El Mosaico I/La fira de Sant Tomás
Oh! La revêtla
de Sant Tomas!
¡Bèt! Dins la cêtla
del téu trast vêtla,
qu’ara es del cas;
y dins la mêtla
te posarás.—
Plêna la plassa está de gént que trêsca,
y passatjantse per les vòltes,
sense mirar si la vetlada es fresca,
els trasts van contemplant,
y una taringa de quinqués hermosos;
y cént atlotes maques, bén resoltes
á conquistar els paladars golosos,
per vêndre están cridant:
———
—Qui vol torrons?...—Jo’n ténch de tota casta.
De mêtla, forts y fluxos, de Quicona,
de néu y d’ous, de rosa; y qui los tasta
s’en queda enamorat.
—Vénga, Señora. Jò los dón barato.
Aquí’n té de molt bons. Dins una estona
també’n tendré de coco, de moniato
y d’altre calidat.
———
¿Quantes barres ne vol?... ¡¡Mitja!! Em fa riure.
¿No més que mitja, ha dit?... ¡Que poca cosa!...
¿A quant los vench?... A trétse sous la lliura...
¿Cara, diu? No heu ês géns.
Que reflecsion, senyora, que ni el Papa
mênja un bossí tan bò. Essència de rosa
ês tot...... Si’l vols testar, ninêta guapa,
un trossêt aqui’n téns.
———
També vênch néules ensucrades, fines,
de canyélla y llimona, de priméra......
¡Qu’han d’essêr forastéres!... Mallorquines,
á sis reyals el cént.
M’en prênga quatrecéntes... Son contades.
¡Un duro’m vol donar!... Que torn arréra.
Les prenga... ¿Ahont les pòs?... Son regalades.
Fará el senyor contént.
———
Si en rês més puch servirla, que m’ho diga.
Ja heu vêu. Jo ténch de tot... Confits de Viena,
dátils de Berberia, pans de figa
d’un gust molt exquisit...
Está molt bé. Que torn en tení agrado...
Si envia; en demanar per La Moréna
som jo, senyora, y perdóni del enfado.
Tenga molt bona nit.
———
¡Oh! ¡La gran fira
de Sant Tomás,
que el mon capgira,
quant vêu y mira
tants de menjars,
posats en tira
demunt... altars!
A un altre taula cridan:—¡Codonys!... ¡Pomes,
renétes, pomêts d’or, raves, massanes,
de cor jelat! ¿Sentiu quins bons aromes
dexan totes anar?—
—Llimones y poncins! —¿Qui’m compra pêres
de la nau, de Sant Juan, d’aygo; bén sanes:
perots que son just mèl?... Heu dich de vêres.
¿Si los volêu tastar?—
———
—¡Senyorêt! Que m‘en compr una dotsêna
per regala á n‘aquesta atlota rossa
del séu costat... Que trihi... N‘hi ha á balquêna.
¡Sis pomes! ¿No‘n vol més?...
Per acabar de fer mocadorada
hey pos murtons... No tenga pò a sa bóssa
qu‘axó val poch... No la veurá buydada.
No acabará els doblés.—
———
—Qui‘m compra nous, ò metles ò avellanes?
—¡Castanyas; prunes sêques; nésples bones;
présechs, melicotons, sêrves, magranes,
ò cindries ò melons!
—Jo vench penjoys just sucre y grosses panses.
—Vamos, senyors... S‘arrambin. Vamos, dones;
ompliu els covos grans fins á les anses,
de fruyta y de torrons.
———
—¿Qui vol olives nêgres, bén pansides?—
—Compraume aglans de dalt La Campaneta
que son just canyamèl. —Casques polides
tench jo també á suquí.
Coques ab bonys, pastades ab mantéga
farsides de rahissons, que son la nêta
per prendre café ab llét quant un, per véga,
s’axéca dematí.
———
—¡Torrons!.. ¿No n’heu mester?—Los fêym en casa.
—Comprau metles, idò; grosses y bones.
—¿Com les venêu? —Una barcella rasa
per quatre sous, no més.
—Y néules blanques, que’n teniu? —A milies.
—¿Sense sucre? —¿Per llanties y per trones?
—Les emprám per fer coques de families
y per omplí’ls panés.
———
¡Oh! La gran vida
del dia aquéll!
Tothom vos crida,
y no té mida
son desgavéll.
¡Pareix mentida
tant de tropéll!
—No es á Plassa tot sol que es fa la fira.
Fira grossa es també fora la porta
de Sant Antoni. Allá veurehi retjira
tants d’animals plegats.
Redols de cent ò més godins, porcélles,
estols d’endiots que campan per dins l’Horta,
cabres, cabrits y bochs; vaques, vadelles,
y bòus encorralats.
———
Guardes d’anyells y mèns petits, auvêyes,
égos, cavalls, rocins, gorans, someres;
de dia, sol; de nit festers ab têyes;
y llum per tot, y fum;
y gabis de conís, capons, pollastres,
ánneres, galls, tudons y cadernéres;
perdius, coloms y ségues dins banastres;
y gent p’el seu consum.
