El virgo de Visanteta y el alcalde de Favara ó El parlar be no costa un pacho

De Viquitexts
El virgo de Visanteta
y el alcalde de Favara, ó El parlar bé no costa un pacho. Escrita en vers, y una poqueta brosa per un musa mes puta que les gallines
Josep Bernat i Baldoví
 Baixa
SANA
MORAL
ILUSTRACIÓN
POPULAR
RASGOS
FILANTROPICOS



LIBRO
COSTUMBRES
PATRIARCALES
INOCENCIA
LABRIEGA
DEVOTO



RECREO
VIRGINAL
FLORESTA
ASCÉTICA
CORRECCION
DE
ESTILO

COMEDIA NOVA EN UN ACTE,
titulada
EL VIRGO DE VISANTETA
Y EL ALCALDE DE FAVARA,
Ó
El parlar bé no costa un pacho.

ESCRITA EN VERS, Y UNA POQUETA BROSA
per
UNA MUSA
MES PUTA QUE LES GALLINES.




BENIMAMET
Imprenta de Llepa-crestes. = Añ 1845.


AVISO AL PÚBLICO


‟Qui no vullga póls, que no vacha á la era.„
Cuca-torta. tom. 2. Cap. 3.


Si eres de manega estreta,
Deixat, lector de rahóns,
Y avant no pases, puñeta!..
«Mira que esta comedieta
Te un parell de pimentons.»




PERSONES QUE PARLEN. PERSONES QUE NO PARLEN.
EL TIO COLLONS. UN BURRO.
LA SO TOMASA. EL DONSAYNER.
PASCUALO. SEN ROC.
VISANTETA. UN TITOT.
L'ALCALDE. EL PARE ETERN.
L'ALCALDESA. Dos ó tres chiquets en camisóla; y tots los veins de Favára, que no tinguen masa qué-fér, y vullguen acudir á la funsió.
EL FIEL-DE-FECHOS.
Y

CUANSEVOL.






ATVERTENSIA.

La cantá esta pasa en el poble de Favára, en lo reyne de Valensia. El treato representa cuansevól cosa; una sala, un corrál, ó una pallisa, y encara que siga un estable, no vól dír rés. Será de dia, ó de nit, lo que vullguen: á la dreta dels miróns yaurá un peról, y damunt una coca fina, un breviari, y una pesa de formache: á l'atra part es pot posár una tauleta coixa, y dalt d'ella un violó, un bombo, y cuansevól atre instrumentet de música. Si hiá cadires, bé, y si no niá també; el que vullga que s'asente en terra. En la paret frontera dos cuadros penchats, la ú del Pare Etern, y l'atre de Sen Róc; y en un raconét es pot penchar, si els pareix, una gabia paradora en una cagarnera dins. Yaurá també dos ó tres portes tancáes, que no se sap ahón cauen, y si no les tanquen, millór; que estiguen ubertes, y que córrega l'ayre. Baix la táula del bombo un titót, y per allí rodant algun atre animalet de casa, encara que siga de deu arrobes. Arreglat ya tot asó, ensesos els cresolets, y despues de pegár sét, ú huit trompaes la orquesta, pucha capamunt el teló, y escomensa la festa.







ESENA PRIMERA

Ix el tio Collóns rascantselós, y despues de ben menechat l'all-y-óli, pren una revanada de formáche, y ún trós de coca fina, lin tira unes miquetes al titót, y en lo bosí ple diu:=

Tio Collóns. ¡Recontrafotre qué feta

que m'ha pasat esta nit;
tenint la dona en lo llit
m'hágut de fer la puñeta!...
Es el cas que ella roncava,
siga dormint ó desperta,
cuant me sá posat molt erta
la cabota de la fava;
yo al vore que me s'enpina,
li ha pegat cuatre calbóts,
pero en los caps de viróts
esta es mala medisina:
perque tot viviente sáp
que al palparli la pallorfa,
solta la fava la corfa,
y es trasforma luego en náp;
y com del meu náp la fulla
té tan males condisións,
als cuatre ó sinc refregóns
m'há deixat la má á-remulla.
Yo á la dona despertava
buscantli apresa la cól,
al vore que al caragól
li anava caent la bava;

mes pesa com un baúl,

y per pronte que s'alsát
ya no-mes li han aplegat,
dos ó tres esguits pel cúl.
Asó li ha sabút molt mál
per que diu, y en fonament,
que per banda de ponent
no vé may bon temporál;
y plora, patecha, y gruñ,
fentme pam y mich de morros,
y eixintli dels ulls dos chorros
de llágrimes cóm lo puñ.
Yo la culpa no he tengut
de que el calíu sén ixquera,
pero la molt puñetera......

ESENA II.
EL TIO COLLONS, Y LA SO TOMASA.
Tomasa. ¡Ara sí que m'has fotút!!!

¿Conque no eres tú el culpát
d'eixos tán traidors esguits,
cuant casi totes les nits
m'equivoques el forát?
¿no tens la culpa, Collóns,
de que ixca fora el calíu,
cuant tenint la má en lo niú,
sen bolen els gafarróns?
No et veres en tals fracasos,
ni sén haguera eixit fóra,
si no estigueres mich'hora
fregantme el pardál pels nasos;
sapies tú que no dormía,
c'ascoltava ben desperta
en un pám d'orella uberta
tota aquella sinfonía;
y cuant ha tocat les cuatre
el rellonche de Favára,

en los dos ulls de la cara

hé vist que'm furgaves l'atre.

Tio Collóns. No es pues molt que imprés estiga (Apart.)

allá en la imprenta de Orga,
que no hiá dona que dorga
mentres li palpen la figa.

