Crónica del rey d'Arago en Pere IV lo Ceremoniós, ó del Punyalet/Taula

← Index

Taula Crónica del rey d'Arago en Pere IV lo Ceremoniós, ó del Punyalet

Pòrtic →

TAULA

	Pág.
Prolech	5
Introducció	13

LIBRE PRIMER

Capítol primer. .—Hon es expressat lo començament de la historia del rey en Jaume, e muller e fills e filles de aquells	19
Cap. . . . . . II.—Del infant en Jaume. Com ne perque renuntia a la sucessio e dret de primogenitura	21
Cap. . . . . . III.—De les pregaries fetes per lo rey en Jaume a son fill que no renuntias	22

Cap. . . . . . IV.—Del oyr de la missa del Infant en Jaume é infanta dona Elionor, ab benedictio eclesiastica	22
Cap. . . . . . V.—De les pregaries oltres e requesta que feu lo rey en Jaume devant los barons a son fill que no renuntias, e de la oferta feta per aço	23
Cap. . . . . . VI.—Com el infant en Jaume renuntia la primogenitura, e com lo infant Nanfos fon atorgat en la dita primogenitura del regne	23
Cap. . . . . . VII.—Del habit de Muntesa que pres lo infant en Jaume lexant lo habit del hospital ço es dels Templers que primer havia pres	24
Cap. . . . . . VIII.—De la infanta dona Elionor filla del rey de Castella. Com sen torna en Castella apres del renunciament del infant don Jaume	24
Cap. . . . . . IX.—De la cort general que tengue lo rey en Jaume en Gerona, e com pres per muller dona Elicen	24
Cap. . . . . . X.—Del infant Nanfos, fill del Rey en Jaume, quant ana al regne de Sardenya	25
Cap. . . . . . XI.—Com parti de Barcelona lo senyor infant Nanfos e ana a Portfangos	25
Cap. . . . . . XII.—Del sermo que feu lo rey en Jaume stant a Portfangos al infant Nanfos e altres per raho de la conquesta de Sardenya faedora, e dels tres consells que li dona.	25

Cap. . . . . . XIII.—Del partir que feu lo infant Nanfos de Portfangos ab la infanta dona Theresa sa muller, per anar al regne de Sardenya.	27
Cap. . . . . . XIV.—Quant l' infant Nanfos parti del port de Maho ab lo hostol per anar en Sardenya.	27
Cap. . . . . . XV.—Quant lo infant Nanfos arriba en lo port de Palma de Sols	27
Cap. . . . . . XVI.—Del setge que lo infant Nanfos posa a la vila de Esglesies de Sigero	28
Cap. . . . . . XVII.—Del homenatge e regoneixença que feu lo jutge de Arborea al infant Nanfos	28
Cap. . . . . . XVIII.—Del homenatge prestat al infant Nanfos per los barons de Lluria, marques de Malspines y altres gents de Sardenya	29
Cap. . . . . . XIX.—Del combat donat a vila de Esglesies e no fo presa	29
Cap. . . . . . XX.—Del acort que fo fet entre lo dit setge de tremetre xx galeres a damnificar les gents del comu de Pisa	29
Cap. . . . . . XXI.—Del altre acort que tremeteren posar siti al cabtell de Caller	29

Cap. . . . . . XXII.—De la gran mortalitat mesa en la host qui ere sobre vila de Esglesies	30
Cap. . . . . . XXIII.—Del tract e avinentia feta entre lo infant Nanfos e los cartans de Viladesglesies de donarse, per ço com morien quasi de fam dins la dita vila	30
Cap. . . . . . XXIV.—De la deditio o livrament per fam de la Viladesglesies al senyor Infant	31
Cap. . . . . . XXV.—Del temps del setge de Viladesglesies que stigue lo infant Nanfos ab grans treballs	31
Cap. . . . . . XXVI.—Del setje de Caller fet per lo infant	31
Cap. . . . . . XXVII.—De les xx galeres armades per lo infant Nanfos volent combatrer les galeres dels pisans	32
Cap. . . . . . XXVIII.—Del consell donat al infant Nanfos qui pares batalla a sos enemichs e quels combates	32
Cap. . . . . . XXIX.—De la batalla e conflicte gran que lo infant Nanfos hague ab los enemichs en la trauesa del camí qui va del loch de Decimo al castel de Caller	33
Cap. . . . . . XXX.—Com lo infant Nanfos sen torna en lo setge de Caller victorios de la batalla	34
Cap. . . . . . XXXI.—Dels ginys, trabuchs, valls e verdesca que feu fer lo infant circuint tota la host e levant lo cami que fayen del Castell de Caller a Nures los enemichs	35

