Epodes

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Epodes

d' Horaci


Epodes
logo Viquipèdia
Informació sobre el text


Esborrany Aquest text és un esborrany i possiblement li calgui una expansió substancial o una bona reestructuració del seu contingut. Per això, podeu ajudar al Viquitexts expandint-lo i millorant la seva qualitat, o citant fonts amb el permís de l'autor.

Altres dades: Només es mostra l'epode II,III, la X i la XIII

EPODE II[modifica]

Versió original Versió en català.

Beatus ille qui procul negotiis,
      ut prisca gens mortalium,
paterna rura bubus exercet suis
      solutus omni faenore
neque excitatur classico miles truci
      neque horret iratum mare
forumque vitat et superba civium
      potentiorum limina.
ergo aut adulta vitium propagine
      altas maritat populos
aut in reducta valle mugientium
      prospectat errantis greges
inutilisque falce ramos amputans
      feliciores inserit
aut pressa puris mella condit amphoris
      aut tondet infirmas ovis.
vel cum decorum mitibus pomis caput
      Autumnus agris extulit,
ut gaudet insitiva decerpens pira
      certantem et uvam purpurae,
qua muneretur te, Priape, et te, pater
      Silvane, tutor finium.
libet iacere modo sub antiqua ilice,
      modo in tenaci gramine:
labuntur altis interim ripis aquae,
      queruntur in Silvis aves
frondesque lymphis obstrepunt manantibus,
      somnos quod invitet levis.
at cum tonantis annus hibernus Iovis
      imbris nivisque conparat,
aut trudit acris hinc et hinc multa cane
      apros in obstantis plagas
aut amite levi rara tendit retia
      turdis edacibus dolos
pavidumque leporem et advenam laqueo gruem
      iucunda captat praemia.
quis non malarum quas amor curas habet
      haec inter obliviscitur?
quodsi pudica mulier in partem iuvet
      domum atque dulcis liberos,
Sabina qualis aut perusta Solibus
      pernicis uxor Apuli,
sacrum vetustis exstruat lignis focum
      lassi Sub adventum viri
claudensque textis cratibus laetum pecus
      distenta siccet ubera
et horna dulci vina promens dolio
      dapes inemptas adparet:
non me Lucrina iuverint conchylia
      magisve rhombus aut scari,
siquos Eois intonata fluctibus
      hiems ad hoc vertat mare,
non Afra avis descendat in ventrem meum,
      non attagen Ionicus
iucundior quam lecta de pinguissimis
      oliva ramis arborum
aut herba lapathi prata amantis et gravi
      malvae salubres corpori
vel agna festis caesa Terminalibus
      vel haedus ereptus lupo.
has inter epulas ut iuvat pastas ovis
      videre properantis domum,
videre fessos vomerem inversum boves
      collo trahentis languido
positosque vernas, ditis examen domus,
      circum renidentis Laris.
haec ubi locutus faenerator Alfius,
      iam iam futurus rusticus,
omnem redegit idibus pecuniam,
      quaerit kalendis ponere

