Crónica del rey d'Arago en Pere IV lo Ceremoniós, ó del Punyalet/Libre Terç

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca




LIBRE TERÇ




Açl feneixen tots los fets del dit segon libre, e comença lo terç libre en ques tracta dels affers del rey de Mallorques ço es en quina manera fon proceit e feta per nos ia executio contra ell segons ques segueix. E conte aquest terç libre XXXIII capitols.

 Cap. primer. En aquest terç libre es declarat en qual manera lo rey de Mallorques qui era vassall e hom de nostra liga tracta e sesforça en denegar la senyoria alodial e la feeltat de que sera tengut per lo regne de Mallorques e comtats e terres que tenia per Nos en feu nostre. Per la qual raho Nos procehim contra ell e lo dit regne, comtats e terres confiscant e applicantles a la nostra corona real de Arago. E per tal que pus complidament sia vista la raho per la qual Nos procehim a confiscacio dels regnes, comtats e terres dessus dites, declaram açi los affers del dit reyalme de Mallorques en quina manera fon donat per lo rey En Jaume tresavi nostre, ne les obres quels reys de Mallorques passats feren entro al temps de la confiscacio dessus dita.
 Certa cosa es quel dit rey En Jaume tresavi nostre qui conquista la ciutat e regne de Valencia de la ma de Sarrahins, en lo temps de la sua mort leixá tres fills, e la hu qui fon rey de Arago hac nom Pere, e laltre fill nat hac nom Jaume, e lo terç hac nom Sancho que fon archabisbe de Toledo. E lo dit rey tresavi nostre hereta lo primogenit del reyalme de Arago e de Valencia e comtat de Barcelona e nos volch intitular sino rey de Arago. E hereta laltre fill per donacio que lin feu entre vius, e apres ley confirma en son testament, del reyalme de Mallorques ab los comtats de Rossello e de Cerdanya e de la baronia de Montpeller, e intitulas de aquells. E cascun de aquest rey estech, apres mort del dit pare llur, en plena possessio de llurs regnes, comtats, baronia e terres.

 Cap. 2 E apres algun temps dit rey En Pere ab deliberacio de son consell atroba e regonech que la donacio e heretament al dit rey de Mallorques frare seu feta no valia de dret, car era donacio immensa, e la qual tolia major o gran partida del patrimoni de la casa de Arago, e com a bon rey que fo e qui no volia que de tal regalia fos la casa de Arago despullada per diversos tractamens continuats, exequi son deseret contra lo dit rey de Mallorques e estretament, ab gran esforç, en tal manera, que abdosos los reys qui eran germans se concordaren, per via de perpetual transactio en aytal manera, quel dit rey de Mallorques romangues rey e comte de Rossello e de Cerdanya e senyor de Montpeller e tengues e possehis son regne, comtats e terres ab tota juridictio alta e baxa, axi empero, que per tot lo dit regne, comtats e terres romangues lo dit rey e los seus successors vassall e hom propi elegi del rey de Arago qui ladonchs era e per temps seria; e que tengues lo dit realme, comtats e terres en feu per lo dit rey de Arago; e que li fos tengut de totes coses que vassall es tengut a senyor de fer; e en especial que fos tengut de fer e venir a corts de Catalunya tota vegada que per rey de Arago fossen manades; e que li donas postats dels millors e majors lochs de la terra. E fo encara convengut quel dit rey de Arago e de Mallorques fossen tenguts de fer valença la hu al altre contra tots homens; e en aquesta transactio e convinença fermaren tots los barons e richs homens qui eran poblats dins lo reyalme de Mallorques e comtats de Rossello e de Cerdanya, e encara los sindichs de les universitats del regne de Mallorques e los sindichs de las universitats de Perpinya per tot lo comtat de Rossello, e los sindichs de Puigcerda per tot lo comtat de Cerdanya. E tots los richs homens e universitats prometeren ab sagrament e ab homenatge al dit rey En Pere e als seus succesors, que si per null temps de Mallorques o als seus successors venien contra les dites convinences e infeudacions que ells no fosen tenguts de fer ajuda ni valença al dit rey de Mallorques. E lo dit rey de Mallorques en aquest cas los ne dava per quitis e per absolts.

 Cap. 3 Apres algun temps que las dites coses foren fetes esdevenchse que per tal com lo dit rey En Pere se fo emperat de la ylla de Sicilia contra lo rey Charles, per ço com ell e totes ses companyies lo tractaven mal, ab aquells de la ylla e per ço ells liuraren la dita ylla al dit rey En Pere, e de aço no havem mes a parlar, lo dit rey En Pere besavi nostre hac guerra ab lo rey Charles de qui era la dita ylla, e ab lo rey de França son frare, per tal com dehien quel dit rey En Pere havia açi ocupada en prejuhi llur la dita ylla de Sicilia, que era patrimoni de la esglesia de Roma, vench ab tot son poder contra lo rey En Pere e feu entrada per Catalunya apassant per lo coll de Paniças, e posa son setge a Gerona e presla. E apres que la hague presa volia anar a Barcelona per conquistarla; e preslo febre, e desbaratat levas del setge e mori a Perpinya. E fon desbaratat per mar e per terra e les sues gents. E lo dit rey En Jaume de Mallorques, no considerant la fealtat de que era tengut al rey de Arago, dona al dit rey de França favor e passatge per la sua terra, per fer sa entrada en Catalunya, e pres sou del dit rey de França de un gran nombre de homens a cavall e de peu. E per ço comes crim de lesa majestat segons les convinences dessus dites.

 Cap. 4 E com les gens del rey de França sen foren tornades, lo dit rey En Pere sentintse agreviat daço quel dit rey de Mallorques frare, hom e vassall seu li havia fet, comença de procehir contra ell e anassen personalment a Perpinya. E entra en lo castell, qui no era acabat de obrar, hon era son frare ab sa muller e los infants, e com lo dit rey de Mallorques senti aqui lo dit rey En Pere frare seu, fugi per una claveguera e isque de la terra e anassen en cort de Roma. E lo dit rey En Pere amenassen la reyna de Mallorques e sos fills e venchsen en Barcelona e aqui aparella son estol e tremeslo a Portfangos ab son fill primogenit lo infant Nanfos. E del dit Portfangos lo dit infant sabe que al dit rey En Pere anava mal per febre quel pres en Vilafranca de Penedes e cavalca cuitadament e ana veure lo dit rey. E lo rey En Pere dixli: — ¿mon fill, a que sots venguts? — E ell li respos: — Senyor, yo he sabut lo vostre mal e somvos vengut a veure e fervos reverencia. — E ell dixli: — fill, tornatsvosen en bon hora, e fets vostre viatge, car vos no sots metge per guarirnos, car Deu nos ha a guarir la anima e los metges lo cors. E axi, partitvos hictantost, e fets vostre viatge; e nous es ops quens vinguats devant. — E encontinent, lo dit infant cavalca e sen torna al estol, e ab tot lo dit estol ana a Mallorques e assetia la ciutat e per via de tractament hacla, e tantost que lach haguda lo dit rey En Pere passa desta present vida en lo damunt loch dit, hon era lo dia de sanct Marti; e lo dit infant Nanfos romas rey de Arago e pres titol del realme del Mallorques, e regna tro a vi anys, e hac guerra ab la casa de França e ab la casa de Granada e ab la Esglesia e ab la casa de Castella e ab los Moros; e fina sos dies en Barcelona en lany que comptava hom mccxci, segons que largament es notat en les croniques de temps passat.

 Cap. 5 A pres mort del dit rey Nanfos regna lo rey En Jaume avi nostre e venchsen de Sicilia don era rey. E apres algun temps que hac regnat en Arago e hac pacificada la guerra que era dins sos regnes, feu pau ab la esglesia de Roma e ab lo rey de França e renuncia al realme de Sicilia, e fonli donada la conquesta del realme de Serdenya. Renuncia encara al realme de Mallorques, lo qual per contemplacio del Rey de França e del Pare Sanct restitui al dit rey En Jaume de Mallorques; e ladonchs lo dit rey de Mallorques renovella al dit rey de Arago la infeudacio e totes les altres coses a les cuals era stret segons forma de les croniques dessus dites. E pres per muller la infanta dona Blanca filla del rey Charles en lo monastir de Vilabertran, que fo mare del senyor rey Nanfos pare nostre e dels altres fills. E apres algun temps lo dit rey de Mallorques, en sa vella edat, stant en la ciutat de Mallorques passa desta vida, e romangueren quatre fills seus; e lo primogenit hac nom Jaume, qui en vida del pare renuncia al regne, e lo segon hac nom Sancho e fon rey de Mallorques, e laltre hac nom Phelip e fo hom de sancta religio, sots lo habit de la terça regla de Sanet Francesch, el altre hac nom Ferrando. E lo dit rey en Sancho regna algun temps e continua de fer al rey de Arago son senyor ço que ferli devia; e venia a corts de Catalunya tota vegada que era requesta, axi com per les dites convinençes hi era constret, e encara per los usatges e constitucions de Catalunya. E ans que finas sos dies, alguns nobles e grans senyors de la terra francesa, per los quals ell se regia molt, torbarenli lenteniment e meterenli en son cap que denegas al rey de Arago la senyoria e lo vassallatge de que li era tengun, car la terra era estada donada antigament per franch alou, e quel rey En Pere per son poder e per força la via subjugada a feria enfeudar, e que de dret no valia. E lo rey En Jaume avi nostre sabent aço, appella En Pere March tesorer seu, e dixli: — En Pere March, lo rey de Mallerques vol fer aytal obra e volse perdre ab Nos, la qual cosa nos es molt greu, perque, volem Vos que de vostra ma secretament, en nostra presencia, faças una letra de par vostra al dit rey En Sancho amich vostre, la qual letra Nos dictarem la forma: — Molt alt senyor, entes he per mont senyor lo rey de Arago que vos, per consell de alguns qui nous volen gran be, venits acordat de denegar al Rey mon senyor les postats que li devets dar com a vassall seu de tota la senyoria que ha sobre vos, per les convenences antigues, de que, senyor, som molt dolent com vos veig tant errar, car cert sia a vos, quel primer proces quel dit mon senyor fara contra vos es, queus enten a raptar de traycio e queus dara per part e per contrasemble lo infant Nanfos fill primogenit seu, lo qual rebuiar no li porets. Perque, senyor, clamvos merce eus consell axi com aquell qui am vostra honor e la vostra corona, que vos aquesta obra per res no assegets, mas punyats e tractats que siats en amor e en gracia de mon senyor lo rey de Arago, e que squivets en tota la manera lo dan que de aquest fet seguirvos poria. —
 E lo dit En Pere March per un hom seu tremes la dita letra al dit rey en Sancho, e trobal en lo castell de Perpinya. E com li hac dada la dita letra e lo dit rey lach lesta, per gran despler que hac, no pot sopar, e dix a les companyies que sopasen; e ell messe en una cambra, e tota aquella capvesprada ana del un cap de la cambra al altre dient: — Heu hay haut mal consell! heu fuy en mal punct nat! heu hay perduda ma terra! — E lendema mati lo dit rey En Sancho feu resposta al dit Pere March, e feuli saber que era ver que ell havia proposat de fer ço que ell li havia escrit; mas quell pregaba que ell li tengues sobre aquests affers totes aquelles bones maneres e obres que pogues, car ell faria tal cosa al rey, que sen tendria per pagat. E sobre aço mijançan lo dit En Pere March, lo dit rey En Sancho trames al dit rey En Jaume qui era en Valencia sos missatgers qui partiren de Copliure en una galea. E foren los dits missatgers lo noble En Guillerm de Canet e En Nicolau de Sanct-Just thesorer seu. E avengueren tots llurs affers benignament ab lo dit rey en Jaume, per la qual avinença lo rey de Arago mana corts a Gerona. E aqui vench personalment lo dit rey En Sancho e lo dit rey En Jaume empral de ajuda que li fes, per raho de la conquesta de Sardenya ques devia fer, en la qual entenia tremetre lo infant Nanfos fill primogenit seu e pare nostre. E lo dit rey En Sancho promesli ajuda de xx galeres e quey hyria ab lo infant Nanfos personalment si a ell plahia. E lo dit rey En Jaume acceptali la perfecta de les dites xx galeres, la qual entegrament fon complida; mas no accepta com dix que personalment hi volia anar. E com lo dit infant Nanfos para nostre hac feta la dita conquesta de Serdenya e sen fon tornat en Barcelona, apres algun bon temps, lo dit rey En Sancho, detengut de malaltia, fina sos dies en lo castell de Perpinya.

 Cap. 6 E romas en Perpinya un infant appellat Jaume qui fon fill del dit infant En Ferrando e de una noble dona de Larcha e de Clarença que havia per muller, lo qual dit infant En Ferrando era ya passat de aquesta vida. Lo qual infant En Jaume En Ramon Montaner de Valencia aporta de les parts de Romania e menal a Perpinya. E les gents de la terra tenienlo per ver succehidor en lo realme de Mallorques axi com aquell qui era descendent dels Reys passats. E lo dit rey En Jaume avi nostre tantost quel dit rey En Sancho fon mort, mana cort a Leyda; e alli feu disputar lo dret que havia sobre la successio del realme de Mallorques, car alguns deyen quel infant En Jaume fill del dit infant En Ferrando no era ver succehidor. E apres, lo dit rey En Jaume parti de Leyda e ana a Çaragoça; e foren ab ell lo dit mossenyer Phelip de Mallorques e alguns altres missatgers de la terra de Mallorques e de Rossello E finaren ab lo dit rey avi nostre que matrimoni fos fet, axi com per avant se segui, del dit infant En Jaume e de la infanta dona Constança germana nostra e filla del dit senyor rey Nanfos pare nostre, qui ladonchs era infant; e fo confirmada la terra al dit infant En Jaume, sots les convinençes antigues, e que fos rey de Mallorques, e que la dita infanta dona Constança sor nostra fos regina; lo qual matrimoni per temps qui apres se segui, com ladonchs no haguessen cumplida edat, fo acabat e consumat. E hac de nostra sor infants, ço es, lo infant En Jaume, qui per avant hac per muller la reyna de Napols e es appellat infant de Mallorques e la infanta dona Isabel muller del marques de Muntferrat.

 Cap. 7 E tornant al nostre proposit e continuant los affers quis seguiren de la confiscacio del dit realme de Mallorques, es cert que apres que Nos som tornats de cort de Roma, hon eram anats, segons que largament se conte atras, a la fi del segon capitol, per fer lo homenatge al dit Pare Sanct, per lo feu del regne de Sardenya e de Çaragoça de Sicilia, Nos partim de Barcelona e anam al loch de Montblanch per tenirhi lo estiu. E apres alguns dies quey som, lo rey de França li faea alguns greuges e coses incomportables en la vila de Montpeller, e que no havia poguda obtenir justicia ne dret de moltes vegades que la li havia damanada; les quals coses ell mes avant sofferir non podia, neu devia, ne de aquelles sen pensava venir ja mes a son enteniment, sino per via de guerra. Perque, demanans de consell que tendriem per be que si faes, dientnos quel major e millor consell que ell sperava sobre los dits affers sobre persona del mon era de Nos, qui eram son senyor e son frare per raho del deute de parentesch que havia ab Nos e per raho del matrimoni de nostra sor que havia per muller; e encara, que erem de sa valença, per ço com li eram tengut de valer. E sobre aço Nos haguem nostre acort ab lo infant En Pere honcle nostre e ab lo infant En Jaume frare nostre e ab lo comte de Terranova, ab mossenyer Not de Muncada e ab moltes altres assenyalades persones de nostre consell, e haut lo dit acort, femli resposta, que Nos pregariem e requerriem lo dit rey de França ab ell ensemps, que li fes dret e justicia, e en cas que no la li volgues fer, que Nos eram apparellats de tenirli les dites convinençes, e en cas, que ell comensas la guerra contra lo dit rey de França. E entesa per ell aquesta resposta, no sen tench gens per pagat, car ell volia que Nos de continent nos desisquem del rey de França sens que ell no sen era encara desexit. E volia que Nos començassem los deseximents, mas si lo dit rey de Mallorques hagues començada la guerra Nos li haguerem feta valença e li haguerem tenguda la dita convinença. Perque, ell se parti mal per pagat de Nos; e partit lo dit rey de Nos, partim eximateix de Muntblanch e anamnosen per tenir tot el stiu al monastir de Poblet. E apres algun temps, en la fi del estiu, anamnosen a Valencia; e com hi forn vench a Nos per missatger del dit rey de Mallorques mossenyer Pere Ramon de Codolet majordhom seu e voliem fer relacio de la missatgeria perque era vengut. E diguemli: que Nos haviem ya ordenat de anar a caça de porch en les partides del monastir de Valldigna, car en aquells temps no havia encara en nostra senyoria caça de porch setglar, sino en les muntanyes de Jacca e al peu de Muntcayo e en les marjals de les muntanyes del dit monastir de Valldigna, de Oliva e de Denia, e aço, per tal com la terra era ladonchs pus poblada de gents que ara no es, per raho de les mortaldats e guerres que son apres seguides; perque, ladonchs escoltar noi podiem, mas com seriem tornats de caça les coltariem. E com haguem feta nostra caça e som tornats en Valencia, lo dit mossenyer Pere Ramon de Codoler esplicans la sua missateria e dixnos, quel rey de Mallorques havia proposat de fer guerra palesa al rey de França, e aço per los torts que li faea en la vila de Montpeller; e que Nos daço li haguessem de ajudar e valer. E liurans letres del dit rey de Mallorques en quens notificava com ell, per los dits torts que li eran fets en la vila de Montpeller, los quals lo dit rey de França esmenar ne tornar a degut estament no volia, en tenia a fer guerra contra lo dit rey e demanar e haver per armes satisfactio dels dits torts, pus que per dret ne per justicia aconseguir non podia e que havia proposat valer al rey de Angleterra per ço que pus poderosament pogues guerreyar contra lo dit rey de França. Perque nos requeria, per virtut de la dita convinença que ab tot nostre poder fossem en la dita ajuda al vinten dia de abril ladonchs primer vinent.
 E Nos lestes les dites letres e oyda la creença del dit mossenyer Pere Ramon de Codolet tenguem nostre consell, en lo qual foren los damunt dits de nostro consell, Don Pedro de Xerica e molts daltres nobles e barons e doctors solemnes de nostre regne, qui oydes les coses per les quals lo dit mossenyer Pere Ramon de Codolet era a Nos vengut, estigueren en gran pensament, car veien que siu atorgavem era gran peril de nostres regnes e terres metrens en guerra ab tan poderos rey com es de França; e siu denegavem, trencariemli la dita convinença feta entre los nostres predecessors e los seus, e no li tendriem bona fe, car tot lo fet del feu del regne de Mallorques e dels comtats de Rossello e de Cerdanya e la convinença de la valença tota era en una carta. Axi que, com los reys de Mallorques habien fet lo sagrament e homenatge del dit feu e valença, los reys de Arago los juraven de tenir e servar la dita convinença. E quant Nos en nostre consell haguem molt pensat, Nos veents que tots los del dit consell estaven en perplexitat e dubtosos, no sabents quin consell nos donassen, Nos diguemlos axi: — Vosaltres tots stats e pensats sobre aquest fet e aço com puixats trobar manera que Nos rahonablement e deguda poguessem excusar al dit rey de Mallorques la requesta a Nos per ell feta; e diemvos, que vosaltres acordassets alguna manera o cas per lo qual Nos degudament e rahonable poguessem excusar la dita requesta, ço que nos pensam se pogues res fer ne Nos nou consentirem, majorment que res tocas contra la dita convinença, e Nos entenem e sabem que ell ha consellers e savis en si que tendrien lo contrari. Estants en aquest debat lo termini passaria de la dita requesta quens ha feta, Nos tinents a consell de vosaltres que nos la li deguessem fer, e ell que si, e sobre aquest contrast mouries tabustol e guerra entre Nos e ell. Veent que sen mouria guerra, ligar sir per ventura ab lo rey de França, e nons seria bonesa haver semblant guerra, majorment per aytal raho. Mas Nos, segons nostre viares, hi havem pensada hi trobada una bona manera, e veus quina. Nos, axi com sabets, havem anar a Barcelona per convocar corts als catalans; perque, anemnosen lla e convoquem les dites corts, e aquelles convocades appellemhi lo dit rey, que al xxv dia de març sia a Barcelona a les dites corts, car tengut nos hic es de venir, axi com qualsevulla baro de la terra. Axi que, Nos som request lo xxv dia de abril, e ell sera appellat al dit xxv dia de març Axi que, ell haura esser abans a Nos, que Nos ab ell, e seguir sen ha a aço, o ell hi sera o no. E si y es, fara ço ques tengut, e en aquell cas, Nos aximateix li complirem tot ço en que li siam tenguts e haurem consell de nostres sotsmesos que tendrem per mellor quey façam; e si noy ve, haurans trencada la convinença, car axi com Nos li som tenguts valer, ell nos es tengut de tres coses. La i, de esser nostre feudater per tot quant ell ha en lo mon, esceptat per sola la vila de Muntpeller. E aço jau ha complit quant nos feu lo homenatge per los dits feus. La ii, quens es tengut valer axi com Nos a ell. La iii, quens es tengut de venir personalment a corts, com les convoquem en Catalunya. E en lo dit cas no li serem tenguts de valer ni mezclarnos en guerra per ell ab lo rey de França. Car porem dir que ell nos ha trencada la convinença ans del dia quens ha assignat de esser ab ell. E ab aytant Nos romandrem quiti de la dita requesta quens ha feta. — E Nos, dit aquest pensament, tots los de nostre consell lo tengueren per bo. Perque, de continent fem convocar les dites corts a Barcelona, hon nos som lo dit dia; e citam lo dit rey que fos ab Nos a les dites corts als dits loch e dia. E feta la dita citacio Nos som en Barcelona, e tenguem nostres corts. E lo dit rey noy comparegue, ney tremes procurador, ne altra persona qui per ell digues res; e encara lesperam de gracia tres dies, dins los quals si ell fos vengut loy haguerem recollit. E com dit es noy fo dins lo terme de la ditacitacio, ne dins los dits tres dias que li donam de gracia, ne hom per ell; perque, Nos haguem de accort que Nos no fossem a ell, el dit vinten dia de abril quens havia assignat a Perpinya; car noy eren tenguts per les rahons damunt dites. E ab aytant Nos romanguem quitis de la dita citacio quen havia feta.

 Cap. 8 E Nos per la dita rahó vents quel dit rey se lunyava daço que fer devia, e que era denegacio de feeltat e de convinences, citamlo que a dia cert tos en la ciutat de Barcelona personalment devant Nos, apparellat de respondre al crim qui li era estat posat e a Nos denunciat que dins los comtats de Rossello e de Cerdanya qui son dins lo principat de Catalunya feya fondre les monedes nostres e fer altres monedes e ferhi correr diverses monedes de la terra francesa. La qual cosa lo dit rey fer no devia, ans era contra nostres regalies, com no ses legut a algu sino a Nos solament batre moneda en Catalunya e que sia moneda barcelonesa, e ques bata dins la ciutat de Barcelona, la qual moneda es appellada de tern, e es perpetual per concessio e privilegis dels reys passats; e encara Nos aquella fer batre no podem sens consentiment e voler de la dita ciutat, a la qual es commanat per tot lo dit principat de Catalunya e per avinences antigues. La qual citacio lo dit rey de Mallorques menysprea e res per aquella no volen complir. E en contumacia sua, tem nostres processos justs e rahonables segons que fer se devien per forma dels usatges de Barcelona e de les constitucions de Catalunya, les qual son les leys de la terra e del principat dessus dit.