Tomasa. Molt temps fá yá que conéc

que no son sants els teus fins,
perque mai meu poses dins
sino á-punt de pendre el réc,
y lo que á mi em desbarata
en eixes acsions infames,
qué'm regues les lligacames
per regarme la tomata:
més ya no aguante l'ancolla,
fora les puñeteríes,
que'ls naps y les chirivíes
els cría Deu pera l'olla;
no'm durás més á remólc,
y sápia el tio Collóns
que no sufrixc mes regóns
c'aquells que vinguen pel sólc.

Tio Collóns. Aquietat un poc Tomasa,

y tapat eixes mamelles......

Tomasa. Faré lo que vullga d'elles, (Traentseles capa fora.)

que ningú mana en má-casa,
y ya que tú a mi no em fots,
si em pasa pel cáp al punt
em pose cúl per-amunt
amostrant la cofia á tots. (Sen-vá.... á la puñeta.)

Tio Collóns. Pues ya que tan fort huás prés

y tot lo que tens es meu,
yo chure per esta creu....
no ferteu.... sino pél sés.

El tio Collóns sen vá també capa el mateix puesto que sá mullér, pero al eixirsen, calent de cáp, entropesa de nasos en la tauleta de la solfa, cau el bombo, trenca el peról, y mata el titot.
ESENA III.
VISANTÉTA.

Mutasió.—El treato representa ára un tros de carrér, ó de plasa: apareix Visanteta (la del Virgo) toca desmamelucada, y en les trenes penchánt, sentada en lo banquét de la porta de sá casa molt trista y pensativa; y despues de un rato de silensi, s'alsa dreta, y en un tó molt sentimentál, com si tinguera rahó, diu la siguient relasioneta.

Visanteta. Deixeu, sél, c'apurár vullga,

encara que llech estiga,
¿per qué mau donát la figa
si no tinc qui me la cullga?
La sanc es presís que bullga
cuant contemple una miqueta
que la gran... que la chiqueta
tenen el fotre per lley,
¡y yo no tinc mes remey...
que el de ferme la puñeta!!!
 Tan-sóls volguera sabér,
ya que no conéc marit,
quins postres éste en lo llit
sól donarli á sá mullér:
cosa estraña deurá ser,
pues ni es peix, ni carn, ni ós;
y cuant seu tiren al cós
casi totes les demés...
¿yo quin delit he comés
pera no tastarne un mós?
 Va buscant la herbeta verda
la vaca per la dehesa,
y apléga el bou, y li besa
aquell cul tan plé de m...
pera que el pasto no perda
de un'atra herbeta un bón brót
li amostra, y li'l clava tót
com l'ahulla en un canút...

¡y a mi que nól tinc tan brút,

ningú mel besa.... ni em fót!!!
 Obri el temple del amor
la burra al cáp de un estable,
y al punt vá el burro en lo sable
á ferli guardia d'honór;
y per més que-lla en fervór
rebusna, cosecha, y bota,
tót aquell rabo de jota
li emboca dins lo pitou.....
¡y a mí que en manco en tinc prou
no ha de haver ningú qué'm fota!!!
 La gosa apenes resólla
per la plasa, ó pel carrér,
de gosos té un colomér
portantli naps pera l'olla;
sempre en dú un fum á l'ancólla,
y encara que á un monte trepe,
si no s'emporta culepe,
á lo meñs liu llepa un gós....
¡y á mi quéu tinc mes cúriós,
no hiá ningú que meu llepe!!!
 Naix la gata en la pallisa,
y apenes en terra cau,
cuant el gat fentli mau-mau,
li amostra la llonganisa;
ella així que la divisa,
s'amaga baix de una taula,
y el gatét s'acosta, maula,
y li la clava pél sés.....
¡y á mí, que m'agrada més
ningú em diu una paraula!!!
 Sól anar un pardalet
bolant a voltes per l'aire,
y en molta grasia y donaire
li arrima un atre un bolét;
fót el grán, fót el chiquet,
y hasta la mosca, repacho,
encontra un moscardó macho,
que al bol li clava la palla.....

¡y a mí ningú em fá una ralla

dins d'este pam de mostacho!!!
 El peix també hiá qui diu,
y es molta la chent que eu créu,
que té llisensia de Deu
pera fotre dins lo riu;
á tót animál, que viu
en ú ó en atre element,
li entra per darrere un vént,
que li fá véla al instant.....
¡y á mí ni em sopla el llevánt,
ni tan siquiera el ponént!!!
 La pusa, la chincha, el póll,
la gamba, el moixó, y el cranc
en lo carrér de la sánc
s'estaquen hasta el chenóll:
fót en cuansevol rastóll
la buixquereta y el tit,
1'áraña, el cúc, el mosquít,
y hasta les plantes que brotén.....
¡y mentres quels atres foten,
tinc que fermeu yo en lo dit!!!!!!
 Pensant en lo meu trebáll
erta, y tiesa com un fús,
m'arranque péls del pasús[1]
com plomes del cúl de un gáll;
¿qué lley, chustisia, o.... caráll
de tót lo mundanál clót
negarme á mí á-soles pót,
cuánt de llibertát se trata,
una cosa tan barata
cóm és...... un cáp de virót?»

ESENA IV.
VISANTETA Y CUANSEVOL.
Cuansevol. Desde que h'entrát en Favara

que la pixera m'apreta,
y temps no he tengut encara
de tirar má á la bragueta;
pero ya grasies á Deu,
ants que's rebénte la estufa,
asi en mich, que ningú em veu,
podré anár buidant la bufa.... (Trau el pardál y es posa á pixár.)
Molt'aygua el temps pronostica,.....
¡carall, qué'l chorro no es fluix!
¡que llastima que una chica
no estiga asi fentme.... úix!!!....
............................... (Ix ára Visanteta y li sampa el penchóll.)
...............................
¡Ay! que marranquen els dós!
¡valgam el niño Jesus!
¡d'aón haurá eixit este gós!
solta el bosí...... chicho...... ¡sus!
¿no hiá ningú qué'm conteste?
¡ay! ¡que me s'endú la bosa!
¡refotre! ¿quin gós es este?

