita preso.
 E lo dit parlament dura del mes de juliol del any mil trescents trenta e set, que entram en la vila de Darocha, entro en lo mes de novembre apres seguent. E en aquell mateix mes partim de Darocha e anamnosen a Valencia. E com som en Valencia, la reyna nostra madastre cobra ço que havia acostumat de haver en temps de nostre pare, segons que en lo dit parlament de Daroca fo concordat. El infant En Ferrando aximateix ho tengue pacificament sens tot contrast, car al infant En Ferrando no li tolgueren res, perque no calech que lo hi tornassen.

 Cap. 19 Quantes del infant don Joan, qui devia haver, segons que dit es, per leixa del testament de nostre pare, Borriana Castello e Liria per cumplir la promisio que haviem feta als procuradors de la dita reyna e del infant En Joan que fariem nostre poder e quels metriem en possessio del dits lochs, anam a Borriana per liurar los dits lochs. E axi Nos cuydavem entrar en lo dit loch com soliem, los primers cavalcadors nostres dixerennos, que les portes eren tancades e que no responien a res que hom los dixes, sino que si algu si acostava a la porta de la torre, que li gitarien pedres tro que sen era lunyat. E Nos, oides aquestes paraules e altres coses dels, que no jaquien acostar algu, acostamnos a la porta, e cridam altament tres vegades als qui eren en la torre del portal; e noy respos algu tro a la tercera vegada, que dixeren: — Qui sou vos? — E Nos responemlos: — Nos som vostre rey e vostre senyor, e lo rey En Pere de Arago; e fetsvos als merlets e veurets si som Nos. — E oydes aquelles paraules faerense als merlets, e coneguerennos e Nos dixemlos: — Prohomens, no sabets vosaltres que aquest loch es nostre, e Nos som vostre senyor? ¿per que nons obrits, pus veets que Nos volem entrar aqui, e volem parlar ab vosaltres algunes coses necessaries? — E ells responguerennos: — Vos, senyor, siats ben vengut; e nous maravellats com nous havem ubert e com no haveu trobat lo portal ubert, car si sabem que vos, senyor, venguessets axi com soliets, no haguerem fet ço que havem fet, mas com sabem que venits ab cor de donarnos a Castellans, qui seran per temps e son vuy vostres deservidors, nons volem retre ne donar sino a vos, de qui som, e no volem star traydors; e axi mateix, que volem salvar nostra fe e defendre nostres privilegis, que nons podets separar de la vostra corona; perque, senyor, si a vos plau de entrar benignament, nos vos obrirem la porta, que entrets tot sol. — E Nos los responguem: quens obrissen que ab ells voliem de tot en tot parlar; e aço dit ells nos obriren la portella de la porta del portal major e nos descavalcam e volguem entrar e ells nos digueren: senyor vos entrats tot sol e nos los diguem; que almenys nos jaquissen entrar ab dos o ab tres; e ells nos ho atorgaren. E entram ladonchs Nos en la vila; e entra ab Nos mossenyer Loys de Gurrea, porter nostre major, e Nicolau de Tayça cambrer nostre. E Nos anant a la esglesia trobam tot lo poble per les carreres, los uns daça, los altres della, qui hague de Nos gran goig, plorant e faent a Nos reverencia ab los colzes en terra, dientnos: — Senyor, nons vullats oblidar! — E anamnosen dret a la esglesia, tot lo poble e Nos ab ell ensemps, e aquells qui ab Nos eren entrats. Estants axi, ploram e estiguem per espay de una hora que no fem sino plorar, e ells ab Nos. E sobre aço haguem nostre acord que sen tornassem a Valencia per delliberar ço que en aço fer se devia, lo qual acord fo aytal que, en esmena de dits lochs de Borriana, de Castello e de Liria fossen donats al dit infant don Joan los lochs de Ellch e de Crivillen que tenia lo infant En Ramon Berenguer, e que al dit infant fos mes en penyora lo dit loch de Liria, e que li fos donat lo castell Corbera. E axis segui de fet, e romangueren los dits lochs de Burriana e de Castello e Liria, com la haguessem treta de penyora; e foren acabades totes les coses e questions que eren entre Nos e la dita reyna nostra madastre e sos fills. E apres lo infant En Pere ana en Castella refermar les convinences que eren entre Nos e la casa de Castella. E lo dit rey tench per ben feta la avinença de la reyna e de sos fills en la forma que feta era. E de aliï avant romanguem pacificament en la administracio de nostres regnes.