 Cap. 9 E apres poch temps lo dit rey de Mallorques duptanse del dit nostre proces procura missatgeria ab letres del pare sanct quins prega que li volguessem dar guiatge, car ell vendria personalment es convendria ab Nos per tal manera que Nos ne seriem contents. La qual cosa Nos per reverencia del dit pare sanct otorgam; e atorgat per Nos lo dit guiatge, lo dit rey de Mallorques se apparella de venir a Nos. E Nos sabent que ell devia venir ab quatre galeres que feya armar, no volent que ell nos trobar, sens armada, e pensants que ladonchs tan prestament Nos no podiem haver galeres armades com de Valencia, hon ne haviem fetes ja armar x per trametreles al estret de Gibraltar, en ajuda del rey de Castella, fem apparellar en Barcelona dos bons lenys armats, e ab aquells partim de Barcelona e començam nostre cami vers Valencia. E com som en les mars de Tarragona, per fortuna haguem exir en terra, passants per Amposta e per Ulldecona; e com som al loch de Paniscola trobam aqui los dits dos lenys armats e muntam en aquells, e anam per mar entro a Benicacim; e com hi som vench lo lebeig quins dava per proa, e pus tan prop era de Valencia anam per terra, e trobam aqui mossenyer Gilabert de Centelles, senyer de Nulles, e prestan son mul; e als altres qui eren ab Nos en los lenys femlos liurar sengles asens. E per ço com era vespre entramnosen a Castello, e lendema mati entramnosen en Valencia cavalcant, hon som quant lasquella de vespre tocaba. E com hi som tractam ab los administradors de la Almoyna que ladonchs se cullia per tot lo regne de Valencia per fer armada contra moros en ajuda del dit rey de Castella, quens consentissen algunes galeres que Nos haviem necessaries. E obtenguem quens consentiren quatre galeres, de les quals fon capira mossenyer Matheu Mercer. E com som en Barcelona, no passarem molts dies quel rey de Mallorques ab la reyna sa muller, germana nostra, e ab tota sa cort venia ab quatre galeres. Lo qual dit rey de Mallorques hac fet fer un pont de fusta en la mar endret del monestir dels frares menors de la dita ciutat, hon ell posava. Lo qual pont partia de la mar e traversava lo dit monastir fins a la cambra hon lo dit rey de Mallorques estava. Axi que, de la mar fins a la cambra era lo dit pont ben clos deça e de lla de fusta tan alta que podia hom veure les persones quin passaven. Axi que de la dita cambra fins al cap del dit pont qui era un bon tros dins la mar, podia hom entrar secretament en les galeres del dit rey de Mallorques.
 E Nos axi com promes haviem al dit pare sanct reebem lo dit rey honorablement; e erem apparellats per reverencia del dit pare sanct oyr benignament les rahons quel dit rey proposar nos volgues per raho dels processos e enantaments que havem començats de fer contra ell. Mas la sua venguda nel seu enteniment no era per alio, ans era per tal quens faes la malvestat e traycio ques segueix, ço es: ques devia fer malalt ell e la reyna sa muller nostra sor affi quel uxer qui guardava la porta de la dita cambra hon ella devia jaure, digues anas als infants En Pere nostre honcle e En Jaume nostre frare, dientlos, que entrassen tots sols, car gran mal li faeren si mes ni entrasen. E havia axi delliberat que de continent que fossen en la cambra sua, que a xii persones de la sua cort per ell deputades que devian entrar guarnides e apparellades, faes pendre a Nos e als dits infants. E si cridavem ne era sentit, quens occissen tots de continent e sino quens metessen presos per lo dit pont, e quens metessen en les dites sues quatre galeres, e ab aquelles nos menas a la ylla de Mallorques, e que fossem mesos en lo castell de Alaro qui es en la dita ylla; e que aqui nos tengues presos, ço es, a Nos e als dits infants En Pere nostre honcle e En Jaume nostre frare, tant gran temps, e tan longament tro que li haguessem enfranquida tota sa terra e dada tan gran part en Catalunya, que no fos a Nos de ferli mal ne damnatge. A nostre senyor Deu, qui no sab defallir a aquells qui en ell han fe e bona esperança, ne vol que justicia sia empatxada, ne los mals romanguen impunits, per la sua gran gran misericordia e pietat plague e permes que lo fet de la traycio fos descubert, car perpres lo tractament dessus dit per lo rey de Mallorques contra Nos, entre nona e visperas, car lavors no dormiem de dia a Nos vench un frare preicador de sancta vida, qui era familiar nostre, daqui nons membra lo nom, ab lo qual un hom qui en la dita traycio debia caber sen descobri e li dix quens degues dir en secret e en confessio que per res no anassem a veure la reyna nostra sor, car si fayem sens algu, si Nos erem morts; e que de aquesta raho nons podia mes avant dir. E oydes aquestes paraules Nos som fort torbats, pero faemli aquesta resposta: que pus aytals noves nos deya, que aquella nit no la yriem veure, pero quel pregavem, si fer se podia, que entretant nos hagues licencia de aquel qui dit loy havia quens pogues dir son nom e tot lo tracte largament, car si nons havia la dita licencia, nons stariem, si sabiem morir, que nostra sor fos malalta que no la anassem a veure, pus que era venguda en nostra terra, e era reyna. E lo dit frare nos respos ens dix: — Senyor: prou vos he dit aytant com en mi es, pero, senyor, yous suplich que, per amor de Deu, vos noy anets tro que yo torn; e, senyor, fare mon poder queus ho pusca dir be clarament. —
 E partit de Nos lo dit frare, el infant En Pere el infant En Jaume, lendema, no sabents res daço, diguerennos: que fort nos estava mal, com no erem anats a veure nostra sor, majorment com fos malalta; e que havia dos dies que era en nostre regne e en lo loch hon Nos erem e que no la haguessem anada a veure que mal nos estava; e que mes nos hi cabia deshonor; perquens suplicaven que la volguessem anar a veure e quem volguessem nostre cor forçar; e que no devíem guardar la follia nel ergull del rey son marit. Axi que, guardants les rahons quels dits infants nos deyen e que per ço que entreguessen que en Nos no eren totes aqueles opinions ques cuydaven quen Nos fossen, e imaginants que ell ne altre nos gosas assajar ne fer alguna cosa contra Nos, atorgamlosho que Nos la yriem veure lendema, jatsia fos que Nos sabem be que la malaltia de nostra sor no fos vera, ans era ficta. E aço feu ell per tal que Nos lanassem veure e sabessem la traycio quens havia tractada, pero no contrastant aço, Nos ho voliem aventurar, mas femho saviament, car Nos haviem ja ordenat que com Nos fossem a la cambra de la dita reyna, que certs servidors specials nostres estiguessen a les portes de la cambra e que no donassen leer de tancar la cambra; e que aximateix les quatre galeres nostres, de les quals era capita mossen Matheu Mercer, nos partissen de aquelles del dit rey de Mallorques. E ordenamho per tal manera, que no fos a ell de fer aço que havia ordenat. E nostre senyor Deu, esguardant la nostra leyaltat e nostre bon enteniment, volentnos tolre e lunyar de tot mal e perill, aquella nit queu haviem acordat quey yriem a lendema, se feu en la cara nostra prop lull una exidura fort a vol e de mala natura, e quens en haguem a sagnar; per la qual som escusats de no anar a veure la dita nostra sor, hon estiguem per alguns jorns en la nostra cambra tro quen som millorats.
 E lendema que som millorats dels ulls ens en som sagnats per lo dit mal, apres menjar, torna a Nos lo dit frare preicador quins deixe la dita traycio, segons que dessus havem dit, la qual li dix la reyna nostra sor, e dixnos: — Senyor , yous faç tal resposta, que vos encontinent trametats per la senyora reyna vostra sor que vinga a vos, e si lo rey son mari no vol que vingue a vos, len façats venir per força o per grat, car com ella, senyor, sera ab vos, ella vous dira lo fet de la veritat. — E oydes les noves del dit frare, encontinent fem venir el infant En Jaume nostre frare, e diguemli: que anas a la dita reyna, quaix per manera de visitar, e que li digues, que be li estaria quens vengues a veure per lo accident que haviem; e si lo rey son marit nou volia, que per força lens fes venir. E oit lo manament nostre, lo dit infant sen ana a la posada del dit rey. E com fo ab nostra sor, ell li dix: que be li estaria quens vengues a veure. E ella li respos: que molt li plahia, ab que al senyor rey son marit plagues, qui alli era present. E lo dit rey respos: — Nou volem que vaja. — E lo dit infant En Jaume dix: — que volgues ell o no que si iria, car Nos ho voliem eu manavem, e aximateix yo, dix lo dit infant, qui som procurador general de sos regnes, quiu puix forçar. — Perque mana a la dita reyna nostra sor ques levas e quel seguis. E lo dit rey tot furios respos e dix: que allo era força, e que força li era feta sobre guiatge. E lo dit infant li respos: que pus Nos loy haviem manat, que axi se havia a fer. E encontinent nostra sor segui e vench a Nos al nostre palau, la qual a Nos, abduy, deixe la dita traycio. E a poch instant el infant En Pere, sabent aço, vench a Nos tot fello ens dix: — ¿Ques aço, senyor, que la reyna vostra sor vos ne havets feta venir per força sens voluntat de son marit? mal es fet que ells sien venguts guiats e en fe vostra los sien fetes novitats: no sta be aço. — E Nos li responguem: — Nous mogats nen siats fello, tro que sapiats la raho perque ses fet. — E encontinent Nos e los dits infants En Pere e en Jaume, tots tres, devallamnosen a la dita reyna, car en lo ostal baix de nostre palau la fem posar a manera que la va veure. E com som ab ella fem jurar al dit infant En Pere de tenirho secret tot ço que exiria de la nostra sor. E com ell hac jurat, ella compta tota la traycio de larch a larch. E entesa aquella, lo dit infant se senya ens dix: que ara creya que no era ergull nostre; e que james no hoy tan gran traicio; que entenia que no li devia valer guiatge; e que fos pres. E tantost fem ajustar los savis de nostre consell; e tots tingueren que devia esser pres; e que no li devia valer guiatge. Responguem, que per res no loy trencariem, car les gents se pensarien que no fos sino exaquia quens trobavem, per avaricia de haver lo regne de Mallorques e los comtats de Rosello e de Cerdanya; e que nou feyem per als. Axi que, per res no volguem donar loch que li fos feta novitat alguna; ans diguem que sestigues axi com sestaba, pero que si entenien quey degues estar molt que li fos donat comiat. E aquell dia passa axi. E lo dit rey sentint que ell era deixelat, lendema, mentre quens dinavem, vench a Nos sobre taula, e dixnos: — Senyor, yo era vengut açi en fe vostra ab guiatge e esmi stada feta força, que ma muller vos ne haveu feta venir forcivolment: e se que no mi tracten nengunes bones obres. Perque, yo vench pendre comiat de vos, e pus que nons tenits lo guiatge yo mich partesch e prech comiat vostre, e negvos los fets que tenia per vos. E Nos li diguem que sen anas en bona hora; e tots aquells qui eren alli murmuraven com noi feyem pendre; e Nos diguemlos, quens jaquissen estar, que al cap de la veritat vendrien tots, e que en loch seriem que Nos li fariem otorgar que tot quant ell te, te per Nos. E de continent ell sen parti ab les quatre galeres, e mana a totes les dones e donzelles qui ab nostra sor eren vengudes ques recullissen e sen anassen ab ell. E axis feu, exceptat una cambrera que romas ab ella, la qual havia nom Vicença, que era nadiva de Mallorques, que no sen volch anar ab ell. E axins jaqui la nostra sor en poder nostre.

 Cap. 10 E de continent lo dit rey ab aquella furor que de Nos se parti, no guardant ne tement Deu ne la fe de quens era tengut, pres, sens desafiament algu, e occupa totes les gents nostres e bens de aquelles que troba dins la sua senyoria. Les quals en fe sua estaven e negociaven en ço del seu, per la qual raho, Nos veents la sua gran malvestat, haguem a continuar los processos que ja haviem començats, eaquells cumplidament acabam per sentencia diffinitiva, e lo regne, e comtats e terres del dit rey, en contumacia sua, a la nostra cort ajutiam. E de continent, acabats los dits processos, procuram e emparam tots los barons e richs homens de la nostre terra e diverses altres persones que passassen ab Nos a la ylla de Mallorques, hon haviem acordat de passar per applicar lo dit regne a la nostra corona, axi com aquell quins era, segons que dit es, confiscat. E encara ampram totes nostres gents de fernos ajuda en la dita execucio, la qual ajuda nos fon feta per les dites nostres gents en grans quantitats de diners. E faem fer nostre gran estol per fer lo dit passatge, e ab la gracia de Deu recollimnos en lo dit nostre benaventurat estol en lo mes de maig del any de nostre senyor Deu, mil tres cents trenta e tres. E per guardar nostres terres e que en especial fossen guardades les fronteres de Empurda e de Besuldu e de Camprodon, jaquim per capita nostre frare el infant En Jaume, e per companyar a ell mossen Lope de Luna. (al qual per avant donam el ne fem comte) ab d homens de cavall.
 E com Nos forn recullits en la plage de Barcelona ab nostres barons, cavallers e altres persones, de les quals en lo present capitol per avant es feta mencio, trobam quel nostre estol fo en nombre de cent e seze veles, de les quals hi havia xxii galeres, e erenne les set uxers grosses qui portaven cavalls, e vint naus grosses appellades naus de covent qui son de dues cubertes. E tot el altre navili era mijancer e menut, axi com al dit nostre passatge era necessari. E ab tot lo dit estol stiguem be cinch o sis jorns al cap vell, per contraris de vents, car no eren altres sino exalochs, migjorns e lebeigs. Estant axi despera un grob ab vent al maestre, e Nos veents aço, diguem quey partissem, e los consellers quins eren dats per regirnos en la mar, que eren persones assenyalades en la art de la mar, diguerem: — Nos, senyor, no fa partir daci, car aquest vent no es de aturada, car no passa sinoxx o xxx milles dins mar, e com nos haura en lo golf, per ventura poran venir altres vents quens gitaran en altres parts e destorbarnos han vostre estol. Perque, senyor, val mes esperar açi lo vent que no en lo golf. — E Nos, quins anuyavem de estar alli, diguem: — Anem en nom de Deu, car Nos havem bona fe en ell quens guiara. — E de continent fem dar vela, e tot lo estol nos segui. Pero axis segui com los dits consellers nos havien dit, car lo dit vent nons mes sino qualque xl o l milles dins mar, e quant vench lo vespre lo grop fon passat e lo vent nos manca. E axi tota aquella nit anam palpolejant; e lendema altre grop de pluja fo al dit vent, ens mes altres xl milles; axi que plenerament veem les muntanyes de Mallorques e la Dragonera. E en laltra espenguemnos mes avant per semblant pluja e vent que haguem, car tota vegada nos venia lo vent hora de vespres, e nons tenia sino hora del vespre o tro al vespre. Axi que, estiguem en aquelles mars tres dies. E al quart dia Nos ordenam que Nos primer e despuix tots los altres qui eren en les dites galeres remolcassen caseu una nau, e axis feu. E Nos començarem a remolcar la nau en que eren les nostres viandes. E per semblant manera ho faeren axi los altres. E tant nos avançavem de dia que aytant nos desavançavem de nits, per los contraris dels vents que feyen. E anant axi, al sisen jorn mogues vent al ponent, e encontinent fem arborar e metre veles alçades; ab tot el estol justat, hora de vespres, forn davant la Palomera ab les dites galeres de nostre estol a hora de vespres; e fermam les ancores e tremettem al infant En Pere, qui era senescal de Catalunya e per son ofici regidor de la nostra host, e mossenyer Pere de Muncada qui era nostre almirall e a don Pedro de Xerica e a don Blasco de Alago qui era nostre senyaler e a don Joan Xemenez de Urrea e En Phelip de Castre e a mossenyer Joan de Arborea, Alfonso de Loria, Galvany de Anglesola, Acardic de Mur, Arnau Derill, mossenyer Gonçalvo Garcia e mossenyer Gonçalvo Diez de Arenoso; e quant foren tots en la nostra galera, demanamlos quels paria de pendre de la terra, ne en qual manera. E parla primerament el infant En Pere e dix: que daço mes ne sabien los homens de mar quels cavallers perque li apparia que deguessem haver nostre acort ab ells. E tots los altres digueren: que be deya. E Nos sempre femnos venir tots los comits e tots los dits consellers quens eren dats per regir en la mar, e diguemlos: ¿quels paria de pendre terra? E parla un dells qui era pus antich e dix, que li paria que a sancta Ponça deguesem pendre terra, hon ja lo rey En Jaume nostre tresavi la havia presa. E parla un altre e dix, que mes valia a la Porraça. E en aquest consell noy havia sino Nos e lo dit infant En Pere e En Michael Perez Çabata, e los dits comits e consellers. Axi que, acordam que mes valia pendre terra a Paguera que en loch algu de la ylla; e la raho era aquesta: que la plage era millor a treure los cavalls de les naus e dels uxers que nengunes de les altres.
 E apres haut lo dit acort. Nos veem algunes gents ab armes, de cavall e de peu, davant Nos en la Palomera; e trametem mossenyer Gilabert de Corbera, e En Francesch de Finestres ciutada de Barcelona, per ço com eren assats abtes en los fets de la mar, quels diguessen que Nos nos maravellavem dells perque staven axi ab armes e feyen continent de defendre la terra; e axi, sis entenian a defendre o no. E los dits mossenyer Gilabert e Francesch se acostaren a les dites gents darmes ab una galera laugera. E diguérenlos les dites paraules reebut dells abans assegurament. E respos hu dells; que manament havien del rey de Mallorques de defendre la terra contra Nos e tothom E apres folos demanat si el rey de Mallorques era en la ylla; e dix hu que hoc. E tantost a poch instant respos un altre, e dix: — Lo rey de Mallorques es lla hon Deu vol. — E com los foren fetes altres interrogacions, los dits homens de armes tiraren ab ballestes tres tretas, la una deies quals feri en la popa de la dita galera, e les dues en los rems. E dix un dels altres qui eren aqui: — no respongats pus. — E ab tant, lo dit mossenyer Gilabert e En Francesch de Finestres tornarensen a Nos. E apres en la nit escura vench a Nos En Pere de Muntcada almirall nostre qui menava pres un hom de la ylla; lo qual hom dix: quel rey de Mallorques era en la ylla. E Nos sobre aço haguem nostre acort; e lo dissapte apres tinguem nostre cami, e partim ab nostre estol de la Palomera. E com som defora, vench En Bertrallans ciutada de Barcelona que Nos haviem trames primer, ans que partissem del cap veill de Lobregat, per vogir tota la ylla de Mallorques e per haver lengua, e saber tots los ardits de la ylla e comtats en qual manera eren stablits. E dixnos, que eren stablits tots los ports e les cales e les plages de la ylla de Mallorques de gent de cavall e de peu, per contrastar a Nos de pendre terra; e quel rey de Mallorques era a santa Ponça ab gent darmes e de peu. E com som apres dinats, Nos haguem nostre acort altra vegada ab alguns ciutadans de Barcelona dextres de mar, e ab alguns dels dessus dits, en qual loch pendriem terra E acordam de anar ab tot nostre estol a la Porraça. E com Nos faessem la via de la Porraça, vench lo admirall nostre ab una galera, la qual haviem tramesa a sancta Ponça ab sis galeres, per descobrir la host e per regonexer altra vegada lo port de santa Ponça e la gent quey era. E les quals galeres, eren don Pedro de Arborea frare del jutge de Arborea, En Joan de Exemenez de Urrea, En Alfonso de Loria e En Phelip de Castre, e molts daltres nobles e cavallers. E faerennos senyal ab un peno. E nos tantost fem la llur via e parlam ab lo dit almirall, lo qual nos dix que a santa Ponça no havia molta gent e quey poriem be pendre terra. E encontinent Nos, oit aço, faem amatar e fer senyals a totes les galeres e a les naus e a tot laltre navili de nostre estol quens seguissen. E a hora de vespres entram en lo dit port de sancta Ponça; e aqui fem sorgir tot lo estol e ordenam la manera de pendre terra, e cascuna galera en qual loch daria la proha en terra, e quina forma si tendria. E tota aquella vesprada entenguem en aço; e tantost, axi com les lums enceniem, faem cantar ab altes veus, ab molts brandons encesos la salve regina. E fem les pregaries acostumades per los homens mens de mar. E forenhi presents lo dit infant En Pere, que dix: que pus lo rey de Mallorques era alli, quey prenguéssem terra; e tots los altres richs homens, qui digueren que be deya. E acordam ques partissen les galeres per pendre terra en quatre partides; e en la una, ço es, en la sobirana, e a ma squerra, al entrant del dit port, devers la mola Dandraig, en lo puig major, anam Nos ab quatre galeres; e lo dit infant ab don Pedro de Exerica en laltra part, ço es, en la plage devers lo puig que es lo port de Paguera e de santa Ponça, ab xvii galeres; e en laltra part era el almirall, ço es, entre lo puig hon Nos entram pendre terra e la platge hon la pres lo dit infant, ab xiiii galeres. E mossenyer Phelip Boyl e En Bernat de Ripoll e Joan de Boyl e daltres de nostre estol, ab quatre galeres, anaren dret a santa Ponça endret de la major flota del host del rey de Mallorques, e aqui costaren les popes en terra e faeren semblant de pendre terra per tenirlos a noves e empatxats.

 Cap. ii. E en lo diumenge apres seguent que fo lo xxv en dia del dit mes de maig, en hora de alba, msssenyer Lop de Gurrea nostre cambrer major despertans e dixnos: quens levassem ens guarnissem. E de continent faemho. El almirall havia ja feta la crida que tothom se apparellas a la batalla real la qual hac dada per manament nostre. E totes les nostres gents se embarbotaren; e Nos e totes nostres companyies nos guarnim ens apparellam. E tothom almorza un poch. E lo rey de Mallorques ab ccl tro a ccc homens de cavall e ab xv milia tro a xx milia homens de peu tenia stablida tota la ribera de la mar, del cap de sancta Ponça tro a un puig davant Paguera, qui ha nom Andreiol prop la mola Dandraig. Mas lo dit rey estava a sancta Ponça hon era pus avinent de pendre terra. E Nos fem metre partida dels servents nostres, almugavers, car tots noy podien caber en les galeres e en barques de panescal de les naus, per metrels en terra. E los qui romangueren en naus tiranse los cabells e les barbes, e faen gran dol per tal com no podien venir als affers ab Nos. E hora de prima, totes les nostres galeres faeren llur via, cascuna al loch hon eren ordenades; e la nostra galera, ensemps ab tres daltres, faeren la via de la muntanya que es davant Paguera. E aqui doná scala en la roca de la dita muntanya, primerament la galera del almirall, e apres totes les altres donaren aximateix les proes, salvat la nostra galera qui acosta la popa en la dita roca. E los homens tots axi de peu com de cavall tots exiren de les dites galeres, combatentse a peu ab los homens de peu e de cavall qui eren en la muntanya, quins combatien ab lances, darts e ballestes e ab pedres e ab grans cantals; e Nos ab la companyia de la nostra galera saltam de la popa en la roca e pujam en la dita muntanya, e de continent cells qui la defenien foren vençuts e desbaratats. E fo la major maravella del mon, que tan forts e tan rosta era la roca de la muntanya (que a penes hi podia hom pujar nens hi podiem tenir) que com som al cap dessus, totes les çabates nos foren esquinçades. E haguem set e beguem aqui de un vi ques troba en un odre quey havien leixat los de Mallorques qui eren fuyts; pero avans ne haviem fet fer tast, que beguessem. E laltra part en lo dit port de Paguera pres terra, e dona les proes lo dit infant En Pere senescal nostre ab una partida de les galeres e uxers del nostre estol, ço es, la hon la riba de la mar era plana e arenosa. E aqui los homens a cavall e a peu del dit rey de Mallorques se esforçaren de esvahir lo dit infant ab los richs homens, cavallers e gent de peu qui prengueren terra. E finalment, lo dit rey de Mallorques qui viu tota la gent e tots, fort descapdelladament e desbaratada, fugiren tro a Mallorques, axi que, de set hi moriren cinch homens segons que despuix sabem. E alguns homens a cavall nostres que hagueren primerament trets los cavalls del uxers, seguirenlos tro a mija legua. E alguns servents e almugavers nostres los seguiren els encalçaren be dues legues, els tolgueren moltes armes, arnesos e robes. E tantost quel dit infant En Pere hac presa terra e veu que Nos aximateix tinguem lo dit puig, e veu lo dit rey de Mallorques, dix an Arnau Ballester ciutada de Barcelona: — digats al senyor rey que ara veig e conech que ell ha cumplidament e plena la virtud que Deu ha donada als reys de Arago predecessors seus, ço es, de vencre los enemichs e esser victoriosos. — E les dites quatre galeres nostres faeren semblant al pendre de la terra, de donar les proes en terra vers sancta Ponça, hon lo rey de Mallorques tenia ses tendes e sos arnesos. E estigueren aqui davant sancta Ponça, mentres Nos nos combatiem a Peguera. E com la companyia de les tres galeres dessus dites veeren fugir lo dit rey de Mallorques ab totes les sues gents, exiren en terra cuytosament, e trobaren la tenda del dit rey e una altra ab taules meses e vianda apparellada e alguna veixella e joyes e diversos arnesos; e prenguerenso tot. E es ver, segons que dessus nos fou retret per lo noble En Bertran de Fonollet e per daltres qui en aquella hora eren ab lo rey de Mallorques, que aquell diumenge mati ell volch oir missa en la sua capella que tenien alli, e tant ne cercaren los capellans, que no si troba hostia ab que poguessen sacrificar. E no poch oyr missa. Car lo dit En Bertran de Fonollet, en aquell encalç, fo pres per los nostres.

 Cap. 12 De continent que la batalla fon vençuda, haguerennos apparellat lo nostre cavall; e ensemps ab lo dit almirall, qui fon vengut a Nos ab companyia de cavalls armats, que hac treta del uxers, ab la sua senyera, car la nostra no ley havien treta encara, e ab mossen Galceran de Bellpuig majordhom nostre, qui fo ab Nos tantost ab son cavall armat, cavalcam, e diguem als barons e cavallers quens seguissen a peu, e quens perdonessen perque Nos cavalcavam, car no erem bon pao; pero que Nos los esperariem en la plage cavalcant, e james no partiriem de aqui tro fossen tots ells ab Nos. E tots nos respongueren quels plahia, e que ells nos seguirien a peu. E Nos anam tan suau que ab ells ensemps nos ne anam tro al puig, hon Nos attendamnos en un puig aqui mateix davant Paguera. E aqui faem cavallers lo noble En Joan Ferrandez de Luna e En Gonçalvo Xemenez Darenós, Nartal de Fosses e En Jaume Desplugues. E tot aquell dia reposam aqui ab nostres gents, e faem traure tants cavalls com poguem. E los almugavers corregueren per la terra e manaren molt bestiar gros e menut, de que les nostres hosts hagueren compliment de carns. E la alegria fo gran de la victoria que Deu nos havia donada. E noy perdem sino un hom de peu e naffres que alguns de les nostres hosts, mas fort pochs, prengueren, e a pochs dies eren o foren gorits.
 E en aquest dia foren acabats de traure tots los cavalls e los arnesos; mas no faem traure viandes sino les que haviem menester. En lo dit jorn mateix vench a Nos En Francesch Carroç rich hom de Valencia ab una galera, en la qual vengueren missatgers del rey de Castella. E haviala harmada a son cost e messio per servir a Nos en los affers. E no poch esser aconseguit, a la batalla, de pendre terra; fo molt despagat e aturas aqui ab Nos. E es cert que Nos erem en edat de xxiii anys e mig. Lo dilluns apres que fo lo xxvi dia del dit mes de maig aturam aqui mateix per reposar los cavalls del mal tret que havien passat en la mar. E replegam nostre estol e nostres companyies, e acordam sobre la manera que deviem tenir en los affers, E vers hora de mig dia vangueren a Nos frare Nicolau de Sobirats e frare Jaume Paschal del orde de Predicadors de Mallorques ab letra llur, ab la qual nos supplicaven que Nos deguessem guiar e assegurar los missatgers llurs, los quals nos volien tremetre. E Nos haut nostre acort sobre aço ab el infant En Pere solament, atorgam lo dit guiatge; tornarense aquel dia mateix a Mallorques, e Nos romanguem al dit loch de Paguera, segons que es dit. Lo dimars mati a xxvii del dit mes de mag partim de aqui e anamnosne ab nostres batalles ordenades E en la devantera anaven el infant En Pere, don Pedro de Exerica, el almirall En Ramon de Anglesola, mossenyer Arnau Derill e la companyia del infant don Ferrando nostre frare; e en laltra mossenyer Michael Perez Çabata ab c cavallers de la nostra maynada; e en la reguarda Nos e mossenyer Blasco de Alago senyaler nostre e En Joan Ximenez de Urea, mossenyer Joan de Arborea, En Phelip de Castre, Alfonso de Loria, mossenyer Joan Ferrandez de Luna, mossenyer Gonçalvo Ximenez de Arenos e mossen Artal de Fosses. E Nos anamnosen a Sancta Ponça, e aqui reposam tot aquell dia, e sempre que som devallats, mentre la nostra tenda se parava, vengueren á Nos sis prohomens per la ciutat e regne de Mallorques ab carta de la ciutat, de creença, los quals havien nom aixi: Nombert de Fonollar donzell, Guillerm Michael savi en dret, En Guillerm Ça-Costa, Jaume Roig, Arnau Ça-Quintana, Pere Mosqueroles. E parlaren ab Nos tots sols devant el infant Pere, E comença a parlar lo savi, e dix: quels prohomens de la ciutat e ylla de Mallorques se maravellaven fort de la manera de nostra venguda, car no entenien que hells haguessen fet res perque Nos los deguessem donar lo dan quels donavem. E Nos diguemlos, que aço fahiem per tal com lo rey de Mallorques nos havia fets diversos greuges e molts desplaers despuix que Nos començam a regnar tro al dia de huy; e lo primer si era, que ell havia fet tot son poder, ans quel homenatje nos faes, de fer avinences contra Nos ab lo rey de França, e ab lo rey de Castella, e ab lo rey Robert; e com no poch trobar ço que ell volia ab los dits reys, tremes lo vezcomte e mossenyer Dalmau de Castellnou al rey de Marrochs per aquesta raho mateixa, e noy acaba aytantpoch res. Laltra si es, que ell ha fetes o gitades diverses talles o exactions en la ciutat de Mallorques a les nostres gents e les estranyes, axi com Genoveses e Pisans ne eren franch. Lo terç, que havia feta e batuda moneda de or e de argent e fusa en Perpinya. E sabien be ells que aço lo dit rey no podia fer, segons les convinençes que son entre Nos e ell, e nostres predecessors e los seus. E per aquesta raho Nos lo citam que fermas de dret en nostre poder, e nou feu, ans nos demana guiatge, e atorgamlo; e durant lo guiatge, non volch res fer ans a Nos demana altre guiatge de xv dies, e Nos lo li atorgam. E lendema quel derrer giatge li haguem atorgat, partis de Nos sens que no ferma de dret, e recollis en la galera hont hera vengut E quant fon recollit feuse venir un nostre scriva, e dix: que no tenia de Nos en feu cosa alguna, ans era rey e princep en son regne, axi com Nos en lo nostre. E aço sabien be ells que era contra lomenatge que ell havia fet tres vegades, ço es, hu a nostre avi, altre a nostre pare e altre a Nos; perque, Nos fahiem contra ell aquesta execucio e quens pesave, car la aviem a fer, per aquestes rahons. La primera raho perquens pesave si era, car de nostra casa procehit. La segona que era casat ab nostra sor. Laltra per ells, qui eren catalans e naturals nostres, car be e merce los haviem en cor de fer, e no dan e greuge, per que ells, axi com a lleals, servassen e guardassen lomenatge que havien fet a nostre avi quant los torna al rey de Mallorques vengues contra les convinences que tenguessen per senyor llur lo rey de Arago. E quant aço haguem dit, resposnos lo dit Guillerm Michael e dix: quels donassem spay e que sacordassen; e Nos atorgamlosho, pero ques lunyassen e que tots se acordassen en aço que volguessen fer. E mentre ells se acordaven, femnos venir nostres savis, ço es, misser Joan Ferrandez Munyoz e misser Rodrigo Díez qui era doctor e cavaller e En Blasco Dayza e misser Francesch Dez-Puig qui era per los prohomens de Barcelona, e un altre savi qui havia nom Jaume; e a aquests diguem ço que ells nos havien dit e la nostre resposta; e dixeren que be los haviem respost. E los barons, per ço com hi haviem appelats los savis e no ells, forenne agreviats. E mentre Nos parlavem ab los nostres savis, los prohomens de Mallorques isqueren de la nostra tenda, e acordats sobre les nostres paraules, nos tornaren resposta. E parla lo savi e dix: quel rey de Mallorques era llur senyor e que era rey, perque no venia a ells de creure que ell hagues fetes aytals coses com Nos los haviem dites. E en aquesta resposta noy havia sino Nos e lo infant En Pere. E resposlos per Nos lo dit infant e dix: quel fet del rey de Mallorques era couneixtant al fet dells; que convenia que ells sabessen lo nostre dret e que no fossen negligents, pus queu podien saber ells, ho voliem mostrar; e que Nos veniem ab aytal cor, e tots los varons e cavallers nostres, que primerament nos menjassem los regnes de Arago, de Valencia, e comtat de Barcelona, e ells los comtats de Ribagorça e de Prades, e muller e fills, e quant tot nos fallis, caseu ques menjas la sua carn e la sua sanch, ans que no soffrir que la nostra corona fos deseretada als nostros dies. E puix parlam Nos e diguem: que catalans eren e que catalans tots temps foren leyals, e que no començassen ells a fer cosa que sia contra leyaltat; e que Narnau Ça-Morera nostre vicicanciller los informaria de nostre dret. E ab tant sen anaren a la tenda den Arnau Ça-Morera vicicanciller qui era malalt, lo qual los ensenya los xi greuges quel dit rey de Mallorques nos havia fets, los quals oyrets per avant E sempre appellam los richs homens, los quals toren don Pedro senyor de Exerica, mossenyer Blasco Dalago, mossenyer Ramon Danglesola, mossenyer Joan de Arborea, mossenyer Pere de Muntcada almirall, mossenyer Joan Xemenez de Urrea, Phelip de Castra, Alfonso de Luria, mossenyer Gualvany de Anglesola e mossenyer Nicart de Mur, mossenyer Gcnçalvo Diez de Arenos, Gonçalvo Eximenez de Arenos, mossenyer Joan Ferrandez de Luna, mossenyer Artal de Fosses, mossenyer Galceran de Bellpuig, mossenyer Arnau Derill, mossenyer Gilabert de Centelles, mossenyer Elfo de Proxida e En Sancho Perez de Pomar, e diguemlos: que nols fos greu com nols haviem appellats sobre lo parlament dels missatger de Mallorques, car ells ho requeriren que noy hagues algu; e apres, que haviem appellats solament los savis e doctors, solament per alguns puncts de dret que tocaven sobre aço de que haviem parlat ab los dits missatgers e tot ço que Nos los responguem. E tantost finam quels dits savis ensemps ab los prohomens de la dita ciutat de Barcelona e de Valencia, que eren ab Nos, e ab los missatgers de Mallorques fossen en la tenda den Arnau Ça-Morera vicicanciller nostre qui no era sa, e que ell informas los dits missatgers de nostre dret e dels torts, greuges e injuries e fellonies quel rey de Mallorques nos havia fetes, encara de les transgressions de les convinences qui son entre ell e Nos. E lo dit vicicanciller nostre recomtals e declarals totes les dites coses per orde. E a major declaracio de totes dites coses los dona translat de una informacio que sobre tot lo enantament del dret nostre dels dits affers haviem tramesa al sanct pare apostolich.
 E fet aço, fon vespre, e los dits missatgers per pahor dels nostres almugavers no sen gosaren anar aquella nit, e romangueren ab lo almirall nostre en la sua tenda. E dimecres apres xxviii en dia de maig, per lo mati, los missatgers de Mallorques sen anaren a la ciuiat e taemlos tots acompanyar a la companyia del almiral, per tal quels almugavers nostres nols faessen mal ne dan. E Nos romanguem tot aquell dia ab nostres hosts al dit loch de Ponça, e faem cessar que null hom no faes mal en la terra. E haguem molts acorts sobre aço ques convenia a fer en lo setge que voliem posar a Mallorques.

