El Mosaico I/El disapte dels reys
Atlots, feys vía,
que els Reys ja vénen:
pardemunt Costes
los veuen já.
Trêys ses escales
els corns, les trompes
y els résts; les atxes
aparellau
———
Els Reys ja vénen...
Alguns pajesos
los han vist, diuen,
devora el Prat.
Duan derrera
moltes llibrèyes,
camélls, d’alhaques
ben carregats.
———
Segons fan comptes,
á s’hora-baxa
prop de sa Porta
tots tres serán.
Donemmos cita
dalt sa Murada;
qu’ells mos hi vejan
en arribar.
———
Diuen que al vespre,
quant fasse fosca,
entrar confían
dins la ciutat.
Y qu’han de corre
de casa, en casa,
carrers, plassetes,
borns y mercats.
———
Sé que diguéren
que si los reben
ab bona cara
ho agrahirán:
Que ab tal propósit
á n’els nins duan
bones juguetes
dels seus Estats.
———
Dues sabates
ja tench posades
devora els ferros
del balcó gran,
Y espèr que hi dexen
confits y dolses
ò colca alhaca
quant passarán,
———
Un n’hi ha que es homo
molt respectable,
de cara alegre
y cabeys blanchs:
Aquest du joyes
d’or y de plata,
pedres precioses,
grossos brillants.
———
S’altre es moreno,
de cara sèria,
ab cabellera
de rissos llarchs:
Aquest du essencies,
perfums, aromes,
encêns riquíssim,
bons estorachs.
———
S’altre es un negre
que du arrecades,
vestit de seda
y un gros turbant.
Aquest du mirra,
precioses gomes
y altres sustancies
per curar mals.
———
Vénen de la India,
Persia y Arabia
y d’altres terres
de per Llevant,
Un s’anomena
Melcion, y l’altre
Gaspar, y el negre
nom Baltasar.
———
Son magos sabis
que ja fa estona
qu’esperan vénga
un rey molt gran.
Y un dia véren
hermosa estrella
demunt Judea
de llum brillant.
———
Tots tres totduna
déxan caseua,
y derrera ella
caminant van.
P’el Rey preguntan
de los judíos,
perque no ignoran
que el Rey ja es nat.
———
Cercan llum pura,
llum vertadera
que darlos puga
ventura y pau.
Sempre llum troba
que l’encamina
aquell que cerca
la Veritat.