Visanteta. No es gós, ¡puñeta! qué's gosa......
Cuansevol. ¿Qué's lo c'acabe de oír?
sóltam, si vóls, y no apretes

¡diantre! qué'm fás eixir
el suc de les castañetes!

Visanteta. Pues cabalment eixe suc

vach búscant yo que's destile,
y yá que h'encontrat un cuc,
chust es que en la bocha file:
y á-fé que este animalet
no es de la llavór d'aquells
que fá en l'Alcúdia Chornét......
que es llavór...... de dos capells.[2]

Cuansevol. Pera que'll puga filár

son eixes molt males farses,
pero...... sóltam l'alducár
abáns que mel descadarses.

Visanteta. ¿Saps per qué amolle la presa?.... (Solta el mós.)

per que ell mateix me s'esgola,
y de cuc que era de fresa,
sá tornat cuc de perola:
molt poc aliento li queda,
mes....... arrimaló al cañís,
que si no fá bona seda,
fará al manco...... filadís.
Aném pues, que no de-báes
hiá qui diu en esta vida, que en ocasions dos cucáes
son millors c'una podrida;
pegameles cuant en antes,
que' l meu torn tot seu engúl.......

Cuansevol. Yo tén pegaré unes cuantes

pero...... serán en lo cúl.......

En asó es tira Cuansevól damunt de Visanteta, me 1'agarra del moño, li arromanga el tafanari, y li arrima unes cuantes dotsenes de sopapos en les galtes de la cara torta. Ella tot son sarpaes per vore si pot tornár á agafar la moliná de Cuansevól, pero el molt puñetero, coneixentli la intensió, obrí un poc les cames, y pegantse una bolea, encala les pilo-
tes en la teulá de ponent, prop de la xúmenera del budell mascle, y seguix cascant y dient. =

Mes que s'empeñe la Tana,

y es pose pel mich Sen Pere,
yo et faré pédre la gana
d'alcansar nius per darrere......
Vine así, sota de bastos, (Cuant mes vá, li pega mes fort.)
que sols el voret em frich......
torna á remourem els trastos
de la habitasió del mich......
Chás...... gosa de mala casta,
chás...... grandísima bagasa,
que no m'há de cansár hasta
que á trosos el cul te fasa.....
Puta de la trena solta,
cara de cólera-morbo,
vine, y sámpam atra volta
els melacotóns del corbo.....
Pendanga desvergoñida,
de este modo...... si Deu vól,
no olvidarás en tá vida........
la pixá de...... Cuansevól...... (S'ábrocha la bragueta, y sén vá corrent pel mateix puesto cá vengut.)
...............................
...............................

Visanteta. ¡Qué's lo que pasantme está!

¿Divinos sielos qué es esto?
en tres peses en la má......
¡tindre flor y pédre el resto!!!
¡Si el changlót de moscatell
no soltára yo insensata..........
no m'haguera posát ell
el cul com una tomata!!!...
Pero...... re-con-tra-pu-ñe-ta,
com torne á afollárli el niu....

(Tot asó eu dirá la primera dama somicant, pegant pataes, y estirantse les greñes dels dos moños: y cuant manco sen recorden els espectadors, sen entra en un bot dins de sá casa, tanca la

porta, y sels deixa en la mél en la boca.)

chure á fe de Visanteta

no deixárli el pardal viu. »

Ara, mentres descansen els actórs, y es torquen la suór, yaurá un ratet de solfa. La orquesta pot anar tocant cuansevól coseta de gust, encara que siga el duo de les Bresquilles, ó el remat de la pesa de la Calsa-llarga, ó la sinfonía de la Fava-fora; y cuant els parega que ya niá prou, pararán en sec, s'aponará tot lo mon per aón puga, y seguirá atra volta la funsió.




ESENA V.
EL TIO COLLONS, LA SO TOMASA, L'ALCALDESA,
y tres o cuatre chiquets; y despues el burro, l'alcalde, el donsayner, y el fiel-de-fechos.

Atra Mutasió.—Si la comedia ha escomensat de dia, ara es torna de nit, y si ha escomensat á-fosques ix ara el sól. Representará el teatro la casa del siñor alcalde de Favára; y apareixen sentats damunt de una entaulaora mateix la só Tomasa y el tio Collóns esperant á que vinga de fora su señoría: l'Alcaldesa estará á la porta del corrál garbellant un grapaet de faves, y tres ó cuatre moñicots anirán per allí rodant en camisola tirantse uns á atres corfes de meló, ú lo primer que pleguen per terra. A lo millor ú d'ells sense voler li aventa en los nasos al tio Collóns una micha tallá de meló d'alcher que'l fót; ell s'alsa enfúrit contra la criatura, que's posa a plorar, y s'amaga baix les faldes de sá mare: la só Tomasa es riu com una bachoca; y l'Alcaldesa deixa el garbell y pren també part en ésta cantá, que al fi s'acaba en pau y quietut, cuant veuen entrar per la porta del carrer al Alcalde y Fiel-de-fechos molt sérios á-cavall de un burro, y davant davant al Donsayner tocant la donsayna. El burro no la toca, pero l'amostra, y seguix el compás pegantse safanoriaes en lo melic. En una paraula, esta esena té molts collóns, y es menester estar en tots los colps pera que no es desgrasie, y puga eixir no-mes mich-mich. Alerta pues, y allá vá.

Tio Collóns. ¿Y tardará molt encara? (A l'Alcaldesa.)
Alcaldesa. Yo no ú-sé tio Collóns.
Tomasa. ¡Chesus! y en tals ocasions

¡no hiá chustisia en Favára!!!