 Cap. 13 En lo dia apres seguent levamnos gran mati e totes les gents de nostres hosts almorzaren un poch; e partim ab totes nostres batalles ordenades, segons que dessus es dit; ço es, davantera e la ala çaguera, e reguarda de xxx homens de cavall. E faem nostra via vers la ciutat de Mallorques per assetiarla. E som tro a mija legua ans de Portupi en un loch que es endret de les ylletes e hay una playola. E en un pou vengueren davant Nos ensemps ab el almirall qui trobaren primer, los dits missatgers de Mallorques, en lo cami. E nos desar tota la gent, sino los barons e alguns cavallers de nostre consell. E estant axi cavalcant armats supplicarennos que encara no entrassem en la orta de Mallorques per tal que no fos talada ne mal menada, car ells acordarien breument sobre aço quels convenia fer. E Nos haut nostre acort sobre aço, anamnosen a tendar a Portupi; e metem tot nostre estol en lo dit port; e faem tornar algunes companyies qui eren pus avant de Portupi, ço es a la torra den Carroç. E los dits missatgers presentarennos alguns capitols e rahonam ab ells la manera ques devia tenir, que ells nos liurassen la ciutat de Mallorques ens faessen homenatge e llur fe romangues salva.
 E tantost com fo hora de dinar o abans, lo dit infant En Pere nos tremes de belles cireres que li eren vengudes de la ciutat de Mallorques. E dixnos lo missatge qui les porta: — senyor, aquestes cireres vos tramet lo senyor infant, quen menjets, en tal punct que dins breus dies siats en la ciutat de Mallorques e senyor de aquella. — E Nos haguemne gran plaer; e tantost prenguemnos a menjar de les cireres, e diguem: — E Nos ab aqueixa condicio ne menjam — E tot aquell dia Nos romanguem aqui sobre aquests tractaments. Apres en lo divendres seguent xxx dias de maig, durant los dits tractaments, romanguem en lo dit loch de Portupi, e avenguemnos ab los missatgers e prohomens de la ciutat de Mallorques e juristes, ço es, micer Ramon de Capcir e daltres qui sobre la informacio del nostre dret, que Nos los haviem tramesa, segons que dit es, faeren algunes rahons e arguments en contrari. A les quals rahons e arguments los fou clarament respost per Nos e per lo dit infant e per los sabis de nostre consell dessus nomenats. E finalment hauda gran collacio aqui de paraula e disputacio sobre lo homenatge quels dits jurats nos devien fer e com devien dar paciencia al nostre enantament e execucio de justicia. E com los dits jurats e prohomens e juristes de Mallorques hagueren clarament entes nostre dret e quens eren tenguts a les dites coses, acordamnos ab ells de la manera del homenatge quens havien a fer e del liurament de la ciutat. E manam recullir en les nostres naus los homens de peu e almugavers nostres a gran instancia e supplicacio dels missatgers de la dita ciutat; car tant era esglayada la gent de aquella, que per manera alguna nos tenien per segurs, que si los almugavers hi entrassen, que no fossen destrohits e robats. E axi Nos volguemlosne complaure.
 E en lo dissapte apres seguent xxxi dia de maig que fo la vespra de Cinquagesma, per ço com Nos e les nostres gents enviavem a Portupi, volguem saber de la ciutat llur enteniment clar sobrel retiment de la ciutat, car haviem alguna sospita, com nos digueren que per la ciutat estava la gent armada e embarbotada e stablida per los portals e per los portells e albercs. E trametem el infant En Pere e don Pedro senyor de Xerica ab los prohomens de Barcelona e alguns altres de nostre consell, ques faessen prop la ciutat e parlassen ab los prohomens de aquella. El infant ab los altres dessus dits anaren vers la ciutat tro a una torre derrocada antiga que sappella la torre den Carroç davant lo castell de Bellver. E daqui trameteren En Ramon Sicart secretari nostre als prohomens e troba los dessus dits missatgers e los jurats e alguns missatgers de la dita ciutat qui venien ja vers Nos. E parlaren molt ab lo infant e altres dessus dits sobre la manera del nostre entrar e del homenatge quens havia a fer. E finalment apres moltes paraules tots ensemps tornarensen a Nos qui faem hora nona en la esglesia de sanct Nicolau de Portupi. E tantost que digueren que venien e eren aqui per fernos lo homenatge, levamnos de taula e isquem en un porxe de la esglesia; e seguemnos en un pedriç. E los jurats de la dita ciutat, ço es, Narnau de sancta Cicilia cavaller, Pons G. Sorvi, Arnau Burgues, Ramon de Salelles, Pere Darbucies, Guillerm Descalç, ciutadans, per nom de la ciutat e del regne de Mallorques faerennos homenatge e sacrament de feeltat, e Nos confirmamlos llurs privilegis e libertats antigues els ne atorgam de novelles ab sagrament. E tantost los dits jurats e los altres missatgers e prohomens de la dita ciutat se partiren de aqui, e Nos tornam a nostre dinar, e tantost que som dinats, sens armes, segons era ordenat e atorgat a ells, a gran instancia y publicacio llur, per tal quel poble no sesglayas ne sespantas, e ab totes nostres gents, esceptats los almugavers, que haviem fets recullir en les naus, segons que dit es, cavalcam en nostres cavalls e entram en la dita ciutat. E Nos al entrant de la ciutat erem vestits a la manera tiesa de drap maytedat, ço es, la una part de vellut vermell e laltra de drap daur; axi que, erem fort prim vestits per la calor del estiu. E anarem ab lo cap descubert; empero ans que Nos entrassem, tremetem primera la nostre senyera per mossenyer Blasco Dalago senyaler nostre ab alguna companyia de cavall qui la acompanyava, e mesla en la ciutat, e puix muntala en lo castell e posala en la pus alta torre quey es, la qual es appellada del angel. E com Nos som en lo castell de la ciutat entram fer reverencia a sancta Anna en la cappella del dit castell. E aqui faem cavallers lo noble En Gonçalvo Diez, senyor Darenos e alguns altres. E apres totes les nostres gents sen anaren per llurs posades, segons quels eren assignades e compartides per la ciutat, e reposaren tot aquel dia.

 Cap. 14 E lo diumenge apres seguent primer de juny que fon festa de Cinquagesma, oym nostre offici solemnial en la Seu de la ciutat de Mallorques; e tot aquest dia entreguement de alegria; e convidam los barons e moltes persones notables e los jurats e prohomens de la ciutat. E faem crides e manament per la ciutat e metem en nostre titol lo regne de Mallorques. E manam fer segells nous en que fos intitulat e nomenat lo regne de Mallorques ab lo titol dels altres regnes. Lo qual ordenam en aquesta forma: — «En Pere, per la gracia de Deu, rey de Arago, de Valencia, de Mallorques, de Sardenya e de Corsega e comte de Barcelona.» — E daqui avant lo rey qui fo de Mallorques no fo appellat ne intitulat rey. Es ver quels de Mallorques conceberen algun despler com Nos metem Valencia en nostre titol ans de Mallorques, heu proposaren davant Nos, e Nos responguem un dia en la nostra cambra: que jatsia que antigament Mallorques fos ans de Valencia en lo titol en temps de alguns nostres predecessors, pero lo regne de Valencia es molt ennobleyt e millorat. E pus diguemlos rient: que en aquell loch segon del titol no havia auda ventura Mallorques de romanir a la corona de Arago, ans era estada donada e retuda dues vegades; e axi ara voliem assaiar si milloraria la ventura en lo tercer loch del titol. E ells aximateix riguerense e nons en parlaren pus avant. Dilluns apres Nos faem deliurar de la preso, hon eren tenguts algun temps per lo dit que fon rey de Mallorques, e amanats de Perpinya e mesos en lo castell de Bellver, hon los havia aquits com fugi de la illa de Mallorques, mossen Pere de Fonollet vezcomte Dilla, mossen Nazinar de Mocet richhom, mossenyer Ramon Totzo, mossen Francesch de Bellcastell, cavallers, En Pauquet de Bellcastell donzell qui apres fon fet cavaller e En Guillerm Albert e En Pere Barro burges de Perpinya. E tantost com foren delliurats de la preso venguerendevant Nos e faerennos reverencia. Lo dimars apres, terç dia de juny, Nos tremetem a requerir En Nicolau de Mari castella e les guardes del castell de Bellver per lo dit qui fo rey de Mallorques quens retessen ens delliurassen lo castell sots pena de mort. E lo dit castella demana acort, e les guardes aximateix. Finalment, aquest dia no poguem haver lo castell. E lo dit dia los damunt dits richs homens, cavallers e burgesos per Nos deliurats de preso ensemps ab En Ramon vezcomte de Canet e mossenyer Dalmau Totzo faerennos homenatge de esser nostres presoners e no de exir de nostra senyoria e terra sens nostra voluntat. E a pochs dies apres donam licencia de partir de Mallorques, e anarensen en Catalunya. Lo dimecres apres com nos fos dat a entendre que alguns barons, cavallers e homens de paratge e altres persones notables habitadors de la ciutat de Mallorques encara tenien part ab aquell qui solia esser rey de Mallorques e dehien algunes paraules perilloses de que pogueren metre remor en la ciutat, appellamlos devant Nos e faerennos homenatge e sacrament de feeltat. E apres, vers hora de mig dia, tremetem mossenyer Bernat Sort e Francesch Foix scriva nostre al castell de Bellveer per rebre lo castell den Nicolau de Mari e de les guardes; e com lo dit mossenyer Bernat Sort condemnas a mort los dits castella e guardes si contradien de liurar lo dit castell, exirensen tots, e los dits mossen Bernat Sort e lo scriva reeberen per Nos lo dit castell e stablirenlo de companyia de almugavers. E com los dessus nomenats richs homens, cavallers e burgesos, los quals lo rey qui solia esser rey de Mallorques tenia presos en Bellveer, posaren davant Nos que havien oyt quel rey qui solia esser de Mallorques, lo xxvi dia del mes de maig havia dit e preicat en la plaça de sanct Andreu de la ciutat de Mallorques, que ells lo volien liurar a carnatge ell e los infants e sa terra, e sobre aço escundissen llur fe e fermassen batalles, Nos comanam lo fet al infant En Pere senescal nostre, qui al dia seguent los assigna temps a aquests affers, tro Nos fossem en Catalunya.
 Dijous a v dies del dit mes de juny, per la raho que dessus es tocada, rebeem homenatge e sacrament de fidelitat de algunes singulars persones de la ciutat. E apres Nos personalment per dies seguents, cascun dia Nos continuam de rebre homenatges de tots cavallers e homens de paratge de la ciutat e del regne de Mallorques, e dels ciutadans, notaris e mercaders e homens de compte e caps de mesters. E puix constituhim nostres procuradors a rebre generalment homenatges de tots los homens de la ciutat, singularment per les perroquies. Aximateix reebem homenatges dels syndics de tots los lochs de la dita ylla de Mallorques, e de tots faem fer chartes publiques. E aço continuam be viu jorns continuament de reebre los dits homenatges. Axi que, eram enuiats de continuarlos de reebre.

 Cap. 15 Apres tremetem ab v galeres mossenyer Gilabert de Corbera a la ylla de Menorca per requerir quens liurassen la terra ens faessen homenatge. E apres los dessus nomenats prohomens dels lochs de Menorca e de Eviça tremeteren a Nos llurs syndichs, que foren davant Nos ens faeren homenatge e sacrament de fidelitat. Daltra part tremetem ab companyia de homens de cavall de casa nostra e ab almugavers als castells Dalaro de Muntury e de Pollença, los quals se tenien encara per lo dit rey qui fo de Mallorques. E anay mossenyer Phelip Boyl de regne de Valencia. E primerament aná al castell Dalaro, del qual era castella per En Jaume de Mallorques Nasalt de Galiana. E apres alguns tractaments e requisicions fetes per lo dit mossenyer Phelip de Boyl, lo dit Nasalt liura en nom nostre lo dit castell Dalaro, ço es, dissapte lo seten dia del dit mes de juny, hora de mig dia. E lo dit mossenyer Phelip Boyl leixa lo dit castell Dalaro quel guardassen per nom nostre En Ferrando Çabata e En Bernat de Morello de casa nostra; e lo dimecres apres xi dia del dit mes lo dit mossenyer Phelip de Boyl ana al castell de Muntuyri e presenta una charta nostra an Guillerm Durfort e a mossenyer Berenguer Tornamira qui eran.castellans, e requerilos que li liurassen lo dit castell per nom nostre, e ells retenguerense acort sobre la requesta. Lo dijous apres seguent los dits Guillerm Durfort e mossenyer Berenguer de Tornamira liuraren al dit mossenyer Phelip de Boyl en nom nostre lo dit castell de Muntuyri. E ell dit mossenyer Phelip comanal a Bernat Çabastia y an Peregrí de la Figuera de casa nostra.
 E Nos, dins aquest temps, continuament entenguem a pendre homenatges e sacraments de feeltat de les dites gents de la ciutat e de les ylles de Mallorques e de Menorca e de Eviça; e en provehir de justicia a les gents ques clamaven ens suplicaven, los huns sobre diverses fetes, los altres en fer atorgar constitucions e diversos privilegis e gracies; y en ordenar nostres officials per la ciutat e per los lochs del regne; e en fornir los castells de alcayts e de altres coses necesaries.
 Diumenge a xv dies del dit mes de juny lo dit mossenyer Phelip Boyl fo al castell de Pollença e requeri los alcayts qui eren dos e la hu era de Lenguadoch e havia nom Guillerm de So, e laltre era aragones, que liurassen lo castell. E finalment noi volgueren liurar. E Nos haguem sobre lo dit castell nostre acort. E finalment acordam quey tremetessem ginys e companyia de cavall e de peu e quels faessem assetiar per lo batle e los homens de la vila de Pollença nos havien ja fet homenatge ens eran obedients.
 E durant aquest temps, estans en la ciutat de Mallorques, enteniem en lo bon regiment de la terra; e a les festes nos deportavem ab nostres cavallers, quels uns bornaven, los altres tiraven a taulat, los altres junyen guarnits ab escuts lonchs e capells de ferre, los altres junyen en gonella, que solament portaven escut e capell de ferre e gorgera, los altres anaven ab armes. E en aquesta manera menavem nostre solaç.

 Cap. 16 Apres, diumenge a xxii dies del mes de juny, com Nos haguessem acordat de portar la corona per la ciutat de Mallorques e anar coronat solemnement, los jurats e prohomens de la ciutat volienne fer gran festa e gran messions. Mas Nos ho haguem sabut e haguemlos fets venir davant Nos en la cambra hon dormiem e diguemlos: que haviem entes, que de la nostra festa volien ells fer grans messions e que nou voliem per negun cas, ans nos en farien pesar si ho fayen, car no erem venguts per destruhir ne per ferlos messioneiar, mas aixi com lo metge qui sana e guareix les nafres dels malalts nafrats e consumats. E ells, jatsia quels desplagues com nois donavem leer a la solemnitat que volien fer, pero entenent lo bon zel que Nos havem al profit comu de la ciutat, hagueren gran pler de aquestes paraules que Nos los diguem e besarennosen les mans.
 Axi que, Nos, lo dissapte vespre a xxi del dit mes, Nos anam a la Seu, e aqui Nos vetlam, e jaguem en la església de la Seu. E lo diumenge per lo mati, Nos isquem de la sacrestia de la Seu vestits e apparellats in sede majestatis, ço es, ab una camisa romana dun drap de seda prim vert ab alguns fullatges, sens totes obres, e apres una dalmatica de drap vermell historiat ab obres daur e ab fullatges, mas noy havia perles ne altres obres, per ço com se apparella cuytadament; e daquest drap mateix una estola que comença en lo muscle esquerre e transversa al costat dret, e puix era cincta entorn, e eren egualats los caps de la estola; e un maniple; e calces del dit drap, sens sabates; ab nostra corona daur ab pedres precioses e perles en lo cap; e ab lo sçeptre daur e un robis al cap, ab la dreta ma; e ab lo pom daur ab una creu al cap de perles e de pedres precioses en la ma esquerra; e ab la espasa tota cuberta de perles e de pedres precioses que portavem cincta. E aqui eren tots los barons nostres dessus nomenats ab les nostres altres gents quey havien menades; e los altres barons e cavallers poblats en lo regne de Mallorques, e los jurats e prohomens e tota la gent de la terra. Axi que, en la Seu noy podien pus caber. E oym missa en lo altar major de sancta Maria. E com la missa fou acabada, Nos seguem davant en una cadira, estants girats davant lo poble diguem ab veu ben alta, que tots ho podien be oyr: que Nos faents lahors e gracies a nostre senyor Deu e a la sua beneyta mare nostra dona sancta Maria, als quals ha plagut veure nostra justicia, esguardant a aquella, Nos havem mesa la ciutat e regne de Mallorques en nostre poder, e per ço havem ordenats de fer quatre coses. La primera si es de portar la corona e les altres insignies reals per donar honor a la ciutat e regne de Mallorques, car som dignes de rebre aquesta honor e daltres majors. La segona per mostrar e dar honor e noblesa a la ciutat de Mallorques, la qual es honrada e poblada e plena de molta noble gent leal e digne de tot honrament e de haver tals insignies. La tercera per esplicar e declarar a ells nostre dret e los torts, greuges, rebellions e fellonies quen Jaume quen fo rey de Mallorques nos havia fetes. La quarta per publicar algunes avinences que eren fetes a Nos e a nostres sotsmesos.— E aquestes coses vos dira largament lo nostre vicicanciller. — E dites aquestes paraules manam an Arnau Çamorera rera vicicanciller qui sestava de prop, que ell digues totes les coses tocants les dites dues o tres rahons. E lo dit vicicanciller levas de peus e comença a la primera donatio quel senyor rey En Jaume de bona memoria tresavi nostre feu al dit rey En Jaume de Mallorques fill seu del regne de Mallorques e de les altres terres sues; e arreu, per graus, tot lo fet e lo fundament e la justicia del nostre proces, e los torts, excesos, fallonyes, ingratituts, rebellions e altres coses quel dit Jaume qui fo rey nos habia fetes, per les quals devia perdre tota la terra, e la sua persona estar a nostre merce, segons que dessus vos diguem pus largament.
 E dites aquestes paraules levas en peus En Ramon Sicart scriva e secretari nostre e legi les convinences per Nos fetes ab tots nostres sotsmesos de les ciutats e viles reals de Catalunya en parlament general, e encara ab tots los habitadors del regne de Valencia ab cort general, ço es, quel regne de Mallorques e les ylles a aquell adjacents ab les terres de Rossello e de Cerdanya james nos puixen separar de la corona nostra ne dels regnes de Arago e de Valencia e del comtat de Barcelona, per nenguna manera, ne james per null temps Nos ne nostres successors nos en puixam deseixir ne alienar en manera alguna.
 E fet aço nos levam daqui en la manera dessus dita, coronat. E los barons e richs homens qui eren ab Nos portarennos de sobre un papello de drap daur, lo qual habien apparellat los jurats e prohomens de la ciutat de Mallorques tro que som a la porta de la Seu. E aqui fo apparellat un bell caball ab son ensellament cubert daur e de perles; e Nos cavalcam tots sols. E los jurats de Mallorques ab los barons nostres qui y eren portaven lo papello sobre Nos; e cavallers e ciutadans e altres gents notables de casa nostra destravan lo cavall ab unes regnes de seda blanca be longues. E Nos, ab la corona en lo cap, e la verga en la man dreta e lo pom en la ma sinistra, e vestit, segons que dit es, e ab la spasa cincta, cavalcam del portal de la Seu, girant dret al portal de Valldigne, e puix per lo carrer dret qui va a la Portella tornam a la plaça de senct Andreu; puix entram per lo portal de la Almudayna, e tornamnosen dret al castell nostre. E per tot lla hon passam era tot dalt e de cascuna part encortinat e ben empaliat, e cuberts de drap daur e de seda, e daltres maneres; e totes les dones e altra gent de la ciutat ajustadas, e los jurats e molts ciutadans e mercaders foren aqui; e faem convit als barons e cavallers, e a tots los de casa nostra, e a totes les dites persones de la ciutat, axi homens com dones, e axi dins lo castell com defora. E tot aquest dia faerem tuyt generalment festa gran e solemne.
 Apres lo dilluns e lo dimarts quis seguiren ordenam e faem fer comissio al noble mossen Arnau Derill que romangues Governador general del regne de Mallorques e de les ylles, e lexamli compliment, entre de casa nostra e daltres, cent homens a cavall, per guardar la ciutat e la terra, entre los quals hi faem romanir lo noble mussen Gilabert de Centelles qui era hom savi, jatsia ladonchs fos jove. E a Menorca lexam per loctinent de Governador mossenyer Gilabert de Corbera ab deu homens a cavall. E en Eviça lexam Michael Martinez Darbe botaller major nostre ab altres deu homens a cavall. Aximateix leixam alcayts en los dits castells que teniem a nostra ma, e officials a la ciutat e a tota la terra axi com eran acostumats. E ordenam que anassen dos gyns a Pollença e companya a cavall e de peu e que la assetiassen, e axis feu. E lo dimarts a xxiiii dies del mes de juny que fon la festa de sanct Joan, Nos faem venir davant Nos per lo mar los jurats e syndics de Mallorques ab poder bastant, e per nom llur e per tot lo regne e de llurs successors iaerennos homenatge e sacrament de feeltat. E lo dimarts seguent finalment acordam de fer la via de Barcelona, que partissem de Mallorques, jatsia que sobre aço molts contraris haguessem tenguts e Nos volguessem fer la via de Cobliure, pero per algunes rahons quens digueren en lo consell, fo finat que anassem pendre terra en Barcelona, e puix per terra de continent anassem a Perpinya. Dijous a xxvi de juny Nos prenguem comiat dels ciutadans e prohomens de Mallorques els pregam que fossen diligents en lo be comu de la terra e faessen llurs affers com a savia gent e leal, car Nos los amavem molt entre los altres sotsmesos nostres els fariem tota vegada molt volenterosament aquelles honors, privilegis e gracies que poguessem. E ells foren daço molt pagats e partirense daqui; e Nos dinamnos un poch leugerament; e puix vers hora de mig dia recullimnos en nostres galeres ab nostres gents, al peu del nostre castell, a la porta que ix a la mar, que es al peu de la torre ques appellada dels Sames. E alguns dels jurats e prohomens seguirennos tro a la porta del castell que ix a la dita torre del nostre castell de Mallorques. E aqui altra vegada diguerennos los dits jurats e prohomens, quens plagues de haver per recomanada la ciutat; e Nos responguem que sins hauriem, e quels fariem aquelles honors e gracies que poriem. E tantost recullimnos. E axi, partint de la ciutat de Mallorques guardavem la ciutat e la terra prenguensen un enyorament. E aquella nit anam solament tro a les Ylletes e a la Porraça damunt Portupi, car esperavem les galeres algunes que eren romases per don Pedro de Xerica, (qui, jatsia fos lo pus valent e acabat home de armes qui tan noble persona fos nis trobas en nostre senyoria, empero era fort leguios) e los barons e altres gents que no eren recullits.
 Divendres a xxvii de juny fem vers hora de tercia a la Palomera e aturamnos aqui un poch e menjamhi figues, quey haguem fetes metre en la galera; e erenhi un poch scalfades, e feunos mal la mar, que Nos las haguem vomitar; e durans molt lo mal de la mar, ço es, tro al dissapte seguüent en tro a mig dia. E puig faem donar de rems e a navegar com mes poguem e per les albahines, quey stiguem en mar tro lo diumenge següent.

