Decret 188/2009, de 9 de desembre, pel qual s’atorga la Medalla d’Or de la Generalitat de Catalunya a l’Excel·lentíssim Senyor Jordi Solé Tura

DECRET
188/2009, de 9 de desembre, pel qual s'atorga la Medalla d’Or de la Generalitat de Catalunya de Catalunya a l'Excel·lentíssim Senyor Jordi Solé Tura.

 El Govern de Catalunya, amb la concessió a títol pòstum de la Medalla d'Or de la Generalitat a l'Excel·lentíssim Senyor Jordi Solé Tura, fa un acte de reconeixement a tota una vida dedicada apassionadament a la política i guiada per l'ideal cívic de construir un marc estable de convivència lliure i democràtica.

 Nascut a Mollet del Vallès l'any 1930, Jordi Solé Tura va voler dotar-se d'una sòlida formació, guanyada i construïda amb un gran afany de superació, que li va obrir les portes a una brillant carrera universitària en l'àmbit del dret constitucional i de la ciència política.

 Simultàniament al seu progrés acadèmic, va assumir un profund compromís polític que el va portar, en plena clandestinitat, a participar en la resistència antifranquista dins del Partit Socialista Unificat de Catalunya. Aquest compromís polític va interferir sovint en la seva activitat acadèmica, fins al punt d'haver-se d'exiliar entre els anys 1960 i 1965, o de patir represàlies polítiques més endavant, amb detencions diverses i una estada a la presó amb motiu de l'estat d'excepció de 1969.

 El compromís polític de Jordi Solé Tura superà totes aquestes circumstàncies adverses, així com d'altres pròpies de la vida política interna del comunisme català i espanyol, amb l'optimisme de la voluntat sense cap ombra de ressentiment. Va reprendre la seva activitat política el 1969 amb la fundació del grup Bandera Roja i i amb la posterior reincorporació al PSUC, on fou un dels principals referents de l'eurocomunisme, i va esdevenir un dels polítics cridats a jugar un paper de primer ordre en el procés de la Transició democràtica.

 Així, el 1977 va ser elegir diputat al Congrés per Barcelona en la primera legislatura democràtica, en la qual va convertir-se en un dels set ponents encarregats d'elaborar la nova Constitució espanyola. Jordi Solé Tura comparteix amb la resta de ponents constitucionals el mèrit d'haver fet possible l'acord que ha donat pas al període més llarg i fructífer de convivència democràtica de la història d'Espanya. Un consens al qual Solé Tura va incorporar la seva visió oberta i progressista de la democràcia i de l'autonomia, modulada amb el realisme après de les lliçons de la frustrant història del constitucionalisme espanyol. Amb aquest mateix esperit de 1979, participà en la redacció de l'avantprojecte de l'Estatut d'autonomia de Catalunya de 1979, com a membre de la Comissió dels Vint. Tots dos processos fundacionals van ser servits per Jordi Solé Tura amb lleialtat a les seves conviccions, sentit de la realitat històrica i flexibilitat per propiciar l'entesa.

 A partir d'aquell moment, va seguir actiu en política, lleial sempre al seu compromís originari al servei de la llibertat, la democràcia i el progrés, i va ser reelegit diputat per Barcelona el 1979 i candidat a l'alcaldia de Barcelona el 1983 en representació del PSUC. Més endavant, ja amb el Partit dels Socialistes de Catalunya, fou diputat al Parlament de Catalunya i senador el 1988, i una altra vegada diputat al Congrés per Barcelona el 1989 i 1993, així com senador el 1996 i 2000. En la branca executiva, va ser ministre de Cultura en el Govern socialista presidit per Felipe González durant els anys 1991-1993, amb importants realitzacions en l'àmbit del patrimoni artístic.

 En la seva vessant intel·lectual, destaquen publicacions com Catalanisme i revolució burgesa, Ideari de Valentí Almirall, Constituciones y períodos constituyentes i Nacionalidades y nacionalismos en España. Autonomía, federalismo y autodeterminación. Una obra orientada a entendre la gènesi del catalanisme i a fonamentar la idea d'un Estat espanyol capaç d'integrar la seva diversitat nacional, cultural i lingüística i presidida per una concepció federal de la Constitució de 1978. Indestriables de la seva producció intel·lectual són les seves vessants com a docent a la Facultat de Dret de la Universitat de Barcelona —recordat pels seus deixebles per la seva claredat i disponibilitat generosa— i com a publicista, dotat del do de la divulgació rigorosa i amena.

 A tots aquests mèrits indiscutibles, s'hi afegeixen unes qualitats humanes que han deixat una profunda petjada en tots els que han tingut la sort de conviure amb Jordi Solé Tura i de tractar-lo. Amb ocasió del seu traspàs, moltes veus s'han fet ressò d'aquestes qualitats humanes, de les quals han destacat l'honestedat, la noblesa, la bonhomia, la sensibilitat i la generositat.

 La Medalla d'Or de la Generalitat a Jordi Solé Tura vol ser el símbol de l'homenatge que Catalunya ret a un dels seus fills que l'ha servit amb intel·ligència i passió, i que així ha contribuït a fer-nos un país més lliure i més just.

 Per tot això, de conformitat amb el que disposen els articles 5 i 7 del Decret 315/2004, de 22 de juny, pel qual es regula la Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya, modificat pel Decret 117/2009, de 28 de juliol, i d'acord amb el Govern,

Decreto:

Article únic:
 S'atorga la Medalla d'Or de la Generalitat a l'Excel·lentíssim Senyor Jordi Solé Tura, a títol pòstum, en reconeixement de la seva trajectòria cívica i política al servei de Catalunya.

Barcelona, 9 de desembre de 2009

José Montilla i Aguilera
President de la Generalitat de Catalunya