 Cap. 20 E fetes eacabadesles coses totes prop dites entrant lany de la lncarnacio de nostre senyor Deu, mcccxxxviii, segons ques costumat per los reys passats, faem demandes en los regnes e terres nostres per les despeses ques devien fer, per raho del nostre matrimoni ab la filla del rey de Navarra, que fo primer muller nostra e hac nom dona Maria, e fon dona de sancta vida e de gran honestat. E anamnosen en Arago e en lo mes de juliol del dit any la dita reyna devia venir a Nos qui erem en Çaragoça, e com fo en lo loch de Alago enmalalti aqui, e Nos speram tant la sua malaltia tro que fo mellorada. E ella mellorada, en lo dit loch de Alago prenguemla nupcialment per muller lo dia de Sanct Jaume. E donans la benedictio lo bisbe de Xalons qui era parent de la dita infanta. E apres partent del dit loch de Alago, venchsen a la ciutat de Çaragoça, hon li ton feta honor, axi com pertany a reyna e vench acompanyada de barons e de prelats e daltres gents, les quals pus hi hagueren retut llur deute, en les parts de Navarra e de França sen tornaren. E apres fet lo dit matrimoni, anamnosen en regne de Valencia; e per temps quis segui, haguem de la dita reyna quatre infants, ço es, tres filles e un fill. E les dues filles majors foren maridades, ço es, la una ab lo rey Frederich segon de Sicilia, appellada Constança, e mori en Sicilia, car noy visque molt la reyna; e laltra filla que hac nom dona Joana fo collocada de matrimoni ab lo comte de Empories cosin-germa; e la filla menor mori de edat de infantesa; e lo fill mascle que hac fo lo darrer infant que mori, que no visque sino un dia que fo nat. E la dita reyna mori apres pochs dias daquell part en la ciutat de Valencia en lo xvi dia de abril del any de nostre senyor Deu, mil trescents quaranta e sis.

 Cap. 21 E es cert que com haguem fet lo dit nostre matrimoni, e erem en regne de Valencia. Nos aconsell del ditinfant En Pere, citam lo rey de Mallorques, car fort desplaya al dit infant com tant se laguiaba lo homenatge quens devia fer lo dit rey, lo qual se era molt perlongat, per favor que li dava lo archabisbe de Çaragoça. E aço procurava lo dit rey de Mallorques, per tal com se pensava que si en nostra cort lestrenyiem de fernos lo dit homenatge, e que ell lons negas, que per avant no hauríem affers. Perque, requerim e citam lo dit rey, a consell del dit infant En Pere, qui feu ordenar la carta de la citacio e requesta, segons la forma de les convinençes e infeudacions fetes antigament entre la casa de Mallorques, que dins temps cert, fos vengut a Nos per fernos lo dit homenatge, per lo feu del realme de Mallorques e dels comtats de Rossello e de Cerdenya. E apres alguns dies que fou feta la dita citacio, lo dit rey de Mallorques trames a Nos que erem en Valencia mossenyer Aznar de Mosset, per obtenir alongament del dit homenatge, la qual cosa Nos atorgar no li volguem, com nou trobassem de consell del dit infant En Pere, que la donchs tenia lo regiment de nostra cort.
 E partint de Nos lo dit mossenyer Aznar de Mosset, lo dit infant En Pere ana en Castella, segons que dit es, e com fo tornat de Castella, Nos haguem ardit quel rey de Marrochs faea gran pertret e apparell de passar en Hespanya contra los reys Xristians; per la qual raho som regonexer forces de regne de Valencia, e especialment lo port de Denia, com se porien enfortir lo dit loch e lo port. E apres tornantnosen en Valencia, som en lo loch de Oliva, hon nos convida En Francesch Carroç. E aqui vench a Nos mossen Pere de Codolet per missatgeria del dit rey de Mallorques, pregantnos de part sua, que li volguessem alargar lo temps de la citacio del homenatge que fernos devia; e era ab Nos lo dit infant En Pere. E feuli resposta semblant de aquella que haviem feta al dit mossenyer Aznar de Mosset, ço es, que per res allongament algu no li fariem, com la retardacio del seu homenatge fos perjuhi a la nostra corona. Perque, tornasen lo dit mossenyer Pere Ramon de Codolet, e Nos entramnosen en Valencia.

