El Mosaico I/El dia dels nassos
(30 Decembre)
Guillérm! ¿Que fa estona
qu’estás á Ciutat?
—¡Senyor! Fa tres mesos
que m’hi vatx llogar.
Vengué per les fires
un tal Don Pascual;
volgué cassar llébres
dins Son Calafat;
jo hi gordava trutjes
dins la pleta gran
y un dia horabaixa
s’aturá á fumar.
Me digué ¿Que guanyes
les trutjes gordant?
¡Senyor! Dotse lliures:
li vaitx contestar.
Mira: si volguesses
llogarte per criat,
va dir, te daria
vint lliures cada any.
Y quant ja sabésses
un poch de cuynar,
menar la galera,
fer nêt el cavall;
t’en daria trenta.
Y si téns bon cap
per aprendre lletra
y comptes, qui sab
si cént t’en daria
dins tres ò quatre anys.
Tan bones offèrtes
me féren tombar;
y ab éll ben depressa
vatx vení á Ciutat,
sense més cobèrbos.
Abans de Tots Sants
ja vatx dur sabates,
gorreta en el cap,
un jaquêt de panyo,
corbata de daus,
calsons á la justa,
camia ab coll blanch,
perilla, mostatxos
y el coll afeytat.
—¿Y quina la feres,
prop de Sant Tomas,
per mudar de casa?
—Perque Don Pasqual
sols sortí’m dexava
les féstes anyals;
y jo que som jove
desitx podé anar
á sentir la música
del Born un instant
els véspres; la missa
ohir dels soldats
dins San Cayetano;
aná á contemplar
els vapors y barques
qu’están amarrats
en el Moll; y veure
comedies, cavalls,
títeres y toros,
y brêgues de cans.....
M’han dit qu’á la Sala
gran fésta farán
demá. —¿La vols veure?
—¡Ja ho crech! —Idò, envant.
Del bon Rey en Jaume
lo penó veurás
al mitx de la plassa
de Cort, enmurtat.
Veurás els retratos
de cent generals
y homos de gran sebre,
bisbes, reys y sants;
y entre tots els héroes
molts n’hi trobarás
que célebres foren
per lo ben carats,
mostrant tants de nassos
com dies té l’any.
—¡¡Tants de nassos, ténen!!
Supòs que será
entre tots. —No heu cregas.
Cadascú en té tants
éll tot sol, com dies
de vida té l’any.
—¡Senyor! ¡Quina cosa
més particular!
Jo heu vull aná á vêure,
totduna, á l’instant.
—Avuy, no es possible.
Hi anirás demá.
Y si colca dia
célebre te fas
cuynant bons principis,
ò cotxos menant,
t’hi veurás bén serio,
pintat y penjat.
—¿Y tendré llavonses
aquest enfilay
de nassos que’m conta?
—També. —¡Vaja un cas!
Ara comprench perque
diuen al qui está
ple de fama y gloria
qu’ha posat bon nás.