 Cap. 17 Diumenge a xxix de juny, hora de tercia Nos som al cap de Lobregat e aqui ordenam nostres galeres que anassen per scala al entrant de la platia de Barcelona, ço es, primerament Nos, e apres la galera del infant En Pere, e apres la galera de mossenyer Pere de Muntcada, e apres la galera de don Pedro senyor de Xerica, e apres la de mossenyer Joan de Arborea, e apres la de mossen Blasco de Alago, apres la del altre mossenyer Joan Darborea, apres la de mossenyer Joan Ximenez de Urrea e den Felip de Castre, apres la de mossenyer Ramon de Anglesola, apres la de mossenyer Ramon Cornell, apres la de mossenyer Gualvany Danglesola e de mossenyer Acar de Muntcada e apres totes les altres per orde. E axi com nos entram en la platia e som davant la ciutat de Barcelona, faem la volta ab les galeres, e vengueren a Nos En Francesch Grony, e En Bernat Sent-Climent, e En Galceran Carbo ab daltres prohomens de la ciutat de Barcelona e diguerennos: que ells e tota la ciutat havien gran alegria de la nostra venguda, pero que nos cuydaven, per alguna manera del mon, que Nos venguessem ne deguessem venir a ades en la ciutat de Barcelona, mas tot dret que haguessem feta la via de Copliure ab tot nostre estol, car si Nos entravem en Barcelona, tots nostres affers anavem a perill de perdre e de torbar. E axi suplicarennos humilment e ab gran instancia per part llur, e encara quens digueren que a la reyna muller nostra plahia molt, jatsia que hagues desig gran de Nos a veure ens en suplicava. E puix lo comte de Terranova e als altres de nostre consell qui eren romasos en Barcelona diguerennos: que Nos en tot cars partissem daqui de continent e que noy prenguessem terra, mas que faessem la via de Copliure. E sobre aço dixeren moltes rahons, e Nos responguemlos: que segurament ells deyen molt be e havien acordat; e Nos mateix en Mallorques ho haviem acordat e es tora fet, mas nos podia fer per ço com no haviem diners de que poguessem pagar los cavallers e les companyies que eren ab Nos, a les quals era ja degut de llur sou, e affrontavennosen tant fort que no sabiem quey faessem; e per ço com Nos haviem perduts molts cavalls en la mar e molts cavallers, los quals podiem leixar en Barcelona, e nou fariem en altre loch, e ells nou lexarien si sabien morir, e seria gran alleujament; e aximateix que aquis forniria hom de moltes coses necessaries de que ara haviem fretura; perque, en tot cas convenia de entrar en la ciutat de Barcelona. Sobre aço hac molts rahonaments de cascuna part. A la fi diguerennos: que per nulla manera nos pensaven que aqui prenguessem terra, pus que axi eren venguts en descuyt, e quens tenguessem una pessa defora que apparellasen de fer solemnitat e festa gran de nostra venguda, e quens rebessen axi com se pertanyia. E Nos diguemlos que no calia ne voliem que ades nos en faessen altra solemnitat ne festa, car no la merexiem tro de tot haguessem acabada la execucio de les terres de Rossello e de Cerdanya. E ells daço foren molt pagats. E Nos, en una barca exim en terra e anamnosen al palau, sens que altra solemnitat no sen feu.
 Apres que som en Barcelona los barons els cavallers e les altres companyies nostres nos demanaren paga del sou; apres nos demanaren quels pagassem les estimes dels cavalls que havien perduts; e encara, quels donassem accoriment, en altra manera que nons seguirien pus avant, car grans messions havien fetes e non podien pus soffrir. E Nos responguemlos, que quant al sou, que Nos los fariem convinent paga, mas acorriment ne paga de les estimes dels cavalls nois poriem fer jatsia que demanassen raho, car nou haviem apparellat, e ells sabienho be; e axi quels fahiem gracies del servey quens havien fet e si sen volien anar quen tessen que noy poriem als fer. Sobre aço foren molts contrasts e moltes paraules entre Nos e los richs homens e cavallers; pero Nos mantinent fem convocar les hosts nostres per tota Catalunya quens seguissen a les parts de Rossello. E faem nostre pertret de nostres apparellaments per entrar en les terres de Rossello e de Cerdenya.

 Cap. 18 Apres divendres a xi de juliol vench a Nos lo cardenal de Roders que sintitulava Bernat per la divinal providentia tituli sancti Cyriaci in thermis, presbiter cardinalis, y era gran special amich nostre e devot a la nostre honor, per tal com son pare fou catala del vezcomtat de Cardona. Lo qual cardenal fo a Nos tremes ensemps ab frare Bernat Oliver del orde dels Agustins, mestre en theologia e bisbe de Osca, e apres fon bisbe de Barcelona e de Tortosa e era hun dels millors mestres en theologia qui lavors fos en lo mon, e natural de la ciutat de Valencia, per lo sanct pare, per tractar e fer avinença entre Nos e aquell qui fon rey de Mallorques. E Nos eximli a carrera per lo mati com entra en Barcelona e presentans una bulla del sanct pare en quens significava quen trametia dit cardenal per tractar pau, ab moltes altres rahons. E apres aquell dia mateix com hom hague dormit, lo cardenal ensemps ab lo dit bisbe e altres prelats e clergues, doctors e sabis, sen vench davant Nos en nostre consell e proposa, entre les altres coses les primeres, les paraules que son escrites en la biblia: Sufficit, nunc contine manum tuam. E sobre aquestes paraules ell funda moltes rahons a inductio de concordia, pregantnos molt affectuosament de part del sanct pare e de la sancta esglesia de Roma que Nos haguessem clemencia al dit En Jaume qui fo rey de Mallorques, e bastava que li haguessem levat lo regne de Mallorques e vençut. E dix moltes rahons e moltes inductions. E Nos responguem de continent en breus paraules recomptant en general los excessos del dit qui fo rey de Mallorques; e finalment diguem que seria lonch de comptar. E com lo dit cardenal nos pregas que sobresseguessem en los enantaments nostres, mentre tractaria de la concordia, e que ell que fo rey en certa forma fermava de dret en nostre poder, e Nos dixem quey acordariem e partim axi. Dissapte a xii dies de juliol, Nos convidam primerament lo dit cardenal e menjam ensemps ab lo infant En Pere honcle nostre. E apres faent la via devers Gerona, faem appellar les hosts de Catalunya e menamnosen tots los homens richs e cavallers que haviem menats de Mallorques, exceptats mossenyer Ramon Danglesola, mossenyer Joan Darborea, Nalfonso de Loria, mossenyer Gonçalvo Garcia, mossenyer Jaume Desplugues e alguns altres que sen tornaren, e mossenyer Ramon Cornell, mossenyer Elfo de Proxida, mossenyer Gonçalvo Ximenez Darenos qui sen tornaren en ço del seu ab licencia e voluntat nostra.
 Diumenge a xiii de juliol del dit any m.ccc xliii venguem a sanct Celoni, e lo cardenal per altre part vencsen de Barcelona a Vilabertran, qui es en lo vezcomtat de Rochaberti; dilluns a xiiii de juliol venguem jaure al hostal de la bella dona, e aqui fem parar algunes tendes a les companyies de nostre casa, car no cabiem en lo dit hostal. Dimarts a xv de juliol entram en la ciutat de Gerona, e trobam aqui el infant en Jaume comte de Urgell frare nostre e lo comte de Luna quey era ab c homens a cavall tro a ccc que eren romasos per frontales en la terra quant Nos passam a Mallorques, que erem venguts de Cerdanya hon erem entrats; e eren stats apres de la vila de Puigcerda e en i loc que ha nom Aia; e per minva de viandes tornarensen sens que noy faeren tala ni res de mal, sino que prengueren ço que havien ops dels blats e de les plantes a ops de les hosts. E estiguem en la ciutat de Gerona en les cases del bisbe, hon pasam vi dies sperants les hosts de Catalunya; e percaçam adzembles e viandes e altres coses necessaries a la nostre entrada que volem fer en Rossello. E alguna gent de cavall que eren ab Nos a Gerona, per ço com Nos nols faem alli compliment de paga, tornárensen, los quals eren cl. E es ver quels cavallers e richs homens qui eren romasos daça, com Nos anam a Mallorques, nos affrontaren fort de la paga del sou, specialment lo dit infant En Jaume e lo dit comte de Luna quiu fahia per pruxovol de llurs cavallers, car deyen quel sou era degut als cavallers de Arago be de xv dies e als de Catalunya qui eren ab ells de x dies; e de mes o de menys; e Nos som moguts daço e dixem: que pus nos metiem en aço, que sen pensassen de anar, que ab los que haviem conquesta Mallorques, iriem en Rossello. Empero apres dubtantnos que no sen partissen, començam a parlar a part ab cascun, e finalment prometeremlos a fe de rey, quels pagariem dins Rossello lo sou de un mes quils era degut per anar En Rossello e per tornar en lurs cases. E ells foren pagats de aço e seguirennos tots.
 Dilluns a xxi de juliol del dit any m.ccc.xliii partim de Gerona ab los dits infant e ab richs homens a cavall e ab nostres companyies. E Nos ab les companyies de casa nostra anam dret a Figueres, e posam aqui e faem compartir los dits infants, ço es, al infant En Pere, qui era ab c homens, assignam lo loch de Paralada, e al infant En Jaume, qui era ab ccl cavallers, e als nobles don Pedro senyor de Exerica, e al comte de Luna, En Blasco Dalago e a mossen Joan Ferrandez de Luna e altres barons e cavallers, los lochs entorn una legua de Figueres ab les hosts de Catalunya, que speram aqui. E stiguem aqui esperants dites hosts e les atzembles e les viandes necessaries, sis dies.
 Dimarts a xxii de juliol vench a Nos frare Antoni Nicolau del orde de sanct Agosti, e presentans una letra del dit cardenal e altra dels consols de Perpinya en quens pregaven ens suplicaven, que guiassem llurs missatgers quens volien tremetre. E Nos tantost faemlos fer lo guiatge que demanaven e el dit frare tornassen. Mas los missatgers que Nos haviem guiats na vengueren.
 Divendres a xxv dies de juliol, estants Nos en Figueres en un verger que havia en lo alberch hon posavem, vench a Nos Nuch de Arpaio capella e companyo del dit cardenal ab letra de creença sua e presentans una letra del dit qui fo rey de Mallorques. Lo tenor de la qual es aytal, e lo sobre scrit es aquest: «A son molt char e reverend frare lo senyor rey de Arago.» E apres se segueix la letra en aquesta forma: «Reverend frare e molt car cosi: no contrastant qualsevol coses pas-ades, gran plaer hauriem que ab vos nos poguessem veure, ab que nos fos segur. Perque, vos pregam, que no creeu qualquequals qui no per bona intencio ho destorbassen, axi com Nos no farem, nos vullats donar aytal seguretat com lo portador de la present vos demanara, car no dubtam que be de la vista no sen segueixca. Scrita de nostre ma a Perpinya, la vespra de Sanct Jaume, lany m.ccc.xliii.» E deius la scriptura de la letra era lo seu nom en esta forma: «Vostre frare lo rey de Mallorques.» E dixnos de paraula lo dit Nuch, quel dit qui fo rey de Mallorques vendria a Nos e quel guiassem, ço es, que li assegurassem vida e menbres e ques metria en nostre poder. E en aço primerament caberen en tan solament el infant En Pere, Narnau Çamorera vicicanciller, misser Rodrigo Diez, misser Joan Ferrandez Munyoz e En Blasco Dayza e mossenyor Jaume Dizfar sabis en dret, per haver llur consell sobrel guiatge que era demanat. E donarennos de consell que no faessem lo dit guiatge, car seria perjudicial a nostre dret e perdiment de tots nostres affers per moltes rahons que serien longues de scriure E ja haviem tremes per lo infant En Jaume e per los nobles don Pedro de Exerica e lo comte de Luna qui noy foren tro a la derreria del acort, per ço com posaven luny. E com foren venguts, diguemlos lacort que haviem haut e digueren que era bo.

 Cap. 19 Dilluns a xxviii de juliol partim de Figueres ab los dits infants e ab los nobles don Pedro senyor de Exerica, ab lo comte de Luna, mossen Blasco Dalago, mossenyer Juan Ximenez de Urrea, En Phelip de Castre, mossen Joan Ferrandez de Luna, mossen Guillerm de Bellera, En Pere vezcomte de Vilamur, Simon de Mur, mossen Gualvany Danglesola, En Ramon de Bella, vulgarment appellat de Abeya, mossenyer Arcat de Mur e mossenyer Galceran de Bellpuig, mossen Artal de Fosses, mossenyer Gilabert de Centelles, En Sancho Perez de Pomar, En Pere Dalmau, Michael Perez Çabata, e gran res daltres cavallers, axi que erem en nombre tro a m.cc homens a cavall; e ab nostres hosts de Gerona, de Manresa, de Caules, de Piera, de Besuldu, de Sent Pere dor, de Figueres e de alguns altres lochs nostres e ab moltes atzembles, que foren iiii milia e pus. E tots prengueren viandes a compliment de viu dies e anam jaure a la Jonquera e attendamnos defora per los camps. E aqui vench a Nos frare Anthoni Nicolau dessus dit del orde de Sanct Agosti, e presentans altra letra del dit qui fo rey de Mallorques, del tenor següent. E lo sobrescrit fo aquest: «A son molt car e reverend frare lo senyor rey de Arago.» E lo tenor de la letra es aquest; «Molt alt, excellent princep e senyor e molt char e reverend frare. No contrastant la duresa que en la vida nostra, alguns, mes per llur profit que per lo vostre, vos fan haver, vos placia encara a aquella consentir, e creure a frare Anthoni, e ço queus dira be entendre, e secret per vostre profit tener, har, reverend, vullats guardar que en nostra vista res no perdriets, e porietshi guanyar. Scrita de nostra ma lo sentdemá de Sancta Anna, Lany m.ccc.xliii. Vullats al frare donar audiencia secreta, per causa.» E dejus la letra era scrit lo seu nom en aquesta forma: «Vostre frare lo rey de Mallorques.» E Nos tiramnos ab lo dit frare apart en la nostra tenda, que noy hac altre persona, ans ne fem lunyar el infant En Pere, e tots los altres, e dixnos: que Nos fessem guiatge al dit qui fon rey de Mallorques perque pogues venir segur a la vista. E encarans dix, que el dit qui fon rey de Mallorques era apparellat de reebre un cardenal, qual que Nos nomenassem, qui jutjas lo fet de Mallorques, si pertanyia a Nos o a ell, e que Nos haguessem a seguir ço quel dit cardenal jutjaria, car fort li stava a cor lo fet de Mallorques, axi com lo cap de son nom. E del fet de Rossello e de Cerdanya, que seria a nostre juy, pero nons metria en possessio de la terra. E que Nos com haguessem jutjat sobre aço per juy o per sentencia, li haguessem a tornar la dita terra de Rossello e de Cerdanya. E Nos, sens que noy haguém altre dels infants ne daltres, mantinent responguemli: quens maravellavem molt com lo dit frare qui era tan savi home nos apportava aytal creença, e encara del dit qui fon rey de Mallorques com nos podia tremetre aytal missatgeria, e parria quens tengues per fadri. Çar Deu sabia que Nos no havem cobejança de res del seu, que per pagat nos ne teniem del regne que Deu nos habia acomanat; e Nos havem fetes a ell moltes honors, no aytals com de senyor a vassalls se deuen fer, mas com a companyo, car Nos li haviem feta tanta de honor que mes no poriem fer al rey de França; e ell no estant content de aço denegans lo feu e Nos haguem a enantar per la dita raho a pendre Mallorques. E puix nostre senyor nos havia endraçat en nostra execucio, seria gran errada de metre lo fet de Mallorques en poder de persona estranya, per dues coses, car aquel poria jutjar que li tornassem Mallorques e per lo consentiment de juy perdriem nostra regalia com Nos siam son jutge e son senyor del crim per ell fet, e no nengu al re. Al fet de Rossello e de Cerdanya responguemli: quel dit que fo rey de Mallorques se metés soltament en nostre poder ab la terra, segons lo usatge, e Nos li fariem justicia. El dit frare demanans si voliem respondre ab letra de nostra ma. E Nos diguemli que aquesta resposta no fahiem al dit que fo rey, mas al dit frare, e que la li digues sis volia. E apres aço pres comiat lo frare, e anassen; e apres Nos appellam el infant En Pere, e don Pedro de Exerica, e mossenyer Galceran de Bellpuig, mossenyer Michael Perez Çabata e diguemlos ço quens habia dit lo frare, e la nostra resposta. E dix el infant que be haviem fet o respost, mas la resposta de Rossello e de Cerdanya li semblava massa crua. E los altres digueren que molt be e complidament haviem respost.
 Daltra part lo dit frare nos apporta dues letres, una del cardenal, altra dels consols e prohomens de Perpinya, les quals nos presenta davant tot nostre consell, en les quals, entre les altres coses, nos feren saber, que no podiem trametre a Nos llurs missatgers, segons quens havien fet asaber, mas que Nos los trametessem lo proces que haviem fet en forma publica. E Nos responguem als consols per nostra letra un poch asprament, car ells se fahien ignorants de nostre proces que era molt clar e notori a tota gent. E faemlos comminacio, que si no venian, que a lurs successors ne romandria plorosa memoria. E lo dit frare tornassen ab la dita resposta.

 Cap. 20 Dimarts a xxix de juliol ordenam nostres batalles, per ço com cuydavem que fos feta resistencia o defensio en la entrada del coll de Paniçars, ço es, quels dits infants ab los nobles En Pere vezcomte de Vilamur, En Simon de Mur, En Ramon Dabella, mossenyer Guillerm de Bellera, Pere de Malan, e ab llurs companyies a compliment de ccccl homens de cavall, anaren ab la devantera ab les hosts de Manresa e de Piera e algunes altres hosts; e les hosts altres e les altres adzembles anaren entre Nos e la devantera en mig. Nos ab los nobles lo comte de Luna, mossen Blasco de Alago, mossenyer Joan Eximenez de Urrea, mossenyer Phelip de Castre, mossenyer Joan Ferrandez de Luna, mossenyer Galceran de Bellpuig, mossenyer Galvany de Anglesola, mossen Arcat de Mur, mossenyer Michael Perez Çabata, En Sancho Perez de Pomar, anam apres ab les hosts de Gerona, de Besuldu, de Figueres e de la vegueria tenint la reguarda; e per tal com romanien algunes atzembles que venien derreres, ordenam que don Pedro de Exerica anas ab c cavallers detras totes les batalles. E passam per lo coll de Paniçars sens nengun contrast, saul que alguns almugavers quey habia, e un escuder de casa nostra, Exemeno de Sparça, pres deli e ab alguns homens a cavall que nos volien capdellar, sen pujaren al castell de Bellaguarda, e aqui hac algun fet de armes hi morirenhi alguns homens del castell e prengueren moltes naffres. E anamnosen a jaure a la ribera de Teth , davant un loch que ha nom sent Joan davant lo Volo; e aqui posam nostres tendes e reposam aquella nit.
 Dimecres a xxx dies de juliol partim daqui, e ab nostres batalles ordenades continuam nostre cami, ço es, la devantera segons que dit es, e les atzembles totes a man dreta, e les gents de peu a la esquerra; e los nobles dessus dits e ab don Pedro de Exerica anam en la reguarda; e mossen Joan Ferrandez de Luna capdellava los peons; e mossen Gualvany Danglesola ab la companyia del infant En Ferrando nostre frare e ab Nartal de Cabrera tenien la reguarda per algunes atzembles que romanien detras. E axi anant a pendre nostra jornada, alguns homens de cavall e de peu, sens voler nostre, apartarense e anaren a combatre la torre de Nidoleres qui era fore de nostre cami, la qual era stablida. E sens que nos foren regoneguts los de la stablida, les nostres companyies la combateren tan fort, que ans que nos hi fossem a temps, quey anavem per destolre lo combatiment, ja hagueren presa e cremada la torre, e moriren tots aquells quey eren stablits, que nois volgueren pendre a merce algu, de la qual cosa a Nos fo fort greu. Pero no contrastants los fets de les armes que eren stats, anamnos aturar a tendar en la dita vila sus pres Helna en una gran verneda e pedral entre laygua; e aqui reposam aquella nit. E vench a Nos lo dit bisbe Dosca ab Nuc Darpaio sobre la dita vista, si la voliem consentir, e Nos veent que no mudaven forma, no dehien sino ço que jans era stat dit, fem semblant resposta que ya habiem feta.
 Dijous a xxxi de juliol partim daqui e ab les batalles ordenades, segons la manera pus prop dita, anam dret a Canet, e atendamnos pres laygua, hon ha una gran verneda e pedral davant lo castell; e les companyies de les hosts anarensen tantost a percaçar, e trobavem assats fe e palla e altres reffrescaments a ells e a les besties; car les gents de la tera cuydaven que Nos anassem dret a Perpinya e nos havien apparellat. E aquest dia vench a Nos lo cardenal dessus dit, per tractar concordia entre Nos e lo dit qui fo rey de Mallorques, e per ço com no deya res de novell, no li faem altra resposta, sino axi com haviem acostumat, salvant que li diguem, quens maravellavem molt del favor quel dit qui fo rey de Mallorques trobava en cort de Roma, que Nos james, e per Nos lo dit infant En Pere no poch traure un cardenal de cort de Roma, per la questio que era entre Nos e lo infant nostre frare En Ferrando, e aquell que fo rey de Mallorques, per aquest fet, ne havia trets dos, e que aço era gran favor, e la sancta esglesia de Roma no havia raho. Car no era stat nengu rey de Arago tro a Nos, que no hagues escampada de la sua sanch per la esglesia o per Deu, e no ha rey al mon a qui pus tenguda sia la esglesia sino Nos. Si volia fer retret per Sardenya, non pot fer, ans Nos lom podem fer que lay havem guanyada; que sanct Pere nos dona un troç de pergami escrit, ço es, dich, per la bulla de la donacio; e nostre pare lavia tolta a la Communa quin era desobedient a la esglesia, e la li havia dada; e ara ne havia un rey e vassall. E lo dit cardenal veent que als no podia fer anassen a Apia, e aqui stech per alguns dies.
 Divendres primer dia de agost Nos trametem mossenyer Ramon de Vilafranca algutzir nostre e en Francesch Foix scriva nostre ab letres de requisitio al noble En Ramon vezcomte de Canet quens obeis e vengues en nostre poder, e quens faes ço quens devia fer, segons la promissio que a Nos habia feta a Mallorques, e aquella que son pare ab altres barons havien feta al senyor rey En Jaume de bona memoria avi nostre. E com les requestes foren fetes, retenchse acort, e finalment haut tractament ab en Phelip de Castre cunyat seu, regonech ço que devia fer e comença a despatxar lo castell de Canet, e vench a la nostra tenda davant Nos e dixnos aquestes paraules: que sa persona li haviem Nos presa com fo a Mallorques, la qual Nos devia tornar, e axi que metia la sua persona en nostre poder e que li assignassem loch hon se metes. E Nos assignamli que estigues en lo bisbat de Gerona, hon se volgues. E apres messe divisio entre los de Canet e En Guillot Ces-fonts e En Francesch Dolms quel dit qui fon rey de Mallorques ab alguna companyia hi havia meses per capitans. Dissapte a dos de agost les hosts de Manresa ab algunes altres companyies que exiren de les nostres hosts combateren un castell pres de la mar e de Canet que sappella sancta Maria de la mar, e prenguerenlo axi mateix, lo qual establim e retinguem. Eximen Desparça scuder de casa nostra ab alguna companyia de almugavers que tenia, combateren lo castell Rossello, e finalment, ab alguna altre companyia que si mezcla, haclo per força darmes. E algunes altres companyies que sexien de les hosts, prengueren altre castell que ha nom castell Arnau subira, e cremarenho tot; los quals castells son assats pres de Perpinya. Diumenge a iii de agost, lo vezcomte de Canet vench a Nos e feu liurar a Nos lo castell de Canet, per nom nostre, al dit En Phelip de Castre; e lo vezcomte ab sa muller e sa companya tremetemlo en una galera nostra a Gerona, que estigues hon se volgues dins lo bisbat de Gerona, lo qual li assignam per preso, segons que dit es. Dilluns a iii de agost fem establir lo castell de Canet e metre alli les viandes que venien per mar. E acordam de qual part posariem lo setge a Perpinya. E lo dimarts apres continuam de metre les viandes en lo dit castell de Canet e fornirnos daço que haviem ops per anar a Perpinya.

 Cap. 21 Dimecres a vi de agost, ab nostres batalles ordenades en la forma dessus dita e ab les atzembles a la part dreta e la gent de peu a la part esquerra, anamnos attendar prop Perpinya, ço es entre Banyoles ques es una casa del Hospital de Sanct Joan, e Perpinya. E com som attendats algunes gents darmes a cavall e de peu de la vila exiren fora del mur e feyen picaders a les hosts nostres. E al cap vespre com se devia pondre lo sol que dava a les nostres gents a la cara, vengueren ferir en una partida de la host companyia de cavall e de peu de la vila. E exiren per lo portal de Canet, e tantost mossen Joan Exemenez de Urrea ab sa companyia e mossen Jaume de Romani daltre part pujaren cuytosament a cavall, que no esperaren que fossen guarnits, sino fort poch, e ab daltres qui tantost lo seguiren, feriren en ells, e vencérenlos els desbarataren els ne meteren tro dins lo portal; axi que Marti de Sales qui era de la companyia de mossenyer Joan Ximenez de Urrea sen entra ab ells e romas pres en la vila. E dels homens de cavall de la vila ni hac molts de nafrats e de ferits; e romas pres e nafrat En Guillot de Fontes; e moriren de les llurs gents v homens. E finalment daqui avant foren tan esglayats que no exiren a mescle ne a torneig axi com feyen. Dijous apres seguent romanguem en lo loch damunt dit attendats; e requerim altra vegada los homens de Perpinya, trametenthi mossenyer Ramon de Copons portant veus de procurador general en Catalunya e En Francesch Foix scriva nostre, manantlos al mur, ab crida pública, quens faessen ço quens eren tenguts, e ells nons feren resposta alguna. Divendres a viii de agost partim del dit loch ab nostres batalles ordenades, segons que dit es, exceptat que les adzembles anaven a la part esquerra; e manam tothom tallar. E tota la gent de peu anaven scampats tallant vinyes, oliveres e altres arbres, sino figueres, per tal com les figues nos sabien millors que altra fruyta. E cremam tot, apres del mur tot lo terme, e venguemnosen ab nostres gents talant e faent mal deius la vila de Perpinya en les vinyes e en un loch que es nomenat Vernat. E per tal com alguns exien de la carrera dels de la vila, morirenhi vii o viii e altres tants que ni hac de presos. Dissapte a nou de agost romanguem attendats aqui mateix; e manam que les gents de peu ab destrals e altres apparellaments continuassen la tala. E trametem lo noble don Pedro de Exerica ab ce homens de cavall, e ab alguna altra companyia de peu ensemps ab lo vezcomte Dilla e per exir a carrera a mil d homens de peu e xii homens a cavall que venien de Cerdanya en ajuda a Perpinya al dit qui fo rey de Mallorques. Mas ans que sen trovassen la dita companyia de Cerdanya ab lo dit noble don Pedro qui sera mes en aguayt, haguerenne sentida, e vista fugi la dita companyia, e recollit a Roders; e puix apres alguns dies secretament vench a Perpinya. Diumenge a x de agost aturam aqui mateix e esperam lo dit noble don Pedro, e fem continuar la tala. Dilluns a xi de agost partim de aqui e anam a Soler e retes tantost, e femne pendre homenatge. E puix tantost tornam en la ribera e per la ribera avall venguemnos attendar prop un loch que li dihuen Sanct Steve, lo qual les nostres gents cremaren e destroiren tot ab los molins quei son, e continuaren la tala; e aqui torna a Nos lo noble don Pedro de Exerica. Dimarts a xii de agost romanguem aqui mateix continuant lo proces e la tala. Dimecres a xiii de agost partim de aqui, e alt per unes vinyes, prenguem lo cami ab nostres batalles ordenades, segons que dit es, calamnos en la ribera; e per unes marjals travessam a Canet, e posam nostres tendes entrel castell de Canet e la mar. E romanguem aqui per rebre viandes e per darne a les hosts e per coure pa, e per esperar lo navili quens portave refrescament de viandes, lo dijous e lo divendres que fo festa de madona sancta Maria de agost.

