Disculpa del rector de Bellesguar ab motiu de haberse impres las obras del célebre García contra la censura dels escrupulosos lectors

De Viquitexts


----


Disculpa del rector de Bellesguart ab motiu de haberse impres las obras del célebre García contra la censura dels escrupulosos lectors.

DECIMAS.

  Las Obras del gran García
Ixen de la premsa y fum,
A ser dels ingenis llum
Per sa gala y energia:
Qui culpa la fantasia
De nu, ó altre asumpto tal cual,
No fa compreensió cabal
Del que García escrigué;
Ni del que un Dante digué;
Sab del bé, qui sab del mal.

  Qui recele, escrupulós,
Llegir sos julius escrits,
Ceves en los erudits
Y arrime tot lo jocós:
Molt perdrá del mes melós
De aquella musa lampreada;
Que si del dols peca en fada,
En lo grave y elegant,
Te sal y gracia picant
Als picants de ben salada.

  La Pitagorica I,
Moral cifra celebrada,
Ha García decifrada
En cuant escrigué ladí:
Lo mal en breu resumí,
En lo bo se dilatá,
Ab que ensenyansa doná
De cenyirse en lo indiscret,
Y explayarse en lo perfet,
Que es fer cuant tot sabi fa.
  Dirán, que dona motiu
Lo joguét de sos escrits
A pensaments divertits,
Son lluquet del incentiu,
Qui no es llepol de perdiu
Poch repara en la taronja,
Y si en ells la que mes flonja
Se ombra de alguna fums de amor,
Sapia que ahont no troba humor,
No s'pega de humor la esponja.

  Ser bo llevar la ocasió
La prudencia ho aconsella,
Y que á la viuda y donsella
Pot fer tant escrit corcó:
Lo mateix diria jo,
Mes pregunto ab tota pau,
Importa acás menos frau,
(Per mes que m'digan es us,)
En una y altra ??'abus
De la comedia y saráu?
  Y conclouré finalment,
Que si be es contrafacció,
Puga menos la rahó,
Que pot la pasió violent:
Valgas del entendiment,
Qui á García llegirá,
Sia del estát voldrá,
Viuda, casada ó donsella,
Seguint la máxima aquella,
Diu, que: qui es bo, bo se está.