De les consuetuts de la ciutat de Barcelona, sobre las servituts de las Casas, é honors, vulgarment ditas den Sanctacilia

De Viquitexts


DE LES

CONSUETUTS,

DE LA CIUTAT DE

Barcelona, sobre las servituts de las Casas, é honors, vulgarment ditas den Sanctacilia.


Ab Llicencia.
______________________
Gerona: Per Jaume Brò Estamper, y
Llibreter en las Ballesterìas





DE SERVITUTS.


CONSUETUTS DE LA CIUTAT DE BARCELONA, SO
bre las servituts de las Casas, è honors, vulgarment ditas
den Sanctacilia.


EN nom de Deu sie, aquestas son las Ordinacions, que lo Senyor Rey en Jaume de bona memoria ha fetas en la Ciutat de Barcelona, ab Consell dels Prohomens de la Ciutat, ab tots aquells Savis, qui en la sua Cort eren è à be, è à bon estament de la Ciutat, à à Pau, è Concordia de totas las Gents qui aqui son, è per tots temps aqui habitaràn, è aço fan, com los Morabatins foren ordenats, à totas las honors à pagar per cents, per quiscun Morabati, nou sous Barcelonesos.

 De atans en paret
 I. Primerament tot Hom puxa haver atans en paret propria, ò comuna en paret, pres de son vehi de lonch, è de travès, è exceptada luernera que aqui havia possehida per trenta Anys, en sana pau, è sens contrast de aquell, è dels seus.

 De luerna
 2. Item que si la haurà possehida per trenta Anys, ò la haurà ab carta, è lo vehi hi vol haver atans obrant, que sen ha alunyat de la dita luerna, ò luernas per quatre palms de destre en cayre.

 De paret mitgera.
 3. Item que ningun Home no puxa caregar en paret de son vehi haurà feta, si be lo sotol es mitger, entro que hage pagat en tota aquella paret, ò parets, la meytat del preu que haurà costat, ò ab ell se sie avengut.

 De aygua pluvial
 4. Item que tot Hom puxa gitar aygua pluvial en la carrera

 De ayguas de celler.
 5. Item dehim, que tot Hom puxa gitar en la carrera hayguas de celler, mes que no sien en seller que sia taverna publica, sino tant solament aquells qui han seller de lurs vinyas.

 Aygua per paret mitgera
 6. Encara que ningun Home puxa passar ayguas per tramuja, ne per canons, ne per canals de teulas, ne per canals de ollas en paret mitgera, menys de voluntat de son vehi.

 Del mateix.
 7. Encara que ningun Home no puxa encastar en paret mitgera canons, de nenguna manera per discorrer ayguas bellas, ni sutzas, sens voluntat de son vehi, si donchs la hu de aquells non hi haja.

 Del mateix.
 8. Encara que si ningun Hom passara aygua de ninguna ayguera pres de paret de son vehi, sie mitjera, ò propria de aquell, que haja de fer una filada de pedra, é de morter entre la ayguera, è paret, é fonaments de aquella.

 De rechs de ayguas.
 9. Encara que si ningun Hom haura de dar passatge, à aygua per menar à algunas honors, que haja à lexar espay, ò carrera de dos palms é mitg de destre ultra lo rech hon la dita aygua passara, que sie apres.

 De passatges
 10. Encara que ningun Home no puxa allegar possessiò de trenta Anys, de cosa qui faça passatge en alberch, ò casas de son vehi, en tapies, ni en parets de rajola, ne de postat qui faça passatge, no guanye possessiò.

 Vista en so de altre.
 11. Encara que ningun Home no pot haver vista sobre altri, si abans no guarda en so del seu.

 Cloenda de terrat.
 12. Encara, que si dos vehins son eguals en terrat, que abdosos se hajan tencar mitgers, ab tal manera que passatge, ne vista no sie del hu al altre.