Alcaldesa. ¿Pero que li ha susuit? (A la só Tomasa.)

espliquem el seu dolór......

Tomasa. Si vol sabero millór,

que liu conte mon marit. (Señalant al tio Collóns)

Tio Collóns. ¡Bó está el meu cáp pera chanses!

calla...... ú men vach al corrál.

Tomasa. A-fé que no has estat mal

pera omplirme el cul de panses;

a-fé que no hiá molt temps

que estaves ben tieso, y guapo......

Tio Collóns. ¿Tú calles? ó de un sopapo....

et tombe en terra les dents. (Al que vá á fer l'acsió pera pegarli á sá muller, li rebola el chiquet la tallá de meló en los nasos.)

Tomasa. ¡Justo castigo del sielo! (Asclatant una carcallá)
Tio Collóns. ¡Justa puñeta dels nasos!

pero si li atrape els pasos,
men fót en ell...... y en s'aüelo....
¡Oy, lo pacho del chiquet!!! (Acasantlo en un asót en la má.)

Alcaldesa. Aném no alborote tant......

¿no veu que uá fet chuant? (Amagantse el chíc entre les cames.)

Tio Collóns. Que chue en lo pardalet.

¡Pues no es mala diversió
la de la criatureta......
ferme en lo nas la puñeta = (Sel palpa.)
refilantme mich meló!

Alcaldesa. No me'l toque si no vol

que cride y que'm despinfarre.

Tio Collóns. ¡Repacho! que si l'agarre

li arrancaré el pusteról.

Tomasa. No dones mes que parlár,

y el furor, Collóns, amayna...... ............................... ¿pero que's eixa donsayna
que pel carrer s'ou tocár!
...............................

Alcaldesa. Ya s'acosta el tu-ru-rut,

¡y ell es cosa de funsió!
...............................
...............................

El Siñor Alcalde. Caballers, asi estic yó,

tinguen bon dia y salut. (Entra ara el grupo del burro, y apenes el veu la só Tomasa, se li tira damunt com una llepasa al Alcalde demanantli chustisia: fá rodár l'albardó, y cauen ell y el Fiel-de-fechos baix la sária.)

Tomasa. ¡Siñor Alcalde! ¡chustisia!!!

¡deixe que'l meu mal li encaixe!

Alcalde. Esperat, si vols, c'abaixe,

y d'ell em darás notisia.

Tomasa. Oixgam que'l temps es presiós,
y ya el castic se retarda.....
Alcalde. ¡Fiel-de-fechos tin l'albarda,

sino...... mos fém fótre els dos!

Alcaldesa. ¡Reyna de la Candelaria!!! (Caüen de tós.)
Tomasa. ¡A Dios! ¡ya no hiá remey!
Tio Collóns. ¡Intérpretes de la lley,

ya esteu els dos baix la sária!!!

Alcaldesa. ¡Fill de les meües entrañes!!!

¡acudiu! ¿t'has fet molt mal?
(sixquera contra el portal
t'hagueres romput les bañes. (El burro despues c'amolla la carrega sen vá molt satisfet capa l'estable sinse dir res, y el Donsayner li pega darrere.)

Alcalde. ¿Aón está la molt bagasa

que'l respecte má perdut?

Fiel. ¡Puñeta, que má fotut, (Rascantse el tós.)

Collóns, la teua Tomasa!

Alcaldesa. Veches si estás coixo ú curro,

alsat, anem, si es que pots.

Alcalde. Trau fóra eixos moñicots,

i feuli una pallá al burro,
que á esta vella loca y bruixa
yo li promet, y asegure
que á costes seües em cure
el dolor que'm fá la cuixa. (Sen van sinse dir cac; y el Alcalde s'alsa com pot, plañentse de una cuïxa.)

Tomasa. Perdónem......
Alcalde.  Calla, si vóls,

per mí ya estás perdoná;
lo demes s'apañará.......
afluixant els caragóls.

Tio Collóns. Més vál la pau que la guerra,

séntes...... ahí te cadira.

Alcalde. Yo compondré á la que tira (S'asenta, y es pósa á fer sigarro.)

á la chustisia per terra.
Secretari, vine así,
trau la ploma y el tinter,
y en eixe trós de paper
posa en brut este chuí;
arreglemlos luego el conte,
y no et rasques tant el tós......

Fiel. ¡Pacho, que'l boñ es molt grós (Va trahent el tinter, y demes ferramentes.)

pera olvidarlo tan pronte!......

Tomasa. Torne al seu puesto eixos trastos,

que aso no mereix escriures.... (Al Fiel-de-fechos)

Fiel. ¡Fótre, t'há de fer de gastos

vintisinc, ó trenta lliures! (Tornant á rascarse el tós.)

Alcalde. Aném, siñora Tomasa,

es yá arribada la tanda
de saber quina demanda
la pórta á voste á má casa.
Parle pronte, clar, y fort......
les llágrimes á una vóra,
que á mí la dóna que'm plora
es..... com tocárlila á un mórt.

Tio Collóns. La ocasió es molt oportuna

pera dir yo dos rahóns....

Alcalde. Pues yo no'n diré mes c'una

« que calle el tio Collóns »
Tomasa té la paraula,
y si es fá molt de pregár,
tire de revés la taula,
m'alse y men vach á sopár.

Tomasa. Ya pues que vól que liu diga, (Somicant com una Malaena, y procurant marcar bé en la acsió les indirectes[3] de que se val pera contar el fet.)

es el cás que hui m'alsát,
tenint eixuta la figa,
sobre tindre el cul bañát;
y demane al tribunál
que á mon marit li previnga
que no'm fasa en lo pardál
lo mateix que en la eixeringa;
pues té poca sal y pebre,
y es una acsió inaguantable,
tenint una bón pesebre,
tirarli el pienso en l'estable...... (Aplausos de part dels espectadors femelles.)