 Cap. 22 Dissapte a xvi de agost partim de prop Canet e venguem a Clayra. E lo diumenge apres manam talar las vinyes e la horta de Clayra. Pero apres dormir vench a Nos lo cardenal, per continuar lo tractament entre lo que fon rey de Mallorques e Nos. E per honor sua manam cessar la tala e que null hom no fes mal als de la vila de Clayra. E com lo cardenal fo ab Nos sins dix moltes paraules, y entre les altres, que per honor e reverencia de la esglesia sancta de Roma e per amor del cardenal, que era tot nostre, volguessem dar algun sobresseiment al proces que fayem contra lo dit que fo rey e sa terra. E Nos, apres moltes paraules, retenguemnos acort e lo dit cardenal tornassen al loch Dapia. E Nos, sobre lacort appellam tots los richs homens que eren ab Nos, e ab alguns bons cavallers e amichs e aquells de nostre consell, els prohomens de Barcelona e de Valencia; e romas axi tot aquest dia.
 Dilluns a xviii de agost rsmanguem aqui mateix prop de Clayra e tractaven ab Nos lo dit cardenal e frare Bernat Oliver bisbe de Osca, mestre en sacra theologia e altres quey eren ab lo dit cardenal; e a la fi, a gran instancia del dit cardenal, haut acort ab los dits infants e ab los barons e cavallers, e ciutats dessus dites, e ab aquells de nostre consell, Nos, per reverencia de Deu, e de la seu apostolica e de sanct Pere apostolical e del sanct pare aposiolich, e per honor del cardenal, otorgam que sobreceiriem en la execucio. E ab tant lo cardenal fo molt alegre daço e intra tant tost a Perpinya per parlar ab aquell qui fo rey de Mallorques.
 Dimars a xix de agost lo cardenal fo ab Nos, e Nos per les rahons dessus dites, e per ço, a veritat dir, com no haviem apparellaments de aturar molt en la terra, axi com de viandes e altres coses necessaries, ne encara ginys ne altres apparellaments de combatre e tenir setge, apres moltes paraules e tractaments acordam al cardenal que, sens perjudici nostre, sobreseuriem en la execució tro per tot lo mes de abril primer vinent, ab condicio quel que fo rey de Mallorques no faes mal ne dan a nostres sotsmesos de ça mar, ne al vezcomte de Canet ne als seus lochs que Nos teniem, ço es, Canet e sancta Maria de la mar, ne al vezcomte Dilla ne al loch de lla, ne alguns altres cavallers de Rossello quens havien fet homenatge. E daço manam fer charta e faem cridar per les nostres hosts que null hom no faes tala ne dan.
 Dimecres a xx de agost partim de Clayra e prenguem la via avall per sanct Hypolit e anam posar a la mar e ben pres de Salses; e vora mar venguem a Canet e attendamnos sus en aquell loch don eram partits, que troban caseu los lochs e les barraques e tot lals axi com so havia cascú leixat; e aqui fem recullir les viandes a Canet, e faemhi fer obra de valls e adobarhi los murs; e ordenamhi per capita e procurador frare Guillerm Guimera, del orde del Hospital, ab alguna companyia de cavall e de peu.
 Dijous a xxi de agost partim de aqui e venguemnos atenuar sus pres del Voló en la ribera de la part deius; e com som attendats en la nit partirense de Nos, sens licencia e voluntat nostra, les companyies nostres de peu, que solament romanguem ab los de cavall.
 Divendres a xxii de agost venguem a Figueres, e Nos ab les demes gents darmes passam per lo coll de Paniças, hon erem entrats; mas les atzembles quaix totes passaren ab algunes gents darmes per la Clusa e per lo Pertús. E com som a la Junquera refrescam aqui ab nostra gent e entramnosen a Figueres; e los infants e los barons els cavallers cascuns sen anaren per los lochs hon dabans posaven a la entrada, mentres nos aturam a Figueres; e aqui donam comiat á tothom.
 Dissapta a xxiii de agost vinguem á Gerona e aturam lo diumenge.
 Dilluns a xxv de agost venguem jaure a Hostalrich, e en aquest dia el infant En Pere pres comiat de Nos e anassen dret cami del comtat de Prades; e dimarts apres jaguem á Granollers.
 Dimecres a xxvii de agost entram en Barcelona, e les gents nos faeren nengun aculliment, ans paria ques retessen per mal pagats, com tornavem que no haguessem pres Perpinya e Rosello. E aqui nos faem pagar als infants, barons e cavallers e altres gents darmes ço que poguem, daço quels era dagut del sou, axi quels romania fort poch a pagar.

 Cap. 23. Nos estants en la ciutat de Barcelona, tantost entenguem a fer nostre pertret e nostre apparellament de totes coses necessaries per tornar poderosament de Barcelona en Rosello, passant lo temps del sobresseiment, e atturam en Barcelona alguns dies.
 Apres partim de Barcelona, e anam vers la ciutat de Valencia per haverne ajuda; e appellats los syndics de les ciutats e viles reals del regne de Valencia per haver la dita ajuda e per la execucio den Jaume de Mallorques, (e aximateix demanam ajuda als prelats contra lo rey de Marrochs en ajuda del Castella per al setge que tenia sobre Alzazira del Phadre) la ciutat de Valencia nos dona la imposicio de la ciutat e del terme per un any, apres que fos finada la que ja hic era ops de la execucio de Rosello e de Cerdanya; e faem ab ells certes convinences. Los prelats e los clergues nons volgueren de res ajudar, e Nos faem alguns encitaments contra lo temporal del bisbe de Valencia e del mestre de Muntesa; mas finalment faerennos ajudar convinent, ens avenguem ab ells. E com haguem estats en Valencia los mesos de octubre e de noembre, en lo mes de deembre partim de aqui e acordam de anar en Arago per demanar ajuda a la dita execucio e per visitar lo dit regne, en lo qual havia gran temps que noy erem estats. E lo mes de deembre partim de Valencia e anam a Therol, hon aturam alguns dies: e ajudaren nos a la dita execucio de certa quantitat de moneda jaquesa entre la vila e aldeas. Apres anam a Daroca e semblantment la vila e les aldeas ajudarennos. E continuant, venguem a Calatayu, hon nos ajudaren la vila e les aldeas de certa quantitat de moneda jaquesa, de les quals ajudes nos tenguém be pagats. Aprés venguem a Çaragoça, hon som reebuts ab gran honor, e aqui tenguem festes de Nadal; e demanamlos ajuda, e fem ab los jurats e prohomens a la casa del pont de Çaragoça, e en publich faerem resposta que nons darien nens ajudarien de res, com fossen francs, pero no contrastant allo nos donaren mil caffiços de forment. Apres partim de Çaragoça e passam per terra Dosca e venguemnosen a Leyda hon aturam pochs dies. E partint daqui tornam a Barcelona hon entram la derrera semana de Carnal, E aqui tenguem Carnestoltes e ampram los richs e cavallers quins devien seguir en lo viatge de Rossello, e faem fer ginys en Valencia y en Barcelona, e mantellets e gates per combatre; e faem fer pertret de viandes e daltres coses per assetges e combatiments. E en açó entenguem quaix tota la quaresma, dins la qual vengueren a Nos missaigers de Mallorques, ço es, En Guillerm Ça-Costa En Francesch Ombert, En Guillerm Ça-quintana, En Joan Roboll per fer unio del regne de Mallorques ab los altres regnes e terres nostres que james nos poguessen partir ne separar de la corona de Arago, la qual unio fem ab gran solemnitat. E fermarenla los dits missatgers e volgueren que fos fermada per tots los infants, comtes, vezcomtes, richs homens, barons, cavallers, ciutadans e homens de viles de Arago, de Valencia e de Catalunya. La qual cosa Nos atorgam e faem fer.
 En lo dit temps mateix, vench á Nos lo noble En Ramon Roger de Pallars e offeris de servirnos a la dita execucio. E mostrans lo dret que li pertanyia en lo comtat de Pallars e de la baronia de Cervello; lo qual a Nos e a nostres predecessors era estat denegat. E feunos homenatge de feeltat dels dits feus, e Nos lenvestim de aquells. E encara li donam de gracia, e li faem cessio del dret quens pertanyia en los dits comtats e baronia per raho del comis. E ell nos relaxa totes quantitats que en temps passat per Nos e nostres predecessors se degues- sen a comte de Pallars.
 Apres stants Nos en la dita ciutat de Barcelona, apres festes de Pascha, haguem ardit cert del rey de Castella que havia presa a pati la ciutat de Alzazira Dalphadre, e Nos haguemne gran plaer fort, e totes nostres gents. E apres de continent vench mossenyer Matheu Mercer nostre Visalmiral ab v galeras de Valencia, que havia molt temps estat en lo setge de Alzazira; e Nos trametemlo per encalçar galeres de Monech e de Copliure qui damnificaven nostres gents; e feu la via de Mallorques, E puix tornasen per desarmar en Valencia; e Nos cuytam nostre apparellament per entrar en Rosello.

 Cap. 24 Estant axi en Barcelona haguem letra de frare Guillerm de Guimera capita de Canet, que tro a xl homens de cavall de Perpinya, ab companyia de peu, eren venguts a trencar una resclosa prop de Canet. Hisquerenhi troa xiii homens a cavall, e puig vench frare Guillerm per capdellar quels ne tornas; e abans que ell hi aconseguis, jals foren tant prop los seus als de Perpinya, que no fo be a ells de tornar sens vergonya. E tantost frare Guillerm de Guimera, quant fo prop dells, crida a grans veus: ¡Arago! e al ferir los de Perpinya se venceren. E los de frare Guillerm aucirenne tres de cavall, e prenguerenne un, e aucirenne vuyt de peu, e encalçarenlos tro pres de Perpinya. E soven havien daltres fets darmes ab ells.
 E aqui les companyies axi de cavall com de peu acordades, e gran partida de aquelles ja a Gerona anades, som de proposit, que ans que dret cami faessem la entrada de Rossello, anassem a fer reverencia a nostra dona de Montserrat. E aqui dimecres mati, a vint y vuyt de abril, partim de la dita ciutat ab fort poca companyia, e anamnos a dinar a Martorell e sopar a Collbato. E aqui donaren de consell que tremetessem letres nostres deprecaries a tots los archabisbes, bisbes e a totes les ordens, dins nostra senyoria situats, com, per tal com per raho de execucio de justicia, nos convengues a enantar a occupacio real contra lo dit Jaume de Mallorques e les terres e bens seus los quals encara senyorejava de fet, faessen special oracio a Deu per Nos e per les nostres companyies. Nos acceptam lo dit consell, manam que ell fos menat a execucio, e aço fet, reposam aqui la nit. Dijous mati a xxix de abril partim daqui cavalcant, anam entro al peu de la costa de Montserrat, e aqui descavalcam , e manam que les besties anassen per lo cami pla a Monistrol, e que aqui esperassen; e Nos ab nostres companyies muntam la dita costa a peu, e aquella pujada, fossem a una esglesia appellada sanct Michael. En vista del monastir de Montserrat isque a Nos a carrera lo abbat de Montserrat e rebens reverentment, e convidans aquell dia; e ensemps anam a fer reverencia a nostra dona sancta Maria; e feta aquella entram a dinar, e apres menjar ab lo abbat ensemps anam presentar a la dita verge una galera ab totes ses exarcies dargent en reverencia de la victoria quens dona lo dia que prenguem terra a Mallorques, la qual hi haviem feta portar ans de dos dies que Nos hi fossem E presentada la dita galera faemnos venir los hermitans de Montserrat, (los quals dels seus hermitatges havia fet al monastir devallar lo dit abbat) als quals diguem e pregam que per ells fos constituyda special oracio, la qual diguessen a certes horas de dia e de nit per Nos e per les dites nostres companyies, per la raho que dessus havem dit. E apres partim de aqui e avallam les schales de Montserrat e anam sopar e jaure a Monistrol, hon lo dit abbat aximateix nos havia convidats. E divendres mati anamnos a dinar a Tarraça e a sopar a Sabadell. E dissapte apres, primer dia de maig, anamnos a dinar a Cardadeu. E apres dinar fo ab Nos el infant En Jaume. E seguins entro a sanct Celoni hon anam a sopar.
 Diumenge mati a dos dies del mes de maig partim de aqui e seguins lo dit infant entro un tret o dos de ballesta luny del dit loch e de aqui partis de Nos e tornassen al dit prop loch hon devia sperare ajustar sa companyia. E Nos continuam lo cami e feuse a carrera mossenyer Poncet vezcomte de Cabrera fill de mossenyer Bernat de Cabrera, e ensemps entramnos dinar al seu loch de Hostalrich. E epres dinar anam sopar a Caules de Malavella. E dilluns mati seguent forem ab los nobles mossenyer En Pere de Fonollet vezcomte de Illa e En Bertran son frare e mossenyer En Roger Bernat de Pallars, mossenyer Huguet de Pallars e mossenyer Naymar de Mosset ab alguns altres. E partint de aqui, faent lo cami de la ciutat de Gerona, hisqueren a Nos lo bisbe de Gerona e lo abbat Damer e los ciutadans de la dita ciutat, e feta per ell a Nos reverencia deguda entramnos dinar en la dita ciutat; e aqui rebem letres de frare Guillerm Guimera capita de Canet, en quens significava que ladalill nostre ab tres servents qui era anat a descobrir un aguayt que homens den Jaume de Mallorques havien fet en un loch prop sancta Maria de la mar en Rossello situat, eras affangat ab lo cavall en una cequia, e aqui per los homens de dit aguayt mort ab los dits tres servents; e quatre servents morts de la part del dit aguayt. E estiguem en la dita ciutat lo dimarts; e lo dimecres Nos estants en el hort del monastir dels frares menors hon posavem, e a hora del seny del Ladre, reebeem una letra del infant En Pere en quens feya a saber quen Jaume de Mallorques devia entrar correr les nostres terres ab certa companyia domens a cavall e de peu. E Nos de continent faemli a saber que lendema partiriem de la dita ciutat. E lo dijous levamnos bon mati per cor de anar a Figueres; e estant axi en dos cors si partiriem o no, finalment aquella nit anam a Figueres, que fo divendres a vii dies del mes de maig, e noy entraren ab Nos a Figueres pus de setanta homens a cavall. En Figueres aturam per esperar nostres companyies que venien a cavall e de peu, de Catalunya, de Arago e de regne de Valencia tro el divendres seguent a catorze dias del mes de maig. Estant aqui, a pregaries del dit infant. En Pere e dalguns altres, perdonam al infant En Ramon Berenguer e a la comtessa muller sua e als altres, quens havien dat a entendre que havien leixats anar los nobles En Berenguer de Vilaragut e En Bernat de So e alguns homens de peratge e de peu qui havien preses per part nostra Narnau de la Drera e mossenyer Berenguer de Palau ab alguns companyons llurs prop de Lança, e puix los dits compte e comtessa havienlos occupats e, segons ques dit, leixats anar. E per tal com Nos perdonam al dit comte de Empories e comtessa, lo dit comte tremes deseximents al dit En Jaume de Mallorques per si e per sos valedors, ens feu liurar lo vall de Bayuls e alguns altres castells, ens feu aquella valença que poch contra lo dit En Jaume de Mallorques. Lo dit divendres a catorze del dit mes de maig partim de Figueres e manam que tothom ne vengues a la Jonquera; e los homens vengueren armats; e aquella nit jaguem en nostres tendes a la Jonquera e esperam aquella nit, e lendema tro a tercia les nostres gents darmes.
 Dissapte, a quinze dies de maig, ordenades nostres batalles, ço es, los dits infants En Pere e En Jaume ab los nobles En Ramon vezcomte de Canet e ab mossenyer Guillem de Bellera e mossenyer Berenguer de Ribelles en la devantera, e Nos ab los nobles Huguet vezcomte de Cardona. En Ramon Roger de Pallars, En Phelip de Castre a qui comenam la senyera, mossenyer Pere de Fonollet vezcomte de Illa, En Bertran son frare, En Roger Bernat de Pallars, mossenyer Nuguet de Pallars, mossenyer Gilabert de Centelles, mossenyer Pere de Queralt, mossenyer En Pere Galceran de Pinos, En Ramon de Cardona, mossenyer Galceran de Bellpuig. En Guerau de Cervello, mossenyer Artal de Fosses, En Guillerm Galceran de Cabrenç e altres anam en la reguarda apres totes les atzembles ab los almugavers de Valencia, passam lo coll de Paniçars, que noy trobam contrast algu, salvant que endret de La Clusa hisqueren servents del dit loch qui volgueren donar salt a les nostres atzembles que venien entre la mijania e la reguarda; mas los nostres servents donaren envers ells, e fugiren e anarensen axi que no pogueren fer algun dan. E anava mossenyer Ramon de Anglesola darrera per guardar que nostra gent no prengues mal. E venguem jaure prop lo riu de Teth prop lo Volo, ço es, entre sanct Joan de Corts a al Volo.
 Diumenge a xvi dies del dit mes de maig partim de prop lo Volo ab les batalles ordenades en la dita manera, exceptat que Nos ab nostres batalles, en la manera dessus dita, anam de la part damunt sobre el riu de Teth talant e cremant. E tremetem los dits mossenyer Huguet vezcompte de Cardona e En Pere de Queralt ab certs homensa cavall.
 Dimecres a xxix de maig aturam aqui mateix e manam que tothom prengues vianda a quatre dies.
 Dijous a xx de maig partim de aqui ab nostres batalles ordenades en la manera dessus dita, exceptades les atzembles que faem anar a la part esquerra tornam a la horta de Elna, per lo riu de Teth, e aqui jaguem. E de part deius vers la mar trametem En Pere de Queralt qui vench a la torre del bisbe de Elna que es pres de la ciutat de Elna. E pres la stablida de la companyia.
 Divendres a xxi de maig venguem a la horta de Argiles e atendamnos de la part de dins vers la mar: e faem stablir lo loch e manam venir aqui les viandes el navili que teniem a Canet e Portvendres. E aqui vengueren a Nos los homens de Totzo e reterense a Nos e faerennos homenatge. Es ver que Nos, ans que partissem de Figueres, acordam ab En Dalmau de Totzo-veguer de Gerona, que ab les hosts de la vegueria, mentre Nos fariem la via de Perpinya, vengues a Copliure; e axis feu de manera quel dijous prop dit fo ell a Copliure e hac ab los de la vila algun fet darmes, e feu aqui una bastida, e estech sobre ells.
 Dissapte a xxii de maig ordenam de assetiar Argiles; e Nos posam aqui nostre setge e metemnos de la part vers Elna entro laltra torre qui es appellada Puiol, que es del abbat de Fontfreda. E metem linfant En Pere a la part de la ribera e linfant En Jaume devers la muntanya, e lo admirall mossenyer Pere de Muntcada a la part nostra esquerra entre Puiols e Argilers, e En Guerau de Cervello apres dell, e mossenyer Huc vezcomte de Cardona e mossenyer Pere de Fonollet a la part dreta, e En Pere de Queralt a la muntanya.
 Diumenge a xxiii de maig que fo jorn de cinquagesma fo vengut molt de nostre navili, ço es, de les galeres o veixels e allres apparellaments de navegar ab les viandes e apparellaments dessus dits. E faem traer lahu dels ginys, e aquest dia mateix lo faem dreçar e apparellar detrer. E faemlo asseure en la plaça de la vila que era davant.
 Dilluns xxiv del mes de maig, fo apparellat lo dit giny e tot aquest dia tira en la vila de Argilers e feu gran damnatge.
 Dimarts apres faem aseure un manganell de dos caxes de Barcelona apres del dit giny qui tirava en la vila.
 Dimecres apres faem aseure altre giny de Valencia, quelcom major quel dit altre giny. E estava prop del dit infant En Pere, e faea gran mal en la vila.
 Dijous apres los de la vila dreçaren un giny qui tirave als nostres. E los nostres enginyadors tiraren envers aquell llur. Els de la vila posareu massa contrapes al llur giny, de manera que la pedra se execa dret e torna ferir en lo llur giny mateix el trenca.
 Divendres apres que contam vint y vuyt dies del mes de maig vench a Nos don Pedro de Exerica e En Nicolau Carroç e mossenyer Joan Ferrandez de Luna e alguns cavallers e fills de cavallers de casa nostra; e eren entre tots docens cincuanta homens a cavall entre cavalls armats e de la geneta; e faemlos assetiar de la part de la vila que es vers Copliure, hon dabans no estaba nengu.

 Cap. 25 Dissapte a xxix de maig apres missa faem ajustar a la nostra tenda los infants En Pere e En Jaume e los altres richs homens e cavallers, ço es, don Pedro de Exerica, mosse- nyer Huc vezcomte de Cardona, En Ramon Roger comte de Pallas, mossen Pere de Fonollet vezcomte de Illa, en Pere vezcomte de Vilamur, mossenyer Ramon de Anglesola e En Phelip de Castre e En Roger de Pallars, mossen Pere de Muntcada almirall, mossenyer Joan Ferrandez de Luna, En Gilabert de Cruilles de qui es Bestracha e En Galceran de Pinos, mossen Guilabert de Centelles e En Guerau de Cervello, En Ponç de Sancta Pau, mossenyer Jaume de Arago, En Bertran de Fonollet, Nuch de Fonollet doctor en leys qui apres fo nostre canceller e bisbe de Valencia, En Galceran de Bellpuig, Nartal de Cabrera, mossenyer Francesch de Cervia, En Guillerm Galceran de Cabrenç, mossen Guillem de Bellera, mossenyer Berenguer de Ribelles, Nassomar de Mosset, En Pere Dalmau, mossenyer Ramon de Copons, En Ramon de Muntpaho, mossen Ramon de Senesterra, mossenyer Garcia de Loriç, mossenyer Phelip de Boyl, mossen Rodrigo Diez doctor en leys, mossenyer Ramon de Totzo, Berenguer de Rochasalva, mossen Dalmau Totzo, mossen Berenguer de Monboy, En Ramon de Castellvi, En Guillerm de Cornellá, mossen Ferrer de Vilafrancha e alguns daltres, e proposamlos quens consellasen si tremetriem companyia per talar la terra de Rossello o si combatriem primer lo loch Dargiles, e quey deguessen dir caseu son parer, car noy voliem res fer sens llur consell. E cascun dells per ordre dix son enteniment; e finalment, romanguem en acort quel dilluns seguent combatessem la vila, e puix tremetriem companyia a la tala y en aquest endemig hauriem fetes venir de la mar los mantellets e les gates els bancs petiats els altres arneses de combatre; e seria mes en cuns lo giny major de Barcelona qui hauria tirat a la casa den Amoros de la vila Dargiles qui era fora lo mur establida e emborbotada e seria ja un poch madurada.
 Diumenge a xxx del mes de maig faem continuar de tirar los ginys, e tremetem companyia de peu que talaran tot entorn torn de la casa de Puiols; e combateren a braç una estona la casa de Puiols e tornarensen. E faem asseure davant el admirall la dita casa den Amoros.
 Dilluns a xxxi de maig combateren los ginys; e continuam los apparellaments de combatre; e faem manament al nostre admirall que faes fer un castell de fusta per combatre la vila de Argiles. E tot aquest dia tira lo giny major de Barcelona a la casa den Amoros e no la vench tro al vespre.
 Dimarts primer dia de juny del dit any mil trescents quaranta e tres, lo giny major de Barcelona tira a la dita casa den Amoros e ferila dalgunes pedres, e la sodega fort e aucis lo que era capita de la casa e esguerralos e esglayals tant quels quey eran establits, vers lo vespre, desempararen la casa, e quatre o cinch persones calcarense e vengueren vers la nostra host. E les gents de mantinent cuytarense de metres dins la casa, e muntaren lasus los penons, e hagueren algun fet darmes ab los de la vila. E combateren una estona tant que oppinio era que sino fos vespre, colp calent, sen foren entrades en la vila les nostres gents combatents.
 Dimecres a dos del mes de juny per lo mati vench a Nos al lit En Michael de Gurrea algutzir nostre, e despertans e dix: — Senyor, bones noves vos aport, que la vila se vol retre a vos. — E Nos som molt pagats. E aquest dia parlaren molts patis los de la vila; e puix, lo capita qui era lombart, ço es, Jofre de Astandart, e alguns genovesos que havian en la establida noy volien consentir, e puix no havian res fet, tant quens en daven honta. Finalment al vespre ells nos offeriren quens mefrien en recenes quinze persones de la vila; lendema al sol exit, ço es, cinch dels majors e cinch dels mijans e cinch dels menors, ab aytal pati, que ells tremettrien missatge a Jaume de Mallorques, e sils havia acorregut tro dissapte primer vinent per tot dia de tal ajuda que Nos nos haguessem a llevar del setge, quels restituissem les dites persones, sino, que ells haguessen a retre a Nos la dita vila de continent; e si nou faen que Nos poguessem fer a nostra voluntat de les dites quinze persones E nos sobre aço haguem nostre acort ab los infants En Pere e En Jaume e ab lo almirall e Nuguet vezcomte de Cardona e ab En Pere de Fonollet e En Ramon de Anglesola e En Roger Bernat de Pallars e En Galceran de Bellpuig, En Bertran de Fonollet, En Joan Ferrandez de Luna, En Phelip de Castre, En Cuillerm de Bellera e daltres. E finalment haut nostre acort, atorgamho. E entretant faem cessar de tirar los ginys, e ells qui no obrarien res en lo mur.
 Dijous a iii de juny que fon festa de Corpore Cristi, speram que les recenes venguessen; e hoim nostre sermo; e apres esperam; e veent que no venien volguemnos seure a dinar. E tantost vengueren mi prohomens de la vila que amenaren ladmirall e los algutzirs e En Michael Amarell, e E Bernat Vallet e altres; e foren davant Nos; e tornals hon dir ço que era ampres, e ells mudaven en la manera de la empressio, car deyen que si En Jaume de Mallorques nois acorria, ques poguessen defendre, e unes coses que no eren de reebre. E Nos fomne moguts, e linfant Pere dixlos. — Vosaltres cuydats enganar lo senyor rey e nou farets; axi com vos cuydats, anatsvosen, car lo senyor rey vos diu que si ades, a hora de vespres no sou venguts ab les recenes per prometre e attendre ço que es ampres, sino, tantos ell sab que sa a fer; e axi com a senyor e princep condamnarvos ha axi com a desleyals, falsos e traydors e bares, a perdre les persones e los bens, sens tota merce. — E apres hora de vespres, los dits prohomens vengueren davant Nos e amenaren perles dites recenes vii persones; e faerennos presentar los capitols quis segueixen los cuals supplicaren quels faessen per Nos atorgats e fermats.
 Aquests son los capitols e convinences empreses entre la part del senyor rey e los homens de la universitat del loch de Argiles. E segueixense sots aytal forma.
 Primerament que la universitat de Argiles demana e vol que haja espay tro a diumenge de retre ells e lo loch al senyor rey. E en aquest endemig demanen, que puixen enviar al alt En Jaume de Mallorques, al qual de present envien, quatre prohomens del dit loch, que ell en aquest endemig los deya socorrer poderosament, en tal manera quel setge del senyor rey se haja a levar daçi e ells e lo loch sien delliurats del perill en que son. E si aço nos compleix, diumenge mati sien tenguts de liurar simateix e lo dit loch al dit senyor rey poderosament e acabada e ab pacifica possessio, e per aço attendre metre en recenes al dit senyor rey, dotze persones del dit loch los quals son los quis segueixen: Guillerm Roig Cruler, Bernat Carbo, Jaume Borrau, Joan Paytavi, Jaume Fabre, Jaume Michael, Joan Flores, Guillerm Amigo, Bernat Michael Belet, Joan Beatriu, Arnau Bonadona e Guillerm Tesa. Los quals se obligaven que si la dita universitat no cumplia les coses damunt dites, quel senyor rey puixa fer justicia dells e tot ço que li plaura.
 Item, quel senyor rey los juram ans que entre en lo dit loch llur franqueses e llurs privilegis e llurs libertats.
 Item, quel senyor rey els senyors infants e lo admirall els algutzirs del dit senyor los juraran que si En Jaume de Mallorques daçi al terme damunt dit lavara lo senyor rey del setge, quels dits dotze homens o prohomens seran encontinent delliurats e mesos en lo loch de Argiles sans e segurs.
 Item que en aquest endemig lo senyor rey fara cessar de tirar los ginys e totes altres batalles e damnatge que dar los pogues e que ells cessen semblantment de fer obres e altres novitatts en lo dit loch. E quel senyor rey faça fer crida general per tot el estol que null hom de cavall ne de peu nos gos acostar contra la força per espay de un tret de pedra dins lo dit temps; ne enuig ne greuge noi sera fet ne dit.
 E de continent los capitols foren per Nos fermats e jurats per los prohomens; e retenguemnos les recenes, e los altres prohomens tornarensen en la vila e trameteren a En Jaume de Mallorques, segons dit es. E en aquesta nit a la hora que senfoscava, com lo nostre aguayt comença de exir, vench Berenguer de Rocacorba doncell ab si cinquesima de servents de la part de Copliure, lo qual En Jaume de Mallorques tremetia per esser capita de Copliure ensemps ab En Jofre Destandart, e mezclas ab les hosts que no conech. Puix a hora de mitja nit ell cuyda entrar en la vila, e los nostres almugavers de la guayta prenguerenlo, e retenguemlo pres ab chartes que aportava de Jaume de Mallorques.
 Divendres a iiii de juny tinguem nostres conguaytes de dia e de nit diligentment que no pogues entrar en la vila Dargiles negun socors. E entretant havia gran divisio en la vila entre lo capita e alguns homens de la vila; y al nostre almirall donals cinquanta quarters daygua de que havian gran destret, entre les altres coses.
 Dissapte a v de juny aximateix fem curiosament guaytar de dia e de nit; e donam leer quel almirall los ne lexas metre tres carregues de pa. E aquesta nit los de la vila faeren llur poder de pendre lo capita e alguns homens de la vila, mas no pogueren, ans lo capita feu son poder de torbar lo pati que fet havian ab Nos.
 Diumenge a sis de juny per lo mati al sol exit, lo almirall entra en la vila ab sa companyia e mes penons de nostre senyal e del seu en les torres; e faem pendre lo capita e la companyia de la establida. E a cap de peça. En Phelip de Castre ab sa companyia mes la nostra senyera en lo caragol de la esglesia, en lo pus alt loch. E entray molta de la nostra gent. E los consuls e prohoms vingueren a Nos a la nostra tenda, e faerennos homenatge e sacrament de feeltat. E Nos confirmamlos llurs privilegis e franqueses; els perdonam la rebellio e tot ço que fet havien contra Nos. E per tal com era gran dia e era hora de dinar, accordam que tro apres dinar no entrassem en la vila. E faem cavaller En Jaume de Arago fill bort del senyor rey En Jaume avi mostre. E aquest dia tantost manam girar lo giny major e acostar a la casa del Puiol per quey combates. E apres dormir, Nos ab lo infant En Jaume e altres richs homens e molta gent anam a Argilers e entraren pochs ab Nos, car faem tenir lo portal tancat, que tota la gent de la vila besavennos les mans. E apres Nos anam a fer reverencia a nostra dona sencta Maria; e aqui lo nostre siti fou apparellat, e diguem aqui en general algunes bones paraules sobre nostre dret e sobre les injuries e fellonies e rebellions quens havia fetes En Jaume de Mallorques. En especial ne recomptam cinch, ço es, com nos havia negat lo feu, e com havia fet lo pont de fusta, e com sera combatut ab Nos en camp, e com havia fet son poder de ligarse contra Nos ab diverses princeps e comunitats, com havia feta moneda, e altres coses en general. E aximnos daqui e tornam a nostres tendes; e leixamlos frare Guillerm de Guimera per capita; al qual, manam obeissen axi com a Nos mateix. E apres prenguem homenatge e sacraments de feeltat dels barons e cavallers e homens de la dita vila tro en nombre de cent cinquanta. Puix Nos los perdonam tota la culpa que havien comesa contra Nos per raho de la rebelio ó qualsevols altres coses, els diguem quens era molt greu del dan que pres havien e quels fariem benifets e gracies de manera que no conexerian la dolçor de nostra senyoria. E lexamlos per capita frare Guillerm de Guimera, al qual manam obeissen axi com a Nos mateix. Apres aximnos daqui e miram la vila e la força que es molt gran e ben valleiada; e tornam á nostres tendes á sopar e fem adalill Bernat Vallet lo qual es molt bon hom de armes ens servi molt a Mallorques e en aquest viatge de Rossello. Tot aquest dia estiguem ab molt gran alegria e faem nostre pertret per combatre ab los ginys la casa del Puiol.

