El poema de La rosa als llavis/Quin desvetllar-me

Quin desvetllar-me

Quin desvetllar-me el seu cos tot nu
(era un fanal que em feria la cara:
—quan a ciutat plou tot queda com Tu,
nacre lluent de l´una banda a l´altra.

Ja et soc fidel           com ho és el rat-pennat
que viu esclau al voltant de la nitra,
diguem perquè, sota el braç i amagat,
tens un secret com d´ulls negres, que em mira.

Dius mon amant, com un desmai d´onada
que el iol l´esquinça sota el ventre moll;
per aquest breç jo també et diré: amada
—però el teu secret, negre negre, em té tot.