 Cap. 22 Estant Nos en Valencia, veent quel passatge del dit rey de Marrochs entenia a fer en Hespanya e era a Nos molt perillos, haut sobre aço nostre consell, tremettem al rey de Castella nostres missatgers, ço es, mossenyer Gonçalvo Garcia lo jove, e lo dega de Valencia, appellat Diego Lopez de Fonteio, qui despuis fon bisbe de Burgos, qui era de la casa de la reyna e hi feu anar en favor nostre. Los quals missatgers tractaren e feren ab lo dit rey de Castella, que ell valgues a Nos e Nos a ell, e fossem una cosa, contra los dits moros. E entre les altres coses prometerenli de nostra part de ferli ajuda de deu galeres que stiguessen en les mars del stret ab lo estol del dit rey de Castella, per contrastar lo passatge del dit rey de Marrochs.

 Cap. 23 E apres alguns dies, stants Nos en la ciutat de Valencia, e pensants quel dit rey de Mallorques havia poch temps dels citaments que fet li havien per lo dit homenatge e quens lexaria encorrer lo dit temps, concordam de anar a Barcelona per lo dit fet. E lo dit rey de Mallorques, qui era en la vila de Perpinya, veent que ell son fet de fer lo dit homenatge pus avant perlongar no podia, feunos pregar que li fressem anar a Perpinya lo dit infant En Pere, e Nos atorgar nou voliem, pensantnos que seria minua nostra; e encara el dit infant dix: — Vos, senyor, no stigats vos per mi, que ab que sia fet a vos ço qui es honor de la vostra corona real, yo nom cur de als. — E ladoncs lo dit infant en Pere ana a Perpinya, e lo dit rey se acorda ab ell e promesli que vendria a Nos per lo homenatge; e lo dit infant En Pere tornasen. E apres pochs dies lo rey de Mallorques vencsen en Barcelona, e com hi fo e hac acordat en si mateix de fernos lo dit homenatge, suplicans quens plagues que lo homenatge nos faes davant tot lo poble de Barcelona, qui ja per allo era ajustat en lo nostre tinell major de nostre palau, mas quel nos faes en la capella del dit palau. E Nos moguts de benignitat, atorgamliho; perque , en la dita capella feunos lo dit homenatge; empero, com lo dit homenatge nos feu, ell steeh de peus una gran estona, que nos volch aseure, demanantnos coxi, e al•legant que axi es acostumat de tot prince; e Nos sabent ya que ell havia en cor de allegarnos allo, femnos fer coxins de major forma e pus nobles quels altres coxins de la nostra cambra, e no ley voliem atorgar. Pero ell stant axi de peus, demanantnos coxi, haguem nostre consell sobre aço, e consellarennos que li donassem coxi; mas, no pas de aquells de la major forma, mas hu dels altres de la nostra cambra; e femlin posar hu. E lladoncs ell se assech e feunos lo dit homenatge. E aço fet, ell nos demana licencia que sen tornas, e Nos atorgamlali; e ell tornasen als comtats de Rosello e Cerdanya; e Nos romanguem en Barcelona, per raho del concili general que el archabisbe de Tarragona, ab tots los bisbes e prelats de la sua provincia, tenia en Barcelona, a instancia e requesta nostra per alguna ajuda que voliem dells.