 Cap. 26. Dilluns vii de juny comença de tirar lo giny major de Barcelona a la casa de Puiol; e foradava e gostava lo mur e la torre de la Çaloquia. E tremetem lo infant En Pere ab gent de cavall e de peu a Copliure per escloir e regonexer la vila e la força. E exiren algunes gents darmes de la vila e hagueren mezcla ab les nostres gents de peu algunes, quels ne meteren tro dins la vila els tolgueren tro a dues barreres els auciren tres homens.
 Dimars a viii de juny continuam combatre la casa de Puiol ab lo dit giny e ab un altre de dos caixes; e faeremli gran forat en lo mur de la part devers Argilers. E daltra part fsem apparellar una grua e molta lenya e rama per combatre ab buçons e altres apparellaments. E los altres ginys faem torna a plegar a la mar.
 Dimecres a ix de juny lo capita de la torre del Pujol tremes pera mossen Guillerm de Bellera, per tal com alguns de la establida havien deute ab ell: e a mossenyer Guillerm de Perues cavaller seu; e lo dit mossenyer Guillerm de Bellera anay ensemps ab lalmirall que jay era, e ab mossenyer Ramon de Boyl parlaren ab ell molt, e cesaren los ginys de combatre e tractaren molt. Finalment avenguerense sobre lo retiment de la força ab capitols, los cuals foren semblants daquells de Argilers atras preescrits. E Nos reebem los capitols e confermamho tot.
 Dijous a x de juny apparellam de partir Dargilers e manam apparellar les hosts ab vianda iv dies, e fem recullir dels bastiments de la fusta en la mar.
 Divendres apres, passada hora de vespres tremetem al almirall frare Guillerm de Guimera capita Dargiles ab daltres a la força del Puiol; e exin lo capita ab tots los de la stablida ab aquella roba e arnes que se pogueren dur. E traguerenne aximateix monges quey habia del monastir de Fontfreda, e meteren lo nostre peno en la torre e emparassen frare Guillerm de Guimera, e los de la establida anarensen.
 Dissapte apres romanguem aqui e establim Argilers e Puiol de companyia de cavall e de peu que lexam a frare Guillerm de Guimera. E manam a tothom que saparellas de vianda.
 Diumenge a xiii de juny apres dinar, ab les batalles ordenades en la manera dessus dita, venguem sobre Copliure e assetiam la vila; e Nos estiguem en lo toçal que es sobre la vila dret vers muntanya; e lo infant ab sa maynada a la nostra part esquerra vers la mar; e lo infant En Pere á la nostra part dreta vers Portvendres; e lo vezcomte de Cardona baix en la coma entre Nos e lo infant En Pere; e lo almirall a riba de la mar vers Portvendres; e En Ramon Roger poc apres.
 Dilluns á catorze del mes de juny faem apparellar los ginys e tremetem a Barcelona e al comtat de Empories per gent de peu per combatre los revals de Copliure. E lo dimarts apres xv dies de juny comtavem nostres apparellaments del ginys e del combatre, e faem asseure lo giny mitja de Barcelona en la serra sobre Copliure, vers Argilers, davant les forques; e combatia la torre de Puig-Musart.
 Dimecres a xvi de juny faem bastir altre giny de Valencia, de la serra que es vers Portvendres, per combatre la terra que es en un puiol sobre la esglesia del frares de Copliure: e estava lo giny a tresposta; que de lla hon feria no sen veya perxa ni res.
 Dijous apres faem asseure lo giny major de Barcelona davan Nos en un baixest per combatre la vila; e tremetem don Pedro de Exerica ab ccc homens a cavall e dos milia homens de peu a pendre per Nos lo loch de sanct Joan. E ana e vench cremant e talant; e pres homenatges dels homens de dit loch.
 Divendres a xviii de juny fo a Argilers, hon hac jagut, lo cardenal Dambru qui sappellava Bertran del titol de sanct March, prevere cardenal. E venchnos al setge de Copliure. E los infants En Pere e En Jaume faerense abans que Nos. E puig Nos, quant som vestits, jaquim en cascuna partida de nostra gent e establiment de gent e de cavallers armats, e cavalcam valcam ab alguns barons e cavallers, e no molts, e faemnos devers Argilers per acullir lo dit cardenal; e amenamlo a una casa de fusta prop la nostra tenda; e aqui estiguemnos en la casa de fusta, e forenhi los infants e tots los barons e cavallers pus notables que dessus havem dit, e tots los de nostre consell. E lo cardenal feu sa proposicio davant Nos e tots los altres, de part del sanct Pare apostolich e dix moltes paraules, les quals totes funda en pau e que nos deviem inclinar a pau ab en Jaume de Mallorques. E allega la historia de Abraham, e de Sodoma, e la historia de Jacob, e de Esau e del Arap, e altres moltes histories de la biblia, e altres authoritats: e dixho tot en lati. E com hac dit molt, e finides ses paraules, Nos responguem breument: que Nos haviem dell e de la sua venguda plaer e goig, axi com a cardenal e especial amich nostre, mas axi com a legat e missatger del sanct Pare, trames per los affers que ell habia dits, quens desplaea e no sens raho. Be empero enteniem quel sanct Pare e ell, dit cardenal, havien bon enteniment e bon zel a concordia e pau; e verament Nos no hic erem ne cercavem sino pau; e valia molt mes que Nos e nostres gents haguessem algun affany e treball en aquest temps per haver pau perpetual e encara per lo carrech que Deu nos ha conmanat dels regnes e terres, hi despendriem tota la nostra vida, quant altre no poguessem fer per leixar pau als nostres e aquells qui apres Nos vendrien; e axi Nos prosseguiem nostre dret e nostre deseret del qual nons departiriem; ni En Jaume de Mallorques, qui ab gran argull nos volia tolre e despossehir de nostre dret, ja mes no sera humiliat ne havia cercada pau, ans anadia cascun jorn en sa rebellio, pero que apres parlariem com se volgues daquests affers. E aço quens dixes li fariem resposta pus bastant. E lo cardenal feu assats semblant que era pagat de nostra resposta e aire no parla despuix sobre aço. Puix eximnos de la casa de fusta hon ell era, e metemnos en la tenda, e aqui tantost diguerennos: — Senyor, veus los nostres qui combaten la torre de la Conomina, sobre Coplliure, la qual es devant pres del mur a la part hon Nos erem; ja son los nostres en lo val, els de la torre ja no han tretes, e son perduts. — E alguns dels barons e cavallers quey eren, dixeren que no faria a combatre per res, com la torre sia molt bella. E forts altres digueren que la torre era nostra. Finalment Nos manam que continuassen de combatre; e faemhi aportar schales e pichs e altres aparellaments aytant cuytosament com poguem. E finalment donaren batalla a escut e a lança tan gran e tan estret, que la barbacana e la torre sesvehi, e meshi hom foch layus; e exia gran fum dessus. E los de la torre cridaren tots «;merce!» e faeren senyal de retre. E Nos manam que no fossen presos a merce, e per les arqueres calarensen tres que foren morts. Los altres que romangueren lassus com foren molt combatuts, reterense, e mossenyer Artal de Fosses quey combatia preslos a merce. E axirenne vius set, que faem tenir presos. Axi que la torre fon presa a hora de vespres, e faemli establir e tantost los de la vila de Copliure començaren a robar los ravals. Lo cardenal aquest dia estech aqui e la sua companyia ab laltra miraven lo combatiment de la torre e estavenne fort maravellats. E tornassen jaure a Elna aquest dia mateix.
 Dissapte a xix de juny e diumenge apres fem continuar de tirar los ginys e de apparellar de combatrer los ravals a scut e lança. E los de la vila tiraven a la torre, que hagueren perduda, ab un giny gran e ab una brigola; e estavense strets, que aquest dia no exiren a palatiz de nenguna part.
 Dilluns a xxi de juny la companyia que estava vers Portvendres, hon estava mossenyer Nicolau Carroç e lalmirall, apres dinar, sens manament nostre e sens acord e sens tot arnes de combatre, començaren a combatre la torre que es sobre los Preicadors, e poch a poch hi vench molta companyia, especialment hi vengueren homens de paratge tots guarnits quey apearen; e combateren la torre tan fortament que esvahiren la barbacana. E puix començaren a cegar la torre. E havien xxx homens, los demes Genovesos. E foren al combatre nafrats en les mans e en la cara, e veerense perduts e faeren senyal de retre. E puix encara foren combatuts una peça. E finalment En Nicolau Carroç per part nostra preslos a merce els salva la vida e membres. E tantost pujarenhi los nostres penons. E en aço era la hora de vespres. Puix vench veu entre la companyia que anassen a la vila; e començaren a combatre los Preicadors. E com Nos ho sabessem fons greu, car la hora era tarda, e voliem be vendar. E dix mossenyer Naemar de Mosset, que lexassem estar, que obra era que Deu feya, e ell la acabaria. E fexarense tant fort, quels de la vila a poch estant los desempararen; els nostres pujaren sus: puix de verdesca en verdesca gitaven los ne e dels cadafals. E los uns svahien per la part dessus, e la major força per la part de la mar, hon havia una empaliçada. Finalment lo raval dels Preicadors se entra, e ao la espassa en la ma combatent fort estretament. E entrarensen, al qual intrar quaix foren tots de la host de cavall e de peu ques foren apparellats. Los de la vila fugen de cavall e de peu, e recullirense a la força de la vila, ques molt gran. E la nostra gent, tant foren encorats del barreiar e per la roba dels alberchs, que nols seguiren pus, car aquell dia e aquella hora mateixa combatent sen foren entrats ab ells. E axi aquell dia no curaren dals, sino de barrejar lo dit barri e robar. Els de la vila foren molt espaordits es tengueren tots per morts e estigueren desemparadament; e especialment mossenyer Pere Ramon de Codolet quin era capita, que noy lexa nengun recapta, tant era spahordit. Tota la nit la nostra gent roba e barreja aquest barri; e traguerenne molt vi quey habia e molt botam. E comanam la guardia de aquest barri a don Pedro de Exerica.
 Dimarts mati a xxii de juny, Nos oynts missa, estants ja dins les cortines per oyr missa, venen a Nos un hom guarnit de nostra host e dixnos: que aquells de la vila requerien pati, que los enviassem lo vezcomte Dilla. E Nos tremettemloy ab lalmirall, ensemps ab los de la vila ab En Ramon de Pont quey era ab voluntat de mossen Pere Ramon de Codolet capita. Moguerennos patis ques retrien, e parlarenne ab lo almirall e ab lo vezcomte Dilla e ab altres quey cabien; e Nos sobre aço quens fo mogut haguerem consell e acort, en lo qual foren presents los infants En Pere e En Jaume e En Ramon Roger comte de Pallars, mossenyer Pere de Muntcada almirall, En Pere vezcomte de Vilademur, mossen Pere de Fonollet vezcomte Dilla, mossenyer Galceran de Bellpuig, mossenyer Bernat de So, mossen Artal de Cabrera, misser Huc de Fonollet, mossen Azmar de Fonollet, Arnau Çamorera vicicanciller, frare Guillerm de Guimera capita de Argilers, misser Rodrigo Diez, misser Joan Ferrandez, mossenyer Garcia de Loriç, mossenyer Ramon de Copons, mossenyer Michael de Gurrea, mossenyer Phelip de Boyl, En Guillerm Albert, En Guillerm Roig, En Michael Amarell. E apres molts tractaments, avenguemnos del tractament, els otorgam les coses dessus scrites, segons los capitols quis seguexen.
 Aquests son los capitols e convinences quis fan es fermen per entre lo senyor rey En Pere de una part e los prohomens e universitat de Copliure de la part altra, per raho del tractament ultimament fet de retre la vila e la senyoria a la majestat del dit senyor rey En Pere.
 Demanen los prohomens e universitat de Copliure.
 Primerament que mossenyer Pere Ramon de Codolet ab tots los homens de paratge, els genovesos, els altres soldats, axi de cavall com de peu, sen vayen franchs ab tots llurs cavalls, arneses e bens; e quels sia liurada companyia que sen vayen salvament.
 Item: quels homens de Copliure e la universitat sien salvs ells e llurs bens mobles e inmobles, axi dins, com defora, que nols sia tocat en res del lur. E encara que aquells que han perdut al barri del port davall los sia restituit, e les possessions que han en lo dit port e en lo terme de Copliure e fora de aquell, e esmenar les tales. Sembla que los bens seents generalment deguen esser salvs als sobredits e encara los bens mobles que huy posseeixen. Dels altres bens mobles ja guanyats als de la host per batalla real, no demanen raho.
 Item: que haja jurar e confirmar tots privilegis e franqueses del loch, e tots los lochs usos del dit loch. E encara que sien franchs de leudes e de tots peatges per totes les terres del senyor rey de ça mar e de lla mar, ço es, de aquells e en aquella manera queu han usat.
 Item: nenguns homens del loch o habitadors, ells ne llurs mullers ne llurs infants nos pusquen esser foragitats del dit loch, ne despossehits de llurs bens.
 Item: que sien en totes lescostumes e usatgesde Barcelona.
 Item: que deguns dans donats per aquesta guerra per les gents del loch de Copliure, no sia feta demanda ne questio a degu del dit loch ne marcha.
 Item: que la host del senyor rey ne negu de aquella, no deia entrar a Copliure, ne en lo barra del dit loch, fins quel dit mossen Pere Ramon de Codolet e altres soldats, axi de cavall com de peu, sien fora.
Item: que sia relevat lo sali que novellament es estat imposat a Copliure.
 Item: que de totes obligacions de sacraments e homenatges e de totes altres obligacions en ques son obligats ab chartes al senyor rey de Mallorques, quel senyor rey de Arago los haja a rellevar e excusar a ses propies despeses e defendre en tota cort ecclesiastica o civil, car porien per aquelles obligacions esser convenguts en cort de Roma e en altres parts.
 Item: de aço demanam spasi per daci a divendres al sol exit, que entretant no sien damnificats.
 Item: demanen quels habitadors sien franchs de tots deutes que deguen a juheus, que no puguen esser destrets de dos anys.
 Item: demanen que sia retut a Nen Ramon Despont tot ço del seu que li es estat levat, vulles que sien bens mobles o no mobles, no contrastants qualsevols donacions o alienacions feytes de aquells bens a qualsevol persones.
 Item: que Perico Marchus e les altres persones qui son de Copliure que sien restituits francament e quita.
 E finalment Nos haut nostre acort sobre los capitols dessus scrits atorgam e fermamlos en la forma dessus dita. E faem cessar que null hom dels nostres nols damnificas, ne sacostas als murs de nenguna part.
 Dimecres a xxiiii de juny torna a Nos lo cardenal e menja ab Nos e traschnos a parlament a part no y foren los infants En Pere e En Jaume; e puix quey appellam Narnau Çamorera vicicanceller nostre. E finalment vench a aço quens dix, que si En Jaume de Mallorques metia si mateix e sos infants en la terra soltament en nostre poder, si li assegurariem vida e membres e de longa e mala preso. E Nos tenguem acort en aço, e los infants atorgarenho per part nostra. E a Nos plaguens. E ab aço lo cardenal sen parti e ana a Perpinya. E puix apres alguns dies lo cardenal nos escrivi que En Jaume de Mallorques no sacordava a les dites coses, car dix que mes amava que Nos per força li levassem la terra que si ell paria quey consentis, part lo perill de les persones. E axi lo cardenal dix en la letra que sen anava a Seia, e aqui esperaria resposta del sanct pare.
 Dijous a xxiv de juny, dia de sanct Joan faem cavaller En Romeu Martinez de Sorita; e vers lo vespre, ans del sol post, exi del castell de Copliure ab tots los soldats qney eren de cavall e de peu, e anarensen vers Perpinya, e Nos faemlos acompanyar tro a Helna.
 Divendres a xxv de juny, vers hora de tercia, los prohomens de Copliure nos liuraren lo castell e la vila, e En Phelip de Castre mes la nostre senyera en lo castell. E apres menjar, vers lo vespre, anam a la esglesia de Preicadors e prenguem homenatge dels consols e de moltes gents de la vila.
 Dissapte apres faem continuar a mossenyer Ramon de Barbera, que ordenam per capita a Copliure de reebre homenatge de les gents; e aquell dia stiguem en lo castell de Copliure.
 Diumenge apres se liura a Nos la torra alta que esta sobre Copliure en la pus alta serra que sappella; en aquell dia faem adalill Francesch Pares de Valencia.
 Dilluns a xxix de juny del dit any mil cccxliv, frare Guillerm de Guimera capita de Argilers, ana de part nostra al castell de Palau prop Helna e retes a Nos; e meshi per Nos En Guillerm Dalio.
 Dimarts apres dia de sanct Pere, tremetem a la Rocha, quens havia dit ques retria: e anay lo vezcomte Dilla ab companyia e nos volgueren retre, ans hac entre los nostres e aquells de la stablia fets darmes; e sen seguiren nafres e cremaren tots los blats. E aquest dia se rete lo castell de Horta e de Copliure, e hoim sermo en presencia de tot lo poble; e preicay frare Michael Ahost del orde dels Preicadors, qui declara a les gents los drets de la nostra execucio e les greuges quens faea En Jaume de Mallorques. E plague fort a les gents que non sabien, e digueren que fort eren enganades dabans, car no sabien nostre dret, ans los era dat entendre lo contrari.
  E per tal com los cavallers nos affrontaven de paga, faemlalos fer, car voliensen anar e no volien pus aturar avant en Rossello.
 Dimecres derrer dia de juny faem continuar la paga als cavallers e a les gents de peu e faem fer quatre dies; e rebem homenatge de mossenyer Ramon de Barbera capita de Copliure, e que tengues lo castell a costum de Hespanya.
 Dijous primer dia de juliol, ab nostres batalles ordenades en la manera ja dita, partim de Copliure e venguemnos attendar sobre lo castell de la Rocha; e aqui faem cridar tala per al dia seguent, e ordenam aqui nostre setge.
 Divendres apres per lo mati manam talar la horta de la Rocha, e vengueren dos homens de part de la universitat de Tuhir ques volien retre a Nos. E de present haguem sobre aço nostre acort e acordamhi de tremetre linfant En Pere; e quey anas ab ell Narnau Çamorera vicicanceller nostre, e que eximateix anassen al loch de Millares; lo qual tantost se apparella ab cec homens a cavall e dos milia de peu. E Nos romanguem en lo setge de Ça-Rocha.
 Dissapte apres seguent, Nos stant en lo setge del castell de la Rocha, nos faeren dir e supplicar quels lexassem acordar sobre llur fet aquell dia. E puix vengueren davant Nos e faerennos presentar capitols, sobre los quals nos avenguem; e metentnos xi persones en recena de retre la vila e lo barri del castell, atinent de la força major de la Celoquia, dilluns seguent per lo mati, car Celoquia tenia En Paga de Mallorques frare no Ledesme den Jaume de Mallorques per significarlosho. E aquest dia tremetem mossenyer Huc vezcomte de Cardona a Muntesquiu; e als seus cavallers apearen, e tolguerenlos un barri, combatent, els faeren gran dan.
  Diumenge apres En Paga de Mallorques, qui tenia lo castell de la Rocha, nos feu parlar patis e apres despay per retre lo castell tro dimarts per lo mati o que sen anas saul e segur. E Nos otorgamliho.
 Dilluns a v dies de juliol per lo mati los homens de la Rocha nos liuraren lo barri, segons que haviem convengut, e faerennos homenatge e sacrament de fidelitat: e Nos confermam llurs costums e usatges de Catalunya e privilegis, els faem gracies els retem les recenes, e lexamne anar guiats a Perpinya quey eran per stablida. E liuramlos per capita mossenyer Berenguer de Rochasalva. Aximateix los homens de Muntesquiu liuraren lo castell per Nos al noble mossenyer Francesch de Cervia e mossen Ramon de Senesterra sots certes condicions, les quals Nos les complim. E metemhi per capita En Bernat de Cenescales de casa nostra.
 Dimarts apres per lo mati En Paga de Mallorques nos liura lo castell de la Rocha. E lo dit mossenyer Berenguer de Rochasalva emparas per Nos del dit castell e retench per resen En Paga ab sa companyia tro En Jaume de Mallorques hagues restituït En Pere de Sent Marti e altres que tenia presos a Perpinya. E prenguem homenatge dels homens de Montesquiu; e vers le vespre venc lo infant En Jaume que habiem tremes a Tuhir e a Millars. Mas los de Tuhir nos reteren, e hac pres Millars e Isla e Rala e Mosset. E romangueren caseu en son loch mossen Pere de Fonollet vezcomte Dilla e mossenyer Bernat de So e mossenyer Azmar de Mosset.
 E lo dimecres apres faem apparellar nostres gents de viandes e daço que haviem mester per partir lendema.
  Dijous apres lexam linfant En Pere en lo castell de Muntesquiu, per ço com no era ben sa, e Nos ab nostres batalles ordenades, segons que dit es, venguem a Helna, e aqui posam nostre setge de la part del riu e tot en torn, salvant del raval ques de la torre del bisbe hon no estava setge algu. E aquest dia mossenyer Gilabert de Centelles vench a la casa o força den Jaume Scuder que es prop de Perpinya, e lo dit Jaume liuralay de part nostra. E lo dit mossenyer Gilabert partissen e leixahi per capita Narnau de Canet ab companyia. E com mossenyer Gilabert ne ton partit, mossenyer Parri de la Balma de Proença ab xii homens a cavall vench prop la dita força; e exiren companyia nostra de la quey romas ab Narnau de Canet e prengueren lo dit mossenyer Parri ab un escuder. Los altres fugiren a Perpinya, e lo dit mossenyer Parri romas pres.
 Divendres apres a nou dies de juliol, romanguem aqui mateix e retes a Nos Otrera e la torre de Madaloch. E aqui vench a Nos Perri de la Isla e mestre Ramon de Cahules missatgers del noble mossenyer Arnau de Rochafull pare den Bernat de Rochafull, lo qual En Jaume de Mallorques ocis a Perpinya, e tremesse excusar a Nos com son fill era contra Nos en servey del dit En Jaume de Mallorques com fos contra son pare. E daltra part se proferi a Nos de fernos valença de cinquanta o cent o docents cavallers, e quens procuraria valença del compte Darmanyach de cinch cents o mil homens a cavall e iii milia de peu. E Nos femli resposta: que Nos faem la execucio ab nostres gents e nons convenia que ab altres gents se faes nens faen mester. Pero que lin faem gracies si son fill faea valença an Jaume de Mallorques, car los homens jovens disijosos darmes acostumaven en los fets darmes ajudar ab quis volien.
 Dissapte apres aquimateix en lo setge Delna, entorn hora de mitg dia se hac mesa rumor e brega en la vila davall Delna entre les gents de la vila e los soldats quey eren; e havien entre ells mezcla e fet darmes; axi que y moriren ben sis persones, segons ques deya. Estant en aço alguns homens e moltes fembres de la vila faerense per los murs cridant als nostres quey eren prop della, quels venguessen ajudar. E tantost los nostres cuytarense e cridaren: ; Arago! Arago! Arago! E los del mur, homens e fembres, collaren alguns penons, e collaren los nostres homens darmes, e pujarenni molts e puix obriren de la vila un portal e tothom sen entra. E los de la stablida, ab molts dels de la dita vila recullirense, e hac hi fet darmes al recullir. E la nostra gent combatels de la part de la vila deius tot aquell dia; e Nos per guardar la vila faemhi metre En Ponç de Sancta Pau e En Guerau de Cervello e En Vallgarnera. E entre los soldats e los de la ciutat damunt hac divisio tot aquell dia e estaven en gran sospita los uns dels altres.
 Diumenge apres los de la stablida havien gran destret daygua e havien gran reguart que hom no sen entras; e trameteren per lo mati tractadors, ço es lo official e el rector de Elna ab un hom de cavall; e lo tractament dura tro aquell dia, entre la nostra part e mossen Roger de Reguanach qui era capita de la ciutat; e finalment al vespre anay per Nos mossen Galceran de Bellpuig majordhom nostre e avenchse ab ell en los capitols davall scrits.
 «Lo senyor rey per clemencia e pietat atorga al capita e als cavallers e a tots los soldats de peu qui son dins la ciutat Delna, quels reebra a merce e a salvament de vida e membres; axi que, romanguen en la preso del dit senyor rey entro quel dit En Jaume de Mallorques haja retuts e restituits Narnau de Corbera e son frare e tots los cavallers, fills de cavallers e tots homens e fembres, infants e infantes que tingua en qualsevol loch de Rossello e de Cerdanya en e per recenes dels lochs obedients al senyor rey, e aquells restituits, lo dit senyor rey delliurara e jaquira anar los dits capita, cavallers e altres, que sen puixen anar hon se volran ab llurs cavalls e arnesos e bens mobles que han dins la ciutat, exceptant les armes e forniment de la força.»
 Declare lo dit capitol: «plau al senyor rey que mossenyer Roger de Rarianach e tots los altres homens de cavall naturals e poblats de Rossello qui son ab ells dins la força de la dita ciutat romanguen en la preso del senyor rey, sots la forma e manera contenguda en lo dit capitol. Los altres qui son de la senyoria de França o daltres partides, per honor del rey de França, e per lo deute quel senyor rey ha ab ell, axi cavallers com homens de peu, qui sen puixen anar ab llurs cavalls e armes e bens mobles faent sacrament e homenatge que no entren ara ne durant la execució de Perpinya, ne null temps no facen valença al alt En Jaume de Mallorques contra lo dit senyor rey de Arago.»
 E en aquest diumenge vench a Nos guiat mossen Pere Ramon de Codolet per tractament de don Pedro de Exerica; e parla molt ab ell; e puix don Pedro parla molt ab Nos, tractant que En Jaume de Mallorques se volia metre en nostre poder.
 Aquest dia, segons quens feu a saber mossen Gilabert de Centelles qui era capita de les gents darmes per Nos a Canet, alguna companyia de cavall e de peu que ell havia tramesa a sanct Hippolit per fer cavalcades, a hora de tercia, e los almugavers nostres corregueren tro a Clayra e prengueren homens e fembres, e al so se moch; e la companyia que era a Clayra isqueren per toire la presa als nostres, e aqui hagueren gran mezcla. E los de Clayra venceren e morirenhi de sis en set homens; e nafrats molts e presos; entre los altres fo pres lo batle de Clayra. E apres, hora de mig dia, los homens de sanct Lorenç de cavall e de peu vengueren a sanct Hippolit e los de cavall e de peu de Sanct Hippolit isqueren e combaterense ab ells, e los nostres venceren. E morirenhi dels homens a cavall de sanct Lorenç tres, e un a cavall. E moriren de peu de xxv en xxx; e nafrats molts e presos xi. E los nostres no prengueren mal algu.
 Dilluns a xii de juliol, los de la força de Helna se reteren, ço es, de la vila damunt vers hora de tercia. E nos tremetem los algutzirs e alguns de nostre consell; e tregueren de preso mossenyer Roger de Ravanach, qui era capita e els altres, segons dit es. E lexarenne anar los de la senyoria del rey de França. E apres En Phelip de Castre ab companyia de cavall mes la nostra senyera en lo cloquer de la Seu de Heina sus alt. E totes les gents, homens e fembres, exiren e vengueren a la tenda nostra a besarnos los peus e les mans. Aquest dia don Pedro de Exerica continua lo tractament per En Jaume de Mallorques; e finalment Nos donam lo poder ab letra nostra que ell pogues dar salvament de vida e membres e prsso an Jaume de Mallorques, sis metra soltament en nostre poder ab totes les terres e lochs de Rossello e de Cerdanya; e prometerem quens hauriem misericordiosament vers ells.