———
Y al mitx del fanch porchs grassos, ab gavêtes
plênes de faves, ordi y carabassa.....
—¡Hermosos animals!... ¿A dèu pessetes
heu dit que van enguany?—
—¡Senyor! Que’m compr aquest que té devora,
avuy qu’es tan barato el prèu de plassa....
Si no l’ha mort encara, ja es bén hora.
—Veurêm, passat Capdany.
———
—Jo li assegur el porch. Gens de llentrisca
ha menjat may. Té quinse mesos ara
y pesa sètse arroves..... ¿No s’arrisca?
¡Un porch qu’es tot de past!
D’estiu no volgué may menjar cap figa;
faves al úf y ensagonada clara.....
¿Y á quant el vol pagar vosté? ¡Que diga!
—No puch fer tant de gast.
———
Un altre diu: —¡Senyora! Com aquestes
no’n troban á Mallorca... ¡Polles maques!
¡Engraxades aposta per les Festes!...
Les dues qu’aquí té
dotse pessetes valen..... ¡Prest s‘apura!
Serán onse..... S‘en dú dues alhaques.
Si son per regalá estiga segura
que romandrá molt bé.
———
¡Oh! ¡La gran fira
de Sant Tomas
ahont tant s‘hi gira!
Si la se mira
un amo grás,
totduna estira
la pell del nas.
Allá el senyó hi veurêu de La Nespléra
que es passetja impacient, y observa ab ánsia,
mirant si vêu per dins la carretera
venir l‘arrendadó.
Bén buydes les butxaques té aquest dia;
més éll, senyor de pondo y d‘arrogancia,
bén humill está avuy, perque confia
que durá plê el serró.
———
Aturat allá prop l‘espera el cotxo,
fent al mitx del concurs molta de nosa.
Cap allá‘s dirigeix un pajés gotxo.
Es l'amo qu‘ha arribat.
Dins éll trèu el serró, les terses paga;
com á gatjes li entrega molta cosa.
Dins els caxons del cotxo tot ho amaga
y tornan á Ciutat.
———
Quant ja son dins la Porta surt un vago,
que fa de punxa-sárris, plê de fuéros,
y los pregunta —¿Que duys rês de pago?
Li contestan que no.
Ab lo truy de la gent qu‘amolla duros
dins la caseta dels Consums, lliquéros
passan de pressa, y surten prest d‘apuros
éll y l‘arrendadó.
———
Quant arriba, doblérs dona á sa dona
per comprá el covo, y per pagar la renda,
y perque l‘amo duga á sa madona
de festes el pané.
Y com sap ella qu‘un fill seu prên ordes,
y enguany fará el sermó de la kalenda;
aparêlla un refresch, bén á les sordes,
p‘el dissapte que vé.
———
Compra bassó, ley pêlan y ley molan
á ca‘l xocolatér. Doblérs demana
altre pich al seu homo. Els duros volan
y es minva el capital.
No per axò fa manco llét de mètla,
que es un plat dols que tots en ténen gana
per fé el dijuni ab coques, la revetla
del dia de Nadal.
———
¡Oh! ¡La gran festa
de Sant Tomás!
¡Jove xalesta!
Si tú, que ets llesta,
per gastá estás;
cap com aquesta
ne trobarás.
Cinch dies y cinch nits aquest truy dura,
en que román la bossa sempre uberta.
La pesseta que hey entra no s‘atura:
¡cauen tants de censals,
propines y aguinaldos dels dïaris!
Tothom demana; y has de viure alerta
perque rebrás cents contes de salaris
de criats y manestrals.
———
Dins les plassêtes posan mataderos
y hey has de dú á pelar la porcelleta;
y riurás quant llegeixcas sos lletreros
tan pléns de desbarats.
Y l'adobá els budells no vol espera.
Y á dins la rostidora en estar nêta
l’has de farcir de bòtils de la Riera
bén llisos, bén rentats.
———
Y alérta que el teu nin per la Murada,
fént barayar l’endiot, no’l te torn cégo
ò coix ò estormayat d’una grapada
d’un endiot més dolént;
y trèure et fasse cara de vinagre
al sêbre que per torpe y per renégo
l’ha baratat ab un qu’era més magre
pero, molt mes valént.
———
Y has de comprar la barba d’olivéra
pe’l Betlemêt del nin, xotêts, auveyes,
molins, ánjels, endiots, y una rengléra
de xerafins d’un sou;
y un poch de suro mascle per la còva,
y cirerêtes de pastor, vermêyes;
y perque rês hi manch, paloma nova
y un bon Jesusêt nou.
———
Y encare no hem parlat de les verdures
ni rês hem dit d’enciam de cart ò d’ápit,
ni de cafè, de vins y compostures
de moscatéll y ron;
ni de puros, xampany 6 mèlvasia.....
Enfin: Per dirvosho d’un modo rápit
acabaré exclamant: Sembla aquéll dia
que vé la fi del mon.
———
¡Gran es la fésta
de tant gros sant!
La vostra tésta
bé se molésta
cobrant, pagant.....
Bé suma y resta
per aná envant.