 De paret mitgera.
 13. Encara que si nengun vehi del altre, haura pres lo gruix de la paret qui sera mitgera, é laltre vehi volra obrar, è aquella paret de rajola no li es fort, que la haura ha desfer, è fer paret ledesma, la rajola sia de aquell, qui feta la haura.

 Vista en so de altre.
 14. Encara, que ningun Home no pot allegar possessió, de nenguna vista que reba de part del Cel, ò part de son vehi, si donchs empero luerna no es, que haja possehida per trenta Anys.

 Del mateix.
 15. Encara, que vista de creueras de nenguna raleix de tancament de taulada, ne de croeras fetas en rajola, nos pot allegar possessiò.

 De torras.
 16. Encara que nengu no pot allegar possessiò de torra, per rahó del atans que la costuma ha, que va de dotze palms de espay, de no acostar al sostre sobira, si la torre haura merlets, è si no haura merlets, ò murets, si donchs no era torre del mur, nos pot alegrar de la costuma, per las altras torras dins la Ciutat, è defora lo burch, si lo vehi vol pujar pus alt quel sobira sostre de aquell, se haura de lunyar déu palms.

 Del mateix
 17. Encara que ninguna torra no pot haver aquest Privilegi de acostarse déu palms, si be haura murets, si la torra no es en carrera publica al sobira sostre.

 Del mateix.
 18. Encara, que ningun Hom qui haja pres lo tou de Torra à Torra del Mur de la Ciutat, ò en aquella paret que haura feta, ó volra fer vista, ò finestras, ó badador sobre sos vehins, que nos pot fer, perque nos pot alegrar del Privilegi que ha lo Mur de la Ciutat, ne las Torras qui han vista, ò badador sobre los vehins, qui son apres del Vall, car no es Mur, ni es Torra.

 Bassa.
 19. Encara, que si ningun Hom fara Bassa pres paret de son vehi, que haja de fer alambor de pedra, è de morter de un palm, è mitg tant alt, com los fems, é laygua de la Bassa pujaran.

 Luerna.
 20. Encara, que nengu no puxa guanyar possessió de Luerna, que haura feta en buyals de tapias, per vista que non reba de part de son vehi.

 De telers de teixir.
 21. Encara, que ningu Hom no pot fermar Telers de teixir de nengun drap de lana, ne de li, ne de canam, ne de coto, ne paret que sie mitgera ab son vehi, ans sen ha lunyar un palm, perque lo colp dels Telers no sira en la dita paret.

 Tanca de Alberch
 22. Encara, que tot Hom sie tingut de tancarse ab son vehi, en Lalberch, en tres tapies dalt, è lo sotol sie mitger de la terra.

 Tanca de Ort.
 23. Encara, quis volra tancar en Ort ab son vehi, que li ha ajudar de dues tapias dalt, è lo sotol ques seu mitger, è no sie tingut de pagar, si donchs no roman tancat.

 Salaris de Destredors.
 24. Encara, que si ningu volra regonexer camp, ó vinya que haura comprat à mujades, que pach lo salari dels Destredors, o partidors mitg per mitg, ço es lo venedor, è lo comprador sis sous per mujada, è si volran fer miges mujadas, deuen donar quatre sous per quiscuna mujada, é de dues mujadas en sus, entro al vespre dos sous per menjar à quiscu dels Destradors, ò partidors. E si los fan anar destrar fora lo territori, quels hajan à donar Cavalcaduras.

 Salaris de Estimadors.
 25. Encara, que si ningun Home vol Estimar honors, camps, ò vinyas, ó alberchs, ò censals que haja à donar de mil sous sinch sous, é aquells qui las honors estimaran, déu sous.

 Plantar arbres.
 26. Devets saber, que ningun Hom no pot plantar arbres apres de son vehi, en camp, ne en vinya, ne en ort, alber, ne salzer, ne ladoner, ne olivera, ne noguera, ne morer, ne ningun arbre qui puig ultra tres destres, dalt, sino luny de son vehi, è dins lo seu dotze palms de destre.