 Cap. 27 Dimarts apres don Pedro de Exerica tro ab ccc homens de cavall e mil almugavers ana vers Perpinya per haver vistes ab En Jaume de Mallorques. E com fou prop de Perpinya, isque primerament Ramon de Codolet, e avenchse ab ell que don Pedro se apartas ab si xv, e En Jaume de Mallorques atretal, e que parlassen; e axis feu. E hauts molt parlaments entre ell, finalment En Jaume de Mallorques respos a don Pedro: que habia acordat de metres en poder nostre, lendema per lo mati. E don Pedro mantinent tornasen a Nos. E quest dia Nos entram dinar e dormir en la ciutat de Helna, e estiguem tro al vespre. E aqui vench a Nos misser Guillerm Vibres cavaller e doctor e mestre de requestes de la casa del rey de França, ço es, per missatgeria de mossenyer Joan de França, duch de Normandia, fill primogenit del dit rey, e proposans: quel dit mossenyer Joan de França venia vers estes parts per tractar pau entre Nos e En Jaume de Mallorques, e que mentre ades li atorgassem algun sobresehiment. E sobre aço nos dix moltes paraules, e Nos a la fi li responguem: que nou podiem fer per moltes rahons que ja son dessus tocades en les respostes que faem al cardenal Puix al vespre tornamnosen a les tendes. Dimecres estiguem sobre los affers den Jaume de Mallorques, qui tot aquell dia atura en Perpinya e don Pedro de Exerica ana a ells apres dinar e parla ab ell; e romas ab ell en concordia que lendema per lo mati se vendria metre en nostre poder, e porta los capitols seguents que foren condemnats e avenguts.
 E lo dit dimecres a vespre escur torna don Pedro de Exerica a Nos ab missatge e ardit den Jaume de Mallorques, que lo dijous seguent per lo mati se metria en nostre poder. E Nos sobre la venguda den Jaume de Mallorques e sobre la manera com lo rebriem, haguem nostre consell; e foranhi lo infant En Jaume; (e lo infant En Pere noy fou, car a Muntesquiu era romas no ben sa;) don Pedro de Exerica, mossenyer Pere de Muntcada almirall, mossenyer Pere de Fonollet vezcomte de Illa, mossenyer Guillerm de Bellera y En Galceran de Bellpuig, mossenyer Artal de Fosses, mossenyer Jaume de Arago, mossenyer Rodrigo Diez, mossenyer Joan Ferrandez Munyoz doctor en leys, mossenyer Garcia de Loris, mossenyer Phelip de Boyl, mossenyer Ramon de Coponç, mossenyer Ferrer de Vilafranca, mossenyer Michael de Gurrea, frare Nicolau Agut confessor nostre, mossenyer Lop de Gurrea, En Guillerm Albert, En Pere Des-Bosch, En Francesch Foix. E finalment, jatsia que fos greu a alguns quins eren de contraria opinio a la reverencia quens faria En Jaume de Mallorques quant venria davant Nos, quel besassem en la boca e no li sofferissem que ell nos besas la ma; e tantost teta reverencia que li assignassem loch a Helna hon estigues.

 Cap. 28 Dijous a xv dies de juliol estant Nos en les tendes prop Helna, per lo mati, don Pedro de Exerica torna a En Jaume de Mallorques per amenarlons. E Nos esperam la venguda del dit En Jaume de Mallorques, e no vench. E puix hoim missa esperamlo una peça, e encara no vench. Puix asseguemnos a taula a dinar, car deyem que si venia bens ens levariem. Finalment tro apres dormir la sesta En Jaume de Mallorques no vench. E llavors Nos estiguem asseguts en un banch, al cap del nostre lit en la tenda ab lo infant En Jaume ab tots los barons e cavallers e molta altra gent, que non hi podien mes caber, y En Jaume de Mallorques vench tot armat salvant lo cap. E com nos fo apres Nos, nos levam de peus; e ell tantost, al venir, quens fo pres, finca lo genol en terra, e Nos presemlo per la ma per levarlo. E ells, sens voluntat nostra, quaix forsan, besans la ma; e Nos execamlo alt e besamlo en la boca. E fet aço ell nos dix estes paraules en summa: — Monsenyor, jo he errat vers vos, mas no contra fe; pero senyor, siu he, nou cuyt haver feyt. E siu he fet, senyor, es per mon foll seny e per mal consell, e venchho esmenar devant vos, que de la vostra casa son e vullvos servir, per ço com tots temps vos he coralment amat: e son cert que vos, mon senyor, haveu molt amat mi, e fets encara. E vullvos fer tal servey queus ne tingats per be servit. E met en poder de vos mi mateix e tota la terra soltament. — E Nos mantinent responguemli per aquesta torma : — Si havets errat vos no es gran cosa, pero errar e regoneixerse de la errada es cosa humanal; mas perseverar en aquella es malicia. E aixi pus vos regoneixets vostra errada, Nos vos haurem misericordia e merce, de manera que totes les gents conexeran quens havem vers vos misericordiosament e graciosa, vos empero, metent en nostre poder soltament vos mateix e tota la terra per vigor de la execucio. — E mantinent dites aquestes paraules, ell sen ana ensemps ab don Pedro de Exerica a Helna, en tro romasarem axi com Nos erem en la tenda, ab lo infant En Jaume e los barons e cavallers e altres gents. E puix trametem an Phelip de Castre ab mossen Pere de Muntcada al dit En Jaume de Mallorques a Helna, quels donas letres e missatge quil acullis a la vila o castell de Perpinya la nostra senyera real. E per ço com ell ne havia fet manament de paraula En Çaragoça a qui tenia lo castell de Perpinya e als prohomens de la vila, los dits En Phelip de Castre y En Pere de Muntcada ab homens de cavall portaren la senyera nostra a Perpinya. E apres de diverses requisicions, los de la vila obriren les portes a la nostra senyera; e apres per esta forma mateixa al castell de Perpinya. E muntarenla alt a la torre sobre lo portal del castell; e romaseren aqui.
 Cap. 29 Divendres a xvi de juliol, Nos ab totes les nostres gents darmes, exceptats los barons e cavallers e servents e almugavers qui eren per les establides e don Pedro de Exerica, qui romas a Helna ab En Jaume de Mallorques, partim de les tendes ab nostres armes, e entram en Perpinya; e totes les gents de la vila, jatsia que nons faessem altre aculliment, hagueren molt gran goig de la nostra venguda e staven maravellats de la nostra gent que era molt bona e bella e molt be apparellada. E aquest dia companyia de cavall de la terra del rey de França, que havien estat a sou en Perpinya ab En Jaume de Mallorques, anavensen; e com foren pres de Salses comensaren a ferir en bestiar e barrejar lochs, car anavensen yrats que nois era estada complida la paga del sou. E tantost exi En Ramon Roger comte de Pallars quey era per Nos, e ab sa companyia doná per ells; e finalment depuix si el mateix no capdellas, tots los dits soldaders foren morts; pero si no moriren foren robats ey perderen alguns cavalls e arneses, e anarensen. E aytambes cuyda morir En Guillerm de Vilers, dessus dit que sen tornava y era mes ab ells en companyia. E aquest dia se rete lo loch de Clayra sens voluntat de En Jaume de Mallorques.
 Dissapte apres foren davant Nos los prohomens de Perpinya e ferennos reverencia; e Nos manamlos que faessen syndics, e aqui nomenarennos cinch persones quels confermam per consols; e x daltra part per jurats: e juraren en poder nostre. E ordenam que fos batle de Perpinya e loctinent dels comtats de Rossello y Cerdanya En Ramon de Totzo; e ordenam dels altres officis de la vila.
 Diumenge apres hoim sermo en lo pati del castell de Perpinya ab tot lo poble qui esserhi volch; e preyca frare Berenguer Amoros del orde dels frares menors, qui parla dels affers de la execucio e dels nostres drets e de la unio per Nos feta. E daço mateix manam que preycas frare Arnau Dez-Callar del dit orde en la casa del frares menors, e frare Michael Agost del orde dels Preycadors en la esglesia de sanct Joan de Perpinya. Puix, apres dormit, Nos cavalcam ab tota nostra cavalleria per la vila de Perpinya, saludant les gents; e miram la vila, e conexiem be que les gents havien gran plaer de Nos, mas eran esglayats que no tornassen en poder den Jaume de Mallorques, que feya metre en veu e en fama que solament ho teniem Nos per postat, e dins breus dies ley retriem. E daltra part tremetia letres als lochs qui no seren encara retuts, ques contenguessen contra Nos mils que james no eren. E Nos daço concebem alguna sospita e manam als cavallers nostres qui eren ab En Jaume de Mallorques a Helna que guardassen be que no sen pogués anar.
 Dilluns apres entenguem en la ordinacio de la vila de Perpinya, e faem pagar les companyies de peu a que faem paraula, e absolguemlos que sen anassen, exceptada alguna companyia de peu que retinguem tro haguessem a nostra ma tota la terra.
 E lo dimars apres xx de juliol e tots dies continuament apres, entenguem a rebre homenatges dels drets, e en rebre los castells de la terra, tots de Rossello e de Vallspir, e de Conflent e de Capcir e de Cerdanya e de la vall de Ribes e de Berida; e prenguem possessio de tots los lochs qui volenteroses vengueren a nostre obediencia.
 Lo dijous apres a xxii de juliol que fon festa de sancta Magdalena hoim nostre sermo en la esglesia de sanct Joan de Perpinya, qui era plena de gent de la vila. E foren aqui tots nostres barons, cavallers e moltes altres gents. E apres lo sermo faem legir la unio dels regnes e comptats nostres, per En Ramon Sicart secretari, en la trona hon preycaven, altament, que tothom la oys. E apres que fon lesta Nos la confermam, e novellament la juram e la faem jurar als consuls de Perpinya e als barons e cavallers del Rossello qui no la havien fermada. E aço fon gran refermament de consolacio a les gents, qui eren esglayades que En Jaume de Mallorques no cobras la terra. E apres en Jaume de Mallorques, de licencia nostra, mudas a Tuhir per estar, e a Nos plague, e estigues aqui tro que li trametessem a dir que sen anas en Catalunya, e puix volchse veer ab Nos. E jatsia que a les gents fos molt greu, e pensant quens veessem ab ell, pero Nos ho volguem fer e eximli tro a mija legua luny de Perpinya. E ell vench aqui, e en un camp parla ab Nos, que no descavalcam uns ne altres; e al parlament fou solament Nos e linfant En Jaume; e don Pedro de Exerica hi fo una peça: puix anassen. E parlam de x coses. Primerament que havia gran plaer de la nostra vista; e Nos responguem que atre tal Nos haviem, e per açons vehim ab ell, jatsia que nostres gents ne haguessen gran desplaer. Apres nos dix que li volguessem hoir son dret; e Nos diguemli, que ja era stat hoit, e citat ab temps sis volgues. Apres nos dix quel dret de sos nebots, fills del infant En Ferrando son frare, fos saul e no fossen prejudicats en alguns castells quel pertanyien en Rosselló; e Nos dixem quens plahia e que nois voliem fer tort. Apres nos dix que la stada sua que li haviem assignada a Manresa quens plagues que la li mudassem a Berga; e Nos dixemli quens plahia. Apres nos dix que nons desplagues si ell anava ab armes e ab companyia per la terra, com se temes dels amichs den Arnau de Rocafull; e Nos diguemli, quens plahia que anas ab armes e com se volgues. Apres nos dix que li donassem copia del procés que haviem fet contra ell; e Nos dixem que hauriemhi nostre acort. Apres nos dix que no creguessem dell males paraules quens fossen dites; e Nos dixem que molt nos era greu que, ab veritat, null hom pogues dir malt dell. Apres nos dix que no volguessem tenir en nostre consell e specialment aytant com tocas sos affers aquells traydors seus; e en aço nos li responguem e dixem aquestes paraules: — No digats traydors, que be e lealment han fet llurs affers, e Nos los ne defendriem contra tothom del mon. E axi de vuy mes, callats vos daço. — Apres nos dix que a Nos plagues que ell nos servis, car gran cor e gran voluntat hi havia; e Nos li dixem que quant hora seria, Nos loy dariem a entendre. Apres nos prega del fet de mossen Anal de Pallars.

 Cap. 30. Apres dimars a xvii del mes de agost En Jaume de Mallorques, de manament nostre exi de Rosello, e faemlo acompanyar al infant En Jaume, qui sen ana ab ell vers Berga, hon havia pregat que li asignassem sa estada. E Nos continuam de metre en bon estameut la terra, e ordenam per gobernador dels comtats de Rossello e de Cerdanya mossenyer Guillerm de Bellera e mossenyer Jaume Dez-far per son assesor. E com tot ço que haviem a fer en Rossello fo ordenat, lo dimecres xxv dia de agost partim de Perpinya ab nostra companyia de casa acostumada e ananmos a Tuhir a jaure. Dijous apres anamnos a jaure a Vilafranca de Conflent hon algunes gents de la dita vila avolotadament havian malmanats en lo cami En Pere Mercader, En Bernat Company e En Pere Abrouer jurista, e Nos per punir e castigar aquest excés, e per reebre homenatge dels homens aturam a Vilafranca de Conflent tro a dilluns seguent, e manam parlament al dia de sanct Michael a la ciutat de Leyda sobre los affers den Jaume de Mallorques. E appellamhi los infants En Pere e En Jaume e En Ramon Berenguer, los archabisbes de la ciutat de Tarragona e de la ciutat de Çaragoça mossen Lop de Luna, mossen Berenguer de Anglesola, mossen Gonçalbo Garcia, les ciutats de Çaragoça e de Barcelona, de Valencia, e de Leyda.
 Dimars derrer dia del mes de agost del any mil trescents quaranta e quatre, que haguem comensada a fer justicia de aquells qui occiren En Pere Adrouer, segons que dit es, partim de Vilafranca de Conflent e anamnosen a Puigcerda; e aqui lo dimecres seguent primer dia de setembre, rebeem homenatge dels syndichs, consuls, jurats e alguns altres de la vila. E lo dijous apres los publicam la unio, e la confirmam e la faem jurar e fermar als syndichs e consuls de la vila. E faem aquest dia fer festa, e reebem convit de la vila. En Puigcerda aturam tro al dissapte seguent Car lo dijous abans el dimecres feu gran fredor e gran vent e neva; e per reguart del temps e dels ports a passar, volguemnos cuytar de exir, e atorgam als prohomens e universitat de Puigcerda confirmacio dels privilegis antichs que havien de franqueses, de les quals no havien usat; e les gents forenne molt pagades e molt reformades. Dissapte a iiii de setembre partim de Puigcerda e passam al Coll de jou; e venguemnos dinar a jaure a Baga e prenguem convit de mossenyer Pere Galcerán de Pinos qui molt bastadament dona viandes a totes nostres companyes e a totes nostres persones stranyies. Diumenge apres venguem a Berga e aqui prenguem convit de la vila e romanguem aquell dia. E venchnos a convidar lo vezcomte de Cardona, e feu son poder que anassem a Cardona, e no ley atorgam. E lo dilluns apres venguem a Manresa e aturam aqui lo dimars e lo dimecres seguent que fon festa de nostra dona sancta Maria. E En Jaume de Mallorques fo a Montserrat, quey fo vingut de Monistrol hon estava.
 Dijous a ix dies de setembre partim de Manresa, de gran mati, ans dalba, car En Jaume de Mallorques, ques devia partir de Montserrat, quens exis al cami per parlar ab Nos. E cuytamnos de caminar, e quant ell fo a les Harenes, ja som Nos avant vers Sabadell; e nons encontram; e tornassen; e nos anam jurar a sanct Andreu.
 Divendres a x de setembre entram en Barcelona hon som reebuts ab molta gran alegria e molt gran solemnitat. El alt En Jaume de Mallorques vencsen a sanct Cugat de Valles, e aqui atura; e madona Constança nostra sor e muller sua anassen a ell, e apres alguns dies presla malaltia de febra, e tornassen al palau de Barcelona hon estava dabans. E lo parlament que haviem manat tenir a Leyda, mudamlo a Barcelona, hon era pus convinent de tenir. E com lo governador de Rossello e de Cerdanya nos hagues tremeses moltes letres que pres a un correu qui les portava a diverses persones de Perpinya, de part de aquells qui eran ab En Jaume de Mallorques, en ques contenien moltes paraules desordenades specialment que, per tot cert, En Jaume de Mallorques ques cobraria tota la terra a sanct Michael o al pus luny a Omnium sanctorum; e aqui seria ab major poder que hanc no fo; Nos tremetem a sanct Cugat a En Jaume de Mallorques mossen Phelip de Boyl e mossenyer Garcia de Loriç ab capitols e letra de creença, e dixerenli de part nostra en publich: que be sabia ell com era nostre dret examinat e la unio que haviem feta, e que no li calia per null temps haver esperança que el ne sos descendents cobrassen res de la terra que per justicia havia perduda; no li enteniem a dar audiencia, com ja fos estat citat a esser hoit ab temps; e quens maravellavem de les letres que tremetia a aquells quil seguien, puix ell sabia aço; e quel certifficavem que si daci avant era trovat algu qui semblants letres nos trametes a Perpinya e en altres diverses lochs, que morria sens tota merce. E daço ell fo molt torbat. E lendema tremesnos micer Ramon de Rusiach ab un altre clergue de Montpeller ab resposta quens requeria quel oyssem, e que en les dites letres no sabia res ne tenia tort e que faria a castigar, mas la esperança de tornar so del seu no la li podia tolre algu que no lan hagues. E sovent lo dit En Jaume de Mallorques nos tremetia los dits missatgers; e a vegades hi venia per ell En Jofre de Estandart, qui era frances y era estat ab ell tota vegada durant la execucio. E tota vegada conclohien e demanaven quels oyssem sobre lo dret den Jaume de Mallorques e demanaven translat del nostre proces; e Nos james nols ho volguem soltar, car lo proces, qui era molt bo e just e acabat, noi voliem revocar en dupte.
 Apres fon venguda la festa de sanct Michel, e les nostres gents appellades al parlament foren ab Nos en Barcelona. E Nos com foren ajustats la major partida, ço es, dijous a vii dies de octubre del dit any mil cccxliiii, en la nostra cambra del palau de Barcelona, dixemlos en general com los haviem appellats per haver consell dells sobre lesguart gracios e misericordios que haviem ordenat al alt En Jaume de Mallorques com se mes en nostre poder a Helna. E puix parlam ab alguns a part, quens donassen consell, en tal manera que fos haut bo e covinent esguart a En Jaume de Mallorques e fos gracios e misericordios, e fos guardat lo bon estament e la honor de la nostra corona; e encara fos esquivat lo perill de nostra persona; e que caseu per si donas a Nos per escrit lo consell sobre les dites coses. E axis feu, que caseu nos dona lo consell en una scedula secretament. E Nos estoyavem lo consell de cascun axi com lons donava per escrit, e metiemlo en una candelera; e com tots los consells foren donats, faemlos tots transladar en un cuern de paper, exceptats los noms, que no sescrivien en lo cuern per tal que nos sabes de cascun consell quil havia donat. Apres en la nostra cambra ajustam totes les persones que eren vengudes de manament nostre al parlament, e faem aqui legir tots los consells de paraula a paraula, segons quels nos havia cascun per si mes en scrit. E en est endemig En Jaume de Mallorques nos trames a dir ques enujava a sanct Cugat, e que sen volia anar a Badalona hon havia millor loch e pus apte, e Nos donamlin licencia que si mudas, e feuho.
 Dissapte a xvi de octubre del any mil trescents quaranta e quatre, com Nos haguessem cullits los dits consells, e sumat ço ques contenia en aquells, en haguessem fet fer capitols sobre lesguart que Nos hauriem al dit En Jaume de Mallorques, e ço que ell hauria a fer per raho del esguart, faem legir e publicar en nostra cambra del palau de Barcelona los dits capitols trets dels consells a Nos donats per cascuna persona del parlament, les quals eren aqui presents ab Nos ensemps, ço es, los alts infants En Pere e En Jaume e En Ramon Berenguer, frare Sancho, qui apres fon bisbe de Teraçona, nostre confessor, qui apres fon archabisbe de Tarragona, los nobles mossenyer Lop de Luna, mossenyer Joan Ximenez Durrea senyor de Biota, En Ramon Roger comte de Pallars, mossenyer Berenguer Danglesola, mossenyer Pere de Fonollet vezcomte Dilla, mossenyer Jaume Darago, mossenyer Michael Perez Çabata, Narnau Çamorera vicicanciller, micer Huc de Fonollet, micer Joan Ferrandez Munyoz mestre racional, misser Bernat Dauzinelles thesorer, misser Rodrigo Diez cavaller, En Blasco Dayza, mossenyer Ferrer de Canet, mossenyer Ramon de Totzo, mossenyer Phelip de Boyl, mossenyer Garcia de Loris, e frare Barthomeu, frare del orde dels Preycadors , consellers nostres; En Francesch Grony; Arnau Ombau, En Bertran Davella, En Romeu Çarovira, En Ferrer de Manresa per la ciutat de Barcelona; En Bernat Sunyer, En Bernat Suau, misser Janer Rabaça, En Domingo Aymerich e En Bernat de Valldaura per la ciutat de Valencia; En Pere Lanaia e Nicolau del Hospital per la ciutat de Çaragoça; En Pere Dez-Pens e En Bernat de Boyxo per la ciutat de Leyda; misser Bernat de Bordils, e Narnau Rafart per la ciutat de Gerona; e misser Bernat Oliba, En Guillerm Roig, Narnau Jofre per la vila de Perpinya; En Jaume Matheu, En Jaume de Viuderiyans jutges de la nostra cort; En Jaume Cardo, En Francesch de Prohomne e en Ramon Sicart secretaris nostres; En Francesch Foix, En Barthomeu Des-puig, En Guillerm de Bellvehi, En Bernat Diez-Torrents, En Mattheu Adria scrivans nostres; e En Bernat Bercho e mossenyer Pedro Ximinez de Pomar, En Garcia Lopez de Catina uxers nostres. E presents les persones dessus dites e ab consell e concordia de totes les persones del parlament, foren examinats e corretgits los capitols del esguart, qui eran dictats en lati: en summa, ço ques segueix.
 Capitols en vulgar summariament del lati reduits, sobre lo esguart que debia haver lo rey En Pere, vers lo rey en Jaume de Mallorques.
 Primerament, que li sien per Nos donades x mil liuras de renda perpetual, les quals no li donassem tro li haguessem hauts locs fora nostra senyoria qui valguessen aytant de renda a ops de provisio de si e de sa muller nostra sor e de llurs fills; empero que si morien sens infants mascles, que tornassen a Nos.
 Item, li lexam lo dret del comis o de confiscacio quens pertanyia en los vezcomtats Domelades e de Carlades e de les terres de Montpeller.
 Item, li relaxam la directa e alodial senyoria del dits vezcomtats e terres.
 Item, li leixam les messions e despeses fetes en la execucio per mar e per terra, que muntaven a molt grans e inestimables quantitats. Empero quel dit En Jaume de Mallorques fos tengut de lexar lo titol e les insignies reals, e fondre los segells hon havia lo nom e titol e majestat real, e mudar lo senyal real e ferhi notable differencia, e quens restituis tots encartaments e scriptures que faessen per lo regne comtats e terres que ell solia tenir. ítem, nos restituís totes scriptures e obligacions que li haguessen fetes les gents dels comtats de Rossello e de Cerdanya que no obeissen a Nos, nens donassen favor, nens aydassen contra ell.
 Item, quens faes seguretat e obligacio que james nons mogues ell ne els seus questio o demanda a ço que Nos li havem pres per justicia.
 Item, si les dites coses no complia, que, al dit esguart, fos per Nos fet.

