El Mosaico I/La processó de les Caperutxes
Ja arriban les negres y tristes banderes,
les vélles llanternes, els grossos fanals,
els fúnebres passos, figures piadoses
portades per véstes de llarch rossegay,
Ja vé derrera elles, de nins un etsércit.
Tots jugan y cridan, sens’ordre posats,
vestits á la moda com á mostres vives
que provan dels pares la gran vanidat.
¿Y axò es processó?
Llevat les vecsitles de fosques figures
qu’escitan tristor,
Axò es una escòla qu’avuy dú á fer véga
lo seu professó.
———
Ya passan confuses les mil caperutxes,
morades y blaves, petites y grans;
ab grossos rosaris, mocadors de nipis,
mánegues brodades, cinturons y guants.
Y riuen, conversan y mouen les joves,
ó dins les tavernes á beure s’en van;
y confits regalan, y els ciris que duan
de riure servexan per ells manetjats.
¿Y axò es processó?
Llevat la figura de la Santa Vèrje
que expressa doló;
axò es una mescla d’objectes posada
en exposició.
———
Y vènen cornetes y armadures vénen,
qu’ostentan les gales del poder romá;
y altres caparutxes que duan banderes
y llanses molt llargues y rossegays llarchs.
Els uns portan cascos ab águiles altes
manoples, corasses y pitrals brillants;
y els altres, civelles, percintes de plata,
vellutades véstes; tot per vanidat.
¿Y axò es processó?
Llevat la figura piadosa y solemne
del Sant Redentor;
axò es una mostra de frêssa y estofa,
bulla y confusió.
———
Un temps hi anaven personas de rango,
cavallers y frares; honrats manestrals,
ab penons de seda, y un pas ó figura
de la passió augusta del Redentor sant.
Y aquells senyors nobles, aquells homos graves,
aquells pares mestres, aquells presentats;
ab ciris y ab atxes qu’ab gran compostura
y ab ordre el mes digne passavan resant:
Aquella reunió
de sêrs respetables, de penitents sèrios,
que ab gran devoció
guardavan silenci, bé dirse podia
qu’era processó.