Alcalde. ¡Eu! ¡que'l asunte te pels!.....

mes yo també considere,
que no son mals cañaméls
els que't mames per darrere...... (El secretari es pósa la ploma darrere l'orella, y es chúpla el dit.)
...............................

...............................
Aném, Collóns, ¿y aixó es sert?
Tio Collóns. No sé lo que fás cuant dorc......
Alcalde. Pues yo, que estic ben despert,

si que sé que eres molt porc;
y que sebes tan estrañes
no s'han vist plantár encara
desde que torren castañes
en la plasa de Favára....

Tio Collóns. Sobre gustos no hay escrito,

ni sobre.......

Alcalde.  ¡Collóns! silienso.
Tio Collóns. Cada-ú.
Alcalde.  Calla, repito.
Tio Collóns. Fá lo que vól del seu pienso.




ESENA VI.
ELS MATEIXOS, PASCUALO, VISANTETA, Y UNA
poca comparsa.

Atensió, cavallers, que este pasache també te castañetes. En efecte, estant el tribunal favareño ocupát en los asuntes parti-culárs de la esena anterior, s'oüen uns grans crits pel carrer...... y en asó, sén entren de repent en casa del siñor Alcalde el sélebre Pascualo (el primer galán) corrent, com qui fuch, y Visanteta, que l'acasa en una granera. Darrere d'ells vá un ramát de chent del póble, uns en cámisóla, atres en les trenes penchant, y les sabates al-garró, y movent entre tots una chiuladisa del diantre...... L'Alcalde á espentes y arredolóns, y valentse també de la vara, fá eixir capa-fora á tota esta chentóla, que es queda agrupada á la porta del carrer, aguaytant no-més la punteta del nás per vore en qué para aquella cantá. Pascualo, mirant alli á són pare y á sa mare[4] es torna roch, y sinse dir rés, s'apona en un rinconet de la cuina arrebosat en la manta, y en lo barret calat hasta les orelles. Visanteta anirá de negligé[5]; y sega de cólera, prenint al Alcalde pel seu novio, li arrea un parell de graneraes en les costelles que'l fá anar deu pasos de cantó.... Pero enfi, aquietát ya un poc el ruido, y la trapisonda que's mou en este tu-autem, y restablit el orde á forsa de crits y vengalaes de la chustisia, comensa á selebrarse el famós chui verbál, que seguix, y que encara es conserva orichinal hui en lo dia en l'archiu de Favára pera honra y gloria de la machistratura de espardeña y camalet.»

Alcalde. ¿Qué ve á ser este alborót,

y estos crits, y este tumulto? (Asomantse á la porta del carrer.)

Pascualo. Aso es...... un cáp de virót....

pero amaguém pronte el bulto. (Entrantsen dins sinse aguardar raons.)

Visanteta. Més que boles ó te encaües (Caixcant á dreta y esquerra.)

com les rates ú estornells,
sabrán els teus saragüells

lo que son estes sinagües.......
Alcalde. Guarda respecte á esta vara, (S'agarra la una per l'atra.)[6]

y tinte al Rey, Visanteta.....

Visanteta. ¡Pacho! ¡que en tota Favára

vach á ferme la puñeta!

Alcalde. ¡Obedix á la chustisia!.....

¡deshonra de les donselles!

Visanteta. ¡Refotre! (Mánpren al Alcalde per son conte.)
Alcalde.  ¡Santa Leocrisia!

¡que m'há romput sis costelles!

Fiel. Mira, carall, lo que fás.... (A Visanteta, que seguix en la seüa faena.)
Alcalde. ¡Puñetera!
Visanteta.  Palo, palo.....
Fiel. ¿Al Alcalde?
Visanteta.  ¡Ay, só Tomás![7]

yo em pensaba que era Cualo.... (Reconeixentlo.)

Alcalde. ¡Puta! ¡bagasa! ¡ramera!

¡que m'has fet com un pansó!

Visanteta. La culpa no la tinc yó.....
Alcalde. ¿Pues qui la té?
Visanteta.  La granera.
Alcalde. Yo et faré tindre el cap cacho

abáns que pase mich-hora........
¡asó que's tanta chent, pacho! (Refilant la vara pels nasos de tot lo món.)
allá al fotre.... capa fora...
El que no tinga faena
vacha molt enhora-mala,
si no vól que esta vengala
li la endoblegue en la esquena (Confusió, crits, plórs, laberinto, y atres mil puñeteríes que susuixen per nó-res en los pobles chiquets.)

Alcalde. Aném, sapiám que ha segut

este escándalo y motí.

Visanteta. Que Pascualo m'há fotut..
Alcalde. Y tú m'hás fotut á mí;
pero á tandaes vá el riure,

yo t'apañaré, chiqueta.......

Fiel. ¡Callen, si volen, puñeta,

que no em deixarán escriure!

Alcalde. Per eixa rahó, amigacho,

no tens que inquietarte masa.

Fiel. ¿Pues com vól vosté que eu fasa?
Alcalde. Cuatre ú sinc ralles, y al pacho....

Cualo, acóstat un poquet,
que vá á escomensar la festa:
¿tú que dius?

Pascualo.  Ya üa dit esta,

poro... (Señalant á la chiquilla del virgo.)

Fiel.  Llevat el barret. = (Pegantli un carchot que casi el tira de nasos.)
Visanteta. A mi em correspón ants que'll

el usar de la paraula.........

Alcalde. Y á mi estamparte el servell,

si t'acostes á la taula.