Cap. . . . . . XXXII.—De la mutatio de la Infanta dona Teresa Viladesglesies al castell de Muntreal, e de la gent de Caller exint contra la host e fo vençuda	35
Cap. . . . . . XXXIII.—De la mort de Manfre de donar atico del foch quis mesen la host del senyor infant	36
Cap. . . . . . XXXIV.—De les xx galeres tremeses per lo rey en Jaume al infant Nanfos al qual los enemichs se donaren e de la entrada feta per lo senyor infant al castell de Caller	36
Cap. . . . . . XXXV.—De la tornada del infant Nanfos a Barcelona, e perques expedi axi prest dels noms de les notables persones qui companyant lo dit infant y batallant uns moriren en Sardenya e altres no	37
Cap. . . . . . XXXVI.—De la mort e sepultura del rey en Jaume, e del jurament que feu lo rey Nanfos als catalans de llurs privilegis e llibertats, e de la sua coronacio	38
Cap. . . . . . XXXVII.—Hont lo predit rey en Pere torna al thema non nobis domine sed nomine tuo da gloriam, car torna parlar de les gestes sues, ço es: primer de la nativitat sua e perque li fo imposat lo nom de Pere, e qui foren los padrins e del loch hont es nat.	40

Cap. . . . . . XXXVIII.— Del matrimoni fet del infant en Jaume, primogenit del rey en Jaume, ab la infanta dona Elionor, filla del rey de Castella, e de la renunciacio feta per lo dit infant en Jaume del dret de primogenitura, e del passatge fet per lo rey Nanfos stant infant a la villa de Sardenya, e de la forma que fon jurat en rey de Arago lo infant en Pere fill del predit rey Nanfos, e de la mort de la reyna dona Theresa mare del predit infant en Pere.	41
Cap. . . . . . XXXIX.— Tractant encara de la coronacio del rey Nanfos, e com vengue a la sepultura del rey en Jaume pare seu, e del ques acostumat fer en la nova successio, e del matrimoni que feu lo predit rey Nanfos ab la infanta de Castella dona Elionor.	43
Cap. . . . . . XL. — De les donations fetes al infant don Ferrando fill del rey Alfonso e de dona Elionor de Castella en perjudici del infant en Pere primogenit.	44
Cap. . . . . . XLI. — Dels homenatges prestats al infant don Ferrando per causa de les predites donacions.	44
Cap. . . . . . XLII. — De la perpetual donacio otorgada per lo rey Alfonso per prechs de la reyna Elionor al infant en Ferrando de les viles de Xativa, ara ciutat, de Alzazira, de Murvedre e de Maella de Burriana e de Castello, e com los predits lochs noy volgueren consentir, ans recorregueren a la ciutat de Valencia, quils ajuda de tal modo que la predita donacio no pogue haver loch.	45

Cap. . . . . . XLIII.— De la charta que los bons consellers faeren fer per lo rey Alfonso ab jurament que de deu anys no faria donacio alguna perpetual sino á sos fills.	46
Cap. . . . . . XLIV.— De la inquisicio e persecucio feta per la reyna dona Elionor contra aquells officials del rey don Alfonso marit seu e contra tots altres que fossen parcials a son fillastre en Pere.	47
Cap. . . . . . XLV.— De la altra persecució gran feta per la dita Reyna no solament contra los affectats al primogenit en Pere mes encara contra ell e lo infant en Jaume, fillastres seus, e de la sentencia de mort donada contra en Lop de Conçut, e com apres dita persecucio cessa	47
Cap. . . . . . XLVI.— Del comiat donat a dona Sancha, avia de la reyna dona Elionor, traent aquella a mal son grat de la predita Reyna de tots los Regnes de Arago e Valencia e senyories del senyor Rey	49