 Cap. 24 E ans que lo dit rey de Mallorques partis de Barcelona, fon feta translacio de la verge sancta Eulalia, cors sanct de Barcelona. E fon feta en lo segon diumenge de juliol del any de nostre senyor Mil cccxxxix. E forenhi presents Nos e lo dit rey de Mallorques, e un cardenal appellat lo cardenal de Rodes qui era vengut a Hespanya per legat del pare sanct, e los infants En Pere e En Ramon Berenguer honcles nostres e lo infant En Jaume frare nostre. Aquest infant en Jaume renuncia a la primogenitura com es desus en la hystoria del rey en Jaume segon pare seu contengut el infant don Ferrando frare del dit rey de Mallorques, e la reyna dona Maria muller nostra, e la reyna dona Elicen relicta del senyor rey En Jaume avi nostre, e la reyna de Mallorques germana nostra, e lo archabisbe de Tarragona e gran res dels bisbes e prelats de nostres regnes, e molts e diversos barons e cavallers e altres qui eren ajustats en Barcelona per raho del dit concili. La qual festa fo feta molt solemnement; e fon feta la dita translacio en aytal forma que Nos e lo dit rey de Mallorques, e lo dit cardenal e archabisbe e bisbes, portam lo dit cors sanct en nostres mans, e dessus estava un pali lo qual portaven diversos prelats e barons e altres. E exints de la Seu anam a la processio tro a la esglesia de nostra dona sancta Maria de la Mar; e apres tornam a la Seu, e lo dit cors sanct fo mes en la tomba de la sua capella deyus el altar de Sancta Creu, hon huy esta, la qual translacio o proces fo axi maravellosa e solemne que quaix creure nos poria. E convidam aquell dia tot hom honrat que fos en nostra cort, e menjaren ab Nos lo dit cardenal, rey e reynes, comtes e comteses, e altres de la nostra casa real e archabisbes e bisbes; axi que som en una solemne taula justats en nombre xxi. E en les altres taules foren molts en nombre de comtes, vezcomtes, nobles e cavallers, car en aquell temps encara no susava menjar cavaller algu ab Nos.

 Cap. 25 Apres algun temps feta la dita translacio, Nos stants en Barcelona acordam de anar a la ciutat de Leyda, hon foren lo archabisbe de Çaragoça e lo infant En Pere e altres diverses barons e cavallers, e aqui fon fet e tractat lo matrimoni de la infanta dona Joana filla del senyor rey En Jaume avi nostre e sor del dit infant en Pere ab En Lop de Luna. E axi mateix fon feta avinença e concordia entre lo dit infant En Pere e lo dit archabisbe de Çaragoça, per raho de alguna ingratitud e discordia que havia entre ells. E apres tornamnosen en Barcelona. E stants Nos en la ciutat de Barcelona, pensants e veents que papa Benet, qui ladoncs era, nons volia pus allargar del homenatge que ferli deviem per lo regne de Sardenya e de Corsega, haguem anar en Avinyo; e partim de Barcelona, e anaren ab Nos lo dit infant En Pere qui ladoncs era compte de Empories e de Ribagorça e lo archabisbe de Tarragona mossenyer Arnau Ces-comes, e mossenyer En Joan Exemenez de Urrea senyor de Biota y del Bayo, e En Pere de Queralt e molta altra gent. E tinguem nostre cami per manera que la vespre de tots sancts forn a Perpinya. E lo dit rey de Mallorques, ans que fossem a Perpinya, hisquens a carrera al Voló, e alli atura tot lo dia ab Nos, e lo sendema, vespre de tots sancts, lo dit rey de Mallorques feu traure un pali, e axi ana ab Nos, sots lo pali, de la porta de la vila que es appellada Sanct Marti, anant per lo mellor carrer de Perpinya tro al castell, hon era nostra sor. Axi empero anam, que Nos anavem a la part dreta e ell a la part esquerra; e Nos anavem primer que ell, e ell prop Nos, axi mig cors de cavall. E alli ell nos retench tot aquell dia a menjar e a jaure; e lendema, que fo dia de tots sancts, axi mateix nos retench ens feu solemne convit. E lendema, que fo lo jorn appellat dels defunets, tenguem nostre cami per anar en Avinyo, e anam jaure al loch de Salces. E lo dit rey