Visanteta. Yo no agravíe á ningú.....
Alcalde. Pues escolta, mira y calla,

que á son temps entrarás tú
en este tresét en ralla........
Aném, Pascual digues algo... (Cualo no fa mes que rascarse darrere l'orella, y pegarli boltes al barret.)
¿perque asi entre tanta chent
ten hás entrát tan corrent,
com llebre cuant fuch del galgo?
No et rasques tant, ¿que tens roña?

Pascualo. No siñor...... no'm pica rés.....

poro davant de vostés......
pareix que tinga vergoña.[8]

Alcalde. ¡Atre fotre! ¡pues m'agrá

que mos vinga en vergoñetes
un home en mes castañetes
que te el burro d'un guará!.....
Aném pronte, trós de cól......
que eixa cachasa ya em fót.....

Pascualo. Calle, puñeta, si vól,
que yo liu contaré tót:=

...............................[9]
Eixintmen hui capa 1'horta, (Esta es la millor relasioneta que té la comedia, y per lo mateix es menester que Cualo fasa tot lo que puga pera pedre la vergoña, y mereixer cuatre palmaetes de part dels espectadors.)
al que ha pasát per la plasa,
esta, que estaba á la porta,
m'há cridát desde sá casa.
Yó, que ignoraba els seus fins,
com soc així tan bonacho,
al instant men há entrat dins
sinse pensar en un pacho;
y ella al vore que ya estic,
com un conill en lo cau......
¡pum! ha tancat el postic,
y luego ha rodát la clau.
Ya haurán vostés conegút,
com sapien les beseróles,
el susto que hauré tengút,
mirantme tancát, y á-sóles;
poro enfi entre aquelles y estes
me s'anát obrint el cór,
cuant m'há dit fentme grans festes.=
« Pascualo, no tingues pór,
¿el teu temór de que naix?
bé pots en bons ulls mirarme »
Y luego de dalt á-baix
há escomensat á palparme.
Despues pegantme una espenta
á la cuina me s'há endut,
yo al vore que ella s'asenta,
m'há sentát sinse dir= chút.
Lo primer que ha fet, siñór,
al que estaba allí un ratet,
es llevarse el mocadór,
y despasarse el cosét;
y sinse pensáro masa
en gran grasia y donayre

s'há quedát la molt bagasa

en les mamelles al ayre.
En seguida y póc á póc,
entre dimes y diretes,
fent com qui es calfaba al fóc,
s'há arromangat les faldetes;
y al ensendre yo un sigarro
li ha vist entre l'ansisám
una boca de llobarro,
que tiraba mes d'un pám..... (Aplausos de part dels mascles.)
La viña de Sen Chochím
miraba yo de reúll,
calculant cuant de raím
cabría dins d'aquell trull,
cuant ha observat que'l meu nap,
desarruantse les pells,
anaba amostrant el cap
pel camal dels saragüells... (Més aplausos.)
Perque al divisarli els trastos,
que prop del cul té una sota,
¿quin es el caváll de bastos,
que no rellincha, y no bota?
¿quin burro es el que no brama,
per més que's presie d'honest,
cuant la burra el seu programa
li posa de manifest?
Y enfi ¿quin home es tan macho, (Plé de entusiasme el fill del tio Collóns refila el barret y la manta, y es queda en la boca uberta empomant els nous aplausos dels espectadors, que prorrumpixen en crits unánimes de ¡bravo! ¡bien puñeta! ¡viva el primer galán!)
que, habent dóna, que l'empotre,
no tire el barrét al pacho,
y la manta allá al re-fotre?....[10]
...............................
...............................
...............................

Alcalde. Tens rahó, pues yo mateix,

si m'encontrára en tals casos,
la vara en dos dits de greix
li haguera embocat pels nasos.

Pascualo. Aixó pues, siñor Tomás,
há fét yo poc mes ó manco,

perque m'há vist en lo cás
de herrar ó quitár el banco;
es dir, en la presisió,
parlant en llengua mes neta,
de ferli lo que há fet yo........
ó de ferme la puñeta.....[11] (Rialles en los bancos y tribunas.)
...............................
...............................
Poro encara falta mes,
deixenme seguir la ruta,
y entonses sabrán vostés
si esta chiquilla es poc puta.
Pós siñor, com vach dient,
luego qué ella ha conegút,
que estaben casi caént
les ahulles del canút;
- perque bé sap tota dona,
siga tart, ó siga enchorn,
cuant está la pasta bóna
pera dur la post al forn -
en un béll-en-séc s'alsát,
contant cuentos vells y nous,
y á tiróns me s'há emportát
al corrál á buscár ous....

Alcalde. Digues, Pascualo, ¿y tú creus

que buscaba ous de gallina?

Pascualo. Ella meu há dit aixina,

poro yo em pense que'ls meus,
perque no li ha vist, siñor,
escarbar palla, ni rames,
ni buscar mes ponedor,
que este que tinc yo entre cames. (Má á la sistella.)

Visanteta. Bé saps que n'há encontrat ú

en lo chás ahón dorm el gós....

Pascualo. Lo que yó et puc dir á tú....

qué'ls que has encontrat son dós.[12]

Alcalde. Deixa els ous en lo corral,

y acaba lo que mos díes,
que ya es cansa el tribunál
de tantes puñeteríes.

Pascualo. No els tindré molt temps confusos;

perque sols falta en sustansia
contár la entrada dels Rusos
en la Capital de Fransia.[13]
Pera lo cual me presisa,
ya que así s'há de dir tot,
pegár desde luego un bót
del corrál á la pallisa.
«Allí fué Tróya» siñores,
allí esta moderna Dido
chitá sobre unes estores
m'há ubert el niu de Cupido......

Alcalde. Haurás vist desde la bora

si el té en ous ó en taulaíns......

Pascualo. Lo que ha vist es entrar dins

al parót, que estaba fóra.