 Cap. 31 Dimecres a xx de octubre Nos trametem mossenyer Pere de Muntcada almirall e mossen Phelip Boyl e mossenyer Garcia de Loriç cavallers ab En Ramon Sicart secretari nostre que presentassen lo esguart al alt En Jaume de Mallorques al castell o força de Badalona ahont estava, a una llegua de Barcelona, per tal que la presentacio se metes en charta publica. Los quals missatgers nostres li presentaren ab letra nostra lesguart e ell no feu bona cara. E protesta e dix: que ell no consentia a res que Nos li trametessem, majorment com Nos nos metiem en nostre titol rey de Mallorques e comte de Rossello e de Cerdanya, e a ell no escriviem nengun titol. E los nostres missatgers faerennos relacio de aço que hagueren fet E En Jaume de Mallorques apres tementse de avalot; com estava tan prop de Barcelona, mudas a sanct Vicent prop lo castell de Cervello.
 Dimecres a xxvii dies de octobre, vengueren davant Nos micer Ramon de Rusiach e misser Bernat de Rocafixa doctors per part del alt En Jaume de Mallorques qui era a sanct Vicent dues llegues de Barcelona; e ab letres sues presentarennos una resposta a aquell esguart que li haviem trames. La qual resposta era en suma: que rebujava lo esguart e noi volia, com no li aparegues sufficient, ans li semblava fort prejudicial e injurios; e deya, que no li era attes ne complit ço que don Pedro de Exerica li promes de part nostra e lin feu sacrament e homenatge. Puix allegava de son dret contra lo nostre enantament e proces, e li demanava que li restituissem los seus regne e comtats e terres que li haviem levats. E com Nos haguem vista aquella resposta, faem ajustar nostres savis als frares menors de Barcelona, ab frare Arnau de Diez-Callar, ço es, misser Huc de Fonollet, Narnau Çamorera vicicanciller, misser Bernat Dolzinelles thesorer, misser Rodrigo Diez cavaller, misser Joan Fernandez Munyoz maestre racional, doctors en leys, En Pere Des-penç, e En Blasco Dayza consellers nostres, e acordaren la resposta. E puix Narnau Çamorera dictala, en la qual nos recomptava los excessos e crims quen Jaume de Mallorques havia fets, que puix li responem a les rahons que ell nos havia posades, justificavem nostre proces. E apres li denegavem la restitucio del regne e comtats e terres que demanava, e era molt bella resposta, e be dita e assats longa.
 Diumenge a vii dies de noembre e hora de dinar, la reyna dona Maria muller nostra encahec e hac una filla.
 Dimecres a x dies de noembre trametem los dits mossenyer Garcia de Loriç e mossenyer Phelip de Boyl cavallers, En Ramon Sicart secretari ab la resposta que haviem feta ordenar segons ques segueix: «Al alt En Jaume de Mallorques etc.» -que era a sanct Vicent. Los quals li presentaren la nostra resposta que era molt bella e ben dictada e ben complida. E ell per ventura pensantse quey havia algunes coses greus de hoir, no volch ques legis devant ell la resposta, mes que fos hauda per lesta. E per tal com, segons que dit es, En Jaume de Mallorques carregava don Pedro de Exerica que no li havia ates ne complides algunes coses de que li havia fet sacrament e homenatge, don Pedro, excusantse dallo, trames ensemps ab los nostres missatgers a En Jaume de Mallorques, En Munyo Lopez de Tahust vasall seu ab un scriva. E apres que la resposta nostra li fo presentada, En Munyo Lopez de Tahust li presenta altra en ques contenia en suma, com era venguda la manera del tractament fet en Rossello, entre En Jaume de Mallorques -e don Pedro de Exerica, quant ell se mes en nostre poder a Helna. Puix excusava a si mateix, negant que no havia tant promes com se dehia, en la resposta den Jaume de Mallorcjues, e a la fi salva sa honor den Jaume de Mallorques, mas dix: que si algun qui volgues dir que don Pedro de Exerica digues que ell hagues als promes, sino ço que recontava, que mentia, e que lin menaria en loch cominal, e salvaria sa fe. E tantost que aquella scriptura fon lesta, En Jaume de Mallorques fo yrat e dix que don Pedro de Exerica mentia falsament com traydor: que ans era ver ço que ell havia dit. Apres mossenyer Artal de Pallars qui era aqui dix quaix semblants paraules, e apres mossen Ramon de Codolet, e apres mossenyer Berenguer Dolms e En Jofre Destandart e daltres homens de paratge quey havia tro a xix. E tantost En Munyo respongue e dix: que ells tots, salvant honor den Jaume de Mallorques, mentien falsament per la gola com a traidors que eren. Sobre aço mossenyer Berenguer Dolms mezclas ab los nostres missatgers, e hagueren moltes paraules vilanes e vengueren a punct que mezclassen los uns ab los altres ab les armes. E apres aço, los nostres missatgers ab En Munyo Lopez de Tahust partiren de aqui e tornarensen en Barcelona a Nos e recomptaren com era estat. E Nos fomne moguts e haguem nostre acort. Finalment Nos venguem fer altre enantament, per tal com En Jaume de Mallorques era guiat, e que no matessem los affers en brogit ne en torb. Be es ver que manam al nostre thesorer que retengues mil liures que li haviem manades dar a En Jaume de Mallorques pera messio del cami, ab que sen anas. Mas En Jaume de Mallorques ab tota sa companyia foren tota aquella nit ab gran reguart e pahor.
 Dimecres a xi dies de noembre En Jaume de Mallorques havent reguart a sanct Vicent, mudas a Martorell, e nos tenia en nengun loch per segur; e don Pedro de Exerica trameslos ab un porter nostre letres de desmentiments e de arramiments de batalles. E fo davant Nos apres dinar e desmenti daço que havia dit En Jaume de Mallorques e mossenyer Nartal de Pallars e apres mossenyer Pedro Cornell e apres mossenyer Ramon Cornell e apres mossenyer Pere de Muntcada e apres mossenyer Mfchael Perez Çabata, mossenyer Pere Ramon de Codolet e altres homens de paratge, com ell los hagues a cascun par e contrasemble. Apres mossenyer de Boyl, e puix mossenyer Garcia de Loriç e apres mossenyer Gil Roig Deliori dixeren que eran apparellats descondir la fe de don Pedro de Exeriea.
 Dissapte apres a xiii dies de noembre torna lo porter ab resposta de les letres de don Pedro de Exerica que havia trames an Jaume de Mallorques e a mossenyer Nartal de Pallars, e porta resposta de grans vilanies e desonors a don Pedro, e mossenyer Nartal proferis que, si Nos lo gniavem ab los altres qui eren nomenats en la letra; que vendria davant Nos e ques combatria cors a cors ab don Pedro de Exerica; e tantost Nos manamli fer charta de guiatge, mas aquest dia, segons quens dix un porter altre quin vench, se muda En Jaume de Mallorques al castell de Falles, e pensava cuytar per anarsen fora nostra terra.

 Cap. 32 Diumenge a xiiii de noembre faem batejar la dita infanta filla nostra segona novament nada, en la capella de nostre palau de Barcelona, e hac nom Joana e fon padrina dona Elicen reyna de Arago, qui fo muller del senyor rey En Jaume avi nostre, la qual feu lo monastir de Pedralbes, hon tenia sa habitacio.
 E aquest dia ana En Jaume de Mallorques a Cardona, hon lo convida lo vezcomte Mossen Artal nels altres que haviem guiats per fermar les batalles no curaren de venir, mas queys cuytaren de anarsen.
 Dilluns a xv de noembre En Jaume de Mallorques se muda a Solsona; e dimarts apres a Organya; dimecres a la Seu de Urgell, el dijous seguent a Canigo: divendres al hospital de sancta Susanna. E es ver que En Jaume de Mallorques ja dabans havia tractaments ab algunes vils persones de Cerdenya qui li donaren a entendre que li liurarien la vila de Puigcerda els castells de Cerdanya. E per ocasio de aquest tractament x macips exiren a carrera al port de la Casa sobre Canigo, que li dixeren: quel poble menut de Puigcerda se comanava en sa gracia e quel rebrien en la vila. Puix neguna vegada nos partirien dell tro fon llains. E hac mesa veu e plena fama en la vila, e monstra chartes falses que de nostra licencia e voluntat sen anava per occupar los lochs que Nos li haviem levats; car Nos per la unio que li haviem feta e la obligacio a les universitats de nostres regnes, no li ho retiem a pales ne gosavem.
 Dissapte a xx dies de noembre, gran mati, En Jaume de Mallorques ab sa companyia, que podien esser tro a xxxx homens a cavall e tro a ccc homensa peu, messe en cami per venir a Puigcerda, e fo al jorn davant la torre Cerdana. E es ver que tantost al primer sol En Pere Cerda castella de Querol e de la torre Cerdana trames missatge a mossenyer Berenguer de Rochasalva veguer de Cerdanya, com En Jaume de Mallorques se apparellava per entrar en Puigcerda; e tota vegada tro al jorn continua les spies els missatgers. E En Jaume de Mallorques continua de caminar vers Puigcerda. E lo veguer ab poca companyia exili a carrera tro a Querol e viu que no li podia dar contrast, tornassen. E tantost En Jaume de Mallorques fo a dors, de manera que ab consentiment de arlots e de gent vil de la vila sen entra layus que no si poch dar altre consell, cridant, Mallorques! Mallorques! viva lo rey de Mallorques! ab les espases nues, ab gran ferocitat. E en lentrada mori al portal de la Morera En Costa de Ampurla, e un prevere en la plaça. Lo veguer e altres officials nostres e los consols de la vila e los prohomens e homens de compte tots fugiren, qui ça, qui lla, e molts ne atengueren a Nos, e molts se amagaren dins la vila e foren molt trists e spaordits e sobre presos. E En Jaume de Mallorques comença de fer crides e metre officials e usar aqui poderosament. E santost aquest dia mateix Nartal de Pallars ab companyia de cavall e de peu ana combatre lo castell de Livia car lo barri ya era desemparat per los della, qui eren pochs.
 Diumenge a xxi de noembre En Jaume de Mallorques ana ab sa companyia e ab alguna gent de Puigcerda e de Cerdanya a combatre lo castell de Livia hon sera mes mossenyer Berenguer de Rochasalva quin era castella, e En Guillerm de Perues ab daltres, e combate lo castell, car lo barri jals ho havia desemparat, e noy feren res, salv que prengueren grans nafres, e tornarensen a Puigcerda. Aquest diumenge a hora de prim son, Nos encara no eram gitats, e legint lo libre o chronica del senyor rey En Jaume tresavi nostre, vench un correu dels prohomens de Berga, quins feren saber com la vila de Puigcerda havia rebellat contra Nos, e la manera com ere vengut. E Nos mantinent trametem per tots los nostres consellers e per los consellers de Barcelona, e haguem, sobre aço que si convenia de fer, nostre consell e per los consellers de Barcelona, e volgueren sempre partir daqui per muntar a les muntanyes. E finalment haguem de consell, que nons moguessem encara tro poderosament poguessem anar. Apres aquesta nit mateixa a lendema per lo mati haguem diversos missatgers de Puigcerda del desastre quey era vengut. E entre les altres vengueren a Nos los consols qui fugiren al intrant den Jaume de Mallorques e gran res daltres prohomens; e molts aximateix se amagaven es desaven en la vila e per la terra:
 Dilluns a xxii de noembre En Jaume de Mallorques ab sa companyia e ab alguns de Puigcerda anaren vers Vilafranca de Conflent per entrarsen en la manera que havien fet a Puigcerda. Mas fo aqui mossenyer Nasmar de Mosset ab alguns cavallers, e mossen Guillerm Dezpuig veguer qui feyen guardar la vila; e tenien los portals tancats. E En Jaume de Mallorques vench de nite troba los portals de la vila tancats, e feuhi dar grans colps de destral. E los de dins defenerenho, e li nafraren cavalls e hacsen tornar vers Puigcerda; e venchsen jaure lendema, que fon dimarts, al hospital de la percha. E mentre En Jaume de Mallorques fo anat a Vilafranca, vench a Puigcerda lo seu saumatge ab totes ses robes dasi e de sa companyia. E podien esser tro a lxxx adzembles carregades o pus.
 Aquest dilluns, Nos estants en Barcelona trametem a tots letres, a sengles prelats, comtes, barons, ciutats e viles, generalment tot hom de cualsevol stament fos fauater o aloer quens venguessen soccorrer en Cerdanya, hon anavem per cobrar la vila de Puigcerda, e gitar les gents estranyes, per lo usatge de Barcelona que comensa Princeps namque. E es ver que mantinent quen Jaume de Mallorques, segons que dit es, fo entrat en Puigcerda, les bones gents de la vila se tengueren per confusos, com axi los era pres. E començaren albirar en qual manera seporien levar tan gran carrech dessus e quens gitassen En Jaume de Mallorques, mas nos podien ajustar ne gosaven parlar uns ab altres ne exir de casa. Mas tantost com En Jaume de Mallorques ne fo exit per anar a Vilafranca de Conflent, e hac leixat aqui per capita En Jofre destandart ab alguna companyia (axi que ab la companyia que era venguda ab lo saumatge podien esser de c homens en sus) tantost los homens de la vila tractaren uns ab altres quels ne gitassen o que morissen tots. E lo dimecres seguent a xxiiii de noembre per lo mati vanse tots secretament armar per cases e per lochs secrets, segons que daban se eren ampresos e jurats. E hagueren homens logats qui comensaren a repicar. E mentre aço, començaren e al cop exiren de les cases tots armats cridant Arago! Arago! ab empresa que tot hom qui cridas Mallorques! fos especejat. E ab aquests grans crits e repicar, comogueren tota la vila; e feren metre totes les cadenes e la embarraren tota de banchs e arques e altres borces, e axi com se eren ordenats, los uns corregueren als portals per tancarlos e establir los murs, e los altres anaren als Preycadors hon posava En Jaume de Mallorques car havia en sospita e havien entes que la nit passada sen eren entrats secretament. Durant aquest commoviment e en Jaume de Mallorques tornava a Vilafranca de Conflent, e com fo en la plaça de Puigcerda, el hoy lo repicar e lo tabustol, e presli mal senyal e aturas una peça. E apres vench anant vers la vila, e com fo a git de ballesta, los del mur començaren a tirar, cridants altes veus «Arago!» E ell encara volch forçar e acostarsi, e los del mur trameterenli a dir per frare Ramon de Canet preycador, ques lunyas e sen anas, e ell encara reptemia dient moltes paraules. Finalment lo preycador hi torna be tres vegades e dixli: que si no sen anava que ell era mort ab tots quants hi eren ab ell. E lavors ell comença de plorar e fer gran dol e dix: que ell e la companyia eren dejuns e havien passat lo port; e demana que li fos donada la vianda que li havien apparellada en sa posada E fouli respost que non hauria gens. E puix prega e supplica que li fossen donades ses robes e son saumatge. E foli respost que no sen menaria res sens licencia del senyor rey de Arago. Abtant ell e los seus altres partiren daqui dolents e ab gran tristor e ab males dictions ques gitaven e anarensen. E aquell dia mateix passaren lo port de Pitmorent dejuns; e cuydaren tots morir de fret e de mal e cuydaren esser contrets majorment los homens delicats. Axi que hoim dir que En Jaume de Mallorques se bate molt la cara elo cap dol, es volia ferir en si mateix ab brotxa e daltres armes, mas que les li tolien. Puix fo a Achs, e aqui manlevaren que despendre, que no havien vestidures. E puix anaren a Foix e lo comte donals diners els aculli be. E faeren la via de Montpeller continuadament.

 Cap. 33 En lo prop dit dia de dimecres partim de Barcelona ab voluntat de entrar en Cerdanya per Ripollers e per la vall de Ribes. Puix, haguent acord de entrar en Rossello, fahiem atendre tot lo poder de Catalunya.
 Matitinent que En Jaume de Mallorques se lunya, los prohomens de la vila tremeteren al veguer e an Guillem de Perues qui eren a Livia que venguessen a Puigcerda e amenarenlossen, e tornareen la vila en estament. E los prohomens faeren replegar la roba del dit saumatge e meterenla en una capella dels Preycadors, e tantost trameterennos missatge de la noble novella com ne havien gitat En Jaume de Mallorques.
 E apres continuam nostres jornades vers Perpinya, e manamne tornar totes les hosts, e faem muntar en Cerdanya En Guillerm de Bellera gobernador per refermar lo loch e punir aquells qui havien tractada la entrada den Jaume de Mallorques.
 Dimarts derrer dia de noembre, que era festa de sanct Andreu, entram en Perpinya, hon nos faeren assats bella solemnitat per nostra entrada. E ordenam de aturar aqui tota la hivernada per metre la terra en bon estament. Aquest dimarts En Guillerm de Bellera governador feu penjar en Puigcerda per occasio de la entrada den Jaume de Mallorques xiiii homens, ço es, sis de Cerdanya e viii de Perpinya qui eren de companyia den Jaume de Mallorques. El dimecres apres seguent de especial manament nostre feu escapsar Nuuguet Dalanya e Narnau de Pallars qui aximaieix eren de companyia den Jaume de Mallorques.
 Dimarts a xiiii dies de deembre del any mil cccxxxxiiii, Nos estant en lo castell nostre de Perpinya, vench a Nos per fer reverencia lo vezcomte de Narbona e estech ab Nos alguns dies.
 Dimecres a xxii dies de deembre prop dit, Nos estant en Perpinya vench la reyna dona Maria muller nostra ab les infantes Na Constança e Na Joana filles nostres, de les parts de Barcelona, a Nos a Perpinya, hon fo reebuda ab molt gran e molt honrada festa e solemnitat, quen faeren los prohomens de la vila e tots los officis e generalment tota la gent, de moltes vestidures ques faeren de seda e moltes ballades e moltes alegries. E apres vespres muntaren les ballades al pati del castell e mezclaren dances de moltes maneres: e Nos haguemne gran plaer e devallam a ballar ab ells en la dança mezclada; e haguerenne gran goig e plaer. E apres que haguem dançat ab ells fo vespre e faem portar vi e confits, e beguem e menjam ab los balladors; dels confits donam a ells, e puix leixamlos en lo pati, muntamnos en la cambra e tots anarensen a llurs alberchs.
 Dissapte apres que fou festa de Nadal, cavalcam per la vila ab les insignies reals, ço es, dalmatica, corona, estola e maniple e lo pom e lo ceptre. E cercam una partida de la vila ab nostra cavalleria, c anavennos al fre del cavall e als costats a peu, los nobles En Ramon Roger comte de Pallars, e En Pere de Fonollet vezcomte Dilla. E puix los consols e prohomens de Perpinya destravennos. E mentre cavalcavem axi, vench grob de pluie e mullamnos tots. E haguemnos en mantinent a tornar al castell.
 Apres vench a Nos, en les festes de Nadal. Diego Garcia de Toledo porter major del rey de Castella per missatgeria sua, ab alguns capitols sobre la questio que era entre Nos e lintant En Ferrando e En Joan frares nostres. Y en lo prop dit temps mateix vengueren a Nos dos legats o missatgers del sanct pare ço es frare Jaume Archabisbe de la Patria e En Radulff Loffreyre cavaller e doctor. ... per ço com lo papa lo havia fet princep de Fortunia e de les altres illas adjacents aquella e li donat... de Hespanya la conquesta, pregantnos que Nosli faessem valença en la conquesta e li leixassem armar en nostra terra.
 Divendres a xiiii de janer del any mil ccc.xlv vench a Nos lo noble En Jorda comte Dilla per lo mati e feunos reverencia en lo castell de Perpinya, e junyi e feu taules redones ab altres de la nostra casa.
 Dins aquest mes de janer de mil ccc.xlv vench davant Nos un correu de Roma e aportans dues letres papals, la una en quens pregava ens amonestava lo sanct pare que leixassem anar nostra sor que haviem feta romanir a Gerona, a son marit; laltra quens trames translat de algunes supplicacions quen Jaume de Mallorques havia dades contra Nos ab los homens de Mallorques a ell sanct pare, que li faes restituyr lo regne e terres de que Nos lo haviam privat. E sobre aço Nos acordam de tremetre missatgers en cort de Roma.
 Apres dimarts primer dia de febrer, vench a Nos a Perpinya Alcayt Abelfacem Ali Aben Comeya missatger del rey de Jusaf de Granada, quil trames a Nos en nom seu propi, e axi com havent poder del rey Bulcacen de Marroch, per haver pau entre Nos els dits reys de Marrochs e de Granada.
 Dimarts a viu de febrer vench a Nos misser Bonifaci procurador nostre en cort de Roma per certes informacions de cort de Roma e per anarsen ab los nostres missatgers que voliem tremeter a cort de Roma.
 E lo dimecres apres vench davant Nos el honrat En Pere de Narbona bisbe de Urgell ab lo vezcomte de Narbona Neymerich, per contrast que havia entre nostres officials e ell en Puigcerda.
 E lo divendres apres seguent fermam pau a x anys ab los missatgers dels dits reys de Granada e de Marrochs, del dia dessus dit avant comptadors.
 Diumenge a xxvii de febrer del any mil trescents xlv vench devant Nos mestre Elus de la Grunyera clergue missatger del rey En Phelip de França e conseller seu, per tractar pau e avinença entre Nos e En Jaume de Mallorques e faemli semblant resposta que haviem feta a tots aquells quins venien pregar e suscitar que faessem avinença ab lo dit En Jaume de Mallorques.
 Dissapte a v de març partiren de Perpinya lo comte de Terranova, mossenyer Miquel Perez Çabata, micer Joan Ferrandez Munyoz e micer Bernat Dolzinelles doctors en leys, En Jaume de Conesa scriva e En Ramon Sicart secretari, per anar en Avinyo al sanct pare Clement per los affers del dit En Jaume de Mallorques, e altres diverses affers grans. E entraren en Avinyo, hon era lo dit En Jaume de Mallorques, dilluns a xiiii del dit mes de març, e foren aqui molt honradament reebuts, quels exiren a cami molts prelats e honrades persones e be cccc o d cavalcadors. E papa Clement acculi tots los dits missatgers e llurs companyies fort graciosament. Puig estigueren aqui tractants dels affers tro a divendres lo vuyten dia de juliol del any mil ccc.xlv, que partiren de Avinyo be spaxats dels affers perque eren tramesos. E foren davant Nos en lo castell de Perpinya dissapte seguent xvi de juliol.
 E apres de continent vench a Nos lo bisbe de Leyt per part del sanct pare ab letres sues e chartes, que trametessem nostra sor que fou reyna de Mallorques, que era a Gerona, que la sen menas a son marit qui era en Avinyo. E per tal que no volguem que la dita sor nostra passas per Rossello, mentre sen anava faemli apparellar dites galeres a la vila de Copliure que la sen portas de Lança tro a Laucata, e aqui li fos lo bisbe de Leyt e la menas a son marit.
 Estant Nos en la vila de Perpinya per posar en bon estament los comtats que novellament eren venguts a nostre senyoria se esdevench que alguns singulars de la ciutat e ylla de Mallorques trametian per un home secretament letres an Jaume de Mallorques, en les quals li feyen asaber, que si ell trametia vers la dita ylla algun hostol hon ell fos sol, quel poguessen veure, tantost tota la ylla, qui desijaven mes que res la sua senyorie, li obeiria. Lo cual portador de les dites letres fo pres e a Nos menat en la vila de Perpinya. E Nos tenent consell sobre aço a tuicio de la dita ylla, veus que altre eguayt den Jaume de Mallorques se descubri, e fons denunciat en aquesta forma. Una dona savia e honesta muller de un qui era cap de crim dejus escrit vench a Nos, suplicant humilment que per amor de Deu salvassem vida e membres a son marit e a sos bens e ella dirnos hia ens revelaria algunes coses que tractavan contra Nos. E Nos salvamli vida e membres a son marit e a sos bens. E la bona dona dix, que alguns de la vila de Perpinya e de la terra de Rossello e de Conflent fahien forts malvats tractaments, per los quals Nos deviam morir en los quals tractaments son marit era consent e quaix cap e començament. E encontinent faem pendre lo marit de la dona e interrogantlo dels affers dixnos: que a tractament del dit En Jaume de Mallorques algunes persones de la dita vila devotes del dit En Jaume de Mallorques fahien tractaments aytals que Nos cavalcants per la vila, certs ballesters amagats en lalberch de un traydor, En Calloç, e en altres alberchs de alguns altrestraydors, davant los quals Nos deviem passar, nos tirassen ab segettes enerbades; e a colper, Nos ferits, que avalot de gent se levas, que prengues Nos e los nostres y que morissen incontinent; e si aquest tractament nos pogues fer que sen fes altre, ço es, que alguns ab claus falses obrissen les portes del castell de Perpinya, e que dins se amagassen per obriries portes al dit En Jaume de Mallorques axi com ho havien acordat; e les dites portes ubertes devien entrar certs homens guarnits, e ells entrants que sensenyorissen del dit castell, e que, sens clemencia, morissem Nos e la reyna nostra muller e nostres filles que aqui eren, e apres tothom qui nostre fos. E daltra part se devien trahir certs castells de la terra e aquells liurar al dit En Jaume de Mallorques. E aço sabut faem pendre a aquells que poguem, qui en los dits tractaments eren consents; dels quals faem fer diversas justicies axi com merexien. Molts daltres tractaments malvats e traydors feu despuix e tracta lo dit En Jaume de Mallorques contra Nos, los quals no poch adur ab acabament. Beneyt sia nostre senyor Deu qui daquets perills e daltres nos preserva per sa pietat!
 Apres, posats en bon estament los comtats de Rosello e de Cerdanya, partim de Perpinya e venguemnosen a Barcelona.
 Assi feneixen tots los fets del dit terç libre en que largament son declarats los arfers del Realme de Mallorques e dels Comtats de Rosello e de Cerdanya, e com per just proces foren retornats, units e applicats a la Corona de Arago.