 Del mateix.
 27. Encara, que nengun de aquests arbres no sien plantats espessos, ans haja de la un al altre de dos destres en sus, perço que no puxan tolre lo sol à la honor de son vehi.

 Del mateix.
 28. Encara, que tot altre arbre quis plant en ort, ò en vinyas ò en camp, ques deu lunyar de la honor de la possessiò de son vehi, tant que com engruixira quey haja sis palms de destre complits, sino quel haura arrancar, si per lo vehi nes request.

 De tiras.
 29. Encara, que tot Hom qui plantara tiras pres de son vehi, que sen haja alunyat tres palms de destre, è que la tira sie entriada espessa.

 Del mateix.
 30. Encara, que son vehi de aquell qui haura plantadas las tiras, ne haja à plantar semblantment, que aquell haura fet, si per ell ne sera request, perçò que muls, ne altras bestias no li gasten las suas tiras, que plantadas haura.

 De vendre, y tallar arbres sens llicencia del Senyor directe.
 31. Encara, que tot Hom pot plantar arbres de diversos linatges, é vendre, é tallar albers, é noguers, è ladoners en son ort, è en son camp, que no ha de demanar lo Senyor per quiu tindra, ne res donat del preu que haura ab rael, ne menys de rael, si donchs lo Senyor ab carta no so ha retengut.

 De olivera vehinal.
 32. Encara, que tota olivera que sie posada per trenta anys, è jaura sobre la honor de son vehi à plom, que de la faxuria, ò dret de la honor de aquell qui damanara envers lo Cel à plom tocaran per sis palms de destre, aytant com puxa tocar las brancas, ó rayls de olivera, que tot sen deia tallar.

 De arbre que fa escala.
 33. Encara, que si ningun Hom haura alber, ó ledoner, ne noguera, ne res que fassa escala à paret de son vehi, que feta escala, ò pujador, que sie arrencat, ó tallat tot, é quen sien talladas brancas, per hont Hom se pogues posar, ò pujar.

 Del mateix.
 34. Encara, que si lo dit arbre haura temps, que sie prescrit, pus que casas si façan, ne tancadura de tapias que sia tallat

 De Alambor de ort.
 35. Encara, que si ningun Hom fara ort, apres de paret de son vehi, en alberch, ó en casas que haja hu fet paret de un palm ab bon morter, entre la paret e lo ort, per tal que las parets nos consuman, é que sie pus alt que ort un palm.

 Mur de Ciutat.
 36. Encara, que si ningun Hom vol obrar apres del Mur de la Ciutat, que sen ha alunyar del Mur dèu palms de destre, é de la Torra dotze palms del single amunt.

 Del mateix.
 37. Encara, que ningu no pot haver à tants al Mur de la Ciutat, si no ab paret burçega en tro al single, de aqui avant haurasen à lunyar, de las Torras dotze palms, y del Mur dèu palms.

 De tancas.
 39. Encara, que ningu Hom no pot destrenyer son vehi en vinya, ne en camp, de tancat ab tapias, sino en casas, ò en ort quis rech, é que aquell romanga tancat.

 Atans de paret mitgera.
 39. Encara, que tot Hom pot haver atans de lonch, é de traves en paret de son vehi, si be se es sua de aquell qui vehi sera, é feta la haura.

 Del mateix.
 40. Encara, que en paret propria ni comuna nos deu carregar en tot, ne en partida fins haja pagada la meytat, si be lo sotol es mitger.

 Finestra, ò Luerna.
 41. Encara, que en paret propria, ni comuna nos deu fer Finestra, ni Luerna envers la paret de son vehi, si donchs ab ell no ere avengut ab carta.

 De gotis.
 42. Encara, que si algu haura socanyal, ne de gotis sobre honor del altre, e aquell remoura obrant, que haja perduda tota aquella servitut, que james no li pot tornar.