Cap. . . . . . XLVII.— De la guerra moguda per lo rey de Castella contra lo rey de Navarra lavors tractant matrimoni de una sua filla ab lo infant en Pere primogenit e com los navarros ab aragonesos llurs valedors foren vençuts per los castellans.	49
Cap. . . . . . XLVIII. — De la mort del rey Alfonso e fuyta de la reyna Elionor muller sua qui per por de son fillastre lo infant en Pere sen passa tant secretament com pogue en Castella.	50
Cap. . . . . . XLIX. — De la mort den Bernat de Serria alcayt del castell de Xativa, e del retiment fet de aquell per en Bernat de Matero, sots alcayt del dit castell, al infant en Pere, lauors rey de Arago per mort del rey Alfonso pare seu, no contrastant fos donat a la reyna dona Elionor.	50

___________

LIBRE SEGON

	Pág.
Capítol primer. . — De la mort e sepultura del rey Nanfos, e del loch hont es soterrat.	53
Cap. . . . . . II. — Del dol e de les exequies del rey Nanfos fets per lo rey en Pere fill primogenit seu.	53
Cap. . . . . . III. — De les reverends, egregis, nobles, magnifiques e honrades persones les quals vengueren de Arago, de Valencia e de Catalunya a visitar al senyor rey en Pere tenint lo dol del rey Nanfos, pare seu, en la Aljafaria de Çaragoça, e com los catalans lo supplicaren e requeriren anas a Barcelona ans de coronarse en Rey per jurar usatges e constitucions aixi com era costumat	54
Cap. . . . . . IV. — Del consell donat per los aragonesos al rey en Pere que no anas a Barcelona, per jurar ne partis de Çaragoça tro que fos coronat	54
Cap. . . . . . V. — De la resposta feta per lo rey en Pere als catalans de no poder ell anar a Barcelona per jurar fins fos primer coronat en rey.	55

Cap. . . . . VI.— De la replica faeren les yllustres persones al rey en Pere de haver ell hagut mal consell en fer statut novell quels altres reys no havien fet, e tornarensen yrats en Catalunya	55
Cap. . . . . VII.— Dels missatgers del rey Robert de Napols venguts ab dos astrolechs al rey en Pere per veure e saber en quin signe seria coronat e de la relacio per ells feta al rey Robert que ni ell ni altres no faessen ampresa contra lo rey de Aragó	56
Cap. . . . . VIII.— Com lo rey en Pere reebe de casa sua los bons officials e curials qui solien esser de son pare lo rey Nanfos e donantlos officis e com lo rey stant vedat nos pogue coronar fins fon absolt.	56
Cap. . . . . IX.— De la coronatio, honres e solemnitats de aquella fetes al rey en Pere e de les persones quil acompanyaren a la coronatio	56
Cap. . . . . X.— De la gran festa dita missa feta per la dita coronatio del senyor rey en Pere per los aragonesos	58
Cap. . . . . XI.— De la gran festa que feu lo senyor rey als aragonesos e a altres quil acompanyaren venints de la festa de la sua coronació ala Aljafaria de Çaragoça hont los feu tots dinar e quants hi vengueren	59

Cap. . . . . . XII. — De la inobedientia feta per los catalans als oficials del senyor rey novament ordenats als officis de Catalunya e de la excusacio per los catalans feta, als quals lo senyor rey perdona	60
Cap. . . . . . XIII. — De les supplicacions e requestes fetes al senyor rey de part de catalans e valencians de prestar lo jurament e confirmar llurs libertats, e de la resposta de jurar e confirmar primer en Leyda que en altre ciutat	60
Cap. . . . . . XIV. — Del replicat fet per part de Barcelona que lo senyor rey era tengut primer jurar e confermar en Barcelona que no en Leyda e de la resposta de Leyda e de la determinacio sobre aço feta, e com ans de la partida tengue corts als aragonesos	61
Cap. . . . . . XV. — De la recepcio feta al senyor rey en la sua entrada per la ciutat de Leyda hont en plena cort fon jurat e confirma constitucions e usatges segons es acostumat	62
Cap. . . . . . XVI. — Com lo rey en Pere parti de Leyda e ana al regne de Valencia hon tengue corts als valencians, hont fo jurat per llur rey, e com processa don Pedro de Exerica e procehi contra ell	62

