El Mosaico I/El dia de Sant Antoni
I.
Señó fondista: ¡Qué cosa
mas estraña y singular!...
Mi, ver anoche en la Rambla
fumar en pipa un infant.
¿Fuman els nins en Malllorca?
—No, senyó. No fuman may;
pero avuy es Sant Antoni,
y els atlots solen fumar
ab una pipa de terra,
en memoria d’aquest sant.
—¿Y al arribar l’hora-baja
deben estar maretjats,
con mal de cap y migraña
de tant de fumar tabach?
—No, senyó. Perque no fuman
tabach, que vá massa cá.
Ell son pare no heu voldría.
—¿Ydo? ¿Que fuman?
—Cacau
ó anís, ó tabach de parra.
—¡Qué costum tan singular...
Tiene Mallorca unas cosas
que me dejan admirat.
—Vostê, que diu que desitja
vêure lo que no ha vist may,
podrá vení ab mi á les onse
á Sant Antoni, y veurá
una funció molt hermosa
de gént, y truy y cavalls.
—Mil gracias. Mi gustar mucho
ver costumbres, y apuntar
en mi cartera lo visto.
—Ja tendrá pasta. Bé vá.
—Dígame. ¿Hoy en Mallorca
haber fiesta nacional?
—Nacional, no. Solament
una festa popular.
Avuy els ferrérs fan festa
y els fornérs, y els manestrals
que empran foch p’el séu ofici:
perque Sant Antoni els guard
d’incendis y cremadisses.
—¿Y els porquérs, no?
—També’n fan;
y en fan els porchs y les trutjes,
ases, someres, gorans,
muls y mules, bous y vaques,
tota casta de bestiar.
—¡Qué costums mas estrambóticas!
—Vosté vendrá ab mi y veurá
p’el carrér de Sant Antoni
corre cavalls desbocats;
ab moltes flors per la coua,
molts de cascavélls p’el cap,
ben nêts de cames y potes,
els ormetjos enflocats,
la cabeyera ab trunyelles....
y el qui demunt va cualcant
va en mánegues de camía.
—Eso ser original.
—Y tots avuy se passetjan,
y van passant per devant
l’iglesia de Sant Antoni
corrénsos.
—A mí gustar
verlo bien.
—Que no tenga ánsia.
Anirêm prestêt allá
y encare qu’el carré estiga
plê de bassiots y de fanch,
demunt la ciquia hey ha lloses
que no’n solen tenir may;
y d’allá heu podrá bén veure
ab tota comodidat.....
Cavalls, carretons y carros
vendrán de quatres; y quant
estarán devant l’iglesia,
el Custos los donará
la bendició més solemne
als homos y als animals.
—¡Oh! Ser bonita Mallorca;
má, tener fets trés extranys.
II.
—¿Veu aquella bandereta?...
Fa nou dies qu’en senyal
de que la fésta s’acosta,
penjada en el carré está...
Aquí hey há un claustro de mèrit
ocupat p’els escrivans
y jutjes; y allá es la iglesia
del gran Sant Antoni Abat...
¿Veu allá aquella tauleta
ab cubertó de domás
y unes tovayes de randa
plena d’estampes del Sant,
devora aquella bassina
que d’aquí pareix d’estany
y es de plata, y está plena
de doblérs? Está esperant
que passen mules y cotxos...
Repar aquell capellá
vestit ab roquêt y estola,
dret, devora aquell portal,
bén afeytat y bén serio
que té un solpassé en la má
per tirar aygo beneyta
á tots els qui passarán.....
Ja vetx venir tres galeres
ab sis hermosos cavalls.....
Quant sían devant la taula
totes tres s’aturarán.
Els cotxers dins la bassina,
ab lo capell en les mans,
pessetes, tal volta duros
ab devoció hey tirarán;
y el Custos en recompensa
estampes los donará
Ara arriban molts de cotxos,
galeretes d’un cavall,
carretonets de recréo,
y els carros dels hortolans
qu’han duyt la verdura á Plassa,
y els caxons que per Ciutat
partexen sifons, gaseoses
cervésses..... Mir per allá:
veurá venir moltes bisties,
y els qui hey cualcan demunt, van
desfressats... Un n’hi ha de dona
un altre de general,
un altre vestit de moro.....
Tothom aluleya els fá.....
Ja son aquí.....
—Estos hombres
tener poca dignidad.
¡Qué algazara! ¡Qué barullo!
—¿No li agrada?
—Este disfraz
en funciones religiosas
yo encontrarlo mal, trés mal.
—Si vostê vés per les viles
les atrocidats que es fán.
Jo n’hi he vistes de tan grosses
que no son pera contar...
Ara’n vénen tres dotsenes
corrensos... van escapats...
¡Ay! Aquell nin!... Casi, casi.....
—¿Que no haber municipals?
—Sí, señor. N’hi ha á balquena
pero ningú los fá cás.
—¿Y al estar todos benditos
dónde correr?
—Cap avall
p’el carrer dels Oms y Rambla;
y prést los veurá tornar
per la costa; y altre volta
bendicions los donarán.
—¿Y después?
—Dins els cassinos
tavèrnes, cafès y hostals
mourán bulla, si no ténen
per mourerla pitjors caus;
y en esser les dèu del vespre
n’hi haurá molts d’entobiats.
—Vámonos. Mi gustar poco
esa fiesta de faineants.
Preferir mirar el patio
que me ha mostrado al llegar...
¡Oh! Ser obra mañifica
este claustro... ¡Bien está!
—¿Tant de merit té?
—¡Oh! Mucho,
muy mucho.
—¿Qué está apuntant,
¿qué escriu ara á sa cartera?
—Mallorca poblada está
de algunos hombres que valen
y muchísímos alarbs.