 Tancas.
 43. Encara, que si ningu sera request de tancar ab son vehi, que ha à metre la meytat del sotol de la Terra, é si ell no roman tancat aixi com ell mateix, qui ho requerra, que no li es tengut de res à pagar, en tro que sie tancat, aixi com aquell sera, selvant lo sotol de la terra quey deu metre la meytat, ço es à saber en ort.

 Paret mitgera.
 44. Encara, que en Casas tro tres Tapias dalt, è lo sotol sie mitger.

 Bassa.
 45. Encara, que si algu volra fer Bassal pres paret de son vehi, faça alambor de pedra, é de morter, de un palm, é mitg, é pus, alt que la Terra, ò fems no sera un palm.

 Finestra.
 46. Encara, que ningun no pot fer Finestra en paret pres de son vehi à canto, si laltre ni haura, é si laltre ni haura ques haja alunyar de aquella, é del canto sis palms de destre.

 Incendi.
 47. Encara, que per foch quis prena de una casa en altra, del dany quen sofira, non sie tengut la hu al altre, car es cas fortuit.

 Innundacions.
 48. Encara, que lans de ayguas de Rieras, ne de Torrent qui esclatan de la una honor en altra, que si dany lin esdeve, no li es tengut de esmena de aquell dany quen haura sostengut, de esmena de aquell dany quen haura sostengut, perço com es cas de accident, que Deu dona.

 Dany donat per enderroch.
 49. Encara, que per alberch, ò tarrat, ò per taulada, ó per qualque paret qui cayga sobre casas, ò altres honors daltri, per gran dany queydo, no lin sie tingut de esmena, si donchs noli havia protestat ab carta.

 Luerna.
 50. Encara es costuma, que Luerna deu haver de lonch de dos palms tro en tres, é deu haver de ample de la paret hont reb la lum mitg palm de destre, sino no es dita Luerna.

 Del mateix.
 51. Encara, que si algun haura posseida Luerna, ò Luernas, é aquell de qui son las tancara, ò las fara tancar, é puix las volra obrir, que ha perduda tota la servitut, é possessiò, que ja mes no la pot obrir.

 Margens.
 52. Encara, que en las honors qui son entre dos vehins, que los margens son de la honor sobirana.

 Arbre que fa escala.
 53. Encara, que si algun vehi sera pres la paret de son vehi, é lo hu de aquells haura feta Casa, ò Casas, è en lort de son vehi haura alguns arbres que façan escala pera pujar, que los haja à tallar, que no pot allegar possessiò.

 Pous.
 54. Encara, que tot Hom pot fer Pou pres la paret de son vehi, lunyantse dels fonaments dos palms de destre.

 Forn de Ollas.
 55. Encara, que tot Hom pot fer Forn de Ollas à coure, è de gerras, pres la paret de son vehi, lunyantse de la paret tres palms de destre, è que faça en aquells tres palms altra paret.

 Tanca en riera.
 56. Encara dehim, que à Riera seca qui no correra tot lo Any, pot Hom fer tanca en las honors qui aqui afrontaran, no estrenyent lo dit passatge de la aygua.

 Rech.
 57. Encara, que tot Hom qui aygua men riba paret de son vehi, per regar algunas honors, deja fer de pedra, é de morter una fila, alats de la paret hont laygua passara, è pus alt que laygua que aquent passara, per tal que las parets nos puxan destruir.

 Tanca de Tarrat.
 58. Encara, que com dos vehins, è mes seran en la Ciutat de Barcelona eguals en Tarrats, ò en Tauladas, que aquell qui primer pujara obrant, se haja à tancar, que badador sobre aquell, ò aquells no haja.

 Que servitut amagada sie denunciada al comprador.
 59. Encara, que tot Hom que vena Casas, ó Alberchs, deja dar, é monstrar qualque servitut aquell Alberch soterra à son vehi, que la servitut sie cuberta, ò amagada, é que no la puxa Hom veure, é si no ho denuncia, haura estar à dita de aço que menys valega per aquella servitut, à coneguda de personas expertas.