Cap. . . . . . XVII. — Del parlament que tench lo rey en Pere en Castella de Burriana e en Gandia sobre la guerra tenia preparada fer al rey de Castella per la questio tenia ab sa madrastre la reyna e sos germans fills de aquella, e com li fon consellat no la fes ni a don Pedro de Exerica	64
Cap. . . . . . XVIII. — De la mutacio del parlament de Gandia a Daroca e del apunctament fet de tremettre los legats del papa al rey de Castella e com tot lo negoci termena en pau e concordia.	66
Cap. . . . . . XIX. — Del gran obstacle que lo poble de Burriana feu al dit rey en Pere volenthi entrar per lliurar de aquell e dels altres lochs posessio al infant en Joan e com apres hi fon entrat conmuta dita posssessio livrant al dit infant possessio dels lochs de Elch e Crivillen que tenia lo infant en Ramon Berenguer.	68
Cap. . . . . . XX. — Del matrimoni que feu lo rey en Pere ab la filla del rey de Navarra, e dels infants quin procehiren e de la mort de dita sa muller la reyna.	69
Cap. . . . . . XXI. — De la citacio feta al rey de Mallorques de venir a prestar homenatge al dit rey en Pere per lo feu del realme de Mallorques e dels actes fets per no prestar dit homenatge.	70

Cap. . . . . . XXII. — De la liga que feu lo rey en Pere ab lo rey de Castella contra lo rey de Marrochs qui venir devia en Hespanya contra los christians.	71
Cap. . . . . . XXIII. — Del homenatge que feu lo rey de Mallorques al rey en Pere per Mallorques e Rosselló e Cerdanya que tenia en feu per la casa del rey de Arago.	71
Cap. . . . XXIV. — De la traslacio de la Verge Sancta Eulalia cors sanct de Barcelona e de la gran festa e del convit que sen feu per lo dit senyor rey en Pere.	72
Cap. . . . XXV. — Del matrimoni fet e tractat de la infanta dona Joana filla del rey en Jaume e de la concordia feta entre lo infant en Pere e lo archabisbe de Çaragoça, e del homenatge prestat personalment per lo rey en Pere a papa Benet stant en Avinyo.	73
Cap. . . .XXVI. — De les x galeres armades tremeses per lo rey en Pere al rey de Castella en ajuda e subvencio contra lo rey de Marrochs lo qual passava ab gran poder en Hespanya.	77

___________
LIBRE TERCER

	Pág.
Capítol primer.. — Del heretament fet per lo rey en Jaume lo gran conquistador a sos fills de sos regnes e terres e de la declaració feta en aquest libre contra lo rey de Mallorques.	79
Cap. . . . . . II. — Com los predits reys de Aragó e de Mallorques germans vengueren a concordia e transactio sobre lo heretament e donació del regne de Mallorques, e dels comtats de Rossello e de Cerdanya e de la baronia de Montpeller aixi que lo dit rey de Mallorques e successors seus ho tenguessen tot en feu per lo rey de Arago e ab certes altres condicions aci contengudes.	80
Cap. . . . . . III. — Com lo rey en Jaume de Mallorques comes crim de lesa magestat contra lo rey en Pere de Arago son frare.	81
Cap. . . . . . IV. — De la venguda del rey en Pere a Perpinya e de la fuyta del rey de Mallorques e del infant Nanfos qui assetia e pres la ciutatde Mallorques e de la mort del dit rey en Pere.	81

Cap. . . . . . IX. — Com lo rey de Mallorques processat seu vengue a Barcelona ab la reyna sa muller e ab tota la sua cort per trahir lo dit rey en Pere e dexelat sen torna sens la dita reyna.	89
Cap. . . . . . X. — Com lo rey en Pere continua los processos començats contra lo rey de Mallorques qui tornantsen ocupa persones e bens de vassalls del dit rey en Pere qui en contumacia de dit rey de Mallorques adjudica a la sua regia cort los regnes e comtats e terres de aquel, e apres ab gran stol sen passa a la ylla de Mallorques e arriba e sorgi dit estol al port de Sancta Ponça.	94
Cap. . . . . . XI. — Com lo rey de Mallorques qui staua ab molta gent armada a Sancta Ponça e vers lo port de Paguera fon desbaratat e vençut per lo rey en Pere qui y era passat ab gran stol parantli batalla.	98
Cap. . . . . . XII. — Com apres de la batalla vençuda lo rey en Pere se attenda ab tota la sua gent en un Puig devant Paguera e feu molts ca- vallers, e apres stant ab tot son exercit a Sancta Ponça hague missatgeria dels jurats de Mallorques als quals fon dada complida raho de tots los greuges al dit rey en Pere fets per lo rey de Mallorques.	100
Cap. . . . . . XIII. — Com lo rey en Pere parti del loch de Sancta Ponça per assetiar la ciutat de Mallorques e attendas a Portupi e aqui stant los jurats de Mallorques li prestaren homenatge e sacrament de fidelitat, e com entra pacificament en la dita ciutat.	104

