Crida de la processó y festes del gloriós bisbe y màrtir sent Dionís (1638)

CRIDA
DE LA PROCESSO
Y FESTES DEL GLORIOS
BISBE Y MARTIR SENT DIONIS, DEL ANY
Mil siscents trenta huit, fi de quart centenar de anys de la
Conquista de la present ciutat
de Valencia.

Manada fer y publicar per los Iusticia
y Iurats de la dita Ciutat.

EN VALENCIA,

Per Iuan Batiste Marçal, Impressor de
dita Ciutat, prop de S. Marti.

M. DC. XXXVIII.

Lohor, honor, y gloria de nostre Senyor Deu Jesu Christ, y de la Sacratissima verge Maria mare sua, y dels benauenturats Sent Vicent Martyr, y S. Vicent Ferrer, y del benaueturat Bisbe martyr Sent Dionis, patrons desta ciutat de Valencia, y de tots los Sants y Santes de la eterna gloria. Ara ojats queus fan a saber de part dels Iusticia, y Iurats de dita Ciutat, com en los dies de Disapte, Diumege, e Dilluns, que contarem nou, deu, e onze del mes de Octubre primer vinent del present any de la Natiuitat de nostre Senyor Deu Iesu Christ Mil siscents trenta huit, que lo primer sera dia del glorios Bisbe, e martyr S. Dionis, e en los dos dies apres seguents, en recordacio de la felicissima entrada del sempre victorios y Serenissim Rey Don Iaume de eterna memoria, que fonch en semblant dia reduhida a la Fe santa de nostre Senyor Deu Iesu Christ Redemtor nostre, e a la sua obediencia la present ciutat de Valencia de poder de infels: e per fer moltes lohors y gracies a nostre senyor Deus y a la Sacratissima verge Maria mare sua, y gloriosos Sants y Santes de la cort Celestial, per hauernos deixat complir en lo dit dia e festa del glorios Sent Dionis, lo quart centenar de anys de la conquista de la dita Ciutat y passat a poder de fels Christians. Per tal que lo beneyt nom de nostre Senyor Deu Iesu Christ, y de la sua Santa y beneyta Mare, y demes Sants de la cort Celestial fos en la dita Ciutat beneyt, y lloat; e encara per suplicar a la Diuina bondat, y a la sua Diuina Mare, que de aci auant vullen conseruar, e mantenir la dita Ciutat en lo seu sant seruici, y exaltar, y auxiliar la Fe catholica Christiana: los dits Iusticia y Iurats han prouehit, delliberat, y ordenat, se facen, e solemnizen les Processo, Festes, e alegries seguents.

Es a saber, que en lo dit dia de Sent Dionis, demati se portara la senyera de dita Ciutat, ab molt acompanyament y solemnitat, musica, e regosijo, e ab interuencio de la compañia del Centenar de la Ploma, desde la casa de la dita Ciutat a la Esglesia Cathedral de la Seu, en la qual se fara, e celebrara lo Ofici Diuinal ab molta solemnitat, y ab lo Sermo de la Conquista de la dita Ciutat: exortant a tot hom en general, y a cascu en particular, que en la vespra de dit dia se facen totes les demonstracions de regosijo, aixi de dances, com de bous ab corda, de la mateixa manera ques acostuma en la festa del Corpus. Y aixi mateix en lo apres dinar del dit dia de Sent Dionis, y en los altres dos dies apres seguents facen majors y mes cumplides festes y regosijos per la dita Ciutat: donant lliure facultat a tothom, (segons per los dits Iusticia, y Iurats es estat acordat ab lo señor Virey,) de poderse desfresar lliurement, y fer maixqueres; ab que en dits desfresos y maixqueres nos puguen desfresar los homens com a dones, ni les dones com a homens, ni entrar ningunes de dites maixqueres per Esglesies algunes, ni portar ab si ningunes armes, sots encorriment de les penes a arbitre de sa Excelencia. Y aixi mateix facen balls, y altres demonstracions de alegries com millor poran a honra de dita festa.