Feliç aquell que lluny dels negocis,
cultiva les heretats amb els seus bous,
com els antics humans feien,
lliurat de tot deute,
i ni és despertat com soldat per la corneta,
ni tremola per la mar irada,
evita el foro i les superbes vil.les
dels poderosos ciutadans.
Llavors o bé empelta pollancres
amb els antics ceps de les vinyes,
o bé esguarda les vaques errants
a la llunyana vall
mentre va esporgant les supèrflues
branques amb la falç.
O guarda l'espesa mel en àmfores pures,
o xolla les indefenses ovelles;
o, quan la tardor aixeca el cap
amb els dolços fruits de l'hort,
gaudeix collint les empeltades peres
i el raïm cobert de púrpura,
per obsequiar-te a tu, PrÍap, i a tu
pare Silvà, protector de les fites.
Ara gaudeix jeient sota l'antiga alzina
ara entre la ferma herba
mentre les aigües llisquen entre les altes ribes,
els ocells piulen queixosos en els boscos
i el soroll del fullatge ressona en les aigües
tot això convida a somnis lleugers.
I quan l'hivern de Júpiter Tonant
envia pluges i neus,
o empeny per tot arreu amb l'ajuda dels gossos
els senglars cap als paranys preparats
o desplega imperceptibles xarxes amb fràgils bastons
trampes per a tords salvatges
i captura amb llaç la temorenca llebre i la fugissera grua
com agradables trofeus
qui no oblidaria totes les penalitats que tingui d’amor
en aquest indret?
Però si la virtuosa muller ajuda
en la cura de la llar, i dels dolços fills
com una Sabina o com la dona
abrasada pel sol del lleuger Apuli
encèn el sagrat foc amb velles soques
en el moment de l’arribada del seu fatigat espòs
i del xiroi ramat tancat en les cledes
muny les farcides mamelles
i treu el dolç vi novell de la tenalla
mostra menges no comprades:
No em complaurien les ostres de Lucrina
ni el rèmol ni l’escaro
si aquells l’hivern els hagués dipositat
en aquesta mar agitada pels vents de llevant,
Ni la gallina africana que baixi al meu estòmac
ni el jònic francolí
m’agradaran més que el fruit recollit
de les farcidíssimes branques de les oliveres
o que l’agriella, amiga dels prats
o que les malves, saludables pel cos del malalt
o bé la cordera sacrificada en les festes terminals
o bé el cabrit arrabassat al llop.
Quin goig que fa veure les ovelles que han pasturat
tornant a casa ,
veure els fatigats bous que arrosseguen les arreus
sobre el lànguid coll
i veure els esclaus, una munió quan la casa és rica,
posats al redòs de la resplendent Llar.
Tot això va dir l’usurer Alfi,
a corre cuita es farà pagès,
recollí tots els diners als idus,
deleix de prestar-los a les kalendes


EPODE III[modifica]

Versió original Versió en català.

Parentis olim siquis inpia manu
      senile guttur fregerit,
edit cicutis alium nocentius.
      o dura messorum ilia.
quid hoc veneni saevit in praecordiis?
      num viperinus his cruor
incoctus herbis me fefellit? an malas
      Canidia tractavit dapes?
ut Argonautas praeter omnis candidum
      Medea mirata est ducem,
ignota tauris inligaturum iuga
      perunxit hoc Iasonem,
hoc delibutis ulta donis paelicem
      serpente fugit alite.
nec tantus umquam Siderum insedit vapor
      siticulosae Apuliae
nec munus umeris efficacis Herculis
     inarsit aestuosius.
at siquid umquam tale concupiveris,
     iocose Maecenas, precor,
manum puella savio opponat tuo,
   extrema et in sponda cubet.

Si algú alguna vegada, amb mà cruel,
tallés la vella gola del seu pare,
que el castiguin fent-li menjar alls,
més verinosos que la cicuta.
Que en són de durs els ventres dels segadors!
Quin verí és aquest que m’abrassa les entranyes?
És que potser m’han posat sang d’escurçó
mesclada amb la infusió d’herbes?
O bé Canídia ha furgat en aquests malsanes menges?
Quan Medea, d’entre tots els altres argonautes,
es fixà en el bell general,
va untar Jasó amb all per a què lligués
el jou desconegut als braus,
ella va venjar-se de la concubina
untant els regals amb all
 i fugint amb una serp alada.
Ni mai tanta cremor caigué dels astres
sobre l’assedegada Apúlia.
Ni el regal va cremar tan eficaçment
damunt les espatlles d’Hèrcules.
Si alguna vegada en mengessis,
joiós Mecenes,demano,que l’estimada interposi la mà
al teu bes i jegui a l’extrem del llit.


EPODE X[modifica]

Versió original Versió en català.