Visanteta. ¿Y asó cuant s'acaba, cuant? (Acostantse capa la táula de la chustisia.)
Alcalde. Cuant yo oportú eu considere.......

aném, pacho, feste arrere;
y tú, Cualo, pasa abánt.

Pascualo. Yo fét un estaquirót,

sinse dir una paraula,
al vore l'arrós en táula,
há tirát má al cullerót.[14]
Y com soc tán confiát,
pensantme que era tot melis,
creia haberme mamát
lo manco el Virgo fidelis;
perque ella m'habia dit,
volent clavarme la sarpa,
que era yo el primer Davit,

que tocaba en aquella arpa.[15]

Poro cregam, só Tomás,
que há pasát les aygües blaves
embarcantme en un cabás
ahón no toquen sól les faves;[16]
y sino afluixe el gatillo,
y apague pronte el sigarro,
m'estaque allí com un carro
pér l'ívern en lo campillo.[17]

Visanteta. ¿Me dius que no estaba estreta,

y has pasat ansies no fluixes
sols per clavar la punteta?

Pascualo. Perque apretabes les cuixes;

poro al vindret el changlót
sen ha entrat la lleteróla,
com entra un chic en la escola,
es dir en la bolsa y tot.[18]

Visanteta. Aixó es perque téns poc suc;

pues pareix, cuant drét té s'alsa,
el nap.... canút de fer calsa,
y els ous.... sigróns del saúc.

Tio Collòns. Es fals lo que vosté ou, (Dirichintse al Alcalde)

que Cualo es chic de meóllo,
y en té un péntol com un bollo
de chocolate de á-sou.

Tomasa. Y també es fals testimoni

lo que dels sigróns diu ella,
«qué'l chic te bona parella
de llimes de Sen Cheroni.»

Pascualo. Y si acás algun puñeta

vól quedar bén satisfét......
pósem la má en la bragueta, (Se la destapa.)
y palpeméu un ratet.[19]

Fiel. Así farém punt y coma,

que'1 pasache te collóns......
(Tornantse á posar la ploma darrere l'orella.)

Alcalde. ¡Só fótre! manco rahóns,

y mou apresa eixa ploma;
qué'l meu ventréll no es de bronse,
y si no corres, ó trotes,
entre putes y alcabotes
soparém allá á les onse........
Cavallérs, ¿en qué quedém?
qué's vá fent tart y vól ploure.........

Visanteta. En que d'ási no em fán moure

hasta que no mos casém;
que es chust cuant entra la cuca
en l'alfáls d'una donsella,
que el que el primer mágre suca
vinga á escurar la paella. (Pascualo li fá el carret, el gran puñetero.)

Pascualo. ¡Eu! ¡que cuansevól creuría,

qué el del mágre ha segut yó!

Visanteta. ¿Pero tú et cases ó nó?
Pascualo. Primer me la tallaría.
Visanteta. ¡A-fé que este matinét

tallartela no hás volgút!......

Alcalde. Deixa els talls, y el gavinét,

y al grá........

Visanteta. El grá es que m'há fotút.[20]
Pascualo. Aixó no es fotre, puñeta,

que aixó es clavár el pardál
en mich d'un camp de dacseta,
ó en la porta de un hostál......
y enfi, si vols que teu diga,
ya que eres tan parlaora,
«lo de les atres es figa,
poro lo teu es........ BACORA.» (Palmoteo en grande)
...............................
...............................

Fiel. ¡Repacho! ¡que asó te trasa

de no tindre nunca fi! (La ploma á l'orella.)

Alcalde. Lo pichór es qué'1 chuí
vá embrutantse un poquet masa.[21]
Fiel. ¡Ya se vé! vosté, que pót,

no vól tallár la cordeta.......

Alcalde. ¿Yo que tinc de fér, puñeta?
Fiel. La sentencia, y al virót.......

ants que esta chent mos empotre
per darrere y per davánt.

Alcalde. ¡Caráll! ¡que estic reparánt

que tens rahó, Fiel-de-fótre!.....
Toca cuant vullgues la esquella,
mentres yo empuñe la vara,
y sabrás pronte en que pára
el Virgo de esta donsella,— (Señalant á Visanteta.)
y el no espolsár cara á cara.— (Al tio Collóns, y á sá muller.)

ESENA ULTIMA.
CUADRO FINAL.

Asò es menester traure tota la habilitát dramática, que Deu els hacha donat als actors; perque tindrá molt poca grasia que al últim fasen una porcá, y en llóc de palmaetes y aplausos els refilen cuatre tomataes en la punta del terser sentit corporál. En esta esena amóstra el cap tot lo món, es dir, tots los paperets de la comedia: hasta el burro aguayta les orelles per una finestra. El secretari á una seña del Alcalde, y despues de haber éste pres asiento en mólta formalitát damunt de la fatal albarda de marres, toca un senserro, que servix interinament de campaneta pera imposár silensi á las partes litigantes, y formades estes en semi-sírcul al rededor de aquells aparells burri-chudisials, empómen en un pam de boca uberta la sélebre sentencia, que seguix, la cual no nesesita comentaris.
Al caure el teló rebusna el burro, el Donsayner se la toca també un ratét, s'apáguen les llums, y.... «si té há visto, no m'acuerdo».

Alcalde. ¡Cavallers! tót lo món calle,

que ya está cuita la coca; (En lo dit en lo front, com un home pensatiu.)

al que li toquen que balle,

pero al que nó....... punt en boca.

Fiel. Comense cuant vullga el váls,

que la orquesta está templada.
(Sucant la ploma en lo tinter.)

Alcalde. Vechám pues de una pedrada

si matém cuatre pardáls.......