Cap. . . . . . XIV. — Del gran convit e festa que feu lo rey en Pere apres de la sua entrada en la ciutat de Mallorques e de la sua pretitulacio e delliuracio de presoners, e del castell de Bellver com se rete, e del rebre dels homenatges e sacraments de feeltat per lo dit rey en Pere de la ciutat e regne de Mallorques.	107
Cap. . . . . . XV. — De la embaixada tremesa per lo Rey en Pere a las yllas de Menorca e de Iviça a requerir que li fos retuda tota la terra e li prestassen los homenatges encara de rebre homenatges de castellans tenint castells ocupats en la ylla de Mallorques.	109
Cap. . . . . . XVI. — Com lo rey en Pere ana vellar en la Seu de Mallorques e com landema exint de la sacristia vestit de vestidures de insignies reals solemnes davant lo poble feu una bella preposicio sobre lo que era stat fet contra ell e del que havia a fer en honra e conversacio e defensio sua, e de la sua terra, e apres munta a cavall anant per la ciutat e sen torna a son castell don parti dexant en la terra sos officials e loctinents e tornassen en Catalunya.	110

Cap. . . . . . XVII. — Com lo rey en Pere ab les galeres arriba al cap de Lobregat don parti ab les galeres ordenades venint a la platja de Barcelona e isque en terra ab una barca e prohibi li fos feta festa pagant lo sou que debia, e convoca les hosts quel seguissen per entrar en Rossello e Cerdanya.	114
Cap. . . . . . XVIII. — Com lo rey en Pere isque a carrera al cardenal a ell tremes per nostre Sanct pare a tractar pau e avinença entre lo dit rey en Pere e lo rey qui fon de Mallorques e com lo dit rey en Pere parti de Barcelona de una part e lo dit cardenal daltra tirants la via de Girona e Figueres hon rehebe lo dit rey en Pere letres del dit cardenal e del dit olim rey de Mallorques, lo qual demanava guiatge per metres en mans e poder del dit rey en Pere.	116
Cap. . . . . . XIX. — Com lo rey en Pere parti de Figueres acompanyat del infant don Pedro e del infant en Jaume e de molta noble gent ab les hosts de Gerona, de Manresa e terres circunvehines, e anaren jaure a la Jonquera hon rebe lo senyor rey missatger ab letres del cardenal de Lermes, e del rey de Mallorques e dels consols de Perpinya	119
Cap. . . . . . XX. — Com lo rey en Pere ordena ses batalles e anant ab aquelles vers Perpinya les companyies sues combateren e prengueren alguns castells, e com lo castel de Canet se reté al senyor rey.	121

Cap. . . . . . XXI. — Com lo rey en Pere se attenda ab tota la sua gent prop Perpinya e palayaren la gent de la vila ab la gent del senyor Rey qui talaren en lo territori vinyes, oliveres e altres arbres	124
Cap. . . . . . XXII. — Com lo rey en Pere stant a Clayra continuant la tala, pregat per lo cardenal de Lermes, feu cessar la execucio e proroga aquella per tot lo mes de Abril llavors primer vinent e tornassen a Barcelona.	126
Cap. . . . . . XXIII.— Com lo rey en Pere parti de Barcelona e ana als regnes de Valencia e de Arago emprant les universitats e singulars persones de subvencio per tornar en Rossello e prosseguir la execucio comensada contra lo rey qui era de Mollorques e de les ofertes per aquells fetes e de la unio que feu del dit regne ab los altres regnes e terres de la senyoria	128
Cap. . . . . . XXIV. — Com lo rey en Pere partint de Barcelona ab les hosts e batalles ordenades acompanyat dels infants, comtes, vescomtes, barons, nobles, cavallers, gentils homens e ciutadans honrats passa per Figueres, per la Junquera, per lo coll de Paniçars e per altres lochs talant e anant dret cami a la vila Dargiles prop la qual se attenda e posa lo setge combatent aquella.