E mes auant fan a saber, com en lo dia de Diumenge apres seguent, que contarem deu de dit mes de Octubre, se farà vna molt solemne processo, y molt deuota; portant en aquella la Senyera de la dita Ciutat: la qual partirà de la dita Seu, cantant Himnes, y cants de molta jubilacio, donant lohor a nostre Senyor Deu, e a la Sacratissima Verge Maria Mare sua, e a tots los Sants, y Santes de Parais, de la gracia, y benefici que en lo dit dia de Sent Dionis fonch donat als Christians, y hauernos deixat complir lo dit centenar de anys. Exirà per la porta de les cases Arçobispals per dauant lo Palau del senyor Archebisbe, per lo carrer de les Auellanes, y deixant, per aquesta vegada, de anar per los demes carrers ordinaris fins a la Esglefia del glorios Caualler y martir sent Iordi, per estar com esta al prefent la dita Esglesia ab euident perill de caures, girarà la dita Processo per dauant la Esglesia del Conuent de senta Tecla, y dreta via passant per dauant la plaça de senta Catalina martir, y anant per la porta principal de la Esglefia Parroquial de sent Marti, aplegarà a passar per dauant la Esglesia del Conuent y Monestir de S. Gregori, Patro de aquesta Ciutat. En la qual Esglesia entrarà la dita Processo a fer les gracies y pregaries en vn rich y deuot Altar que estarà aparellat y parat à dedicacio del glorios Caualler y martir sent Iordi: y alli fetes dites gracies, comtinuarà lo carrer de S. Vicent fins al Portal, y de alli tot dret a la Esglesia e Monestir de sent Vicent de la Roqueta; a la qual en semblant dia cap de centenar de anys, la dita processo inseguint la antiguissima costum e pratica, es acostumada de anar: e alli es faran les gracies, lohors, e pregaries acostumades en lohor, honor, y gloria de nostre Senyor Deu, y de la sua beneyta Mare, e dels benauenturats Sants, e Santes de Parais, y en especial del dit benauenturat martir sent Vicent: lo qual per mantenir y exaltar la Fe Catolica volguè sostenir martiri, e la sua sanch esser escampada en la dita Ciutat, e sofrir mort. E fetes les dites gracies, lohors, y pregaries, sen tornarà per dit cami de sent Vicent, e entrarà en la Esglesia del benauenturat sent Agosti, fent aixi mateix moltes lahors y gracies a la gloriosa Verge Maria de Gracia. E per lo carrer dit de la Verge Maria de Gracia, per dauant lo Conuent de nostra Senyora de la Merce, per lo Mercat, per la Bolseria, per lo carrer de Cauallers, sen tornarà a entrar en la dita Seu per la porta dels Apostols. Per tant los dits Iusticia, y Iurats amonesten, exorten, y manen a tots los oficis y mesters de dita Ciutat, que en lo dit dia del sendema de la dita festa de sent Dionis, a les deu hores ans de mig jorn, sien y compareguen en la plaça de la Seu, vulgarment dita del Campanar, ab lurs banderes y estandarts, ab diferents musiques y sons, y com mes honradament podran. E encara per lo que dits Iusticia y Iurats desijen per major embelliment, honra, y grandeza de dita processo, y pera que de aquella hi haja perpetua memoria en lo esdeuenidor: Amonesten y exorten a dits oficis, procuren ab totes veres possibles de acompanyar llurs banderes y estandarts respectiuament de la manera que en altres ocasions han acostumat, ab inuencions, carros, e maquines, a tot embelliment de dita Processo, honra de dits oficis, y de la present Ciutat. Oferint, segons ofereixen, peral dit efecte de pecunies de la Claueria comuna de dita Ciutat, Sexanta lliures de premis, repartidores, es a saber, Quinze liures a la millor inuencio. Dotze liures a la segona. Deu liures a la tercera. Huit liures a la quarta. Sis liures a la quinta. Quatre liures a la sexta. Tres liures a la septima. Y dos liures a la huytena. E no res menys ofereixen deu liures de premi de pecunies de la dita Claueria comuna; es a saber, cinch liures a la millor inuencio, y adorno de les Creus de les Parroquies. Tres liures a la segona. Y dos liures a la tercera.

E mes auant proueheixen, que pera major adorno de dita Processo vajen en aquella los jagants de dita Ciutat.

Item, que pera mes autorizar la dita Processo general, y que pera que la volta de aquella estiga mes decentment adornada, entalamada, y adreçada, amonesten y exorten a tots los Cleros de les Esglesies Parroquials, y a tots los Monestirs de Frares de la present Ciutat, ques animen a fer y parar richs Altars en los puestos mes a proposit, y per aquells eligidors. Oferint, segons que dits Iusticia y Iurats ofereixen en premi de pecunies de dita Claueria comuna, Trenta cinch lliures; ço es. Quinze lliures al millor Altar y aparato. Deu liures al segon. Cinch liures al tercer, y Cinch liures al quart.