Mala soluta navis exit alite
      ferens olentem Mevium.
ut horridis utrumque verberes latus,
      Auster, memento fluctibus;
niger rudentis Eurus inverso mari
      fractosque remos differat;
insurgat Aquilo, quantus altis montibus
      frangit trementis ilics;
nec sidus atra nocte amicum adpareat,
      qua tristis Orion cadit;
quietiore nec feratur aequore
      quam Graia victorum manus,
cum Pallas usto vertit iram ab Ilio
      in inpiam Aiacis ratem.
o quantus instat navitis sudor tuis
      tibique pallor luteus
et illa non virilis heiulatio
      preces et aversum ad Iovem,
Ionius udo cum remugiens sinus
      Noto carinam ruperit
opima quodsi praeda curvo litore
      porrecta mergos iuverit,
libidinosus immolabitur caper
      et agna Tempestatibus.

La nau salpa amb mal averany
Emportant-se el pudent Moevi.
Recorda, vent de migjorn, assotar com xurriaques
un i altre costat de la nau amb esgarrifoses ones.
I que el negre xaloc escampi els esberlats rems
enmig de la mar giravoltada.
I que la tramuntana s’alci amb la mateixa força
com destrueix les tremoloses alzines en els cims de les muntanyes.
Que no aparegui el favorable estel en la negra nit,
Que es mostri en la nit el nefast Orió.
I no pugui navegar en un mar més tranquil
que el de l’exércit grec dels vencedors.
Quam Palas va abocar la seva ira per l’incendi de Troia
contra la impiua nau d’Aiaci.
Oh, quantes penalitats persegueixen la teva nau
i a tu, pàl.lid de por.
I el gemec inadequat a un home
i les súpliques no commouran Júpiter.
El mar jònic trencarà la quilla a causa del
plujós migjorn.
I per a que les despulles escampades siguin abundoses
al llarg de la costa, que serviran d’aliment als cabussots,
un luxuriós mascle cabró serà sacrificat per mi
i uns anyells al déu de les Tempestes


EPODE XIII[modifica]

Versió original Versió en català.

Horrida tempestas caelum contraxit et imbres
      nivesque deducunt Iovem; nunc mare, nunc siluae
Threicio Aquilone sonant. rapiamus, amici,
      Occasionem de die dumque virent genua
et decet, obducta solvatur fronte senectus.
      tu vina Torquato move consule pressa meo.
cetera mitte loqui: deus haec fortasse benigna
      reducet in sedem vice. nunc et Achaemenio
perfundi nardo iuvat et fide Cyllenea
      levare diris pectora Sollicitudinibus,
nobilis ut grandi cecinit Centaurus alumno:
      'invicte, mortalis dea nate puer Thetide,
te manet Assaraci tellus, quam frigida parvi
      findunt Scamandri flumina lubricus et Simois,
unde tibi reditum certo Subtemine Parcae
      rupere, nec mater domum caerula te revehet.
illic omne malum vino cantuque levato,
deformis aegrimoniae dulcibus adloquiis.'

Una horrible tempesta ha desplomat el cel, i les pluges
i les neus davallen el mateix Júpiter; ara el mar, ara els boscos
resonen amb la tramuntana. Aprofitem, amics,
l'ocasió i mentre els genolls siguin ferms i l'edat
ho permeti, cal foragitar la vellesa de l'arrugat front.
Treu el vi premsat en temps del meu cònsol Torquat.
no parlis de res més: déu si més no tornarà
amb favorable canvi aquests coses al seu lloc.
Convé ara ungir-se amb nard pèrsic
i alleugerir el pit de les cruels molèsties amb cilenes lires,
com el noble Centaure va profetitzar al seu gran deixeble:
'Invicte, nen mortal de la deessa Tetis,
t'espera Troia, la qual divideixen les fredes
corrents el petit Escamandre i el lliscant Simois,
d'on les Parques et tallaran la retirada amb sa precisa tela
ni ta mare blava podrà retornar-te a casa.
allí alleugereix tots els mals de la lletja tristesa
amb vi i cançons i dolces converses.




PD-icon.svg
Aquesta obra es troba sota domini públic. Això és d'aplicació per tot el món, ja que l'autor va morir fa més de 100 anys. (Més informació...)


PD-icon.svg La llicència d'aquesta traducció és compatible amb la llicència CC-BY-SA i la GFDL, i l'obra original també. (Més informació...)