Cap. . . . . . XXV.— Com lo rey en Pere combatent la vila de Argilers hagut primer consellers e con lo consentiment dels barons, e cavallers, e nobles, e tots richs homens de tota la sua armada pres a merce les homens de la dita vila els atorga e confirma privilegis, franqueses e libertats segons es contengut en los capitols aci insertats. E li prestaren homenatge e sacrament de fidelitat aixi mateix.	135
Cap. . . . . . XXVI.— Com lo rey en Pere combate la casa del Puiol, e tenint hi lo combat se dona á ell ab semblant forma e capitols dels Argilers, e com apres ab les batalles ordenades se vengue a Copliure e la combate es dona a sa Magestat ab tractament, concordia e capitulacio; e apres se donaren al dit rey alguns altres lochs aqui circunvehins.	140
Cap. . . . . . XXVII.— Com don Pedro de Exerica se vehe ab lo olim rey de Mallorques prop Perpinya e apres sen torna al rey en Pere referint com era romas de bon acort que lendema lo dit rey de Mallorques se metere en son poder.	152
Cap. . . . . . XXVIII.— Com lo dit olim rey de Mallorques vengue al dit rey en Pere metentse en mans sues confessant haver errat contra sa Magestat e de la bona resposta real, e de la senyera de Arago tremesa a Perpinya.	153

Cap. . . . . . XXIX.— De la entrada del rey en Pere en Perpinya e dels officials novament creats e de la recuperacio de tots los castells, viles, fortaleses e lochs dels comtats de Rossello e Cerdanya, e del jurament e confirmacio e unio de les regnes e comtats e del parlament fet per lo rey de Mallorques al rey en Pere.	154
Cap. . . . . . XXX. — Com lo rey en Jaume de Mallorques se transferí a Berga loch a ell destar assignat, e lo rey en Pere mettent e lexant en bon estament los comtats e tota la terra parti de Perpinya e venchsen a Vilafranca de Conflent hont mana Parlament pera la ciutat de Leyda sobre los fets del rey en Jaume, dont parti e arriba en Barcelona, hont muda pera Barcelona lo dit Parlament de Leyda en lo qual Parlament foren fets certs capitols daval insertats.	157
Cap. . . . . . XXXI. — De la presentació del esguart e capitols dessus insertats feta al olim rey de Mallorques qui aquella refusa dient mal de don Pedro de Exerica e dient que li havia rompuda la fe, e com sobre aço concorregueren letres aixi de batalla com altres e del dit rey de Mallorques havent por quasi fugitiu se mudava de loch en loch sens voluntat e licencia del rey en Pere quil tenia guiat.	162

Cap. . . . . . XXXII. — Del batejar de la filla del rey en Pere e dels lochs hont se mudava per por lo rey de Mallorques e de la entrada feu en tracta e avalot en la vila de Puigcerda la qual apres se reballa tornant a la Corona de Arago e del dol que feu lo dit rey de Mallorques fugint ab sa companyia la via de Montpeller.	165
Cap. . . . . . XXXIII. — Com lo rey en Pere partint de Barcelona ab tot lo poder de Cathalunya per foragitar lo rey de Mallorques de Rossello e de Cerdanya entra en Perpinya hont fo rebut ab gran solemnitat, e com apres sen torna en Barcelona	168

___________

LIBRE QUART

	Pág.
Capítol primer. — Qui tracta de la successio dels regnes si fembra hi deu succehir o no, e de la mort de la reyna. E com lo dit rey en Pere se casa ab la filla del rey de Navarra, e de la dampnada unio dels Aragonesos e Valencians contra lo dit rey en Pere.	175
Cap. . . . . . II. — De la discordia suscitada en lo consell real sobre lo que havia fet lo rey en Pere per causa de la dita unio y de la mutacio del nom del rey de Mallorques, e com lo rey en Pere feu cridar lo usatge « Princeps namque» e ana contra lo rey de Mallorques qui era entrat en los comtats de Rossello e Cerdanya combatent les forces, castells, viles e lochs dels dits comtats, e com foragita lo rey de Mallorques de Rossello e de Cerdanya y entra en la vila de Perpinya, hon fo rebut ab gran solemnitat dels barons e cavallers e prohomens de Perpinya, e com lo rey de Mallorques fugitiu sen passa en lo Regne de França.	180