E no res menys pera major regosijo de tots los vehins y habitadors dela prefent ciutat de Valencia, y en honra de la dita Festiuitat, y memoria de aquella, en lo dit dia de Dilluns, que contarem onze del dit mes de Octubre, y en lo dia apres seguent hi haja, y es faça corro de bous publich en lo Mercat de la present ciutat de Valencia, en la forma acostumada; y que sien feriats en honra de dites Festes los dits tres dies de nou, deu, y onze del dit mes de Octubre, en los quals la dita Ciutat celebrarà les dites Festes. Y que en les nits del dit dia de huit, nou, y deu del dit mes de Octubre, en honra de dites Festes, hi haja molt jubilo y luminaries, axi per tota la volta de dita Processo, com per la dita ciutat de Valencia, y arrauals de aquella. Oferint segons ofereixen en premi, de pecunies de dita Claueria comuna, Quinze liures; ço es. Sis liures al que millor luminaria fara en sa casa. Quatre liures a la segona. Tres liures a la tercera. Y dos liures a la quarta. Y mes auant notifiquen y manen, que dins cinch dies primer vinents apres publicacio de la present Crida en auant contadors, cascu desembarece les barraques, paners, taules, y demes coses que impedixen fer los cadafals del dit Mercat, sots pena de perdicio de aquelles, y altres penes a arbitre de dits senyors Iurats reseruades. Y per ignorancia que no puixa esser allegada, manen fer y publicar la present publica Crida per la present Ciutat, y lochs acostumats de aquella, en lo Real Palacio, y per la volta de la processo.

De manament y prouisio dels senyors Iurats, Lorens Geroni Riudaura Not. Loctinent del Escriuà de la Sala de dits Iurats, y Consell de dita Ciutat.

L

A desus dita Crida se disponguè, y ordenà per los senyors, que ixques de la Casa de la Ciutat en esta forma. Que vna hora abans de eixir a publicarse, anaren los trompetes, menestrils, y tabals de dita Ciutat a la Confraria de sent lordi, hon estauen esperant los Caps de dehena de la Compañia del Centenar, ab molts altres soldats de dita Compañia, que aquells volgueren convidar, y lo Clauari ab lo pendo de tafata blanch ab la Creu de sent Iordi, que acostumen a traure en les processons los soldats de la Ballesta: y aixi vingueren ab dites trompetes, menestrils, y tabals a la Casa de la Ciutat, anant tots a cauall ab ferreguelos, y espases a la cinta, ab la Insignia de sent Iordi als pits, y venint acompanyat lo Clauari, qui portaua la dita bandera, dels Alferis, y Sargento de dita compañia. Y entrant per la porta de la Casa de dita Ciutat, que esta a la part de la Diputacio, ixquè lo dit acompanyament per la porta principal de dita Casa a la plaça de les Corts; es a saber, los tabals, trompetes, y menestrils, y darrere aquells les dites persones del Centenar, y apres lo dit pendo, y apres de aquell los sis verguers dels Iurats, ab ses cotes, y mases altes: y apres de aquells venien a cauall ab sos caualls Frances Simeo Nauarro Ciutadà Syndich del Racional de dita Ciutat per estar indispost Vicent Sans Boyl Syndich de la Cambra y Consell de dita Ciutat, acompanyat de Pere Nauarro de Aguirre Notari, altre dels Subsyndichs de dita Ciutat: y en absencia de Iuan Domingo Regner Notari, altre de dits Subsyndichs, anaua al altre costat de dit Syndich Ioseph Climent Not. Escriuà dela Cort del Racional. Y en esta forma parti la dita Crida de dita Casa, anant los dits menestrils, trompetes, y tabals tota la volta tocant los dits instruments a cors, y sens parar.

Die xiij. mensis Septembris anno a Natiuitate Domini millesimo sexcentesimo trigesimo octauo, Pere Pi trompeta publich de la present ciutat de Valencia relacio feu, ell en lo dia de hui ensems ab los demes trompetes, menestrils, y tabalers de dita Ciutat, hauer publicat, y preconizat la preinserta publica Crida dauant lo Real Palacio, per tota la volta de la Processo, y altres lochs acostumats. Recepit Laurentius Hieronymus Riudaura Notarius, Locumtenens Scribae Aulae Iuratorum, & Consilii dicta Ciuitatis.