continuament acompanyans a son cost e messio ab alguns barons de sa terra, e ab lo bisbe de Dalanaur, qui era frare del comte de Foix e havia nom mossenyer Robert, e ab lo senyor Dabrer e altres barons de Lenguadoch, Nos e lo dit rey posants tota vegada en una vila. E continuam axi nostre cami; e en cascuna ciutat que posavem erennos fets molts presents de confits e brandons. E com som en la vila de Lunell lo papa tremesnos a dir per sos solemnes missatgers o embaxadors, que ell nos pregava que anassem passar a la barca de Bellcayre e a Tharesco, per tal com lo pont de Avinyo era ladonchs trencat e passaven ab barca. E açons tremes a dir lo dit papa, per ço quels dits cardenals nos fessen aquella honor que a rey se pertanyia, e atorgamlosho; perque, anam passar lo Royne a la barca de Bellcayre. E com som a Tarasco, lo dit pare sanct no volch que entrassem encontinent en Avinyo, per ço que faes son apparell per mils honrarnos. E axi stiguem en Tarasco tres dies, per ço quens fo feta aquella festa que a rey se pertanya, e axi com se acostuma de fer. E passats los dits tres dies, que fo lentdema de sanct Marti, partim de Tarasco per entrar en Avinyo, e anam passar la barca al riu de Durença. E passada la dita barca trobam alli xxii cardenals de axxiiii cardenals que eren, car los dos cardenals, ço es lo de Hespanya e lo de Muntfavens eren anats per legats del dit pare sanct en Napols; e alli tots de hu en hu nos reberen molt honradament, caseu levantse lo capell e tot lals que tenia sobre lo cap e besannos; e Nos axi mateix levant nostre capero, e faentlos aquella honor ques pertany de fer. E dels dits xxii cardenals, anarensen primer los xviii, e los iiii romangueren ab Nos per acompanyarnos, ço es, lo cardenal de Comenge qui era bisbe e cardenal, e lo cardenal Napolio qui era diaca Cardenal, e era lo prior, quiera del linatge dels Orcins, ques donava deute ab Nos; e los altres dos cardenals romangueren ab lo rey de Mallorques per acompanyarlo. E continuam axi nostre cami tro a la ciutat de Avinyo, e los prohomens de la dita ciutat traguerennos dos palis, lahu pera Nos e laltra per al dit rey de Mallorques. E Nos ab lo dit pali entram primers, e apres vench lo dit rey de Mallorques ab son pali; e apres venien los dos cardenals quil acompanyaven. E axi anants, anam fer reverencia al sanct pare, lo qual trobam en lo consistori ab cadira e vestiments pontificals; e axi entrants per lo dit consistori, femli reverencia, ço es, que li besam los peus, e ell a Nos en la boca. E forennos apparellades sengles cadires pus baixes que la sua, mas eren pus altes quels sitis dels cardenals. E la nostra cadira estava a la part dreta e la del rey de Mallorques a la part esquerra. E alli Nos demanam al dit pare sanct de son stament, e aximateix que li erem venguts a fer reverencia, e que erem apparellats de ferli homenatge; e ell rebens totes les dites coses ab gran plaer e aixi mateix demanans del nostre stament e que havia haut gran plaer de la venguda, e quens assignava a lendema a rebre de Nos lo dit homenatge, E de continent prenguem comiat dell, e anam a la nostra posada que era el orde dels Agostins. E lendema que Nos erem apparellats de fer lo dit homenatge, partim de la nostra posada ensemps ab lo dit rey de Mallorques, e ab grans gents nostres e sues quens seguien. E anants axi ensemps la ciutat de Avinyo, Nos e lo dit rey de Mallorques en un egual, menants dos cavallers devant Nos en destre, la hu nostre e laltre del dit rey de Mallorques, un cavaller de casa sua appellat Gasto de Levis frare del Menescall de Miralpeix veent quel nostre cavall se dona major aventatge que aquell del dit rey son senyor, dona bastonades al nostre cavall, e a aquell qui nos destrava; e Nos vehents aquella minua ques faea a Nos e en nostra presencia, majorment quel dit rey de Mallorques no faea semblant ne mostrava que