Decret 189/2007, de 4 de setembre, pel qual s'atorga la Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya al Molt Honorable Senyor Jordi Pujol i Soley

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Decret 189/2007, de 4 de setembre, pel qual s'atorga la Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya al Molt Honorable Senyor Jordi Pujol i Soley

de la Generalitat de Catalunya

Decret pel qual s'atorga la Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya al Molt Honorable Senyor Jordi Pujol i Soley, en reconeixement de la seva trajectòria política i la seva dedicació absoluta al servei de Catalunya, de les seves institucions i de la seva gent, publicat al DOGC Núm. 4963, de 6 de setembre de 2007, p. 29731

DECRET
189/2007, de 4 de setembre, pel qual s'atorga la Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya al Molt Honorable Senyor Jordi Pujol i Soley.

 Amb aquesta distinció al Molt Honorable Senyor Jordi Pujol i Soley, la Generalitat de Catalunya vol fer un acte de just reconeixement a una de les personalitats més rellevants de la història de la Catalunya del segle XX.

 Nascut a Barcelona el 9 de juny de 1930, Jordi Pujol i Soley ha estat president de la Generalitat de Catalunya durant 23 anys ininterromputs. La seva trajectòria personal i política troba el seu punt culminant en aquest període, però el transcendeix abastament per configurar-se com un dels pares fundadors del catalanisme de la segona meitat del segle XX.

 La seva dilatada trajectòria ha estat marcada per una obsessió: la reconstrucció nacional de Catalunya, després de la desfeta de la Guerra Civil, de l'anihilació de les nostres institucions d'autogovern i de l'intent d'anihilar la nostra identitat nacional, cultural i lingüística.

 De ben jove adquireix un compromís de servei a Catalunya que mantindrà i renovarà fins avui dia, amb una profunda coherència, una obstinada tenacitat, un insaciable afany de coneixement i una desvetllada intel·ligència que li permetran fer compatibles l'idealisme dels principis amb el realisme imprescindible de l'home d'acció.

 Doctor en medicina per la Universitat de Barcelona, des de 1946 va ser actiu en la lluita per la democràcia i la defensa de la llengua, la cultura i la identitat catalanes. Fidel a aquest objectiu, Jordi Pujol va forjar la seva personalitat en la dura escola de la resistència catalanista a la dictadura franquista, guiat pel mestratge exigent de Raimon Galí, en contacte amb intel·ligències lúcides com Jaume Vicens Vives, Josep Benet i Joan Triadú, i obert a la influència dels corrents personalistes de l'Europa de la postguerra. La seva activitat el va portar a ser detingut l'any 1960 i condemnat a presó.

 Des de l'any 1964 al 1974, canalitza la seva passió política a través de les accions en el camp cultural, econòmic i social, sempre orientades a enfortir la personalitat de Catalunya i els seus senyals d'identitat nacional. Tota aquesta activitat forja en ell un posicionament ideològic fortament impregnat de pensament nacionalista que difon a través de diverses publicacions.

 Durant els anys setanta comença a fer política activa amb vistes a constituir un gran espai polític que englobi sectors liberals i de mentalitat socialcristiana, i l'any 1974 crea Convergència Democràtica de Catalunya, partit que presideix encara avui dia.

 L'any 1977 obté acta de diputat al Congrés en les primeres eleccions legislatives de la democràcia, i, un cop restablerta la Generalitat provisional, és nomenat conseller pel president Josep Tarradellas. Reelegit diputat l'any 1979, el 1980 dimiteix per presentar-se a les eleccions al Parlament de Catalunya, com a conseqüència de les quals resulta elegit president de la Generalitat, càrrec que exerceix de manera ininterrompuda al llarg de sis legislatures.

 Durant aquesta llarga etapa, la tasca de govern de Jordi Pujol ha estat decisiva per vertebrar l'autonomia catalana: s'ha dotat de poder polític les institucions de la Generalitat, s'ha fet que el català sigui llengua vehicular en l'ensenyament, s'han creat mitjans de comunicació públics en català i s'ha projectat internacionalment Catalunya en els vessants cultural, económic, comercial i polític.

 El seu compromís amb l'Espanya democràtica l'ha portat a implicar-se de forma decidida en la política espanyola, amb una contribució sovint rellevant en la governació de l'Estat amb els successius governs de la democràcia.

 Europeista convençut des de la seva joventut, el seu projecte polític per Catalunya ha tingut Europa com a context permanent de referència. Com a President, ha impulsat la participació de la Generalitat en la política europea i ha tingut un papar actiu en l'articulació del moviment regionalista europeu. Fruit d'això, Jordi Pujol va participar en la fundació de l'Assemblea de les Regions d'Europa (ARE), de la qual ha estat president de 1992 a 1996.

 En Jordi Pujol trobem una combinació poc usual de passió i sentit pràctic, que s'ha manifestat en moments cabdals de la nostra història política. Actiu encara des que deixà la presidència de la Generalitat de Catalunya, continua sent un referent en l'àmbit polític i social català.

 Per tot això, de conformitat amb el que disposa l'article 5 del Decret 315/2004, de 22 de juny, pel qual es regula la Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya, i d'acord amb el Govern,

Decreto:
 S'atorga la Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya al Molt Honorable Senyor Jordi Pujol i Soley, en reconeixement de la seva trajectòria política i la seva dedicació absoluta al servei de Catalunya, de les seves institucions i de la seva gent.

Barcelona, 4 de setembre de 2007

José Montilla i Aguilera President de la Generalitat de Catalunya