Decret 26/2015, de 3 de març, pel qual s'atorga la Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya a la senyora Neus Català i Pallejà

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca

DECRET 26/2015, de 3 de març, pel qual s'atorga la Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya a la senyora Neus Català i Pallejà.

Amb la concessió de la Medalla d'Or a Neus Català i Pallejà, la Generalitat de Catalunya vol honorar un dels referents de la lluita contra els totalitarismes i de la recuperació de la memòria dels homes i les dones que foren deportats als camps d'extermini. Una experiència que va viure ella en persona, al ser internada en el camp d'extermini de Ravensbrück, i que s'ha encarregat de difondre entre la societat, amb l'única finalitat que aquells terribles fets no restin en l'oblit i, per tant, que no es tornin a produir mai més.

Neus Català i Pallejà va néixer als Guiamets (el Priorat) l'any 1915. Filla de camperols, ella mateixa es va dedicar a les feines del camp fins a l'esclat de la Guerra Civil. Arran de les hostilitats, va ser una de les organitzadores de les Joventuts Socialistes Unificades de Catalunya dels Guiamets. A meitat de 1937 va decidir traslladar-se i establir-se a Barcelona, on va prosseguir amb els seus estudis d'infermeria. Durant aquest període va començar a treballar a l'assistència social com a infermera, i va ser destinada a la localitat de Premià de Dalt com a cap sanitària d'una colònia infantil.

La derrota republicana la va obligar a marxar a l'exili francès. L'esclat de la Segona Guerra Mundial el setembre de 1939, i la caiguda i ocupació de França el juny de 1940 per les tropes alemanyes, la portaren a implicar-se en la resistència francesa. La seva tasca dins del maquis la portà a ser detinguda pels nazis l'11 de novembre de 1943 i més tard, deportada al camp d'extermini per a dones de Ravensbrück. Després de dos mesos de viure en unes condicions terribles, va ser traslladada al Kommando d'Holleischen (Txecoslovàquia), que depenia del camp de concentració de Flossenbürg per treballar en una petita indústria de guerra. En aquest centre hi va romandre fins al seu alliberament per les tropes aliades el 6 de maig de 1945.

Amb la fi de la Segona Guerra Mundial, i gràcies a adquirir la nacionalitat francesa, va dedicar els seus esforços a lluitar contra la dictadura franquista. El seu passaport francès li va permetre entrar regularment a Espanya, fent tasques d'enllaç entre els membres del PSUC exiliats a França i els sectors opositors de l'interior de Catalunya.

La seva tasca d'opositora al règim franquista i de compromís amb la història també la va mostrar el 1962 amb la seva participació en la fundació clandestina, junt amb altres deportats, de l'entitat Amical Mauthausen, en defensa de la memòria dels deportats catalans i espanyols a tots els camps d'extermini nazis, i del Comitè Internacional de Ravensbrück. D'aquesta manera també iniciava la seva feina de recuperar i preservar la memòria de tots aquells homes i dones que perderen la vida en aquests centres d'internament.

A finals dels anys 60 va començar a treballar per recuperar la memòria històrica de les dones resistents i deportades. Amb tot el material escrit i oral que va anar recollint, Neus Català va confeccionar la primera part d'un memorial de les dones espanyoles a la Segona Guerra Mundial. Es tracta d'una relació de dones espanyoles que pertanyeren a la Resistència a França, la qual ha recollit més de 92.000 entrades.

El seu compromís amb la restauració de la memòria d'aquelles dones va anar més enllà, i la va portar a escriure i publicar l'any 1984 el llibre: 50 testimonis de dones espanyoles, que inclou testimonis directament o indirectament relacionats amb l'exili, la resistència i la deportació, inclòs el seu, i a impulsar i presidir l'any 2006 l'Amical de Ravensbrück.

En els darrers temps, Neus Català ha rebut molts reconeixements públics, tant a França, amb la concessió de la Creu de Guerra amb Palmes i la Creu de la França Lliure; com a Catalunya, amb el lliurament per part de la Generalitat de Catalunya de la Creu de Sant Jordi el 2005 i, posteriorment, de la Medalla d'Or al Mèrit Cívic per part de l'Ajuntament de Barcelona el 2014, en reconeixement a la seva tasca de preservació de la memòria històrica, la lluita antifeixista i la defensa dels drets de les dones.

Per tot això, i de conformitat amb el que disposa el Decret 22/2012, de 28 de febrer, pel qual es regula la Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya, i d'acord amb el Govern,


Decreto:

Article únic

S'atorga la Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya a la senyora Neus Català i Pallejà per la seva vida, i especialment, per la seva lluita per la justícia i per les llibertats democràtiques, la memòria dels deportats i deportades als camps d'extermini nazi, i la defensa dels drets humans.


Barcelona, 3 de març de 2015


Artur Mas i Gavarró
President de la Generalitat de Catalunya

PD-icon.svg

Aquesta obra pertany a un organisme públic oficial que equipara les seves obres al domini públic. (Més informació...)