El Mosaico I/Cap-d'-any
Bon any y bon día
vejêm acabats,
ab més alegría
y manco pecats
(Cansó antiga.)
Festa es avuy de Cap-d’any.
Un any nou comensa avuy,
y es precís badar bon uy
per passarlo sense dany.
Día primer de Janer,
bò per pensar quines coses
convé emprendre... Farêm gloses
de les festes que sol fer
Mallorca, per celebrar
sos antichs aniversaris.
Rejistrêm els calendaris;
y abans per més acertar
diguêm lo qu’en temps passat
tothom deya en semblant día:
“Deu fassa que ab alegría
el poguêm veure acabat.„
¡Ay! Quants serán
que no heu veurán!
L’any passard massa prest
per qui es véll. ¡Pobret de mí!
No sé si podré tenir
l’any qui vé aquest llibre llest.
Son primer full omplirá
del primer día la festa;
y per fer lo que me resta
no sé si vida hi haurá.
Son tantes les nostres glories,
fulles d’antigues histories
y del temps passat memories
que jo preténch consignar;
que no sé si’m bastará
un any que ês un temps molt bréu.
Jo voldría que el bon Déu
el me dexás acabar:
Mes: ¡Ay! No sé
si heu voldrá fér.
Jo ja’n tench més de xexanta,
y vetx qu’el temps ha mudat.
S’en vé un negre ennigulat
y un temporal que m’espanta.
¡Ay! No sé lo que será
la gent del sigle que vé,
Esperava veure el Bé
creixquent, y vetx que s'en vá.
Puja en el día un jovent
que se riu de tot lo antich.
Si colqú vos fá d’amich
sols ho ês de compliment,
Per tot prospera l’engany,
l’egoisme detestable;
y l’aument es molt notable
del principi á la fi d’any.
Com mes vá
més mal hi ha.
Ja es passat aquell estil
qu’aquests anys derrérs s’usava,
quant á sach y sort trïava
tothom un sant entre mil.
Un sant, especial patró
donat per la Providencia
per demanar indulgencia
en tot trabay y dolor.
Un sant á ne quí pregar
per lograr de Deu tot bé,
y lo que més mos convé
per podê en el Cel entrar.
Més, vetx qu’avuy els patrons
s’han convertits en tarjetes.
Tots els correus y estafetes
ne traginan á millons...
¿Y aquest trají
que és que vol dí?
Voldria veure molts anys,
dins el Betlèm assegut,
al bon Jesuset menut
que premía els meus afanys.
Voldría que me donás
la més santa inspiració,
per cantar cada cansó
d’un modo que revivás
dins el fóns de mes endins
del cor de tots mos germans,
aquells estils tan cristians
dels pobladors mallorquins.
Voldría qu’alsás la má
y em donás sa bendició,
salut, vida y bon humor
per poderlo bé acabar.
¿Voldra el Senyor
ferme aquest dó?
¿Voldrá que á tots mos infants
veja créxe ab alegría,
bondat y sabiduría;
fins que sían féts y grans?
¿Que los veja homos honrats,
plens de zèl y plens d’amor
per la Santa Relligió;
y de tothom ben mirats?
¿Contemplar les meues nines
fétes hermoses donselles,
ab les dots y maravelles
de les honéstes fadrines?
¿Poderles acomodar
ans de la meua partida?
Déu me don salut y vida
per tot poderho alcansar.
¿Essent per bé
heu lograré?
Fassa Déu qu’el trenta-u
de Decembre qu’ara vé,
tots ells p’el camí del Bé
vajen d’un modo segú.
Que sía la seua vida
la mes agradable á Déu;
que pensen qu’el viure es breu
y tot passa de seguida:
Qu’avuy vivim y demá
som morts. Viure bé interessa.
¡Ay! fills meus. Y que de pressa
aquest any mos fogirá.
Duguêm tots el cap ben dret
y el cor mes pur cada día,
y ab gracia y ab fanería
de pecats el veurêm net.
Qui será just,
riurá de gust.
Pensêm que si heu feym axí
ressucitarêm un día,
per més qu’acabat no sía
l’any en qu’hajam de morir.
Pensêm que en la Eterna vida
etèrns també els anys serán,
y que may s’acabarán
sigles que no tenen mida.
En el Cèl tot es etèrn,
y en venir del Mon la fí
tots mos hem de dividir
uns al Cel, altres á Infern.
Llavó el malvat veurá escrita
de sos crims la vera historia
y els bons dins un Cel de gloria
tendrán ventura infinita,
El qui hi anirá
sempre viurá.