li desplagues ço que fet sera, moguts de gran yra, metem la ma a la nostra spasa per darne e ferir lo dit rey de Mallorques; e Nostre Senyor Deu qui ordena totes les coses e sab qual es mellor, no volch que nostre cor fos complit daço que fer voliem. E apparech be en aço que Nos portavem una spasa de nostra coronacio qui era fort rica e molt noble, guarnida de diverses pedres fines e de perles, e no fon regoneguda de febrir, e per lo guarniment que era stret, estaba tan dura de traure del fenre que no la poguem traure, e siy fem nostre poder tres vegades quens hi avagam. E en aço tota la gent se mes quaix en rumor, e lo infant En Pere, que nons anava molt luny, vench tantost a Nos e suplicans ens prega que allo romangues, dient: — Senyor, no sia per res : be sabets vos, senyor, quel rey de Mallorques es molt amat en aquesta cort de Roma, e per lo papa e per los cardenals e per tota laltra gent; perque, hi poriets pendre vostre pesar e encara morir per ventura. — E Nos diguemli: que puix, ab que haguessem mort lo rey de Mallorques, nons presavem guayre si moriem. Finalment, tant nos dix lo dit infant, que Nos foragitam nostra yra e tenguem nostre cami ves lo papa. Lo qual havia fet apparellar lo seu consistori, per ço que davant molta gent li faessem lo dit homenatge. E nostre senyor Deu veent la sua vanagloria, volch que aquella nit se pres foch al seu palau e al dit consistori, e axi, que per raho de aquell foch no li poguem fer lo dit homenatge alli, mas femloli en la capella que ara es vella e llavors era la major e ara es la menor. E gracia alguna no poguem obtenir ni recaptar dell, tant era avaricios y desgraciat. E Nos veents la sua desconeixença aquell dia mateix partimnos dell, e anamnosne a jaure e a sopar a Vilanova, hon lo cardenal Napolio nos convida e fo ab Nos lo dit infant En Pere. E lo dit rey de Mallorques atura tot aquell dia ab lo pare sanct per fer sos affers e aytampoch si feu res que volgues. E tenint Nos axi nostre cami ves Montpeller, lo dit rey de Mallorques attesnos ans que entrassem a Montpeller. E feunos exir a rebre tots los bons homens de la terra; e dançants davant Nos diversos homens e dones, anam axi tro al palau; e aqui lo dit rey nos feu gran festa e bell aculliment ens feu solemne convit. E apres partim de Montpeller e venguemnos a Perpinya, e aqui lo dit rey nos feu aximateix gran festa e bell acolliment. E puix partim de la dita vila de Perpinya, e venguemnosen al Volo e lo dit rey acompanyans; e eren tantes aygues, que no poguem passar la barca, e haguem anar al pon de Seret, e tenguem nostre cami per lo coll de Paniças, e fom a la Junquera, e aqui romas lo dit rey de Mallorques, e Nos entramnosen en Barcelona. E lo infant En Pere aximateix romas en ço del seu, e nos cura de seguir nostra cort, com ja començava a renunciar als affers del mon; e lo comte de Terranova mossenyer Nicolau de Jamvilla, qui era savi hom e de gran consell, emparas de seguir nostra cort e de tenir lo rejiment de aquella.

 Cap. 26 Apres anamnosen en Arago; e estants alli som requests per lo rey de Castella, quins tremes sos missatgers, que li faessem valença e ajuda per raho de la convinença que era entre Nos e ell, contra lo rey de Marrochs, qui passava ab gran poder en Hespanya; e Nos veents que aço eren grans fets e a Nos molt perillos, tenguem nostre cami vers Barcelona, e manamhi corts, e faemhi armar deu galeres, les quals tremetem encontinent admirall nostre. E com lo dit nostre admirall fon junct e plegat al stol del rey de Castella, lo rey de Marrochs era ja passat daça en Hespanya ab infinit poder; e lo dit rey de Castella venchli ab gran poder, e combates ab ell e vencell; e lo dit rey de Marrochs fugi e tornassen en son regne. E de aço haguem Nos tantost ardit, e estants Nos en la ciutat de Barcelona. E fo en lany de nostre senyor Deu, mil trescents quaranta.