Cap. . . . . . III. — Com apres de la fuyta del rey de Mallorques lo rey en Pere per causa de la damnada unio e colligacio per los Aragonesos e Valencians contra ell feta convoca Corts en Çaragoça hon lo rey Pere mal son grat conferma e de nou approva la predita unio.	184
Cap. . . . . . IV. — Com lo rey en Pere mal son grat otorga a la unio tot quant volgue e licencia les Corts partintse de Çaragoça e venguensen a Barcelona hon convoca Corts e pres muller la filla del rey de Portogal.	192
Cap. . . . . . V. — Com lo rey en Pere ana a Valencia per ocasio de la damnada unio dels Valencians y del avalot quis segui en la ciutat e com faeren ballar per força lo rey e la reyna.	193
Cap. . . . . . VI. — Dels conservadors de la unio forsants y destrenyents tots los lochs del regne de Valencia que jurassen la unio, y de la ajuda demanada per lo rey en Pere al rey de Castella contra aquesta damnada unio y de la victoria haguda de la host de Çaragoça hon fo pres e nafrat lo infant en Ferrando cap de dita unio. E aci fon finida la unió de Arago.	197
Cap. . . . . . VII. — Com lo rey en Pere torna a Çaragoça y dona sentencia de mort ab confiscacio de bens contra los principals y culpables en los actes de la unio hon convoca Corts y foren condemnats, cremats y romputs los actes y processos fets per la dita unio y lo sagell de aquella, y del rahonament per lo dit rey fet al poble, y gracia y perdo.	201

Cap. . . . . . VIII. — De les Corts generals de les quals per eausa de la mortalitat començada en la ciutat de Çaragoça foren mudades a Terol, e de la mort de la reyna y del Rey en Pere qui acompanyat de la sua host, sitiant y prenent lochs, per causa de la unio ana a la ciutat de Valencia y li perdona y faent gracias a Deu hi preyca.	203
Cap. . . . . . IX. — De les sentencies donades per lo rey en Pere per raho del crim de la unio ara abolida e com se casa ab la filla del rey en Pere de Sicilia, y dels missatgers per ell tremesos al rey de Castella, y del fill que pari dita reyna en lo castell de Perpinya y de la liga feta per dit rey en Pere ab los Venecians contra Genovesos.	207

___________ LIBRE QUINT

	Pág.
Capítol primer. . — Qui tracta de la ferma e forma de la confederacio e avinensa feta per lo rey en Pere ab los Venecians contra los Genovesos y de les armades e batalles entre ells subseguides y dels capitans de aquells.	213
Cap. . . . . . II. — Com lo rey en Pere convoca tot son consell hey applica prohomens de ciutats, viles e lochs, y mana parlament per la guerra contra Genovesos de que surti gran hostol y armada, de la qual fon capita lo noble mossen Bernat de Cabrera y arriba davant lo loch del Alguer y de alli veent lo hostol y armada dels Genovesos feri contra aquell y romas victorios.	217
Cap. . . . . . III. — Com lo loch del Alguer se rete al capita mossen Bernat de Cabrera, e com poch apres lo dit loch y altres lochs molts de la illa de Sardenya ab lo jutge de Arborea se rebellaren y quasi tota la dita illa.	221
Cap. . . . . . IV. — Com lo rey en Pere passa a la illa de Sardenya ab gran estol de naus, galeres y navilis, y posat lo setge, per destret de fam, se rete yl pobla de Catalans y Aragonesos.	224

Cap. . . . . V.— Com lo rey en Pere vengue al castell de Caller hon convoca y celebra Corts generals y fini aquelles hon es feta mencio del tractament y convinensa del senyor Rey ab lo jutge Darborea y jutgessa sa muller y Huguet fill llur primogenit, y com, posada en pau la illa de Sardenya, sen torna a Barcelona	229

___________

LIBRE SISEN

	Pág.
Capítol primer. — Qui tracta com la soperbia del rey de Castella appellat Ferrando que no dupta de rependre deu de les coses creades li fon revelat per Deu que morria dins xx dies e que en la quarta generacio finiria son regne com feu en lo rey en Pere de Castella lo qual maliciosament e superba se mogue e comença e feu guerra contra lo rey en Pere Darago tremettentli letres de deseximents açi insertes a les quals es feta e inserta la resposta. E axi perseguint la historia parla lo rey en Pere de Arago de aquella componedor de mot a mot en e per tal forma.	233
Cap. . . . . . II. — Com lo rey en Pere stant en Barcelona notifica ab letres la guerra de Castella als infants, barons, nobles, cavallers, ciutats, viles y lochs de sos regnes manant faessen bones provisions en offensio e defensio de la dita guerra contra lo rey en Pere de Castella, e son aci insertes dues letres una mysive, altre responsive, dels dits reys de Aragó e Castella.	241