Tús, escombra, s'alsa dret,
obri la boca y diu:—

Despues de vore y saber

les causes y les rahóns,
que contra el tio Collóns
manifesta sá mullér........
pera que no eu torne á fér,
y que la lley siga igual,
el sentensia el tribunál
per traydor, vil, y gandúl.....
«á que liu fasa pel cúl (Aplausos de les femelles.)
ú, que tinga bon pardál.»[22]

Tio Collòns. ¡Eu, que asó te pimentóns! (Rascantse el potage.)
Fiel. ¡A tal tio tal nebót!
Tio Collòns. ¡Pos fotre, al tio Collóns

lo qué's pel cúl ningú el fót! (Arrimantse als bastidors en les dos mans á retaguardia.)

Su Señoría pega dos vengalaes
damunt de la albarda, reclama
el orde, y continúa.—

Alcalde. També á Tomasa li dic

encara que's yá molt vella,
que sempre que oixga la anella
óbriga pronte el postic;
y cuant algun enemic
li toque en la porta falsa,
de pebre-negre, y de salsa
ompligalí el estofado,
responentli de-contado
pel canutét.... de fér calsa.

Tomasa. ¿Y si en éll no hiá metralla?
Alcalde. Entonses mámat la porga,

pues si tél toquen, y éll calla,
vol dir, «que el que calla, otorga.» (Ara aplaudixen els mascles.)

Torna á tusir su mersed,
y despues de una curta meditasió,
dirichintse als novios, seguix
dient.—

Tú anirás, per ser tan destre (A Cualo.)

en pucharten per les rames,
tres dies á cuatre cames
en bós, ramál, y cabestre,
penchant d'eixe coll silvestre (La toca, y li la pencha. Cualo tira un parell de coses.)
esta esquella tan sonora......
...............................
Y respecte á la siñora, (Señalant á Visanteta, que li fá una cortesía, y esclata una gran rialla.)
ya que de punts no té rastre,
que vinga, y lin pegue un sastre

Visanteta. Vinga eixe sastre, si vol,

que si el pardál se li enrabia,
pronte entrará en esta gabia (Obrint la porteta.)
plena de fulles de cól.
Y si es que'l seu alsa el ból, (Al Alcalde.)
no-més pense y considere,
que yo may me desespere,
ni tinc pór de que es propasen.—
« Lo mateix té que meu fasen
per davant........ que per darrere.» (Al públic, amostrantli la carchofa, y el tafanari.)

S'adelanta ara el primer galán
dos pasos capa el consueta, y
aixina com qui no eu fá
deixa caure est'atra desimeta.—

Pascualo. ¿Y en este corrál de bous,

ahón s'há fet ya tant el macho,
que em queda á mi que fer, pacho,
sino tirarme má als ous?
sóplam, musa, dichos nous,

perque si calles, y em fóts,

solte el puesto, plegue els bóts,[23]
y aunque en una multa em balde,
dic=«que em fas fotre en l'Alcalde,
en la comedia, y en tots.»

A es de Cualo
s'alborota el cotarro, y el
siñor Alcalde, al oír la mareta
sorda de les llunetes, y el rechiu
de la casola, temerós de que s'acabe
la festa com el ball de Torrent, diu.—


Alcalde. La comedia yá está feta,

tireu el teló....

Fiel.  No encara,

que falta un viva, puñeta,
al ALCALDE DE FAVARA......

Tots. Y AL VIRGO DE VISANTETA.




REQUIESCAT IN PACE.



AMEN.



  1. Veu grega, que en la nostra llengua vol dir = «carchofa.»
  2. Com la que tenien els frares de Sen Miguel de los Reyes.
  3. Del Pare Cobos.
  4. Era fill del tio Collóns y la só Tomasa; un poc baix de davant, pero molt honradot, y molt natural en paraules y acsions.
  5. Es dir, en paños menores, sinse calses ni sabates, y tota desgreñada com la Roca Diablera.
  6. A cuansevól membre de chustisia li susuix á lo millor una equivocasió
  7. Este era el nóm del Alcalde de marres, del cual mos conta la historia grans coses; entre atres s'asegura = « que tenia...... un parell de castañetes com dos ponsils. »
  8. Poquet á-poquet li anirá pasant: ¡ya vorán vostés com s'esplica el fill del tio Collóns! ¡eu! ¡y pareix tonto!.....
  9. Asó dels puntets vol dir, en primer lloc: «posar pasta en lo llibrell» ó mes claret = «omplir les fulles en manco faena» y en segon significa = «pausa, descáns, pendre aliento els actors, etc., etc.», en una paraula els puntets son els mascles de les puntetes, y..... s'acabát.
  10. ¿Qué tál, cavallers? ¿s'esplica ó no s'esplica?
  11. ¡Eu! ¡que si no fora per la vergoña de Cualo, encara mos hauriem de tapár les orelles per no ohuirlo!
  12. ¡Y bons!
  13. Asó es una metáfora, cavallers; per que hiá coses, que no es poden dir mes que en sifres; y per aixó Cualo, com el puntet, de que es trata, es algo delicat, vá sempre buscant rodeos, y puñeteríes pera deixarse entendre.
  14. «Atra metàfora.»
  15. Y ván tres.
  16. Cuatre.
  17. Ya en tenim sinc en un poméll.
  18. ¡Esta metaforeta si que té collóns! ó per millor dir: « ¡si que té bacora!!!
  19. Y té rahó Cualo; pera eixir de ductes, y saber si es peix ó anguila, no hiá millór mich que posár la má en lo mornéll.
  20. Breve y compendioso. - « Non debet fieri per plura quod fieri potest per pautiora.» Lectór, mámat eixa.
  21. ¡A bón-hora s'enrecorda su Señoría!
  22. La pena del talión
  23. Esta es frase propia dels casadors de la Albufera.