El poema de La rosa als llavis/I quan confiats els arbres

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca





LES IMATGES - i 5


i quan confiats els arbres


 1
i quan confiats els arbres es vesteixen
ignoren els seus ulls
nit        dia        sol        estelada plena

i les rodes de la fortuna de la seva sina

i el misteri de la rosa vermella dels seus colzes

ignoren el seu ventre
 damunt la cripta ufana
 que flameja el seu cos
vas de l'amor
 llet i mel en son clos
 flor d'atzabeja:

—quan confiats els arbres es vesteixen
Ella és la Primavera


 i 2
com una fletxa el seu mentó
 quan besa
—com una fletxa els seus braços alçats

la seva sina com una sageta
—una sageta el seu gest marxant

fletxa
 arc
 sageta
 sagrari de carn:

i la joguina com la més tallant