Cap. . . . . . III. — Qui tracta com lo rey en Pere feu certa convinença ab lo comte de Trastamana emprenent la guerra de Castella en tal forma que feu fugir lo rey de Castella de Sevilla en les parts de Bordeu, y lo dit rey en Pere cobra totes les sues terres ocupades per lo dit rey de Castella. E mes tracta del Legat Cardenal trames per lo Papa per concordar dits reys y noy basta.	245
Cap. . . . . . IV. — Qui tracta com lo rey en Pere Darago ab les sues hosts ana contra lo rey de Castella entrant en les sues terres, y lo rey de Castella vengue personalment á la platja de Barcelona ab gran hostol e trobant laltre hostol batallaren fort.	249
Cap. . . . . . V. — Qui tracta com lo rey en Pere ab gran navili parti de Barcelona, y tira a la illa de Mallorques perseguint lost del rey de Castella. E tornantsen a Barcelona convoca Corts en la vila de Cervera, y feu pau ab lo rey de Castella la qual apres aquell rompe. E com per aquesta causa lo rey en Pere convoca Corts generals en la vila de Muntço.	254
Cap. . . . . . VI. — Qui tracta com lo rey en Pere Darago feu morir son germa lo infant don Ferrando y marques de Cortola y del gran animo y esperança tengue lo dit rey en Pere en nostre senyor Deu qui miraculosament li ajuda de entrar en la ciutat de Valencia, sitiada ab gran potencia per lo rey de Castella y de la preso del noble don Bernat de Cabrera y del piados sermo que feu a la gent quil acompanyava de viurer y morir ab ell com tengues deliberat de combatrers cors a cors ab dit rey de Castella, qui li tornava fer la guerra injustament y com a mal Rey de mala vida.	261

Cap. . . . . . VII. — Qui tracta perquè 'l rey de Castella havia levat lo siti de Valencia, y de la tramesa li feu lo reyen Pere que tornas percombatres ab ell y nou accepta, ans anantsen ab la armada tenia en mar se cuyda negar. E com lo rey en Pere per pagar lo sou a la sua gent pres tot lor y argent de les esglesies ab licencia del bisbe de Valencia.	268
Cap. . . . . . VIII. — Qui tracta com lo reyen Pere feu dar mort a mossen Bernat de Cabrera e ana ab totes les hosts a socorrer Oriola en la qual lo rey de Castella qui era en la vila de Flix havia delliberat posar lo siti, y arribat alli lo rey en Pere, Nostre Senyor Deu permes quel dit rey de Castella sen torna y no gosa combatres ab lo dit rey de Arago qui li tenia ordenada tota la batalla desitjantse combatre ab dit rey.	270

Cap. . . . . . IX. — Qui tracta com lo rey en Pere tornantsen ab tota la sua gent victorios vengue en la ciutat de Tortosa hon havia convocades Corts generals als catalans e clogue aquelles e de aqui partit cobra tots los lochs que lo rey de Castella malament presos li havia.	278
Cap. . . . . . X. — Qui tracta de com lo rey en Pere estant en Barcelona dona obra que ab ajuda del pare sanct e del rey de França e del comte de Trastamena e daltres e soldeja gran multitut de gent per fer guerra al rey de Castella, feula tant poderosament que conquesta tota Castella, e foragita de aquella lo dit rey, al qual fo forçat fugir e desemperar tots sos regnes.	279
Cap. . . . . . XI. — Qui tracta com lo comte de Trastamena quis appellava Henrich ab certs tractes fon elegit rey de Castella e casa un seu fill primogenit appellat don Joan ab la Infanta dona Elionor filla del dit Rey en Pere de Arago e com lo Rey en Pere de Castella ab gents de Angleterra feu fugir de Castella lo rey don Henrich appellat comte de Trastamena e apres torna en Castella e ab traycio feu morir a mala mort lo dit rey en Pere de Castella.	283
Cap. . . . . . XII. — Qui tracta de la paga feta al rey en Pere per lo dit Rey Henrich en compensacio y loch de les terres havia donat al dit rey en Pere y del matrimoni del fill de dit rey Henrich ab la filla del rey en Pere.	285