 Torra.
 60. Encara, que ningu no pot allegar atanç de Torra alguna, quel vahi sen haja alunar, si la Torra no es en carrera publica, que haja merlets, é que sie en la Ciutat, ò en lo burch al sobira sostre, é no als altres sostres, sino en lo sobira.

 Finestra, y Rejolera.
 61. Item que ningu no pot allegar possessiò en paret propria, ó comuna de Finestra gran, ne poca, è semblant troch hon puxa passar null hom, é no altras sino es rajolera.

 Del mateix.
 62. Item que algu qui Finestra haura, no la pot obtenir per prescipciò, si donchs no la ha ab carta de son vehi, ans es feta en frau de la altra part.

 Luerna.
 63. Encara declaram, que Luerna que sie feta en buial de tapias, no sie presa, ne obtenguda per Luerna, ans sera feta en frau de son vehi, perque nos deu alegrar de la costuma.

 Del mateix.
 64. Encara, que si ningun hom haura Luerna sobre son vehi, posseida per trenta Anys, é per mes, è per sa voluntat la houra tancada, é puys per temps la volia obrir, que nou pot fer, que ans pert tota la servitut que ha haguda ne ha per tots temps, sols que laltra puxa provar, que la haja tancada.

 Tanca de Tarrat.
 65. Encara deim, que tot Hom qui sie egual ab Terrat ab dos vehins, se han à tancar à comunas messions.

 Del mateix.
 66. Encara, que tot Hom qui sie pus alt en Terrat que son vehi, ques haja à tancar, é tant alt, que vista no haja sobre ell, si donchs abans no guarda en ço del seu.

 Paret de Rejolà.
 67. Encara sapias, que cent Rajolas deuen pujar de alt, è de lonch, aytant com basta una tapia, de alt, è de lonch.

 Paret de pedra.
 68. Item tapias, que cent pedras de fil pujan dalt, é de lonc, aytant com basta una tapia de alt, è de lonch.

 Estima de tapia.
 69. Item per estimaciò justa se comptan tapias de pedra en la ribera de la mar nou sous per quiscuna tapia.

 Del mateix.
 70. Item per estimaciò en la ribera de la mar, hon Hom haja de aportar terra per fer tapias, se pot comptar, de tres tapias en avall, tres sous per tapias, è de tres tapias en sus, quatre sous, pus la terra haja. Hom aportar, è collar en alt.


LAS ORDINACIONS DE ARBRES QVE

donen, è donar puxan dan en terra de altri.


 Arbres estranys.
PRimerament que si per ventura en la proprietat de algu haura roures, alzinas, albers, ò noguers, poys, è tots altres arbres que sien dits estranys, aixi com pins, exceptadas oliras, que sino son luny de la proprietat del altre trenta peus, se hajan à tallar.

 Del mateix.
 2. E si per ventura seran luny mes de trenta peus, que aquell de qui seran las puxa tenir en sa proprietat: empero si sera per algu allegat, que encara jat sie sien luny trenta peus, li donen dan algu, en tal cas se haja à veure, quin dan es, pet dos Promes, è lavors que sen avenga ab aquell aqui es dat lo dan, pero lo de qui es larbre, no pot esser forçat de tallarlo, pus sie luny trenta peus, segons dit es.

 Arbres de menjar.
 3. De oliveras, é dels arbres de menjar, exceptada figuera perque es arbre dolç, que sie luny de la proprietat del altre nou peus, declarat empero, que si los dits arbres seran en frontera de aygua, no si don sino un peu.

LAUS DEO.
❦❦❦❦❦❦❦❦❦❦❦❦❦❦❦❦❦❦❦❦❦❦❦❦❦


SON TRETAS DE LAS CONSTITVCIONS, y altres drets de Cathalunya, Compilats en virtut del Capitol de Cort LXXXII. de las Corts per la S. C. y R. Majestat del Rey Don Phelip IV. Nostre Senyor celebradas en la Ciutat de Barcelona Any M. DCCII.

Barcelona: En Casa Joan Pau Marti, y Joseph Llopis Estampers, Any 1704.